Vaig parlar-hi de 'Romanents' (Remainder) de Tom McCarthy, que em sembla un dels millors llibres del XXI -i dels millors candidats a allò que, durant un temps, es va pensar com 'la primera novel·la del XXI', que acaba de traduir l'editorial Base.

Un text que traduiria al català: 'La littérature et le droit à la mort', de M. Blanchot.

Llista de les llistes més òbviament fetes a partir d’altres llistes.

Premi a la carrera més estancada. Premi al final més estúpid. Premi a l’adjectivació més matussera i/o previsible.

De literatura o del que sigui.

Pot ser que les llistes dels ‘millors de l’any’ hagin substituit la discussió més o menys contínua -la conversa- sobre literatura?

Comença la trobada de joves professionals del món literari "Quin és el nostre sistema cultural?" que organitza el Consell Jove del PEN Català en el marc del @noucongres.bsky.social.  Diana Rahmouni i @eplantada.bsky.social donen la benvinguda.

La línia que separa el respecte a l'especialista de la repartició territorial d'objectes d'estudi pot ser perillosament fina. Com ho és, segons com, la que separa el reconeixement del delme.

Crònica de la Núria Cadenes sí, per favor. www.vilaweb.cat/noticies/gua...

Una mica vibe de quan et convidaven a veure les fotos del viatge, aquests articles sobre la FIL.

Això en català com ho veuríeu, oh, editors?

No sabria ni per on començar a comptar-los, 157.300 euros.

Al Maragda, vam parlar de la ‘Prosa de combat’, de Pedrolo. Amb @jojedaca.bsky.social i Jordi Puig, de @comanegra.bsky.social. open.spotify.com/episode/5l2Q...

Som l’útima generació que, quan quedem, preguntem coses a la gent?

‼️ Comunicat: l'AELC vol mostrar la seva preocupació davant la iniciativa de l' @ajuntamentbcn.bsky.social de posar en marxa una beca literària adreçada exclusivament a autors llatinoamericans. Més detalls: escriptors.cat/noticia/comu...

Sobre això de la beca Collboni-Marcé per a espanyolitzar Barcelona, jo pagaria 80.000 euros a Reinaldo Arenas perquè escrivís sobre Madrid com ho va fer a El mundo alucinante.

Si no sou a la FIL, is us interessa la postmodernitat catalana, demà presentem aquesta cosa catedralícia 👇

Continuam expandint la paraula literària amb Lletres Compartides! 📚❤️ La setmana que ve ens visitarà Borja Bagunyà, escriptor, traductor i crític barceloní. Tendrem un bon grapat d'ocasions per conversar-hi! ℹ️ www.mallorcaliteraria.cat/ca/agenda/1/...

Sóc dels que pensem que no té massa sentit demanar mesura i contenció en l’art i enfadar-se perquè, amb la cosa de ‘ni un paper a terra’, no farem mai la independència. Ja vaig assumint que som minoria.

Últimes places, ja!

Ganes!!

Obra mestra del periodisme.

Part de la gràcia del romàntics del XIX és que van destruir el postulat d'una relació natural entre art i retòrica. Per poder ser, l'art havia de contenir la seva pròpia teoria, cosa que ben aviat passa a voler dir la seva pròpia idea de bellesa.

Fa gràcia que encara hi ha qui pensi que 'escriure bé' té un significat clar i/o consensuat.

Molt bèstia haver d’educar-te emocionalment als noranta.

Finals de novembre, a la Bloom.

PEDROLO: 'Fins i tot aquells que ara prefereixen ignorar el problema català i es neguen a reconèixer cap dret a les nostres reclamacions podrien comprendre'ns una mica més bé si invertissin els termes i poguessin, amb sinceritat i bona fe, imaginar-se que un atzar històric hagués dut la dinastia...

Em fascina la figura de qui, en nom d'un amor insubornable per Catalunya, ho detesta tot. Els llibres son tots mediocres; els editors, uns venuts; les institucions, una estafa; els polítics, uns farsants; els mitjans, un abocador etc. Què és el que n'estima, exactament, de Catalunya?

Hem de llegir més a Debord, ves.

La cosa de la Nit d'Òmnium, a més del mal que farà a les independents, posa en evidència que no hem sabut ni hem volgut articular un espai literari enllà de la més estricta lògica del mercat. I d'un mercat que troba, en la bulimització recent de Sant Jordi, el seu exemple.

Li podem posar tots els peròs a la peli i a Schnabel que vulgueu, però a la seqüència de la trobada amb Lezama Lima i de l'estiu en què Arenas i Piñera reescriuen 'Celestino antes del alba' li tinc una estima especial.

Adorno (1951): L'amor és la capacitat de percebre el semblant en el dissemblant. Rodoreda (1966): [...]l'amor era la diferència que hi ha entre tot el que és igual.

La bona notícia és que avui, a Barcelona, tenim una altra ocasió d'escoltar l'immens #MatíasSerraBradford. #ManosVerdes #EscolaBloom

El que ha fet la Lucia del Greco amb 'Little Women' és esplèndid i intel·ligentíssim.* *Aviat, nota llarga sobre el tema.

No us passa que, per una raó o per una altra, cada dia us acabeu preguntant 'i aquest (o aquesta), de què viu?'?

Això és dijous vinent!

I el 29 d'octubre, dimecres, #MatíasSerraBradford serà a #Barcelona! @LlibreriaLaie

Demà, l'Aleix Plademunt i jo estrenem 'Ser Ningú', una peça sobre un projecte que fa anys que dura i que ara pren, per fi, una primera forma. En vindran més :) La podreu veure des de demà fins al diumenge i l'entrada és gratuïta.

El 30, dijous, xerrarem amb en Matías Serra Bradford sobre crítica, literatura i possibilitats de l’una i de l’altra. És un escriptor extraordinari! I l’únic que heu de fer és escriure’ns per dir-nos que vindreu :)

MANGANELLI: ‘si capisce tutto, e non sucede niente’.

Traductors, us agrada més ‘traduir’, ‘versionar’ o ‘girar’?

Potser no anava tan desencaminat amb allò del kitsch, trobo.

Algunes notes sobre aquesta cosa de pensar que tota lectura passa per la identificació: open.substack.com/pub/borjab/p...

Grandiós, Krasznahorkai! ❤️

Qüestionari - Fuster sobre Foix: 1.Quina és la situació de la poesia de J. V. Foix dins la poesia catalana i europea modernes? 2.Quina és la posició de l'obra de J. V. Foix en relació a l'avantguarda? 3.Quina és la influència de l'escriptura de J. V. Foix en la llengua literària moderna i actual?

La Míriam ha escrit un article esplèndid sobre Gaza, l'ultradreta i la importància de la lluita pel relat: www.catorze.cat/golfes/algun...

Què és un text difícil, per a vosaltres? Quins textos trobeu difícils?

Nobel per Pynchon o barbàrie.

Una cosa que sembla que governa tot el discurs sobre cultura i mitjans a Catalunya és una idea més aviat monolítica de jove on no es contempla mai la possibilitat d'un interès o una curiositat. Per tant, tot ha de reduir-se a la introducció, la seducció o l'entreteniment, no fos cas que s'avorrís.