La utilització barroera i manipuladora que fa el Govern de la Generalitat de l'honorable idea de pacte és de les coses més deshonestes i mesquines que he vist en els 33 anys que porto treballant al Departament d'educació. I mantenir-la aquests dies ratlla la indignitat. #VagaEducació

Estic llegint "La península de las casas vacías" de l'Uclés i tinc la sensació que al llibre no li calia cap circ.

Arturo Pérez-Reverte, acadèmic i trogodita.

"Hilbert. Las bases de la matemática." (RBA) de Carlos M. Madrid. Hi ha llibres de divulgació q divulguen i d'altres que, a més, instrueixen. Aquest potser no és apte per a toooots els públics però per al públic per al qual és apte és un llibre pedagògic i in-te-res-san-tís-sim.

Us recordo que tinc un blog i que us hi podeu subscriure per rebre directament al mail les novetats. (Per les estadístiques de visites, és una lectura molt exclusiva. 😅) quaderndidees.com #eduCat

"La física s'està fent massa complicada com per deixa'ls-hi als físics." David Hilbert 🫢

Electoralisme és virtut. #quedadit

Tanta gent a favor de les polítiques de dretes i neoliberals perquè sóc pobre avui però seré ric demà. Perquè si vull, puc. I si (ell) no ha pogut és perquè no (ell) ha volgut. El modus tollendo tollens de la ignomínia i del coaching emocional (valgui la redundància).

L'exposició del CCCB #tenim17anys és una proposta captivadora. La fotografia (quin "llenguatge" més potent, hosti!), la llum, el so i el text formen una composició elegantíssima i estimulant. De veritat; vosaltres que en sabeu, ajudeu-los a dir! Enhorabona als qui l'heu parit 👏.

"La verdad está en el límite" (RBA editores) d'Antonio J. Durán. Un llibre de divulgació sobre el desenvolupament del càlcul diferencial per a gent una mica "del ram". Interessant (tot i que potser un pèl excessivament prolix en el capítol de la disputa Newton-Leibniz).

El nivell de matemàtiques de la societat està tant pel terra que molts creuen que fer servir uns algorismes pensats per les necessitats del segle XIX és molt més important que poder raonar. I la prova és que com que ells no entenen res del tema de raonar, és una xorrada. I s'enfaden! #eduCat #MatEdu

Però si és la cosa més xula que fem a l'institut!

Otto Blumenthal rememoraba cuarenta años después la impresión que Hilbert causó cuando llegó a Gotinga: "Daba las clases para los alumnos, no para sí mismo." Doncs una mica tot és això.

Voleu deixar d'entrenar els vostres fills i posar-vos a jugar!

Portavoz chino sobre los ataques de Irán. "Estados Unidos es adicto a la guerra. A lo largo de sus 240 años historia, ha estado en guerra TODOS LOS AÑOS, excepto en 16. Tiene 800 bases militares en más de 80 países y es la principal causa del desorden internacional e inestabilidad mundial”.

Com a antic cap d'agrupament i monitor en el lleure, i actual docent d secundària, estic indignat davant d'aq article. I com + voltes hi dono, + bona trobo la teva síntesi. Gràcies, Joan. #eduCat Ref: Mestres contra infants? Les colònies són un dret - José Antonio Ruiz share.google/Ig6QneKiWMRU...

Som mestres: •no hi ha mesures de pressió que no afectin els nens. •no cobrem ni un euro per passar dies fora de casa. •no és mestres contra infants, és administració contra mestres i infants. •que siguin útils i/o convenients no les converteixen en un dret.

"Un tributo a la tierra" (Reservoir Books) de Joe Sacco. Primera experiència en la novel·la gràfica. No m'ha convençut. Tinc la sensació que l'interès de la narració no queda compensat ni per les il·lustracions ni pel text, necessàriament telegràfic, que el fa pla i poc emotiu.

"Cançó de la plana" (Editorial Periscopi) de Kent Haruf. Un llegir preguntant-se què deu dir la pàgina següent. No hi ha res com aquesta literatura feta per autèntics 'contadors d'històries' per arribar als llibres i habituar-se a la lectura.

Les Jornades de Portes Obertes són una cínica i trista mercantilització d'un servei que escoles i instituts han d'oferir de forma honesta i desinteressada. Però cada cop que "hi caiem" veig també que representen una bonica oportunitat per a la complicitat i la comunitat.

Molt bé. Celebrar el dia de les Llengües maternes visibilitzant només les llengües oficials i menystenint les llengües maternes de bona part dels europeus i seva la diversitat lingüística. Gràcies per tornar a deixar clar per enéssima vegada què és Europa i el que importen les veus dels europeus. 🙄

Aquestes històries són molt xules i inspiradores però l'orientació és una de les moltes obligacions del professorat. No fer-ho seria una irresponsabilitat. En tot cas em costa imaginar que ningú pugui utilitzar l'expressió "no servir per..." referint-se a un alumne.

Avui he vist una alumna calculant el coeficient de correlació... a mà! Columna de les x, columna de les y, columna de les x^2, columna de les y^2, columna de les xy,... M'ha explotat el cap 🤯. La condició (o disposició) professàurica no ha d'evitar reconèixer en això un senyal d'algunes coses.

La consellera @eniubo.bsky.social ofereix 1500 € bruts anuals perquè ho mira tot amb les ulleres del menyspreu i l'abandonament.

Rere la teranyina d'Epstein o l'intent d'encobrir els pitjors crims estabornint consciències. Sobre la impunitat, el paper de Bannon, el paradigma Chomsky i sobre com Epstein va estar implicat en el naixement de l'alt-right i la guerra antiwoke. L'article d'avui: www.elpuntavui.cat/opinio/artic...

"Metafísica de los tubos" (Anagrama Editor) d'Amélie Nothomb. L'enginy, la intel·ligència i la brillantor de l'autora és gairebé una constant universal però no puc deixar de pensar que, una mica, llegeixo 'sempre' el mateix llibre.

"Comerás flores" (Libros Asteroide) de @sollasobral.bsky.social Es llegeix d'una tirada. Una escriptura ferma, lleugera i eficaç per una història que creix de forma subtil i terrorífica (valgui la redundància). Una mica, literatura de combat.

En el #11F pienso mucho en que mi madre quiso ser enfermera y no la dejaron. Gracias mamá. Por subirme a tus hombros de giganta.

Hem de donar suport a mestres i professors. El que demanen (jo estic ja més fora que dins 😊) té tot el sentit. Si ho llegiu sense prejudicis ni desconfiances descobrireu que són raons sobre les que hem de poder parlar. Ens hi juguem molt. No ho sabem només els qui entrem dia rere dia a les aules.

"Matemáticas y literatura" (Catarata Libros) de @martamachos.bsky.social. Un llibret que és un llibràs. Extraordinàriament entretingut. Un encert gairebé complet tant pel que fa a la selecció de referències i de temes com pel que fa al to utilitzat: clar, planer i detallat en la mesura justa.

"Un verdor terrible" (Anagrama) de Benjamín Labatut. Relectura. Divulgació i entreteniment a parts iguals. Ciència (molta) i ficció (diria que també força) en una combinació 'perfecta' que permet anar escalant les seves pàgines amb la sensació d'un exercici físic (😊) moderat.

Assemblea docent Aimerigues. La #VagaEducativa de l'11 de febrer ÉS PER unes condicions de treball que facin de la nostra feina una feina celebrada i rendible socialment: reconeixement i recursos.

Trenta-dos mil dos-cents setanta-vuit milions d'euros que l'únic que faran créixer seran les butxaques de petits, mitjans i grans especuladors. 🤮

Que el nom no fa la cosa és quelcom que la "innovació", el "màrqueting" i les "jornades de portes obertes" (valguin unes quantes redundàncies) han elevat a la màxima potència.

Llegint 'Los grandes matemáticos' d'E.T.Bell vaig saber de l'existència d'aquestes 234 cartes. Resulta que estan recollides en una edició preciosa en castellà 😍. Ja la tinc 😏. Som-hi...

"El colibrí" (Ed. Periscopi) de Sandro Veronesi. Quan llegeixes un llibre i penses quant de temps haurà de passar perquè en trobis un de tan extraordinari. Tot en aquesta història és aclaparador: el què, el com i els qui. Sublim.

Estic llegint això i, hòstia!... quina sorpresa i quina delícia.

"Hivern" (Raig Verd) d'Ali Smith. Una història principal que està prou ben bastida però que queda desdibuixada (desaprofitada?) entre massa digressions espai-temporals. Potser innecessàriament desendreçada.

Ja sé que això de la Carme Elías no es pot prendre com a prototip de res però és tan necessari, tan emocionant i taaaaan interessant! www.3cat.cat/3cat/carme-e...

Si Alemanya decideix regularitzar demà jo no me n'hi vaig. Que no sigui que l'efecte crida el produeixi la pobresa, la injustícia i la violència!

Si algú comença dient que "té la millor feina del món" deixo d'escoltar-lo a l'acte. Sobretot si és professor/a.

"L'estiu que la mare va tenir els ulls verds" (Amsterdam Llibres) de Tatiana Tibuleac. Recomanació estupenda d'un company (que sempre són les millors). Una escriptura amable i solvent per una narració "hipèrbolica" al servei del valor redemptor de l'amor, la comunitat o la malaltia.

Enginyós i divertit. Però molt fi, també. Del llibre "Obras completas de Sally Mara" de Raymond Queneau citat al "Matemáticas y literatura" de @martamachos.bsky.social.

Una de les discussions més estèrils, més absurdes i més recurrents en educació és aquesta que es pregunta si és més important "dominar la matèria" o "dominar la didàctica". Com si la segona pogués existir sense la primera o la primera servís de res sense la segona. No són vasos comunicants, diria.

'Princesas y abejas en el reino de l'as matemáticas' (@ICMAT.es) de Martín de Diego. Una sorpresa 👏. Es podria titular de qualsevol altra forma perquè aquesta escudella barrejada d'històries, resultats matemàtics i personatges explicats de forma breu i planera funcionaria igual.

"Càlcul de metàfores" (Ed. La Magrana) de Lluis Nacenta Gratar el límit de les coses. La IA com a camí per entendre que més enllà de les matemàtiques, la ciència o la filosofia... hi ha la capacitat d'imaginar i de dir. I l'estadística (valgui la redundància 😊!).

'La pregunta 7' (Ed. Periscopi) de Richard Flanagan. Un llibre que és com un plànol del metro, ple de línies, estacions i intercanviadors. Totes diferents però totes formant part d'una única raó de ser: la (im)possibilitat de saber/dir/imaginar qui som, com som i per què som. 👌

A mi la falera per les xarxes una mica m'ha passat però si torno de tant en tant per aquí és per llegir @eferro.bsky.social que és tot seny i saviesa prudent (que segurament és l'única que existeix).

Un petit fil dels que he llegit aquest final d'any. Sense gaires detalls (que tampoc és que el que dic tingui gaire substància 🤭!). 😒 ⭐️ ⭐️⭐️ ⭐️⭐️⭐️ He perdut l'interès. A veure si de cara al 2026 el recupero o jubilo aquest compte.

És evident que al 'decret de plantilles' hi ha la llavor del mal però defensar que el jo vaig arribar abans és un criteri millor és una desconsideració cap a la professió i també cap als professionals.