Molts detalls de la visita del papa, però encara no ens han dit si la mama ve.

Pronòstic de Sant Jordi 2027: la GUB requisant roses a la xavalada que vol anar de viatge de fi de curs mentre els fatxes més fatxes planten la paradeta a la Rambla Catalunya TOT EL DIA. Guardeu el bluit.

Per rosegaaltars.

Algú sap on ens hem d'apuntar contra el tsunami obscurantista de la setmana que ve?

Eu cambiando a funda do nórdico.

Si substituïu «soviètic» per «rus» i «Polònia» per «Ucraïna», el text de Dovlàtov és fatídicament vigent. Al setembre, «La columna» de columnes a can @labreu-edicions.bsky.social. La foto de coberta és de la llegendària i amabilíssima Nina Alovert.

Us imagineu que féssim (i paguéssim!) una campanya per cada expressió (paraula, frase feta, construcció sintàctica) que se'ns castellanitza? Us imagineu que hi diguéssim que «no sona natural»? Quina feinada que tindríem! Quin dineral que ens hi gastaríem!

Ja en temps de Dostoievski hi havia uns quants sacerdots russos escampats per Europa que treballaven a sou de la policia política de sa majestat imperial el tsar de totes les Rússies de torn.

Hai 3 anos e pico publicamos 3 episodios sobre 🇺🇦 nos que falábamos da histórica represión sobre o idioma e cultura ucraínas sufrida durante séculos. Onte o amigo @olaxonmario.bsky.social rio publicou este video que completa magnificamente estes episodios www.youtube.com/watch?is=jDq...

Thanks, Vonnegut. 💜

cara amb tota la dignitat de què disposen, com 📘La centenària. 🔝Llegiu el geni, llegiu Dostoievski! @miqcab.eurosky.social

seus personatges sovint sucumbeixen a les condicions socials i materials que els oprimeixen, com a 📙El senyor Prokhartxin. Però els seus protagonistes no s’asseuen a veure-les passar, sinó que són herois que viuen la vida amb totes les forces que els queden i la miren a la

💯Sempre és bon moment per llegir un Dostoievski i més si és dels que et pots posar a la butxaca i pots aprofitar els trajectes d’autobús, metro, l’estona a la sala d’espera del dentista o quan la teva cita arriba tard... Dostoievski té l’etiqueta d’autor pessimista perquè els

PEN Languages of Russia aims to support ‘independent, anti-authoritarian, anti-war literary figures’ writing in the many languages indigenous to Russia — from Avar to Chuvash to Tatar. Find out more in this compelling interview with Dinara Rasuleva & Sergei Lebedev: novayagazeta.eu/en/articles/...

Al @Menjometre deslegitimen i posen sota sospita TOTES les fundacions, cooperatives, individus i empreses que fan feina social i cultural amb subvenció. Són neoliberals, trumpistes-muskistes i populistes, barregen l'anticorrupció amb ideologia i difamació. Alimenten l'orriolisme.

He escrit una brama sobre traducció i IA per als camarades del @pencatala.bsky.social. Es titula «Què hem de fer?». Per si us vaga de llegir-la.

Logo de deportacións, colonización e represión, hoxe os tártaros de Crimea son unha pequena minoría dun 10% na península

Hai 82 anos a URSS comezaba a deportación da poboación tártara de Crimea. Acusados de colaboraren coas forzas de ocupación do III Reich, centos de miles de tártaros, tamén os que loitaron no exército 🔴 foron deportados a Asia Central e Siberia. Miles morreron no camiño

Houbo unha pequena excepción, os tártaros da península de Arabat. Alí vivían uns cantos centos de tártaros que as unidades do ministerio de interior da URSS (o NKVD) esquecera desterrar. A solución foi metelos nun barco e afundilo no medio do mar de Azov.

Avui fa 82 anys de la deportació dels tàtars de Crimea a l'Àsia Central. Vam fer el documental amb una sabata, una espardenya i moltes ganes d'explicar aquesta tragèdia. (La previsualització no ho sé, però el vídeo s'hauria de poder veure.) Unutmadıq, unutmaycaqmız! #Sürgün

A la fira de Sant Ponç hi ha barcelonins. Visca.

No hi ha pronoms.

És això mateix. Per què escrius, per què tradueixes? Si no t'agrada, pots fer una altra cosa. N'hi ha moltes igual de precàries. No cal potinejar-ho tot amb la màquina.

La meitat de periodistes d'aquesta llista funesta són tàtars de Crimea. Alguns fa vora deu anys que estan empresonats, com Ernés Amétov.

«Per què no podem imaginar-ho? Hi ha, fins i tot, una colonització de la imaginació.» UN NOSALTRES SENSE ESTAT, de Yásnaya Elena Aguilar

#UltimoLibroLeido DJAN de Andrei Platónov (1ª ed setembre 2015 @edicions1984.bsky.social ; Traducció @miqcab.eurosky.social )

Si us plau. Prou d'IA. Ni per memes. No fan gràcia. Feu memes cutres. "Graphic design is my passion" i blablabla. Aquests són els graciosos. Imaginació. Feu servir les neurones. Exerciteu el cervell. Ni per denúncies ni moviments socials. La IA és contrarevolucionària. Feu un collage o algo.

Que si el temple de l'art i no sé quines mandangues, l'emoció de l'art, et posem un llibret de temporada farcit de poesia i arts plàstiques i després les miniatures de les òperes fetes amb IA. Doneu-me LOLs més grans

Per cert, parlant d'IA, és al·lucinant com han arrambat amb absolutament TOT, tant els hi ha fotut llicències, drets d'autor, propietat...si ho han pogut trobar, ho han fet servir per entrenar els models, que després comercialitzen per benefici propi. No entenc com l'escàndol no és més gran.

Si diu «suficientment», 🚩

Avui i sempre, memòria, dignitat i futur: País Valencià. #25dAbril #vpilef

Ara fa quaranta anys de l’accident nuclear de Txernòbil, revisem l'obra de la premi nobel de literatura Svetlana Alexiévich. ✍️ @miqcab.eurosky.social, @ub.edu  ↘️ https://theconversation.com/russia-encara-silencia-les-veus-de-txernobil-que-va-recollir-svetlana-aleksievitx-281265

Diumenge farà quaranta anys de l'accident de Txernòbil. El llibràs que en va fer Aleksiévitx (en català a @raigverd.bsky.social, traducció de Marta Rebón) no és precisament ben rebut a la Rússia i la Belarús dels respectius dictadors. En parlo una mica en aquest article.

A can @stroligut.cat hi ha recomanacions llamineres i un parell de cartes del segon (i últim) volum de la correspondència de Dostoievski, que acaba de publicar @crater.cat. Una és d'un 23 d'abril, per cert.

Diria que em dedico a traduir sobretot gràcies a en Joan Alberich. «Un pagès disfressat de professor» que em va fer descobrir el joc simfònic de la traducció a les classes de grec.

Russia honors its "heroes"... for a short while, up until a burger appears. It would be the ultimate irony if his story ended in a literal meat assault.

Aquesta publicació la duc aquí per informar que han alliberat Katsiarina Andréieva que ara es troba a Lituània. Alliberada però expulsada del seu país. Una notícia agredolça perquè no podrà romandre lliure a Bielorrússia.

És una cosa totalment real i testimoniada que l'altre dia vaig demanar «una taronja» de postres d'un menú i em van servir un «cafè amb gel». La fricativa postalveolar sonora genera grandioses incomoditats i la pronunciem perquè som uns racistes privilegiats.

#Agenda | Us recordem que avui la #FilComUB acull la conferència «Projecte Zorja: Revitalitzar el baix sòrab creant parlants». 🗣️ A càrrec de Makso Hasacki. 📆 23 de març 🕣 19:00 📍 Sala de Professors (5è pis, ed. Josep Carner) ➡️ www.ub.edu/portal/web/f...

Si veieu el docu del profe rus, hi trobareu una escena d'uns nens marxant militarment dins d'una escola mentre reciten uns versos al pas. És la lletra d'aquesta cançó de Kinó. Un cant contra la guerra, escrit l'any de la retirada soviètica de l'Afganistan.

Nous talents.

Això ja ho deus haver vist, @pepetmerda.bsky.social

S'agraeix la claredat. No tothom veu que tot és un negoci amb unes empreses que el promouen; tot sembla regalat per una divinitat celestial generosa. La diferència és que NO és un servei bàsic per sobreviure, a no ser que l'hi convertim. Però l'aigua que gasta SÍ que és imprescindible per viure.

«És trist que els dirigents soviètics i els grans comerciants nord-americans de vegades actuïn de comú acord. Sap greu que les demandes dels dissidents russos quedin ofegades per les veus dels partidaris de la distensió.» Serguei Dovlàtov, 14/09/1980

Sabeu quin dia desmunten la nova creu alta aquesta que ens han plantat davant dels ulls?

De tant en tant recordo que uns amics van fer això i quedo meravellat.

Ja us aviso que la carta de deu línies que Dostoievski escriu el 16 de maig de 1878 al seu germà Andrei FA PLORAR.

Condició poc clara per a l'hola.

El règim teocràtic nord-americà.