Cap sorpresa que Anna Guitart hagi adoptat aquest discurs de ‘en una literatura normal hi ha d’haver de tot’, volent dir que hi ha d’haver excel·lència literària i èxits de mercat més o menys indecents. Però no hi ha cap altra manera de pensar la normalitat cultural que no sigui la del mercat?

En aquest número de l'Espill, la filòsofa Mercè Rius hi publica una crítica de la traducció deficient que Joan Ferrarons va fer de Minima moralia de Theodor Adorno... no us la perdeu, paga la pena. Ningú més n'ha dit ni piu. I n'hi ha per parlar-ne una bona estona... puv.uv.es/revista/l-es...

Avui és dimarts: sant tornem-hi! Primer de tot, Gerard Cecchini (@setxini) reflexiona a l'entorn de l'Estat a partir de «Tots tres surten per l'Ozama», de Vicenç Riera Llorca: lalectora.cat/lestat-un-co...

No voldríem desaprofitar l'ocasió per dir que la crítica ofereix arguments d'anàlisi d'obres literàries. Reduir la seva tasca a l'egoisme o l'enveja és insultar la feina del crític i la intel·ligència del lector. Visca la crítica literària!

Marc Rovira: «Si resulta menys arriscat explotar la ferida que construir un discurs ficcional coherent és perquè la nostra literatura es mou en una societat en què el xantatge emocional i l’abús de l’empatia han servit per justificar enganys i tota mena d’hipocresies».

«Confondre l’acumulació d’escòria amb la prosa barroca i poètica no és un mal exclusiu de Guasch; només cal pensar que, davant la prosa d’Ofert a les mans…, molts han preferit creure que el riu va amunt en comptes de veure-hi la llengua desnerida que realment és»

Joan Rius (@dolcametzina): «L’antiintel·lectualisme rampant que patim en tots els àmbits de la cultura és la convicció que l’objectivitat del pensament és una malaltia que només la ignorància, el sentimentalisme i el populisme podran guarir». lalectora.cat/pol-guasch-o...

A veure, si volem crítica, hem de celebrar que s'escrigui, amb independència de si és positiva o negativa. Si no estem d'acord amb el raonament, o amb l'argumentació, raonem les debilitats del raonament de l'altra o contraargumentem. Punt.

Mira, Andreu, jo a la meva resposta no he fet cap judici personal en cap moment. El que m'interessa és discutir sobre lit., no perdre el temps. Ho faré per última vegada, tot i que no pas perquè hagis argumentat res que valgui la pena rebatre. Trobo que per ser algú que fa anys que escrius tens una

Hola, Andreu: t'animes a escriure una crítica que entri, com tu dius, en el terreny de la literatura comparada i que doni una altra visió del llibre de Pol Guasch? Te'l publicarem, si és que realment t'interessa deixar el camp de la desqualificació personal i vols entrar en la discussió literària.

Tires més de sofismes que d'arguments, Andreu. 1) 89, 91, 97. Tampoc tanta dif. No és que estiguem abusant d'un noiet ingenu que comença a descobrir la vida. Encara que, el tema és l'obra i la crítica objectiva, no l'edat dels participants. Si un autor és maldestre, ho és amb 17 o amb 70 anys.

✨NOVETAT✨L’aventura de Tristany i Isolda traduït per Lola Badia. 💕Des de sempre, que l’amor ha insuflat grans sentiments a les ànimes enamorades. Des del segle XII, que l’amor apassionat, adúlter i tràgic ha unit Tristany i Isolda en un sol cos, una sola ànima. I la seva

Boníssim això de @dolcametzina.bsky.social sobre les impostures literàries de Pol Guasch i el seu "melodrama adolescent amanit d'apocalipsi" i l'industry plant made in CCCB. lalectora.cat/pol-guasch-o...

Avui surt això a @lalectora.bsky.social Sobre Pol Guasch i Ofert a les mans el paradís crema. L'obra és un bon exemple per analitzar l'ús de la crítica com a mera falca comercial i la tendència a empaquetar la mala qualitat literària amb prestigi prefabricat. Que vagi de gust! 🖤✨

Ja és dimarts! Avui venim amb la presentació que va fer Pep Paré de l'«Obra poètica tardana» de Lluís Solà: «Amb el riu, dins del riu, hi ha la veu, l’alè, allò que ens humanitza.» lalectora.cat/notes-per-a-...

Després, Llucia Serra ens parla de «Desaparèixer», de Maria Stepànova: «Una novel·la subtil sobre identitat, llengua i pertinença, però també sobre el cansament d’habitar un present (i una llengua) incòmode, gastat, embrutit». lalectora.cat/jo-tambe-vul...

És dimarts! És dimarts! I això vol dir que tornem amb més crítiques. Per una banda, Andreu Blai escriu sobre la poesia valenciana contemporània: Marc Granell, Jaume Pérez Montaner i Teresa Pascual. lalectora.cat/temps-presen...

Aquesta setmana serà Sant Jordi! Per això venim amb un article de Marc Rovira sobre un dels darrers èxits literaris, «El joc del silenci», i la reacció de la crítica. «El gran problema de la novel·la és tant de construcció narrativa com d'estil.» lalectora.cat/el-drac-fa-u...

👇👇👇 atzucac.cat/el-consens-c...

#FavesTendres | L'escriptora Míriam Cano destapa l’arquitectura de les narratives de la ultradreta a 'Es mengen els gats' (Ara Llibres).

ENTREVISTA a Jordi Masó📚🗣️| Societats amorals, lleis malèvoles i innovacions tecnològiques que no sempre afavoreixen el progrés. 💭Quin conflicte crearà aquesta societat que t'inventes? llegim.ara.cat/entrevistes/...

Trobo que això serà espectacular 👇 www.escolabloom.com/course/forme...

L'escàndol també és que aparegui al vídeo d'entrevistes finals de l'expo de què soc comissària i que no se'm consultés. O que el CCCB el convidés a un debat sobre Rodoreda tot ignorant el meu criteri quan vaig dir que, per associació, estaven espanyolitzant i rebaixant comercialment Rodoreda. Ni cas

Que Club Editor esculli Uclés per presentar La mort i la primavera als lectors castellans és un despropòsit i té una mica de tot: banalitat, errors, descatalanització, interessos pèrfids, etc. Sobre els problemes de la Rodoreda d'Uclés, al Quadern: elpais.com/quadern/lite...

Després, en Jordi Florit diu que «Amèlia de les Camèlies també em té ben confós… I soc perfectament conscient que cal llegir-la en mode “irònic”, totes les entrevistes i ressenyes així ho subratllen i l’autora ho explica al seu blog.» lalectora.cat/amelia-de-le...

Primer de tot, Manel Ollé ens en diu que «som davant d’una novel·la de joves fantasmes empolainats, que van sempre fent cercles sense anar enlloc, enlluernats per les inèrcies més prestigioses, els reflexos dels llums de les ciutats literàries.» lalectora.cat/la-sindrome-...

Ja tinc el cap una mica a un altre puesto, per dir-ho d'alguna manera, però divendres hi ha aquest club de lectura obert, una mena d'homenatge a Krasznahorkai organitzat per en Vicenç Vilardell i amb la participació d'en Joan Rius aka @dolcametzina.bsky.social. Veniu-hi, si dallò.

Estaba escuchando un podcast -el de una revista que se llama Crític- con una escritora -Emma Zafón- cuya obra no me interesa en absoluto, como no me interesa el realismo (ni el socialista, ni el capitalista, jsjsjsjsjs), y me llamó la atención como todo -el programa y su discurso- parecía de iCat.

Més que una ressenya, és una aguda reflexió sobre la gestió i l'ètica del poder, sobre com llegir «Maria Stuart» en temps de Trump, Putin i Netanyahu. Boníssim text de Carlos Francesch per a la revista Atzucac. atzucac.cat/maria-stuart...

La imprudència és infal·lible, perquè a qualsevol cosa que vingui corrents, el teu cervell li donarà forma de cara humana abans que s'estavelli contra tu. Rubén Martín Giráldez

Sabem que fem tard, però ja tenim publicat el programa de març d'Esperant el cometa! 🔥🔥 En aquest episodi hem convidat el #GonzaloRodríguez de @chronos.cat per parlar de la diversitat dins la ciència-ficció, els seus mútiples subgèneres i com ens hi vam aficionar.

«L’escriptura d’avantguarda, per tant, és sempre una operació que es realitza sobre alguna altra mena d’escriptura. I, per tant, sobre alguna mena de lector. I aquesta operació és just el contrari de l'obediència».

Avui a impremta. Hi ha vida després de Sant Jordi i aquí estem per fer-vos-la més passadora.

És una sort que Flaubert, abandonant el culte a la nit, hagi exposat la seva ànima al sol (les ànimes seques, deia Heràclit, són superiors). Rafael Lemus

Com que anem d'un Dia Mundial a un altre Dia Mundial, en aquest cas de la Poesia al Teatre, avui tenim dues crítiques que s'hi avenen. Per una banda, Jofre Palau ens parla del llibre de poesia «Mai no ho podràs saber» de Bartomeu Crespí. lalectora.cat/pum-pum-pum-...

Em recorda a allò de la Broma infinita, els americans disposats a donar la vida per defensar un entreteniment que els destrueixi...

És finíssima la manera com DeWitt demostra que l'elitisme real no és el del llibre difícil o el del professor exigent sinó el del paternalisme educatiu, que pressuposa que als nens se'ls ha d'ensenyar 'el que els correspon per l'edat' i que contribueix a la mediocritat general i autocelebrada.

Em fa pensar en tantes discussions barcelonoses on em deien que tot això de la classe ja no servia per a res i, fins i tot, que havia desaparegut. elpais.com/quadern/lite...

Tots escrivim malament, però només l'escriptor ho converteix en un problema. Luís Rodríguez

Avui celebrem el Dia Mundial de la Poesia amb aquest poema de Jaume Coll Mariné, que trobareu a «Com les fulles», premi Carles Riba 2025.

Sobre la Nit de les Lletres: elpais.com/quadern/lite...

👇🏻🖤🎯 @borjabagunya.bsky.social elpais.com/quadern/lite...

Nosaltres també volíem celebrar que en Jaume Coll Mariné, editor de la revista durant molt de temps, hagi rebut el premi Carles Riba d'enguany, així com també que en Carles Rebassa, col·laborador de la casa, hagi obtingut el premi Sant Jordi. Visca la bona literatura! 💫