És dimarts! És dimarts! I això vol dir que tornem amb més crítiques. Per una banda, Andreu Blai escriu sobre la poesia valenciana contemporània: Marc Granell, Jaume Pérez Montaner i Teresa Pascual. lalectora.cat/temps-presen...

Aquesta setmana serà Sant Jordi! Per això venim amb un article de Marc Rovira sobre un dels darrers èxits literaris, «El joc del silenci», i la reacció de la crítica. «El gran problema de la novel·la és tant de construcció narrativa com d'estil.» lalectora.cat/el-drac-fa-u...

👇👇👇 atzucac.cat/el-consens-c...

#FavesTendres | L'escriptora Míriam Cano destapa l’arquitectura de les narratives de la ultradreta a 'Es mengen els gats' (Ara Llibres).

ENTREVISTA a Jordi Masó📚🗣️| Societats amorals, lleis malèvoles i innovacions tecnològiques que no sempre afavoreixen el progrés. 💭Quin conflicte crearà aquesta societat que t'inventes? llegim.ara.cat/entrevistes/...

Trobo que això serà espectacular 👇 www.escolabloom.com/course/forme...

L'escàndol també és que aparegui al vídeo d'entrevistes finals de l'expo de què soc comissària i que no se'm consultés. O que el CCCB el convidés a un debat sobre Rodoreda tot ignorant el meu criteri quan vaig dir que, per associació, estaven espanyolitzant i rebaixant comercialment Rodoreda. Ni cas

Que Club Editor esculli Uclés per presentar La mort i la primavera als lectors castellans és un despropòsit i té una mica de tot: banalitat, errors, descatalanització, interessos pèrfids, etc. Sobre els problemes de la Rodoreda d'Uclés, al Quadern: elpais.com/quadern/lite...

Després, en Jordi Florit diu que «Amèlia de les Camèlies també em té ben confós… I soc perfectament conscient que cal llegir-la en mode “irònic”, totes les entrevistes i ressenyes així ho subratllen i l’autora ho explica al seu blog.» lalectora.cat/amelia-de-le...

Primer de tot, Manel Ollé ens en diu que «som davant d’una novel·la de joves fantasmes empolainats, que van sempre fent cercles sense anar enlloc, enlluernats per les inèrcies més prestigioses, els reflexos dels llums de les ciutats literàries.» lalectora.cat/la-sindrome-...

William H. Gass -- the psychopathology of the speed reader

«Difàcil» surt just el 23, llavors només hi serà a dos llocs: A @lacalders de L'Antic Teatre i a la parada d'Edicions Poncianes al costat del Born i del Màgic, C/Ribera 5. A les 19:30 hi llegirem poemes Imatges de @woodcvtter_illustration

Ja tinc el cap una mica a un altre puesto, per dir-ho d'alguna manera, però divendres hi ha aquest club de lectura obert, una mena d'homenatge a Krasznahorkai organitzat per en Vicenç Vilardell i amb la participació d'en Joan Rius aka @dolcametzina.bsky.social. Veniu-hi, si dallò.

Estaba escuchando un podcast -el de una revista que se llama Crític- con una escritora -Emma Zafón- cuya obra no me interesa en absoluto, como no me interesa el realismo (ni el socialista, ni el capitalista, jsjsjsjsjs), y me llamó la atención como todo -el programa y su discurso- parecía de iCat.

Més que una ressenya, és una aguda reflexió sobre la gestió i l'ètica del poder, sobre com llegir «Maria Stuart» en temps de Trump, Putin i Netanyahu. Boníssim text de Carlos Francesch per a la revista Atzucac. atzucac.cat/maria-stuart...

La imprudència és infal·lible, perquè a qualsevol cosa que vingui corrents, el teu cervell li donarà forma de cara humana abans que s'estavelli contra tu. Rubén Martín Giráldez

Sabem que fem tard, però ja tenim publicat el programa de març d'Esperant el cometa! 🔥🔥 En aquest episodi hem convidat el #GonzaloRodríguez de @chronos.cat per parlar de la diversitat dins la ciència-ficció, els seus mútiples subgèneres i com ens hi vam aficionar.

«L’escriptura d’avantguarda, per tant, és sempre una operació que es realitza sobre alguna altra mena d’escriptura. I, per tant, sobre alguna mena de lector. I aquesta operació és just el contrari de l'obediència».

Avui a impremta. Hi ha vida després de Sant Jordi i aquí estem per fer-vos-la més passadora.

És una sort que Flaubert, abandonant el culte a la nit, hagi exposat la seva ànima al sol (les ànimes seques, deia Heràclit, són superiors). Rafael Lemus

Com que anem d'un Dia Mundial a un altre Dia Mundial, en aquest cas de la Poesia al Teatre, avui tenim dues crítiques que s'hi avenen. Per una banda, Jofre Palau ens parla del llibre de poesia «Mai no ho podràs saber» de Bartomeu Crespí. lalectora.cat/pum-pum-pum-...

Em recorda a allò de la Broma infinita, els americans disposats a donar la vida per defensar un entreteniment que els destrueixi...

És finíssima la manera com DeWitt demostra que l'elitisme real no és el del llibre difícil o el del professor exigent sinó el del paternalisme educatiu, que pressuposa que als nens se'ls ha d'ensenyar 'el que els correspon per l'edat' i que contribueix a la mediocritat general i autocelebrada.

Em fa pensar en tantes discussions barcelonoses on em deien que tot això de la classe ja no servia per a res i, fins i tot, que havia desaparegut. elpais.com/quadern/lite...

Tots escrivim malament, però només l'escriptor ho converteix en un problema. Luís Rodríguez

Avui celebrem el Dia Mundial de la Poesia amb aquest poema de Jaume Coll Mariné, que trobareu a «Com les fulles», premi Carles Riba 2025.

Sobre la Nit de les Lletres: elpais.com/quadern/lite...

👇🏻🖤🎯 @borjabagunya.bsky.social elpais.com/quadern/lite...

Nosaltres també volíem celebrar que en Jaume Coll Mariné, editor de la revista durant molt de temps, hagi rebut el premi Carles Riba d'enguany, així com també que en Carles Rebassa, col·laborador de la casa, hagi obtingut el premi Sant Jordi. Visca la bona literatura! 💫

Quan vaig veure en la boira el que vaig preservar durant tant de temps... Ara imagino la xerrameca i l'estació de tren, i més enllà tots els detalls... Tinc ganes de tornar a casa. Anhelo tornar a casa. Ja n'he tingut prou... ¿Puc tornar a casa? Nabókov sobre el seu rus.

Ni parlar-ne, a través de les paraules arriben restes de llum. Kafka

Ai, gelosos garolers, no en fujo, dels bells plaers, joia i jovent, festa vera. Digueu-me: no us exaspera? Comtessa de Dia - Fina amor em fa alegria (versió d'Alfred Badia)

Europa és antiga i futura alhora. Va rebre el seu nom fa vint-i-cinc segles i, tanmateix, encara és tot just un projecte. Jacques Le Goff

John Barth, first day seminar. "Having identified your muse (i.e., your angle on the world and yourself in the medium), transcend the mere mastered algebra of your craft with the innate fire of your talent so that your scribblings will ascend from the table into the heaven of finished art."

Jo respecto les flors que han brotat totes soles sobre una tomba. Gógol

També tornem a un dels seminaris més intensos i més interessants que ha impartit la Inés García: sobre la representació, la crisi i la reformulació del vincle amorós en la literatura. O de la falta de vincle. Aquí podeu donar un cop d'ull al programa: www.escolabloom.com/course/lamor...

Per una altra banda, Albert Badosa ens comenta l'última polèmica lingüística que va tenir lloc fa unes setmanes a propòsit del nou purisme lingüístic de sempre. Endavant! lalectora.cat/el-purisme-n...

Quina vergonya que fa veure la Parlon. Que la facin plegar i que es quedi sota el llit, si us plau. m.youtube.com/watch?v=JKFM...

Dimecres, festa grossa en honor a la gran Víctor!

| a qual, los valgra mays duptar, car per duptar es demostrat so que és possibilitat... Llull — § XXXV - Lògica en rimes

Pròximament a Males Herbes⏳

Demà seguirem tossudament no escrivint l'autoficció narcissista adreçada al cosí ionqui que em va fer passar un mal any quan es va suïcidar sense avisar i em va fer sentir culpable per haver-lo esquivat. Farciria el pollastre amb citacions d'escriptors ionquis, per fer sentir intel·ligent el public.

Avui venim amb noves crítiques! Primer, un article de l'Artur G. Fuster, que ens explica que d'entre totes les novel·les del 2025 n'hi ha una que li ha cridat l'atenció. Es tracta de «Guerra, victòria, demà» de Carles Fenollosa: lalectora.cat/la-terra-per...

El segon paràgraf:

Michael Silverblatt, 'genius' host of KCRW literary show 'Bookworm,' dies at 73

Marc Rovira: «Ser crític amb la literatura i no ser crític amb el país i les formes de mitologia cultural que produeix l’ocupació que pateix és una hipocresia que a l’any 2026 és encara més difícil de mantenir que no pas a l'any 2018». lalectora.cat/un-cert-dese...

Mil vetz muyr lo jorn d'enu[e]y cant no li suy lay presén, e say que morray breumén si no la vey dels huelhs rire. Car si no fos cant la vire, figurans-la dins me fe, ja m'agre mort li cossire que per lieys tot jorn me ve. Gilabert de Próixita - II

— Vostè és altra vegada culpable de culpabilitat. — Culpable de culpabilitat? — Faré constar que no ho ha entès. — I això és un agreujant? — Desgraciadament... Ingmar Bergman - Maduixes silvestres (1957)