Enguany no podré visitar @lasetmana.bsky.social (i prou greu que em sap), però sí que hi seré a través d'un grapat de traduccions. Per exemple, aquesta Setmana seria una bona ocasió per descobrir Percival Everett, si no l'heu llegit encara. Ens trobareu a la parada d'@angleeditorial.bsky.social. 🪡

IA, deixa els morts en pau, deixa'ns en pau amb els morts.

L'únic premi de la @fundacio-bertrana.bsky.social que la teletrès ha trobat que no calia mencionar ha estat l'Aurora Bertrana de traducció, que ha guanyat l'Eusebi Ayensa, per la traducció de la poesia completa de Kavafis @editorialflaneur.bsky.social. Nulla die sine queixa per la invisibilització.

En quin moment les coses van deixar de ser emblemàtiques o representatives per ser «icòniques»? No us grinyola? Potser si es torna a traduir més endavant, el llibre de Zweig s'acabarà titulant «Moments icònics de la humanitat».

«Però com et pots convertir en un dolent, en una malaltia cultural, en un enemic del sistema? Per aconseguir-ho, en John Milton Bradley Sill va recórrer a allò que coneixia més bé: les pel·lícules de James Bond». 📖 Dr. No – Percival Everett ▪️ Angle Editorial ▪️ Trad: @jmartinlloret.bsky.social

🔀 El 30 de setembre, coincidint amb Sant Jeroni, és el Dia Internacional de la Traducció. Et convidem a celebrar-lo amb nosaltres a l'@iec.cat Més detalls: escriptors.cat/agenda/dia-t...

Passes 3, 5, 8 mesos xuclat per una obra que no és teva però ho ha d'acabar sent. Sovint hi deixes un tros de pell. Sovint per una tarifa molt millorable. I després la ressenya parla d'«un estil tan depurat» o d'«uns diàlegs tan àgils» com si el text s'hagués traduït sol. Tant costa, esmentar-nos?

@nuvolpuntcom.bsky.social, l'any 2012 vau publicar un article sobre la traducció i els traductors que ara us recordo perquè em penso que heu perdut del tot aquell bon costum d'informar del nom del traductor als articles sobre llibres evidentment traduïts. Ho esmeneu 🙏? www.nuvol.com/llibres/cont...

Sí, senyor! Molts mitjans se'n van fer ressò, aleshores, però amb el temps es veu que l'efecte s'ha anat dissolent... Un manifest, per cert, redactat gràcies a l'empenta del per sempre estimat Jordi Cussà. Si us plau, periodistes i afins, rellegiu-lo i penseu-hi!

@nuvolpuntcom.bsky.social, recordeu que el 2016 ens vau ajudar a difondre aquest manifest impulsat per @escriptorsaelc.bsky.social, en què demanàvem precisament visibilitat als mitjans de comunicació? Sembla que últimament esteu abandonant aquesta bona pràctica, de la qual éreu un exemple modèlic.

Ahir dos articles on ni entre parèntesis. www.nuvol.com/llibres/assa... i www.nuvol.com/llibres/sobr...

I si no recordo malament, aquest article es va publicar acompanyat d'un bon grapat de textos de traductors i sobre traducció. Què ha passat? Què s'ha perdut pel camí fins aquí? Sembla que tornem enrere.

En Damià Bardera fa una bona ressenya d'«Alícia al País de les Idees», i comença molt bé: «Sempre és una bona notícia que es tradueixin llibres al català (...)». Per això estranya i és una llàstima que es descuidi d'esmentar el traductor. @nuvolpuntcom.bsky.social www.nuvol.com/llibres/assa...

Sentit ahir a la llibreria: "Teniu el llibre _X_ en català? O si no, en castellà, ÉS IGUAL..." Si us és igual, estem ben aviats, gent: si nosaltres no comprem els llibres en català, ningú altre no ho farà!

Recomanació literària a deshora: un intel·ligent al·legat antiractista en què la llengua és clau per a la construcció dels personatges i de les relacions entre esclaus i amos, amb traducció reeixida de Jordi Martín Lloret. I tot en el marc d'una novel·la d'aventures llegidora i entretinguda.

El 30 de setembre és el Dia internacional de la Traducció. Nosaltres el celebrem tot l’any i avui amb els traductors en residència Llull-UAB. Son el R. Mansel (anglès), L’A. Abdel Latif (àrab), el M Ebmeyer (alemany), la G. Kwon, (coreà) i la H. Vasic (serbi i al croat).

Ja té mèrit, parlar d'una obra traduïda durant 28 minuts sense esmentar-ne el traductor ni una sola vegada. A l'illa de Maians hi ha traductors que no existim, tot i que ells prou que ho saben, que Simone de Beauvoir no escrivia en català.

La boa, l'elefant, el barret, l'avió avariat, el be, els baobabs, la rosa, l'asteroide B 612... Hi és tot, en aquesta nova traducció de «Le petit prince» que he tingut el goig i l'honor de signar per a Estrella Polar. Espero que la meva versió estigui a l'altura d'aquest gran clàssic.

Quin greu que em sap i quin mal d'ulls que em fa llegir o sentir «arrel de» en comptes d'«arran de». Però Déu me'n guard, de corregir ningú: encara m'amenaçaran d'arrencar-me d'arrel els cabells o la llengua o qualsevol altra cosa susceptible de ser arrencada de soca-rel.

Sota la punta d'iceberg de la gelateria infame hi ha molts més comerços i serveis que ens menystenen cada dia: bars, restaurants, botigues, gimnasos, aules, CAPs, missatgers, que se n'adonin. La llengua es defensa parlant-la amb fermesa, sense cedir, sense escarafalls inútils.

Quin mal costum que té alguna gent, fins i tot alguna gent de lletres, presumptament sensible a la precisió del llenguatge, de dir o d'escriure que les editorials tradueixen llibres. Les editorials editen i publiquen traduccions, obres d'uns éssers traductors que encara existim.

Philippe Claudel sempre ha tingut una gran habilitat per a reinventar i trobar noves vies en el gènere de la novel·la negra/policíaca. Amb el seu punt boirós d’enigma, fantasia i vincles amb la història. La traducció és magnífica.

Ja fa massa que el món és tot nit i boira. Quanta impotència.

En William Somerset Maugham és garantia de gran petit plaer. Que àcid, quina crítica al colonialisme. I com pot ser tan bonica aquesta portada, @blancapujals.bsky.social?!?!?

No m'he cansat de proposar a tothom que encara llegeix coses decents que s'emportin en James de vacances. Per això ara m'alegro que l'Anna Guitart l'hagi triat per ficar-se'l a la bossa o a la maleta, juntament amb altres perles.

Porten quatre notes llargues sobre l'ecosistema editorial independent català. Han entrevistat editores i editors diversos. Encara no han entrevistat cap editorial especialitzada en literatura infantil. Un ecosistema retallat, els va sortint...

«Juntament amb l’aconseguidíssim to tragicòmic i el ritme narratiu frenètic, la gran virtut de la novel·la és l’habilitat i la finor amb què Székely mostra com l’Svoboda es relaciona amb les autoritats nazis.»

Tinc molt present la seguretat que sentia en girar la cantonada i veure la verdulaire & co. fent-la petar a la porta quan jo tenia 12-15 anys i tornava a casa que ja era fosc. Més que prohibir-ho, això de prendre la fresca s'hauria de subvencionar.

«Revisitar "Pluja" (i "Robinson Crusoe") ens permet percebre la continuïtat històrica de l’hegemonia del pensament occidental i de les elits politicoeconòmiques que operen imposant el seu pensament i la seva cultura, i que, d’aquesta manera, acaben reforçant les mateixes dinàmiques de poder.»

Vull fer notar que a l'escola del petit es passen dos mesos a 35 graus i que a l'institut del gran fa dos hiverns que a la classe han de dur l'anorac posat tot el dia. Això sí, amb unes bones pissarres electròniques que un dia d'aquests es desmuntaran perquè són una presa de pèl i ja ho sabíem tots.

Avui no sé per què he recordat un matí bonic de fa molts anys, parlant de Boris Vian amb Bel Olid i Maria Mercè Marçal al bar de Medicina de la UAB.

«Creure’s per sobre d’aquestes situacions diglòssiques, obviar-les i alliçonar qui les pateix és parlar des del privilegi. [...] la veritable llibertat és mantenir el català contra totes les pressions ambientals, socials, econòmiques, mediàtiques i institucionals.» www.nuvol.com/llengua/resp...

La resposta a la Georgina Solà que esperàvem alguns «hipocondríacs» de la llengua. En Pol Viñas té 23 anys i és de Campdevànol. «Solà és traductora, i crec que això és el més dolorós de tot plegat.»

«Era un d’aquells diumenges de ple estiu que tothom mandreja assegut i diu: "Ahir a la nit vaig beure massa."» Us regalem un conte de John Cheever traduït per Jordi Martín Lloret:

Que un article de combat amb signatura i foto individual es conjugui en 1a persona del plural, amb un nosaltres que dibuixa un vosaltres fantasmal a l'ombra, pot tenir alguna mena de sentit. Que amb aquella alegria s'investeixi amb els atributs de portaveu generacional no sé si fa riure o plorar.

M'he llegit l'article sencer i hagués posat la mà al foc que tot era escrit per IA. Perquè pitjor, impossible.

Això què és, «pour épater les bourgeois»?

Ei, que ja ha sortit aquest llibret de la duquessa de Bovouard que he tingut el goig de traduir.

Com ho podríem fer, per abolir de tots els clubs de lectura als quals ens conviden als traductors aquell moment incòmode en què una de les contertulianes diu com aquell qui res: «Jo és que m'he llegit l'edició castellana, però m'ha agradat molt, eh?». Que la traducció també és l'obra no es diu prou.

Fa tres anys vam tenir l'honor i la sort que ens regalés la conferència inaugural del XXX Seminari de Traducció de l'AELC: «Traduir o no traduir: qüestió d'escollir esculls?». Tota una lliçó. Gràcies, @laurahuerga.bsky.social! @escriptorsaelc.bsky.social

Si encara no heu llegit els seus llibres (a @raigverd.bsky.social ), els podeu llegir ara com a homenatge. Gran home, grans llibres. www.vilaweb.cat/noticies/mor...

«L’Svoboda tenia catorze anys quan se li havia mort la «mami». Era l’any 1905. Dies feliços, segons els cronistes nostàlgics de la monarquia dels Habsburg. Però les classes baixes devien estar maleïdes amb una manca de visió, perquè no semblava que s’adonessin de com n’eren, de felices.»

El meu primer autor hongarès. János Székely va escriure aquesta novel·la en anglès sota el pseudònim de John Pen. També era guionista, i Lubitsch se'l va emportar a Hollywood. El 1940 va publicar aquesta sàtira divertidíssima, protagonitzada per un ximplet ben eixerit acusat de voler matar Hitler.

«Vergonya pel país». Vicent Partal / @vilaweb.cat

Acaba de guanyar el Pulitzer, però ja la teníem traduïda d'abans! Per @jmartinlloret.bsky.social (esplèndid) a @angleeditorial.bsky.social. Vaig riure molt, vaig patir molt, em vaig divertir molt, vaig rabiar molt i vaig reflexionar molt sense voler i sense poder-ho evitar.

Goig!! Amè i entretingut, intel·ligentíssim, profund i ambiciós, un mestre de capgirar gèneres i d'escolar veritats com temples entre escenes humorístiques: llegiu Everett.

JAMES, de Percival Everett, ha guanyat el Premi Pulitzer de ficció 2025!! Una relectura de Huckleberry Finn que dona el protagonisme a Jim, l'esclau, i que il·lustra (entretingudament i intel·ligent) l'absurditat del supremacisme racial. A casa nostra l'ha traduït @jmartinlloret.bsky.social. Goig!

Ara el Pulitzer, visca! Aquesta novel·la i aquest autor es mereixen tots els premis possibles. @angleeditorial.bsky.social

Quina agonia, aquest món tan accelererat. Ni és sa ni és sostenible. Reivindico la lentitud.