Això és avui a les 19.15h a @lasetmana.bsky.social Són els pòdcasts el nou profe substitut enrotllat de Català? Una taula rodona sobre literatura a Spotify amb @blancapujals.bsky.social , Bernat Reher de @mentri-mentres.bsky.social , Juliana Canet i @claudiarius.bsky.social Us hi esperem!

En William Somerset Maugham és garantia de gran petit plaer. Que àcid, quina crítica al colonialisme. I com pot ser tan bonica aquesta portada, @blancapujals.bsky.social?!?!?

Punkis Decimonòniques és l'únic pòdcast d'Spotify que, per defecte, sempre me mostra la llista d'episodis de més antic a més recent AND I THINK IT'S BEAUTIFUL 💖🤟🏻 @blancapujals.bsky.social @xalzfm.bsky.social open.spotify.com/show/1170p6Y...

Cada línia que Colette ✍🏼 és mel. Estil precís, la imatge adequada, l’adjectiu i el verb perfecte. Tot s’olora. També la tempesta. Gràcies per la traducció Jaume Creus Quin petit plaer! Com l’he gaudit📖  @vienaedicions.bsky.social @blancapujals.bsky.social

Del ‘Brat Summer’ al ‘Bookworm Summer’: las famosas están convirtiendo los libros en los nuevos protagonistas del verano. Rihanna con el bolso de la nueva colección de Dior, que recrea portadas de clásicos como ‘Drácula’ o el club de lectura de Dua Lipa social.elpais.com/d8irj4

Quan els llums de la locomotora van atrapar-los, ella va acostar-se a l’alferes i va dir-li a cau d’orella: “Em diu de tot, que m’estima… però, en realitat, si li demanés que es tirés a les vies del tren per mi, probablement no ho faria”. I ell, sense respondre ni una sola paraula, s’hi va llençar.

Feina feta! Escoltat les dos parts (dos hores) del podcast que dediquen les Punkis ( @xalzfm.bsky.social @blancapujals.bsky.social ) a l'Anne Brontë i un dels millors llibres de la literatura feta en anglès, La Llogatera de Wildfell Hall. open.spotify.com/episode/2RmT...

Avui s'ha recreat el viatge en carro de Patrick i Maria Brontë i els seus sis fills/es des de Thornton cap a Haworth on el pare tenia una nova feina a l'església i es posarien a viure al Parsonage (casa parroquial). Fotos de Mark Davis i Paul Melling (a Facebook).

Edith Wharton va ser una narradora extraordinària que va saber reflectir amb les seves llums i ombres la Gilded Age de Nova York 🗽✨ Podeu llegir en les nostres precioses edicions: - “L’edat de la innocència” - “Una dona soltera” - “El dia de Cap d'Any” - “Madame de Treymes”

Edith Wharton va ser una narradora extraordinària que va saber reflectir amb les seves llums i ombres la Gilded Age de Nova York 🗽✨ Podeu llegir en les nostres precioses edicions: - “L’edat de la innocència” - “Una dona soltera” - “El dia de Cap d'Any” - “Madame de Treymes”

"El silenci del mar" (@vienaedicions.bsky.social) de Jean Bruller (Vercors). Hi arribo des de "Les nostres riqueses" i he quedat impressionat per la potència d'un text tan breu i alhora tan ric, tan bell, tan subtil i tan suggeridor. Els millors plaers són els que omplen els espais petits.

“Una inalterable i inqüestionable llei del món musical exigia que el text alemany de les òperes franceses cantat per una artista sueca es traduís a l’italià perquè el públic angloparlant el pogués entendre més bé” A cada pàg de “L’edat” la Wharton ens regala alguna perleta.

NARRATIVA ‘El nàufrag feliç’, de Ramon Folch i Camarasa Per Llúcia Casanova www.laveudelsllibres.cat/noticia/9992...

Deia Robert L. Stevenson que una novel·la, per damunt d’altres virtuts, ha de tindre —sobretot— encant: com passa, sense dubte, en ‘Un mes al camp’.

10. Vint-i-quatre hores a la vida d’una dona, de Stefan Zweig. Ja porto uns quants Petits Plaers d’en Zweig i segueixo sorprenent-me de com estructura la història per a que en poc més de 100 pàgines surti un relat així.

Llegir a l’Elizabeth Gaskell és sempre una meravella. Però fer-ho amb una de les edicions dels Petits Plaers de @vienaedicions.bsky.social és insuperable :D

la millor novel·la d’Edith Wharton, l’escriptora del món de les aparences de les classes altes. la pel·lícula més violenta de Martin Scorsese, dit per ell mateix. L’edat de la innocència (trad. Marta Pera) a @vienaedicions.bsky.social

Si us plau, que no em surti més aquesta promo, ja n’hi ha prou.

♥️♥️

Increïble que el nivell de les cobertes i de les fotos mai baixa. ❤️

Una coseta: dimecres, 19h, al Jok, La llogatera de Wildfell Hall d'Anne Brönte. Dresscode color vi🍷

Dedicarem el proper capítol a “La llogatera de Wildfell Hall” d’Anne Brontë 📚💖 (Segona part) 📆 12 de març ⏰19h 📍JOK Dress code: color vi🍷

Dedicarem el proper capítol a “La llogatera de Wildfell Hall” d’Anne Brontë 📚💖 (Segona part) 📆 12 de març ⏰19h 📍JOK Dress code: color vi🍷

“Un mes al camp” de J. L. Carr 🌼 Un relat delicat sobre com l’art, la natura i l’amistat poden restaurar una ànima trencada per la guerra

Sembla que el temps ho demana. @vienaedicions.bsky.social

Amb el bo d’en Colin Firth pel mig tota adaptació sembla millor. Caldrà comprar el llibre per a poder-lo imaginar en directe 😉.

La setmana que ve arriba un Petit Plaer que us omplirà el cor d’esperança i bon temps, malgrat la pluja que sembla que no ens vol deixar. Un relat delicat sobre com l’art, la natura i l’amistat poden restaurar una ànima trencada per la guerra. Us deixo una pista de l’adaptació:

Petits Plaers del Somerset Maugham són molt White Lotus🪷

Petits Plaers del Somerset Maugham són molt White Lotus🪷

«Aquell dia la bellesa de tot plegat m’era com un insult, perquè, com la majoria de dones angleses de la meva època, anhelava el retorn d’un soldat.» “El retorn del soldat” de Rebecca West. Una petita joia sobre el poder dels records.

“—No crec que hagi obert mai cap llibre que no parli de la inconstància d’alguna dona. —No em citeu llibres com exemple. Nosaltres no hem tingut l’oportunitat d’explicar la nostra història com els homes.” Jane Austen a Persuasió 🔥🔥🔥🔥

Em sembla terrible que l'ajuntament de Premià no hagi posat encara una placa al Bellamar que digui "gràcies a aquesta platja, el cantant Guillem Gisbert es va inspirar per una part de la lletra de la cançó «Al mar!» dels Manel"

“—No crec que hagi obert mai cap llibre que no parli de la inconstància d’alguna dona. —No em citeu llibres com exemple. Nosaltres no hem tingut l’oportunitat d’explicar la nostra història com els homes.” Jane Austen a Persuasió 🔥🔥🔥🔥

“La meva idea de bona companyia són persones intel·ligents i cultes, que tenen bon conversar” “Persuasió”, Jane Austen

De debò que no era la meva intenció anar absolutament coordinats amb els petits de maugham i whitte lotus per tercera vegada

“—No crec q hagi obert mai cap llibre q no parli de la inconstància d’alguna dona. Fins les cançons, en parlen! Però potser direu q tots aquests llibres han estat escrits x homes. —Potser sí. Nosaltres no hem tingut l’oportunitat d’explicar la nostra història com els homes.” 😎👇

El problema que trobo al cast de l’Odissea de Nolan és que en general cap fa cara d’haver tastat mai l’oli d’oliva

“Vertigen”. D'entre els morts, de Boileau i Narcejac. L’obra mestra del gènere del suspens que va fascinar Alfred Hitchcock, fins ara inèdita en català.

Ben aviat…

El duo lingo ha mort xafat per la teva pila de llibres pendent de llegir a la tauleta de nit

De debò que no era la meva intenció anar absolutament coordinats amb els petits de maugham i whitte lotus per tercera vegada

“No podia haver-hi dos cors tan oberts, dos gustos tan semblants, ni dos caràcters tan ben avinguts, però ara eren com desconeguts, o no, pitjor, perquè no podrien arribar a conèixer-se mai.” Aquesta és la història d’una 2a oportunitat i de com es pateix fins q no s’hi arriba.

Ens l’heu demanat moltíssim així que aquest any per celebrar el 250 aniversari de Jane Austen les Dames Fundadores us portem al Club Victòria “Persuasió”, la seva darrera novel·la, sobre les segones oportunitats 🩵🌊🫖🍰💐

Avui La llogatera a les Punkis 🩷

No sabeu com de feliç soc d'haver-me reconciliat amb aquest llibre després que la meva primera trobada amb ell fos amb una traducció que se'm va fer molt feixuga @vienaedicions.bsky.social

Vivint la meva Marianne Dashwood interior. Després d'exposar-me tràgicament a una bucòlica i densa pluja primaveral, sobreviuré aquesta febre? Ho sabrem als propers capítols.

"—La meva idea de bona companyia són persones intel·ligents i cultes, que tenen bon conversar. —Us equivoqueu. Aquestes persones no són bona companyia, són la millor". Mai no podré conversar amb Austen, però llegir "Persuasió", la seva darrera novel·la, em consola una mica.

En Kendrick Lamar ens ha recordat la transcendència d’odiar fins al teu màxim exponent. Ja ens ho va exposar Emily Brontë a “Cims Borrascosos” amb en Heathcliff. S’ha dit que és una història romàntica, però per mi és un llibre sobre portar l’odi fins les últimes conseqüències.

Els propers dies s’espera un temps molt londinenc… sort que us hem portat una novetat molt british per acompanyar un te ben calent i la manta 🌧️🫖📚☕️🍰