Another Jane Eyre fan. (video borrowed from the Brontë Parsonage instagram)

Educar no implica només acumular continguts, sinó aprendre a relacionar-los d’una manera estimulant i creativa. No entendre això és resignar-se a viure sense l’emoció dels descobriments d’altres i del propi pensament. Quina generació més mandrosa, solitària i avorrida q vindrà!

Es diu que els únics matrimonis realment feliços són els que ho saben tot l’un de l’altre, o els que miren d’ignorar-ho tot. Colette explora a “Duo” el camp de mines que hi entremig.

“Duo”, de Colette, el Petit Plaer de juny.

Mai havia vist tan bonica la carretera de les Aigües. Aquest és el camí del guarda Anton, que enllaça amb la gossera. Per si us ve de gust fer-hi un volt.

“Hi va haver un temps en què no hi havia dos cors tan oberts, dos gustos tan semblants, dos sentiments tan iguals, ni dos caràcters tan ben avinguts, però ara eren com desconeguts… o no, pitjor, perquè no podrien arribar a conèixer-se mai”- Persuasió, de Jane Austen!

Els que vivim pels volts del mercat de la Llibertat no tan sols tenim la gran sort de viure en obres permanents, sinó que, a més, ara podem gaudir d’una “xurreria conscient” amb salses veganes i explicacions en anglès. Em sap greu fer-vos tanta enveja!

"Ara, revisant el passat, veia com era de fondo el solc de la rutina on estava atrapat. El pitjor de complir el deure era que et deixava incapacitat per fer res més." "L'edat de la innocència" #EdithWharton #tradMartaPera @vienaedicions.bsky.social

🕵🏻‍♂️ El detectiu privat Roger Flavières és contractat per seguir la Madeleine. A diferència del que sol ser habitual en aquests casos, no és per una infidelitat, sinó per por que se suïcidi, perquè la Madeleine creu que està posseïda per l’esperit d’una avantpassada 👻 @vienaedicions.bsky.social

la millor novel·la d’Edith Wharton, l’escriptora del món de les aparences de les classes altes. la pel·lícula més violenta de Martin Scorsese, dit per ell mateix. L’edat de la innocència (trad. Marta Pera) a @vienaedicions.bsky.social

L'amic Jordi Pujol Nadal, XXX Premi de Poesia Joan Llacuna Ciutat d'Igualada, publicat per @vienaedicions.bsky.social. Poemari de haikus i tankas de to melancòlic, però esperençador. Llegim poesia!

Llegir a l’Elizabeth Gaskell és sempre una meravella. Però fer-ho amb una de les edicions dels Petits Plaers de @vienaedicions.bsky.social és insuperable :D

"El silenci del mar" (@vienaedicions.bsky.social) de Jean Bruller (Vercors). Hi arribo des de "Les nostres riqueses" i he quedat impressionat per la potència d'un text tan breu i alhora tan ric, tan bell, tan subtil i tan suggeridor. Els millors plaers són els que omplen els espais petits.

2a edició de “Tomàquets verds fregits”!!!! Towandaaaaaaaaaa! 💥🍅💥🍅

Ja deveu saber quan estic llegint un llibre traduït per na @martaperac.bsky.social o en @xavierzambrano.bsky.social perquè és quan penjo les #paraulesquenoshandeperdre

Aquesta setmana arriba a les llibreries una novetat preciosa del Cercle de Viena: "El fantasma i la senyora Muir" de R. A. Dick. Una deliciosa comèdia romàntica i sobrenatural ❤️

A un pas que nomeni senador un cavall… i ja sabem com acaba, això!

L’ósset Paddington ha tornat als cinemes amb “Paddington 3”!!!! Podeu llegir en català les seves aventures a la nostra preciosa edició, “Un ós anomenat Paddington” de Michael Bond amb els dibuixos originals 🧸📚

Fa anys que recomano aquests dos llibres a joves (i famílies de joves) lectors i us juro que no fallen mai. MAI.

Alemany i Alemanyaaaaaaaaa!

A aquests que ens exhorten a ser la nostra millor versió, només els recordo que, si ells fossin la seva millor versió, no anirien tocant la pera a tort i a dret a tots els altres!

“—No crec q hagi obert mai cap llibre q no parli de la inconstància d’alguna dona. Fins les cançons, en parlen! Però potser direu q tots aquests llibres han estat escrits x homes. —Potser sí. Nosaltres no hem tingut l’oportunitat d’explicar la nostra història com els homes.” 😎👇

Ens fa molta il·lusió compartir amb vosaltres que Xavier Pàmies ha guanyat el Premi Ciutat de Barcelona de Traducció per «Middlemarch», de George Eliot, que vam publicar aquest passat octubre a la BM Universal. L’enhorabona pel reconeixement tan merescut a una tasca monumental!

“No podia haver-hi dos cors tan oberts, dos gustos tan semblants, ni dos caràcters tan ben avinguts, però ara eren com desconeguts, o no, pitjor, perquè no podrien arribar a conèixer-se mai.” Aquesta és la història d’una 2a oportunitat i de com es pateix fins q no s’hi arriba.

No sabeu com de feliç soc d'haver-me reconciliat amb aquest llibre després que la meva primera trobada amb ell fos amb una traducció que se'm va fer molt feixuga @vienaedicions.bsky.social

"—La meva idea de bona companyia són persones intel·ligents i cultes, que tenen bon conversar. —Us equivoqueu. Aquestes persones no són bona companyia, són la millor". Mai no podré conversar amb Austen, però llegir "Persuasió", la seva darrera novel·la, em consola una mica.

Ens l’heu demanat moltíssim així que aquest any per celebrar el 250 aniversari de Jane Austen les Dames Fundadores us portem al Club Victòria “Persuasió”, la seva darrera novel·la, sobre les segones oportunitats 🩵🌊🫖🍰💐

Bona part dels mals del món venen perquè no sabem avorrir-nos bé. En això (i en moltes altres coses) els gossos ens van molt per davant.

Ahir vaig anar a veure Heretic. Sap greu veure tothom treballant prou bé per sostenir un guió que fa aigües per tot arreu, sobretot a partir de la meitat. I particularment Hugh Grant, que fent el mateix hi dona un nou significat, i a més funciona.

Beatrix Potter used a portion of her wealth to buy up property in the Lake District. She did so to protect the land & curb development. I think about this a lot in consideration of the ways many use their wealth these days. The world needs more Potters.

«Ja era gairebé l'hora d'anar a dormir, i l'endemà al matí, quan es despertessin, ja es veuria terra. El doctor Macphail es va encendre la pipa i, repenjat a la borda, va escorcollar el cel a la recerca de la Creu del Sud.» @vienaedicions.bsky.social

Avui El soldat Torna A casa…

Acabo de veure La substància. Que bones que són totes les altres pel·lícules que he vist en la meva vida!

“Només que llegeixi sis hores al dia, en un any puc acabar adquirint una instrucció que noto que ara em falta.” - Seny i sentiment, de Jane Austen. Marianne Dashwood, fent esclatar la mitjana de temps dedicat diàriament a la lectura.

Jo després del primer dia de gimnàs. La il·lustració és de Richard Scarry.

Quina delícia. M'ha agradat molt!

Els Petits Plaers de l’Edith Wharton ens porten a la Gilded Age a Nova York🗽✨

La Setmana Que Ve 👇

És absolutament vergonyós la manera que es tracta informativament la literatura infantil i juvenil en aquest país. Us diran que sí, que els mitjans en parlen, però és mentida. Clama al cel el tracte que rep

La setmana que ve arriba el primer Petit Plaer de l’any, una petita joia sobre el poder dels records: “El retorn del soldat” de Rebecca West

Comparteixo totalment els gustos literaris de Wallace i Gromit. Els de Wallace amb regust de formatge; els de Gromit escrits per gossos.

No us sabria explicar perquè m'agrada tant tornar constantment a aquest llibre @vienaedicions.bsky.social

En traducció de Dolors Udina, dues entrades del "Diari d'una escriptora". A @vienaedicions.bsky.social. stroligut.com/virginia-woo...

el tornava a enyorar, però no per les bones paraules i les estones silencioses, sinó pels seus braços forts i els seus llavis ardents, que un cop l’havien desitjat ansiosament, sense comprendre les seves mudes paraules de súplica. El seu pudor cast s’oposava debades a aquesta certesa

Avui és el dia del punt volat, així que vinc a recomanar-vos un llibre que al títol en té un, i que la seva lectura és tan deliciosa com la paraula que el duu: “El final de l’idil·li”❤️

“Que siguin unes altres plomes, les que parlin de culpes i desventures.” - Mansfield Park