Per si “Matar un rossinyol” no fos prou meravella, hi trobes el debut de Robert Duvall com a Boo Radley, un personatge que no obria la boca però ho deia tot!

Tothom sap que hi ha massa novetats editorials, que es publica amb un ritme inassumible… menys la família reial, que com sempre fa el que li sembla i cobra royalties per fer-ho.

Per un moment m’he pensat que l’Emily Brontë va escriure la novel·la en castellà, i que a la nova adaptació hi surt una cabra jugant a bàsquet. Cosa q podria ser, perquè és una adaptació molt lliure, com sabem perquè al cartell han posat el títol entre cometes. I quan es posen cometes…

Hem organitzat això del vendaval perquè us pugueu quedar a casa a llegir “Cims borrascosos” amb la deguda ambientació abans que estrenin la pel·lícula, demà passat.

En la ficció (novel·la o film), un judici crea una enorme expectativa: saps q hi haurà gir sorprenent i, com a lectora, m’agrada buscar pistes per avançar-m’hi. a “Jezabel”, Némirovsky redobla l’aposta amb una acusada confessa d’assassinat q no vol parlar, q no vol explicar per què ha matat un jove.

Sí que flipo, sí!

M’he quedat una mica de pedra quan he llegit “Despengeu el seitó” i fins 10 minuts més tard no m’he adonat que s’han equivocat de línia quan han buscat la traducció de “boquerel” i han posat la de “boquerón”. No us oblideu de tornar el seitó a la seva posició, sisplau.

90 anys abans de “La substància”, Némirovsky tracta a “Jezabel” d’una manera molt més profunda els terribles efectes de la pressió social en les dones, que han de ser sempre joves, boniques i elegants. Efectes en una mateixa i en l’entorn. Efectes viscuts en 1a persona.

Hem patit una mica però em trobat l’obra idònia per a la coberta del proper Cercle de Viena: sofisticada, seductora, potser malèvola? I sap greu haver-la escapçat, però, si no, donàvem massa pistes i aquí calia mantenir el suspens fins a les últimes pàgines…

Com que ha nevat força al Pirineu, ens hem sentit una mica així, segons el moment👇 Així, doncs, aquesta setmana revisitarem novel·les per a totes les edats en què la neu és molt protagonista.

Pel que fa a “Vida privada”, trieu la de Sagarra.

“El fantasma i la senyora Muir”, entre els millors del 2025, segons Stroligut. La vida sempre és millor amb un famntasma, sempre que sigui com el capità Gregg.

Jane Austen sobre el matrimoni: “Les dones solteres tenen una propensió temerària a ser pobres; vet aquí un argument molt contundent a favor del matrimoni”. Partidària d casar-se per amor, entenia perfectament el matrimoni d conveniència, com el d Charlotte amb el Sr. Collins.

Més del 30% d les novel·les publicades en anglès al s. XVIII van ser escrites x dones, segons Russ Però quantes novel·listes coneixem abans d’Austen, ja al XIX? Ella no escriu des del no-res, sinó q va ser la 1a a crear amb una originalitat i una genialitat q no es podien ignorar

No s’entén que sent AVUI el 250 aniversari de Jane Austen hàgim d’anar a treballar, en comptes de passar-nos el dia tocant el pianoforte o ballant amb els oficials del regiment de Meryton! Ja ho he dit!

Sembla que us està agradant la masterclass sobre clàssics que ens van fer @isabelmonso.bsky.social i Roger Aluja. A nosaltres no ens estranya, la vam viure en directe 🤩. Per sort, la podeu recuperar aquí👇🏻 open.spotify.com/episode/1GpR...

🎙️Fa uns mesos, parlàvem amb una persona lectora i es lamentava que en català no s'editen clàssics. Cap problema, li desmentim amb Roger Aluja de @lacasadelsclassics.bsky.social i @isabelmonso.bsky.social de @vienaedicions.bsky.social. Quin luxe de conversa, amigues. Que curta se'ns va fer!

Es parla molt dels principis i poc dels finals. I Frankenstein té un dels millors finals de la literatura del segle XIX. M’agrada com queda ressonant en el buit durant molt de temps, mentre se t’encongeix el cor.

El vaig llegir de jove (l'edició de La Magrana, si no vaig errada). M'ha agradat molt més aquesta relectura. Potser la vida (els anys) et donen perspectiva i profunditat. En Victor és per posar-lo a menjar a banda durant tot el llibre. Magnífica traducció d'en Zambrano. #Llegits2025

Mazón se despide de la Generalitat con una comida en un restaurante de estrella Michelin con Rovira y otros consellers www.eldiario.es/1_c32033?utm...

Gràcies, gràcies, gràcies! Més d’un segle després de la publicació, “Vera” a la llista dels més venuts. L’enhorabona, Elizabeth!

Another Jane Eyre fan. (video borrowed from the Brontë Parsonage instagram)

Educar no implica només acumular continguts, sinó aprendre a relacionar-los d’una manera estimulant i creativa. No entendre això és resignar-se a viure sense l’emoció dels descobriments d’altres i del propi pensament. Quina generació més mandrosa, solitària i avorrida q vindrà!

Es diu que els únics matrimonis realment feliços són els que ho saben tot l’un de l’altre, o els que miren d’ignorar-ho tot. Colette explora a “Duo” el camp de mines que hi entremig.

“Duo”, de Colette, el Petit Plaer de juny.

Mai havia vist tan bonica la carretera de les Aigües. Aquest és el camí del guarda Anton, que enllaça amb la gossera. Per si us ve de gust fer-hi un volt.

“Hi va haver un temps en què no hi havia dos cors tan oberts, dos gustos tan semblants, dos sentiments tan iguals, ni dos caràcters tan ben avinguts, però ara eren com desconeguts… o no, pitjor, perquè no podrien arribar a conèixer-se mai”- Persuasió, de Jane Austen!

Els que vivim pels volts del mercat de la Llibertat no tan sols tenim la gran sort de viure en obres permanents, sinó que, a més, ara podem gaudir d’una “xurreria conscient” amb salses veganes i explicacions en anglès. Em sap greu fer-vos tanta enveja!

"Ara, revisant el passat, veia com era de fondo el solc de la rutina on estava atrapat. El pitjor de complir el deure era que et deixava incapacitat per fer res més." "L'edat de la innocència" #EdithWharton #tradMartaPera @vienaedicions.bsky.social

🕵🏻‍♂️ El detectiu privat Roger Flavières és contractat per seguir la Madeleine. A diferència del que sol ser habitual en aquests casos, no és per una infidelitat, sinó per por que se suïcidi, perquè la Madeleine creu que està posseïda per l’esperit d’una avantpassada 👻 @vienaedicions.bsky.social

la millor novel·la d’Edith Wharton, l’escriptora del món de les aparences de les classes altes. la pel·lícula més violenta de Martin Scorsese, dit per ell mateix. L’edat de la innocència (trad. Marta Pera) a @vienaedicions.bsky.social

L'amic Jordi Pujol Nadal, XXX Premi de Poesia Joan Llacuna Ciutat d'Igualada, publicat per @vienaedicions.bsky.social. Poemari de haikus i tankas de to melancòlic, però esperençador. Llegim poesia!

Llegir a l’Elizabeth Gaskell és sempre una meravella. Però fer-ho amb una de les edicions dels Petits Plaers de @vienaedicions.bsky.social és insuperable :D

"El silenci del mar" (@vienaedicions.bsky.social) de Jean Bruller (Vercors). Hi arribo des de "Les nostres riqueses" i he quedat impressionat per la potència d'un text tan breu i alhora tan ric, tan bell, tan subtil i tan suggeridor. Els millors plaers són els que omplen els espais petits.

2a edició de “Tomàquets verds fregits”!!!! Towandaaaaaaaaaa! 💥🍅💥🍅

Ja deveu saber quan estic llegint un llibre traduït per na @martaperac.bsky.social o en @xavierzambrano.bsky.social perquè és quan penjo les #paraulesquenoshandeperdre

Aquesta setmana arriba a les llibreries una novetat preciosa del Cercle de Viena: "El fantasma i la senyora Muir" de R. A. Dick. Una deliciosa comèdia romàntica i sobrenatural ❤️

A un pas que nomeni senador un cavall… i ja sabem com acaba, això!

L’ósset Paddington ha tornat als cinemes amb “Paddington 3”!!!! Podeu llegir en català les seves aventures a la nostra preciosa edició, “Un ós anomenat Paddington” de Michael Bond amb els dibuixos originals 🧸📚

Fa anys que recomano aquests dos llibres a joves (i famílies de joves) lectors i us juro que no fallen mai. MAI.

Alemany i Alemanyaaaaaaaaa!

A aquests que ens exhorten a ser la nostra millor versió, només els recordo que, si ells fossin la seva millor versió, no anirien tocant la pera a tort i a dret a tots els altres!

“—No crec q hagi obert mai cap llibre q no parli de la inconstància d’alguna dona. Fins les cançons, en parlen! Però potser direu q tots aquests llibres han estat escrits x homes. —Potser sí. Nosaltres no hem tingut l’oportunitat d’explicar la nostra història com els homes.” 😎👇

Ens fa molta il·lusió compartir amb vosaltres que Xavier Pàmies ha guanyat el Premi Ciutat de Barcelona de Traducció per «Middlemarch», de George Eliot, que vam publicar aquest passat octubre a la BM Universal. L’enhorabona pel reconeixement tan merescut a una tasca monumental!

“No podia haver-hi dos cors tan oberts, dos gustos tan semblants, ni dos caràcters tan ben avinguts, però ara eren com desconeguts, o no, pitjor, perquè no podrien arribar a conèixer-se mai.” Aquesta és la història d’una 2a oportunitat i de com es pateix fins q no s’hi arriba.

No sabeu com de feliç soc d'haver-me reconciliat amb aquest llibre després que la meva primera trobada amb ell fos amb una traducció que se'm va fer molt feixuga @vienaedicions.bsky.social

"—La meva idea de bona companyia són persones intel·ligents i cultes, que tenen bon conversar. —Us equivoqueu. Aquestes persones no són bona companyia, són la millor". Mai no podré conversar amb Austen, però llegir "Persuasió", la seva darrera novel·la, em consola una mica.

Ens l’heu demanat moltíssim així que aquest any per celebrar el 250 aniversari de Jane Austen les Dames Fundadores us portem al Club Victòria “Persuasió”, la seva darrera novel·la, sobre les segones oportunitats 🩵🌊🫖🍰💐

Bona part dels mals del món venen perquè no sabem avorrir-nos bé. En això (i en moltes altres coses) els gossos ens van molt per davant.

Ahir vaig anar a veure Heretic. Sap greu veure tothom treballant prou bé per sostenir un guió que fa aigües per tot arreu, sobretot a partir de la meitat. I particularment Hugh Grant, que fent el mateix hi dona un nou significat, i a més funciona.