Molt bèstia haver d’educar-te emocionalment als noranta.

Finals de novembre, a la Bloom.

PEDROLO: 'Fins i tot aquells que ara prefereixen ignorar el problema català i es neguen a reconèixer cap dret a les nostres reclamacions podrien comprendre'ns una mica més bé si invertissin els termes i poguessin, amb sinceritat i bona fe, imaginar-se que un atzar històric hagués dut la dinastia...

Em fascina la figura de qui, en nom d'un amor insubornable per Catalunya, ho detesta tot. Els llibres son tots mediocres; els editors, uns venuts; les institucions, una estafa; els polítics, uns farsants; els mitjans, un abocador etc. Què és el que n'estima, exactament, de Catalunya?

Hem de llegir més a Debord, ves.

La cosa de la Nit d'Òmnium, a més del mal que farà a les independents, posa en evidència que no hem sabut ni hem volgut articular un espai literari enllà de la més estricta lògica del mercat. I d'un mercat que troba, en la bulimització recent de Sant Jordi, el seu exemple.

Li podem posar tots els peròs a la peli i a Schnabel que vulgueu, però a la seqüència de la trobada amb Lezama Lima i de l'estiu en què Arenas i Piñera reescriuen 'Celestino antes del alba' li tinc una estima especial.

Adorno (1951): L'amor és la capacitat de percebre el semblant en el dissemblant. Rodoreda (1966): [...]l'amor era la diferència que hi ha entre tot el que és igual.

La bona notícia és que avui, a Barcelona, tenim una altra ocasió d'escoltar l'immens #MatíasSerraBradford. #ManosVerdes #EscolaBloom

El que ha fet la Lucia del Greco amb 'Little Women' és esplèndid i intel·ligentíssim.* *Aviat, nota llarga sobre el tema.

No us passa que, per una raó o per una altra, cada dia us acabeu preguntant 'i aquest (o aquesta), de què viu?'?

Això és dijous vinent!

I el 29 d'octubre, dimecres, #MatíasSerraBradford serà a #Barcelona! @LlibreriaLaie

Demà, l'Aleix Plademunt i jo estrenem 'Ser Ningú', una peça sobre un projecte que fa anys que dura i que ara pren, per fi, una primera forma. En vindran més :) La podreu veure des de demà fins al diumenge i l'entrada és gratuïta.

El 30, dijous, xerrarem amb en Matías Serra Bradford sobre crítica, literatura i possibilitats de l’una i de l’altra. És un escriptor extraordinari! I l’únic que heu de fer és escriure’ns per dir-nos que vindreu :)

MANGANELLI: ‘si capisce tutto, e non sucede niente’.

Traductors, us agrada més ‘traduir’, ‘versionar’ o ‘girar’?

Potser no anava tan desencaminat amb allò del kitsch, trobo.

Algunes notes sobre aquesta cosa de pensar que tota lectura passa per la identificació: open.substack.com/pub/borjab/p...

Grandiós, Krasznahorkai! ❤️

Qüestionari - Fuster sobre Foix: 1.Quina és la situació de la poesia de J. V. Foix dins la poesia catalana i europea modernes? 2.Quina és la posició de l'obra de J. V. Foix en relació a l'avantguarda? 3.Quina és la influència de l'escriptura de J. V. Foix en la llengua literària moderna i actual?

La Míriam ha escrit un article esplèndid sobre Gaza, l'ultradreta i la importància de la lluita pel relat: www.catorze.cat/golfes/algun...

Què és un text difícil, per a vosaltres? Quins textos trobeu difícils?

Nobel per Pynchon o barbàrie.

Una cosa que sembla que governa tot el discurs sobre cultura i mitjans a Catalunya és una idea més aviat monolítica de jove on no es contempla mai la possibilitat d'un interès o una curiositat. Per tant, tot ha de reduir-se a la introducció, la seducció o l'entreteniment, no fos cas que s'avorrís.

Més aviat Jesús Gil i las Mamachicho en versió publicista de festa a Eivissa.

Bibiana Ballbé no és Graham Norton.

Si t'has d'inventar les coses que vols que passin per poder-les criticar, diria que no és ben crítica, el que fas.

Ara pensava en tots els tuitaires nostrats que defensaven que pensar lliurement era trobar-li les virtuts a gent com Trump.

Em pregunto si no tenim massa recomanacions i massa poques lectures. Lectures de veritat, vull dir, raonades, crítiques. Està molt bé això d’esforçar-se a animar la gent a sortir i comprar llibres però després costa trobar un gust per la lectura enllà del viral i l’atribució d’estrelletes.

A l'Escola ens hem fet un Substack! substack.com/inbox/post/1...

Haurem de tornar al carrer a cremar coses, i tornar-hi aviat.

Charlie Haden: Els Segadors. The ballad of the fallen (ECM, 1983), amb Paula Bley, Don Cherry, Paul Motian... youtu.be/RCrZsXdHHJs?...

Bona diada a tothom! I visca Catalunya!

Des que vam començar l'Escola Bloom que, cada any, imparteixo aquest seminari, on ens passem nou mesos conceptualitzant, desenvolupant i treballant en un sol projecte. La idea era escapar dels cursos d'estricta tècnica literària, entenent que la tècnica no és el punt de partida sinó el d'arribada.

Des que vam començar l'Escola Bloom que, cada any, imparteixo aquest seminari, on ens passem nou mesos conceptualitzant, desenvolupant i treballant en un sol projecte. La idea era escapar dels cursos d'estricta tècnica literària, entenent que la tècnica no és el punt de partida sinó el d'arribada.

La bona pinta que fa aquest seminari! Krasznahorkai, Setz, Everett, Coover, Dewitt, Smith, Besora, Garrigasait, Laiseca, Katchadjian... 🖤

Una llàstima això de ‘Temps obert’, la veritat.

He de dir que això em fa molta il·lusió: www.escolabloom.com/course/semin...

Vaig anar al Festival de la Consciència i n’he escrit això: elpais.com/quadern/2025...

Parlar compulsivament vs. escoltar compulsivament.

Sentit al carrer: -Doneu-li un got d’aigua que se’ns ofegarà.

Trobo que s’estila una mena de pseudocrítica cultural que no passa per discutir idees concretes o raonaments particulars sinó que se centra en la persona que els formula, a la qual se li demana que respongui 100% a l’exigència que sigui que li imposa el crític de torn.

Defensarem sempre Vallcarca

Acabo de recordar la intensitat amb què es debatia sobre el paper de les editorials i els editors que publicaven alhora en català i en castellà. Com ho veieu, ara?

De fa un temps, que s'ha imposat la metàfora bèl·lica per a pensar totes les relacions públiques. Si no ets dels meus, és necessàriament un enemic; si no puc pensar el meu gest com una victòria, ha de ser necessàriament una derrota, etc.

Visca Vallcarca, mori el mal ajuntament ✊🏻

Amb això de l’Irradiador, veig que no treieu els noms dels responsables, oh, flagells de la cultura catalana!

No confonguem lucidesa amb deliri de grandesa, va.