Què recontrabona és la novel·la de Coover sobre en Huck-després d'en Huck. El que fa amb el personatge de Tom Sawyer, expressió de la psicosi capitalista dels conqueridors, és d'una contemporaneïtat terrible. I la prosa Twain/Coover és exquisida.

Per què l'actualitat sempre és, o ha de ser, 'rabiosa'?

Una mica obsessionat amb la seqüència final de ‘Koyaanisqatsi’, ho admeto.

A 'Cosa resta del padre?', Recalcati associa la crisi de la funció paterna a dos fenomens: l'ascens dels líders totalitaris -els fonamentalismes de tota mena- i el desinterès pels assumptes amorosos, subsituïda per una llarga sèrie d'objectes inhumans que ens estalvien la trobada amb l'Altre.

A banda de si us agrada el que escriuen o no, des d'un punt de vista de teoria de la novel·la, el que diuen Pol Guasch i Sánchez Piñol sobre escriptura i literatura és de traca, eh. Si, com a cultura, tinguéssim una mica d'humor, ja n'hauríem publicat una antologia.

90’s vibes, aquest diumenge: youtu.be/kxWFyvTg6mc?...

Bon Sant Jordi a tothom!

Fa tempes que es nota una vibra molt de cacera de bruixes, al nostre món literari, i crec que té a veure amb un desplaçament de la pregunta per la qualitat o el valor de l'obra a la qualitat o el valor de la persona que ha produit l'obra.

Una llista que no recomana certs llibres perquè els autors son (o se sospita que són, o s'imagina que són) afins a tal o qual partit ideològic, no és una llista literària, és una altra cosa.

En parlarem, aquí, per cert, per si us interessa: www.escolabloom.com/course/intro...

👇👇👇 atzucac.cat/el-consens-c...

Trobo que això serà espectacular 👇 www.escolabloom.com/course/forme...

Trobo que això serà espectacular 👇 www.escolabloom.com/course/forme...

Trobo que algú hauria de dir a en Guillamon que la fragmentarietat, la multidisciplinarietat i l'hibridisme son molt inici dels dos mil. I modern en un sentit que no és el que busca, crec, quan escriu 'modern'.

Que Fisher, en un text sobre el Ripley de Highsmith, descrigui el postmodernisme com un Ordre Simbòlic desprovist de la simbolització de sí mateix -així, com qui no vol la cosa- és part del que fa K-Punk tan absolutament brillant.

G. ELIOT: "l'aire fatxenda d'aquell qui vol cridar l'atenció fins i tot enmig d'un castell de focs i considera els seus comentaris sobre els actes d'algú altre més interessants que els actes mateix."

Tot bé amb ‘Realisme capitalista’ però el que s’ha de llegir de Fisher és el K-Punk.

Un Ciutat Maragda homenatge a Julian Barnes, amb motiu de la publicació de 'Comiats'! Amb @dvdguzman.bsky.social @jpunti.bsky.social @borjabagunya.bsky.social i el traductor Alexandre Gombau www.3cat.cat/3cat/julian-...

Aquest maig, dedicarem unes quantes hores a parlar d'aquesta cosa tan estranya i suggerent de la postmodernitat, per veure si en som, si ja no, si només una mica etc. Si us interessa, aquí en teniu tota la informació: www.escolabloom.com/course/intro...

Per pensar una mica sobre això:

He llegit aixo d'en Gomà sobre l'Uclés. No sé què me n'ha agradat més, si el flex immobiliari o l'argument crític de 'com no m'ha d'agradar si és el mateix que faig jo'.

Trobeu que hi ha conversa literària? A on? De quina mena?

Sorprenentment, hi ha qui la pren per lucidesa.

Inventar-te un enemic i enfadar-te pel que creus que diria si passés nosequina cosa que no ha passat, i que no passarà, és una manera esplèndida d'autoenverinar-te.

És finíssima la manera com DeWitt demostra que l'elitisme real no és el del llibre difícil o el del professor exigent sinó el del paternalisme educatiu, que pressuposa que als nens se'ls ha d'ensenyar 'el que els correspon per l'edat' i que contribueix a la mediocritat general i autocelebrada.

👀

Em fa pensar en tantes discussions barcelonoses on em deien que tot això de la classe ja no servia per a res i, fins i tot, que havia desaparegut. elpais.com/quadern/lite...

Sobre la Nit de les Lletres: elpais.com/quadern/lite...

Aquest maig, dedicarem unes quantes hores a parlar d'aquesta cosa tan estranya i suggerent de la postmodernitat, per veure si en som, si ja no, si només una mica etc. Si us interessa, aquí en teniu tota la informació: www.escolabloom.com/course/intro...

Sobre això de dur la llengua a l’extrem, seria bo saber de quin extrem es parla.

PIGLIA: "Estas dos citas [Nabokov, Flaubert] están planteando que una obra dice cómo quiere ser leída, y que para saber cuál es el lugar desde el cual quiere ser leída hay que saber construir la poética interna desde la cual el texto fue escrito. (...)

John Barth, first day seminar. "Having identified your muse (i.e., your angle on the world and yourself in the medium), transcend the mere mastered algebra of your craft with the innate fire of your talent so that your scribblings will ascend from the table into the heaven of finished art."

Costa d'entendre que el pensament d'algú com Said, tal com l'explica i el matisa aquí (i a la seva obra, naturalment) s'hagi simplifcat i diluït fins al punt de fer-lo servir per negar o censurar certes lectures. www.youtube.com/watch?v=VGk0...

Per despertar del tot, recomano que us cridi en espanyol un funcionari de l’administració pública per no saber alguna cosa que ningú no t’ha explicat mai. Gràcies, senyor de la guixeta 6 de les oficines de Josep Carner ✨

ELIOT: 'No podria tenir un parlar més afectat ni que volgués demanar diners'.

Diria que l'egocentrisme no passa tant pel gènere que tries sinó pel tractament que fas del que expliques, i que hi ha maneres més fines de defensar les teves tries, però bé.

He llegit això que diu en Pol Guasch sobre la ficció i l'egocentrisme i la veritat és que preferiria no haver-ho llegit.

Tenim la concentració més important d'Europa de gent que té la síndrome de l'impostor però al revés.

ELIOT: ‘vatua els homes ben plantats! Us creieu els amos del món. No compreneu les dones. No us admiren ni de bon tros tant com us admireu vosaltres mateixos’.

Per inaugurar aquest 2026 com cal, a partir del 19 de gener, la Míriam Cano i jo conduirem aquest seminari de lectura lenta de Middlemarch, aprofitant la traducció d'en Xavier Pàmies que publica @lacasadelsclassics.bsky.social. Aquí en teniu tota la informació: www.escolabloom.com/course/lectu...

Em costa entendre que aquesta mena de populisme d’indocumentat tingui cap predicament en una cultura mínimament seriosa.

I això, això: la genial Lucia Del Greco vindrà a fer coses a la Bloom, començant per aquest seminari intensiu on treballarà maneres, concepcions i estratègies per a explorar la direcció i la dramatúrgia escènica. En teniu tota la informació, aquí: www.escolabloom.com/course/pensa...

Comencem dissabte vinent! Si us interessa, no badeu! :)

Per inaugurar aquest 2026 com cal, a partir del 19 de gener, la Míriam Cano i jo conduirem aquest seminari de lectura lenta de Middlemarch, aprofitant la traducció d'en Xavier Pàmies que publica @lacasadelsclassics.bsky.social. Aquí en teniu tota la informació: www.escolabloom.com/course/lectu...

Entenc que Sirat va de deixar tranquil·les les filles raveres.

Vaig parlar-hi de 'Romanents' (Remainder) de Tom McCarthy, que em sembla un dels millors llibres del XXI -i dels millors candidats a allò que, durant un temps, es va pensar com 'la primera novel·la del XXI'-que acaba de traduir la Carme Camacho i que ha publicat l'editorial Base.

Un text que traduiria al català: 'La littérature et le droit à la mort', de M. Blanchot.

Llista de les llistes més òbviament fetes a partir d’altres llistes.