"És un home que té els seus hàbits, penso tot d'una, deu venir relativament sovint a aquesta habitació, és un home que deu fer molt l'amor, és un home que té por, deu fer molt l'amor per lluitar contra la por":

"No es pot ser feliç si no són felices les persones amb qui convius. Pensa-hi." Els bons desitjos d'Isabel-Clara Simó:

"More’t. Un escriptor mort és homenatjat, celebrat i recordat en moltes ocasions. Estar viu és un estat incòmode per a un escriptor." Isabel-Clara Simó va escriure aquest decàleg de l’escriptor català:

"Et desitjo que continuïs Continua sent qui ets i com ets sorprenent aquest món malvat amb els teus gestos amables" Maya Angelou:

«He volgut entendre la història del càncer: ve de la prehistòria, s'han trobat ossos on ja hi havia aquesta malura, i gairebé tots els mamífers el pateixen» Una conversa amb Dolors Miquel. Per @GemmaVentura90:

"Crec que el que retrec als llibres, en general, és això: que no són lliures. Es veu a través de l'escriptura: estan fabricats, estan organitzats, reglamentats, es podria dir que conformes":

"A la vida arriba un moment en què tot es posa en dubte: el matrimoni, els amics. I aquest dubte va creixent al teu voltant":

"Entro en un lloc amb aire tranquil. M’acosto a un home, cau de genolls. Mai saben què dir. Com un eixam d’abelles s’acosten a mi. I els dic: És el foc dels meus ulls":

"Em volíeu veure enfonsada? Amb el ulls baixos, plorant? Les espatlles arronsades, llançant crits desesperats?" Maya Angelou va néixer el 4 d'abril de 1929:

El perill de dir una mentida és que cada cop es fa més grossa. Un conte d'Ada Castells amb un final inesperat:

"Però aquest any, ma mare va collir una sola pruna, només una en tot l’estiu. Per una pruna, tot el sol d’un any sencer: tantes glaçades, tanta espera, per una pruna dins un plat" Per Jaume Coll Mariné:

«Hi ha la creença que els autistes no poden tenir marit ni fills ni feina: doncs mira, jo, sí.» Avui és el Dia Mundial de l'Autisme i amb la Federació Catalana d'Autisme hem mostrat casos com el de la Raquel, a qui li van diagnosticar als 40 anys. Per Gemma Ventura:

"arribes a pensar que tot és teu, que tot se't deu. els anys et vencen i oblides el que amagues i el que has viscut. i sobretot el com":

"L'idioma és la columna vertebral de la cultura." Manuel de Pedrolo va néixer l'1 d’abril de 1918:

Aquest abril floriran flors com aquestes:

"Resulta que Kallifatides, grec de naixement, suec per pàtria escollida, va decidir començar a escriure en la llengua escandinava quan a penes coneixia l’idioma. Els seus amics se’n reien. ¿Per què volia abandonar la bellesa de la seva llengua?":

"No ofenguis la terra amb retrets, que no vindrà una segona vida, i podia no haver vingut la primera." Un recordatori d'Evgueni Evtuixenko traduït per Josep M. Güell:

«Quan passi no hi haurà temps per la sorpresa. Es tancaran les portes de pressa». Aquest relat de Carlos Lopera ha quedat finalista al premi Literari Catorze:

"Kallifatides, grec de naixement, suec per pàtria escollida, va decidir començar a escriure en la llengua escandinava quan a penes coneixia l’idioma" "Abandonar la llengua mare", per Pol Guasch:

"Companys, si sabeu on dorm la lluna blanca, digueu-li que la vull però no puc anar a estimar-la" Rebem l'abril amb Lluís Llach:

"—Sempre has escrit en català? —li van demanar en una entrevista. —A un escriptor castellà li ho preguntaries, si sempre ha escrit únicament en la seva llengua?" Manuel de Pedrolo va néixer l'1 d’abril de 1918:

«Tota l’estona empaiten alguna cosa que encara no existeix; i cada vegada amb més deler». Esperança Sierra ha anat al Mercat de les Flors a veure el nou espectacle de Marina Mascarell:

"Fas olor de gofre i de mel, / badalles, me mires..." Us oferim la nova cançó de Joan Miquel Oliver:

Som la mateixa persona que érem fa deu o vint anys? Maria Climent pensa en qui havia estat i en qui és avui:

«Ultimament el meu cervell no desconnecta mai.» Per Carlota Gurt:

Costa molt jubilar-se del que a un li agrada fer. Maria Escalas parla de la por que arribi aquest moment:

«És perillós assenyalar una persona amb el dit i dir que és la millor en el seu ofici, perquè tots tenim un nivell diferent d'excel·lència.» El poeta gal·lès R. S. Thomas va néixer un dia com avui de 1913. El recordem en aquesta conversa amb Eva Piquer:

«Mai m'han seduït gaire, les pauses. Són un parèntesi, una excepció, una mentida. Ens calen per agafar aire, però sisplau que durin poc.» Un text d'Eva Piquer il·lustrat per Eva Armisén:

"I el diumenge de Rams comprarà al seu fillol un palmó llarg i blanc i un parell de mitjons, i a l'església tots dos faran com fa el mossèn. I lloaran Jesús que entra a Jerusalem":

«Per salvar el català ens hi hauríem de posar tots. Hauria de ser que algú agafés el poder i es posés al costat de la llengua i del poble». Modest Prats va morir avui fa 12 anys:

Alosa ha guanyat tres premis Enderrock. Si encara no les heu escoltat, aquí les teniu:

«A qualsevol persona que va al metge trista se li fa un diagnòstic de depressió i se la tracta amb antidepressius». El psiquiatre José Luis Marín parla d'un tema alarmant amb Gemma Ventura:

A l’Iris li van diagnosticar càncer de pit mentre gestava el seu primer fill. El pare, Gerard Vilardaga, ha fotografiat aquest embaràs dur i incert:

Lady Gaga i el final de l'amor:

Després de fracassar, Rakhmàninov va caure en una forta depressió que va durar anys. El que no sabia és que d'aquell dolor en naixaria aquesta obra mestra:

«En la cuna del hambre/ mi niño estaba». Des de la presó, Miguel Hernández, en saber que la seva dona s'alimentava de pa i ceba, va escriure aquest poema preciós al seu fill:

"Un bon dia o potser una nit...". Quan Barbara tenia 10 anys, va ser víctima d'abús sexual per part del seu pare. D'aquell horror en va fer aquesta cançó. L'escoltem en veu seva, de Maria del Mar Bonet i Roger Mas.

"¿Per què els aucellets refilen quan lo cor està tan trist?". El poema que Verdaguer va escriure quan la seva mare va morir:

"O ens posem una alarma o un avís o un pòstit per recordar que hem de menjar o no mengem". Esperança Sierra explica què vol dir tenir la síndrome d'Asperger:

"L'Opus Dei t'aïlla de la teva família. Als catorze anys i mig promets celibat, obediència i pobresa". Una conversa amb la periodista Mònica Terribas:

"Hi ha un exèrcit de mares esgotades funcionals anant pel món. Traient castanyes del foc, mantenint l’equilibri emocional de la família, suportant dues vegades el seu pes corporal en càrregues mentals." Per Maria Climent:

"Assumiràs la veu d'un poble, i serà la veu del teu poble, i seràs, per a sempre, poble, i patiràs, i esperaràs":

«Després de saludar en euskera, quan ja pensava —jo pensava— que es quedaria aquí i canviaria a la llengua “comuna”, va seguir parlant tan tranquil en la seva llengua. Ostres, quins nassos, vaig pensar.» Per Pep Puig:

"Després tancareu el taüt. No vull que em vegen. A l’hora justa vull que a Burjassot, a la parròquia on em batejaren, toquen a mort." Vicent Andrés Estellés va morir el 27 de març de 1993:

"Perd una cosa cada dia. Accepta bé el neguit d’unes claus que has perdut, d’una hora malgastada. No és gens dificultós dominar l’art de perdre. Llavors has d’entrenar-te a perdre més i ràpid: rostres i noms, llocs on volies viatjar":

SORTEIG! Vols veure la Passió d'Esparreguera amb algú que estimis? Rifem dues entrades dobles perquè no et perdis un espectacle catalogat com a bé cultural d'interès nacional. Posa un cor i digue'ns amb qui hi aniries. I si entres aquí, veuràs 14 escenes d'aquest espectacle:

««La Rita és la segona persona més obedient del món. En néixer, va encaixar-se com un guant a la cavitat uterina, disposada a entrar a la vida com qui es llença a la piscina de cap. De nadó, va mamar molt, va plorar el mínim i va dormir moltes hores seguides.» Per Ada Castells:

Avui fa 33 anys que va morir Estellés. Heu estimat mai algú d'aquesta manera?

"Aquest amor que fa un any em va prendre i mai no he dit i en silenci em prospera, pense sovint que ha de matar-me un dia. Car el secret, que gelosament guarde, arriba més enllà del sentiment" Vicent Andrés Estellés va morir avui fa 33 anys:

«La gran lleugeresa d'aquesta societat és pensar que tenim coses a dir». Avui Antònia Vicens fa 85 anys. L'entrevista que li va fer Gemma Ventura: