Fiodor mon amour. #TeamEpilepsia

Devia ser gèlid l’onze novembre de 1821 a Moscou quan va néixer Fiódor Dostoievski, ara fa 204 anys. Era el segon de set germans, epilèptic i ludòpata. El seu pare, que era autoritari i cruel, va fer-lo estudiar la carrera militar, però ell tenia una altra vocació. Per sort! A la seva biografia…

Un altre Txékhov traduït pel gran Arnau Barios a la col•lecció Llom de dos colors de l’editorial @calcarre.bsky.social El geni rus es posa a la pell d’un nen de nou anys que es veu obligat a abandonar la llar familiar per una promesa incerta. Més llaminer no pot ser 😋

Aquesta és la història d’en Iegóruixka, un nen de només 9 anys que emprèn un viatge sol per l’estepa, i dels que l’acompanyen: el cotxer, un mercader oncle seu i un capellà. Com també és la història dels qui es trobaran pel camí. La Història és plena de persones que han de deixar casa seva…

La història del príncep Jacob és una novel·la d’amors, passions, aventures i política. Tots els ingredients que apuntava Julià Guillamón en el seu article: “La idea és que la literatura medieval conserva la fascinació pels lectors d’ara i que, si t’hi enganxes, no la pots deixar estar.”…

👉🏼Anton Txékhov neix el 1860, el seu avi havia nascut serf. El pare era un home pietós i despòtic, li agradava cantar a l’església i va inculcar la religió als seus fills a cops de fuet. La mare, maltractada pel marit, plorava i plorava mentre feinejava i ajudava a la botiga…

Si en són d'inoblidables els dos Ivans que, entre rialla i rialla, ens emmirallen amb les ridiculeses de l’ànima humana. Quan aquests dos amics, veïns inseparables, renyeixen per una futilitat, l’estupidesa s’instal·la entre ells dos com una frontera impenetrable…

✨NOVETAT✨L’estepa d’Anton Txékhov, traduït per Arnau Barios. L’estepa va convertir Anton Txékhov en un autor d’èxit. La corrua de personatges que hi desfilen són memorables, però sobretot ho és el Iegóruixka: un nen de nou anys que té por, està cansat, té fred, se sent sol…

Nikolai Gógol és un dels autors més importants de la literatura universal. Si no l’heu llegit mai, De com van renyir els dos Ivans és ideal per descobrir-lo. Va néixer a Ucraïna en una família de la petita noblesa rural. Als dinou anys marxa a Sant Petersburg perquè vol ser…

L'altre dia ens queixàvem de la poca literatura que tenim en català. @calcarre.bsky.social publica sempre en català i amb un disseny preciós i assequible 😍

Fet!

Gógol de vegades sembla mentida. Quina sorna més recargolada que gasta, el camarada. Correu a comprar aquest menut tan preciós de @calcarre.bsky.social. La truja no és només a la coberta!

Llegiu Willa Cather!!! La trobareu a @calcarre.bsky.social i també a @edicions1984.bsky.social

Si llegiu un llibre de Willa Cather en necesssitareu més, i més… Guaiteu què en diu l’Antònia Galmés👇🏼

Feia uns dies que no teníem exemplars de Pioners, oh pioners! però ja el podeu tornar a trobar a les millors llibreres perquè gràcies a tots plegats heu exhaurit la primera edició. És un goig celebrar-ho perquè Willa Cather és una escriptora cabdal del nostre catàleg i que…

La història dels dos Ivans i la truja és un Gógol condensat, una píndola que conté l'essència del narrador de Mírgorod: riure per no plorar i alhora plorar de riure. Un altre gran menut de @calcarre.bsky.social.

✨NOVETAT✨De com van renyir els dos Ivans, de Nikolai Gógol, traducció de Miquel Cabal Guarro @miqcab.bsky.social 👥Els dos Ivans són ciutadans exemplars. Quan algú vol parlar de com ha de ser una amistat, sempre surten els seus noms. Fins que es barallen per una fotesa que convertirà aquests…

Boníssim i interessant. Un èxit merescut.

Ens fa molt feliços haver hagut de reeditar Fra Bernat i altres contes medievals per riure amb la traducció impecable de Sadurní Martí! Qui hauria de dir que un clàssic medieval tingués tant d’èxit que l’hàgim hagut de reeditar, lectors nostres, sou els millors! I els que…

✍🏼”En aquesta breu novel·la aflora la monotonia i l’aïllament, l’aparició del desig com a joc i distracció, les convencions de la societat, l’aparença versus la realitat, i el procés de naixement de l’amor a través de petits actes, gestos i paraules que esdevenen rituals…

👩‍❤️‍👨 Viana i Paris són dos joves enamorats a qui res no pot fer canviar els sentiments, però com a les bones històries d’amor, res no és fàcil. En el seu cas, venen de dues classes socials diferents i el pare d’ella està disposat a fer el que sigui per separar-los…

“Panait Istrati era contemporani de Stefan Zweig i també descriu el seu món d’ahir, però no parla de la burgesia sinó dels que viuen al marge de la societat, dels que treballen tot el dia i no arriben a final de mes.” 💯 Antònia Carré-Pons comenta amb Marc Giró la publicació…

✨NOVETAT✨Història de Paris i Viana, traduït per Gemma Pellissa Prades. 👩‍❤️‍👨Els enamorats d’aquesta aventura cavalleresca ambientada en temps de Carlemany i les croades són virtuosos i s’estimen. Com un cavaller de la Taula Rodona, Paris participa d’incògnit en tornejos per…

«Eliot recrea una atmosfera irònica, sostinguda per un estil refinat i un humor subtil que la fa rica en matisos.»💜 Josep Bosch parla del llibre «En Jacob i el seu germà» a Sonograma. 🔝No us el perdeu! sonograma.org/quadern-de-l...

Bona collita de tardor, temps de magranes i de traduccions.

L’Adrià és un jove que necessita agafar un vaixell i començar una nova vida lluny del seu barri de Braila i les faldilles de sa mare. Començarà per Egitpte! És l’any 1906 i l’Adrià Zograffi és l’alter ego de Panait Istrati. Un narrador nat que s’embadaleix i s’emociona…

Sabíeu que Jeroni va entregar una primera traducció de la Bíblia en un llatí impol·lut i el Papa de Roma li va dir que volia una cosa més senzilla i pel poble? A mi em fas repetir una traducció de la Bíblia al llatí i la primera te la foto pel rectum.

Si no l’han deixat en préstec, tenim el quadre de Caravaggio a Montserrat.

Khefes i reines, totes les del fil! (I un rei, també.) Que si bé tenim molt per reivindicar, avui també és moment per recordar tota la bona gent i les bones feines del gremi.

Avui és Sant Jeroni, patró dels traductors i en una editorial que no seria res sense ells no podem fer més que honorar-lo i agrair-li els deixebles que ens ha llegat. Alguns dels millors han passat pel nostre l’obrador i avui els celebrem. 🖼️Sant Jeroni al seu taller, Caravaggio

«Vi de solitud és una novel·la bella i dura com la vida. El títol ens du aquella sensació de plaer del bon vi i l'ambigüitat de la solitud, dolorosa i plaent alhora.» Lluïsa Soaz titula el seu article "Irène Némirovsky, el vi literari de la solitud” per parlar de…

💜Avui a la tarda CELEBREM JANE AUSTEN, una conversa amb les Punkis Decimonòniques! 🔝Aquest any se celebra el 250è aniversari del naixement de l'escriptora Jane Austen i la Setmana li dedica un acte on hi serem: Conversa entre els editors Raül Garrigasait, Blanca Pujals i Antònia Carré. Serà👇🏼

Aventurer, poliglot i viatger incansable, Panait Istrati tenia ànima d’haiduc. Fill natural d’una bugadera romanesa i d’un contrabandista grec, va néixer a Braila, a la riba del Danubi. Va conèixer les penúries econòmiques i la malaltia. Va participar en l’organització…

ATENCIÓ! Aquesta tarda teniu una cita a La Setmana del llibre👇🏼

Recomanació esplèndida que us fan des de @uepmallorca.bsky.social. Istrati és dels autors que enamoren, per la seva bondat, bellesa i ganes de canviar el món, malgrat tot… Animeu-vos i tasteu-lo!

📣Ja tenim aquí La Setmana del Llibre en Català! Podreu trobar el nostre catàleg a les millors llibreries i també als mòduls 80 i 81 de La Central des d’ahir i fins el diumenge 28! @lasetmana.bsky.social

Per als amants de Panait Istrati, que segur que ja sou multitud! Una nova història del gran cantor de l'amistat.

✨NOVETAT!✨Quan surt el sol de Panait Istrati.  Adrià Zograffi s’ha fet gran. La seva barriada de Braila és massa petita, massa tancada, massa fosca i les faldilles de sa mare l’ofeguen. Ell necessita veure món, així que agafa el sarró i comença el seu viatge cap al lluminós…

L’Ernestine s’avorreix al seu castell del sud de França fins que un caçador desvagat que passa per les seves terres decideix seduir-la pel simple divertiment de fer-ho. Li escriu cartes d’amor i a poc a poc l’amor troba un lloc als seus cors…

Del llibre en destaco el postfaci, que hi dóna context i l"escrit final de l'Antònia Carré Pons. Gràcies @calcarre.bsky.social per salvar les cartes, que he tornat a llegir en acabar el llibre. Ja tinc al punt de mira el llibre d'articles de les mateixes autores. #Llegits2025

🗯️«Celebrem que puguem assaborir en la seva saó la Història del príncep Jacob, novel·la capdavantera en la combinació de ficció i història, gràcies a la versió propera, acurada i rigorosa d’Anton M. Espadaler, que ja fa anys que ens aplana els camins medievals perquè els transitem còmodament i…

El protagonista d’aquesta història és David Faux que torna a Anglaterra després de fer les amèriques i s’instal·la en un poblet, canvia d’identitat i comença a progressar. Com un Cyrano de Bergerac, en David es belluga entre pastissos amb la destresa d’un jove ambiciós que es…

El protagonista d’aquesta història és David Faux que torna a Anglaterra després de fer les amèriques i s’instal·la en un poblet, canvia d’identitat i comença a progressar. Com un Cyrano de Bergerac, en David es belluga entre pastissos amb la destresa d’un jove ambiciós que es…

“¿Per què cada ésser reconeix tan tard la vida que hauria pogut ser la seva?”

Irène Némirovsky ‘Vi de solitud’ @calcarre.bsky.social “La vida, la mort, son tan poca cosa…”

Feu cas a les lectores, Moncada és dels grans!

La perícia psicològica de 'Vi de solitud', d'Irène Némirovsky, a mig camí de la fantasia autobiogràfica, es fa tan difícil d’oblidar com la majoria que configuren la seva prolífica trajectòria. Per Ponç Puigdevall. @calcarre.bsky.social

👉🏻Tal dia com ahir del 1969 va morir Leonard Woolf, marit de Virginia Woolf a qui va escriure un dels millors homenatges que hem llegit mai i que podem llegir en català per primera vegada:📙La mort de la Virginia...

Irène Nemirovsky va créixer odiant la seva mare, que mai li va mostrar tendresa ni amor. Un fet que la va marcar (i a qui no!) i ho va utilitzar com a font d'inspiració d'algunes de les seves novel·les, com Vi de solitud...👇🏼

Feu cas a les bibliotecàries❤️‍🔥🐷❤️‍🔥