Ja podem barallar-nos d'altres coses. Guadalajara ja ha passat, i han guanyat els bons, amb la fortuna que els bons són els que ja ho eren, i els que cobren més. Que és agradable l'ordre natural de les coses: s'hi està bé, aquí, finalment.

Em deien que una d'aquestes subvencions anuals a la lit.cat ara serà bianual. Com que, si te la donen, la cobres l'any després, els sol·licitants hauran de planificar dos anys. Qui es pot permetre les provisions de dos anys i que potser no te la donin? Ara, van explicar-ho molt brossianament.

Arxiu lit.cat

Tu: Ningú pot parlar del Club de la Lluita. Ni els mateixos membres del club en poden parlar Escriptor convidat o assalariat de la FIL Guadalajara:

M'explanen que van suspendre la Nit de Santa Llúcia per salvar la vida als qui entressin al vàter després d'un catalanet convidat a la FIL Guadalajara, car ahir encara feia poc que havien tornat.

El taxista de Guadalajara en realitat era Robe Iniesta.

Fa dies que penso que la FIL Guadalajara és la nova Lost Horizon.

Després van donant lliçons, sense poder dar-les, però una lliçó bàsica d'ètica del periodisme cultural (?) i de l'etnografia (!?) diu que si fas una llista dels millors, els llibres dels qui la fan no hi poden sortir. En un #paísnormal, apareixe-hi seria un motiu de desprestigi, per a tots.

?

Quina elegància.

Homenatge a Lynch encapçalat per l'ultraespanyolista Gonzalo Torné, que teniu per aquí donant lliçons.

Ahir vaig tenir un acte, avui un altre. Repetiré roba, tant me fa. Sé qui d'ahir hi serà avui, només cal evitar-la.

Ma mare ha fet el dinar de Nadal amb les amigues i li han tocat les tres desgràcies que li poden passar a un català: ¹ l'escudella, el be xaiejava ² la sarsuela, el suquet era farinós ³ el sorbet feia gust de medecina

És temps de Rushmore.

Ahir vaig dir jo, jo Barcelona, els barcelonins?, bé, no, ho sé, tant me fa a mi, jo soc autoperifèric.

La invasió dels llibres castellans a TV3 i CatRàdio, fins i tot d'editorials de psicotrònica tercera fila, és total i desvergonyida, però després el dolent soc jo i hem de valorar l'esforç i no sé quines putes merdes, +100000 (+157300).

Quan parlo en públic cada poc més espès. Sento un desplaçament a temps real, una pel·lícila de Lynch. És una cosa que no m'interessa gens. Prohibiria parlar.

Ara sí, la poesia completa de Rosselló-Pòrcel a @stroligut.cat.

És el mestre de la fotografia.

La cultura és el fonament únic del país i, sense la cultura com a paret mestra, la política és l'art de governar malament i esfondrant.» De l'endreça de Blai Bonet a "Cant de l'arc" del 1979.

Teniu el Rei Lear de Segarra a mà? Em podeu dir com tradueix el «foul fiend»? Per exemple, acte 3 escena 4, Edgar entra disfressat i diu: Away. The foul fiend follows me. Through the sharp hawthorn…

Cinc anys o no sé quants fent-se els sublims a Bluesky, els excel·lents, desmenjats com un autor d'Anagrama es fa el desmenjat davant del Xuriguera o l'Optimot, King Crimson, jo sols escolte directes, i ara resulta que us puto flipava (sic) el músic espanyol Robe (robi?) Iniesta.

Teniu el Rei Lear de Segarra a mà? Em podeu dir com tradueix el «foul fiend»? Per exemple, acte 3 escena 4, Edgar entra disfressat i diu: Away. The foul fiend follows me. Through the sharp hawthorn…

Soc un dels catalans que té més coneguts a la presó.

Perdoneu l'enllaç a El Caso, però amb l'Àlex (i el Moi) érem els millors amics de Salou. Cada cap de setmana, Kalea i Garage. Després va començar a anar al gimnàs.

No sé sí s'ha entès.

Dakota Johnson explica millor que ningú la delegació de Barcelona a la FIL Guadalajara.

Hauríem de recuperar allò tan senzill i entenedor de, per exemple, «he cercat 'venut' a l'enciclopèdia i la foto eres tu».

Després de set anys de fer la revista de literatura catalana més llegida del món, tot i l'ajuda dels patrons, soc més a prop d'haver perdut 157 300 euros que no d'haver-los guanyat.

Comissionada Huppert 😍

Algú té a mà el catàleg raonat de Josep Renau?

Si un mariachi fa veure que toca la guitarra, és un guitart hero?

Ja sé que un hom pensa el contrari, però el Paradís passa per una època de molt dolça escapça. Me'n ficaria pel cul deu capítols el dia.

157 300 euros, però després el dolent soc jo.

Jo em pensava que una urgència imperiosa era tenir diguem-ne diarrea a mitja Simfonia núm. 2 de Hovhaness, però es veu que és la raó que et permet contractar Anna Guitart sense publicitat per 157 300 euros.

Demanar-li al teu amic autònom, car et fa mandra donar-te d'alta, que si et pot facturar 157 300 euros, que ja li pagaràs l'IVA.

157.300 euros són moltes factures electròniques exemptes per activitats literàries, eh.

Segons que informa Bertran Dedeu.

Si no m'erro, la sèrie Terra Alta és de producció totalment privada. Per tant, com si la volen fer en francès. El que haurem de mirar és el tracte que li dispensen els mitjans públics catalans, com més va més acrítics i venuts als interessos d'aquestes grans productores i distribuïdores.

Un dia que ho provo per una cosa… Re.

La traducció que m'agrada.

I avui en fa 76 Tom Waits. El Millor.

Premi FIFA Latino de la Pau al repartiment de la delegació barcelonesa de la FIL Guadalajara.

Però bé, suposo que no inventarem avui la lluita de classes i El servent d'en (?) Harold Pinter.

Hi afegiria que mentre fan veure que exigeixen aquesta virtut, ells mateixos no se l'apliquen, ans al contrari: diguem que és la seua mateixa manca de l'exigència que marca la virtut i, especialment, la classe. Ells —sempre construeixen un 'ells'— s'ho poden permetre.

Avui vindran les flors; demà, els plors.

Força bé, però, més que una pregunta, voldria fer una reflexió: no pot ser que Anna Guitart es vani d'haver tingut llibertat absoluta per fer el programa i triar els escriptors i que alhora ningú no la faci responsable del programa ni de la tria dels escriptors.

Dues paraules: bústia, biblioteques.