Descobreixo que en català és Tàrent. Em demano si en italià Tarento és esdrúixol.

Un dia vaig dir que els nascuts i crescuts en un barri haurien de tenir pereferència per viure-hi. Tothom se'm va tirar al damunt.

Quan decidim tenim criteri, és una de les frases més absurdes que he sentit mai.

La Diada de tothom. Sobretot dels felipistes.

"Los cachorros" de Vargas Llosa del 1965. Una novel·la breu, magnífica i inquietant.

El meu fill ha anat a veure "Superman" i "Weapons" en castellà perquè no hi són en català. Bon undècim de setembre.

Bona Diada! #DiadaNacionalDeCatalunya

Tolstoi recorda Verdaguer.

Un amic és algú per a qui disposes temps.

Els invitats nous. Ehem.

Es diu 'austeritat'. Has de viure al marge de les modes i de la pressió social. Tu i els teus.

Ja amb ganes de veure el pròxim espectacle d'Esas latinas.

L'article d'avui (24/08/25) al Punt Avui sobre una situació lingüística pitjor que la catalana...a Amsterdam. www.elpuntavui.cat/opinio/artic...

Moltes converses només són notes de veu.

Cela. M'apassiona fins a la primera meitat de "La rosa" (1959).

"En pro de la comunicación, hable castellano, no os hicimos bilingües para ahora tener que aprender el catalufo."

Esperant "Departament Amades" amb moltes ganes.

💥 NOVETAT - Publiquem el conte L’ESPURNA de l’escriptora PALMIRA VENTÓS (Barcelona, 1858 - 1916), recuperat per David Gálvez @davidgalvez.bsky.social inclòs al llibre ‘Tots els contes’ editat fa poc per Editorial Medusa 🔗 No us el perdeu! 👉🏼 pdvcontes.com/2025/04/01/dav…

Tots aquests escriptors catalans que a la premsa recomanen un llibre en castellà. Mereixen que cap escriptor català recomani cap dels seus llibres. Sembla que siguem al 1980 i no al 2025.

Sovint l'èpica contemporània és xerrameca i cinisme.

Home de molts llibres, ximple segur.

Us convido a llegir l'article que em publiquen a Núvol: "Els mentiders catalans i els 'cómos'". Aqui a Bsk no puc posar-vos-en l'enllaç. M'agradarà saber què en penseu.

Va, que divendres anirem a veure les marededeus adormides.

Llegeixo "Proses reposades" de Martín i Serra i sembla que només hi ha una sola manera de parlar d'aquell país. La manera de sempre, farcida de Pla, Ruyra, Gaziel. Sempre amb els dos peus cent anys enrera -o com si el temps no hagués passat-. Tot té un aire de repetició, de calca.

Un país desgraciadíssim.

Ara n'hi ha que s'empipen si dius 'la catedral de Còrdova'.

Llegir la Ilíada també és procrastinar.

La Ilíada. Del resum del traductor del capítol X. "Nèstor, el més assenyat dels aqueus, fa una proposta enraonada que portarà al desastre". Això és Catalunya.

Per comprar i llegir, aquest no-Premi Finestres.

Quaranta-cinc anys he esperat per llegir Josep Pla i al pròleg del centenari “Coses Vistes” (que vaig comprar dimarts i avui enceto), ja m’ha guanyat. Quin jefe.

Us agrada quan en una traducció (en vers) alternen 'però' i 'pro' sense que estigui justificat per registre? Seria com alternar 'caragol' i 'cargol'.

Un Barnes el 17 de setembre, a Angle. Assaig, no com l'últim. Potser es publixa massa però de Barnes no n'hi ha mai prou.

La Ilíada s'hauria pogut titular també la Troièdia.

Rosalia evitant pronunciar-se obertament sobre la discutible identificació de la Troia homèrica amb l'estrat VIIa de la Troia arqueològica.

Molts episodis de la Ilíada recorden força "Salveu el soldat Ryan".

Aquest any estiuejo a la Ilíada. La millor decisió.

La viquipèdia és impagable. Sobre sant Cristòfor, m'explica que mor el 251 dC a Anatòlia i em dona una dada sensacional: Alçada: 2'3 m.

Macedònia de poma, la més habitual: poma, poma i poma.

A veces piensas que todo va mal, pero ¡cuidado, podría ser peor!

No hi ha cap estació d'autobusos a Catalunya que tingui punyetera gràcia.

La substitució demogràfica esclafa l'ús social del català a les Balears - El Temps www.eltemps.cat/article/6634...

A les editorials catalanes els fa falta una Anna-Rosa Cisquella.

La puput és l'Ava Gardner dels ocells.

gent que publica a planeta fent metàfores, columnes o manifestos a favor de les editorials independents. sigueu coherents si us plau

El que ningú no gosa dir: el problema és el 70% de llibres venuts en castellà. Cap cultura ho aguantaria.

És incomprensible com Mathias Énard no va a Guadalajara amb els altres escriptors barcelonins.

-¿Qué tal, señor Pujadas? -¡Muy bien, senñor Castells! -¿Y la familia? -Bona! -Y yo tambien.

Ja heu pagat la contribució?

⚠️#ÚLTIMAHORA | El MNAC comunica al jutjat d’Osca que no pot traslladar les pintures de Sixena sense malmetre-les⬇️ www.vilaweb.cat/noticies/mus...

Més interessant i lliure que el Pla dels anys 30.