La percepció social sobre els EUA i els americans té molt a veure amb la memòria col·lectiva construïda al llarg de diverses generacions i és necessàriament contradictòria: l’amic americà és també l’enemic americà. Per Rafael Pradas.

Europa se arriesga al descrédito internacional por no estar a la altura de los valores que proclama, y ​​ser vista como cómplice de un genocidio en sus puertas. Por Javier Sánchez Cano.

Amb l’enquesta de La Vanguardia sembla que la Catalunya que hem conegut fins ara s’hagi d’acabar. Potser sí o potser no. Algunes claus en un text a @politicaprosa.bsky.social previ al sondeig polític però vigent en les tesi de fons 👉 Ni Catalunya ni Europa s’acaben politicaprosa.com/ni-catalunya...

Mal que els pesi a Sílvia Orriols o a Giorgia Meloni, a Santiago Abascal o a Viktor Orbán, a Marine Le Pen o a Alice Weidel. Natalitat a banda, el món del treball, de l’economia i de la cultura no funcionen sense les migracions. Per @mandreu.bsky.social.

El fracaso de Oslo consolidaría aquello que ya en su momento advirtió Jimmy Carter: Israel era de hecho un régimen de ‘apartheid’. Por Oscar Monterde Mateo. politicaprosa.com/es/la-nakba-...

La capacitat desestabilitzadora és inabastable mentre Washington aboni el dret d’Israel a ser un Estat amb obligacions diferents de la resta. Per Albert Garrido. politicaprosa.com/israel-o-lex...

El retorn impossible a casa, i la recerca d’alguna mena de plausible tresor espiritual en el món de la idea, serien els dos fils argumentals amb què Amadeu Fabregat torna a la literatura amb 'L’anell del nibelung' (Proa). Per Ponç Puigdevall. politicaprosa.com/tornar-a-casa/

Pujol ha reinterpretat a favor seu la tradició política catalana contemporània. No s’ha considerat continuador de la Lliga Regionalista de Prat de la Riba i Cambó i ha evitat qualsevol analogia amb els seus predecessors republicans. Per Santiago Lloveras. politicaprosa.com/sobre-presid...

Falta ben poc perquè el @liceubarcelona.cat presenti 'La guineueta astuta' de Leos Janacek. Aquí, un article publicat a @politicaprosa.bsky.social sobre els promotors de les òperes del gran compositor txec als quals hem d'estar eternament agraïts. politicaprosa.com/els-prescrip...

Fa 300 anys de la mort d'A. Scarlatti. El Festival d'Ambronay ho recorda amb el Cor i Orquestra Ghislieri i amb La Palatine. Remata la inauguració Bach interpretat per Vox Luminis i Freiburg Barockorchester. Gran música sacra! Crònica a @politicaprosa.bsky.social politicaprosa.com/lscarlatti-s...

La història s’escriu per al futur. Hi ha una altra manera de fer història més atenta als processos, a la barreja de societat i cultura i a un protagonisme coral i divers. Per @jaumeclaret.bsky.social. politicaprosa.com/mila-histori...

«Això s’ha acabat, els nostres ens han sacrificat». Què devia sentir Toni Comín a Lovaina en rebre aquest missatge del seu amic, cap i germà, Carles Puigdemont? Podia arribar a intuir, ja llavors, com acabaria tot? Per Txema Seglers. politicaprosa.com/toni-comin-a...

Quan tornem a mirar les fotografies de Sebastiao Salgado, després de la seva mort, ens adonem de l’enorme relació que existeix entre el cel i la terra. Les seves poderoses imatges tenen el poder d’evocar la grandiositat de la natura. Per Fèlix Riera.

Anglaterra ha decidit confiar el seu creixement econòmic després de la crisi del Brexit a les àrees metropolitanes. I és que el model de les grans aglomeracions urbanes iniciat amb la recuperació del Greater London ha estat tot un èxit. Per Xavi Casinos. politicaprosa.com/anglaterra-c...

Europa ajup el cap i no és capaç de, malgrat la seva desunió en molts àmbits, donar un cop sobre la taula. I sí: negociar. I fer-ho en clau de l’equilibri de Nash. Per @carlesmanera.bsky.social. politicaprosa.com/el-rapte-deu...

Violeta Chamorro va governar sense insultar mai ningú, oferint la mà a tothom de la mateixa manera i sembrant amor en un país desamorós i polaritzat. Per Andrés Pérez-Baltodano. politicaprosa.com/gracies-pres...

Tendemos a asimilar el sistema político estadounidense con los nuestros, pero hay diferencias muy importantes que resalta @4freedoms.es en @politicaprosa.bsky.social, analizando el proceso emprendido por los demócratas para encontrar líderes y rumbo politicaprosa.com/es/la-izquie...

Doble reseña de LA HAMBRUNA ESPAÑOLA by Miguel Ángel del Arco Blanco (Crítica) & hISTÒRIES QUE NO FAN LA HISTÒRIA by @carlogreppi.bsky.social (@eumoeditorial.bsky.social, trad. @eloicreus.bsky.social) en @convershistoria.bsky.social (trad. de @politicaprosa.bsky.social)

Thomas Mann es el gran clásico de la literatura alemana después de Goethe. Si algo lo distingue es la imbricación de la música en su obra literaria. «No soy un hombre visual, sino un músico desplazado a la literatura», escribiría. Por @rosamassague.bsky.social. politicaprosa.com/es/novelas-c...

#Editorial | Entre el realismo y la audacia. Parar la ofensiva de la derecha requiere una apuesta fuerte pero no ingenua de Sánchez, una jugada que le permita recuperar el timón de la agenda. politicaprosa.com/es/entre-el-...

Una acceleració i un salt qualitatiu (perillós). Uns comentaris sobre el trumpisme 2.0 al meu blog "Progrés Real" @politicaprosa.bsky.social progresrealprogresoreal.blogspot.com/2025/09/el-t...

Per què costa tant d’imputar a Benjamin Netanyahu per un intent de genocidi dels palestins de la Franja de Gaza? Per Jordi Garcia-Petit Pàmies. politicaprosa.com/gaza-un-geno...

La tragedia de la democracia israelí es que sólo la paz con los palestinos, tal y como supieron verla los pioneros de Brit Shalom, podría dar la seguridad, las fronteras reconocidas y la integración regional al Estado judío construido en tierra palestina. Por @lbassets.bsky.social.

La paz sigue siendo una tarea frágil, incompleta, quizá inalcanzable, pero necesaria. No porque la literatura prometa soluciones, sino porque recuerda que escribir puede ser una forma de cuidado. Por @martarebon.bsky.social. politicaprosa.com/es/la-palabr...

El pacte amb Vox a les Balears no és neutre. La dreta que volia renovar-se torna, en realitat, a vells esquemes de confrontació, de por i de recentralització. I ho fa a costa de drets culturals, garanties democràtiques i cohesió social. Per Josep M. Quintana. politicaprosa.com/prohens-vox-...

Nueva York es mucho más progresista que el resto del país, así que el ganador de las primarias demócratas, Zohran Mamdani, será, muy probablemente, el próximo alcalde de la ciudad. Por @4freedoms.es. politicaprosa.com/es/la-izquie...

Es comença a dir que Jordi Pujol ha estat el polític i estadista català més important del segle XX. Ho ha estat? Ho diuen els seus apologetes. Ho ha estat més que Francesc Macià, Lluís Companys i Josep Tarradellas? Més que Enric Prat de la Riba? politicaprosa.com/sobre-presid...

👁‍🗨 Ara, l’altre catalanisme. Ha de ser possible bastir consensos a Catalunya en els que coincideixin federalistes i independentistes. Per Jordi Font. #11S

Catalunya podria ser un sistema complex i obert de ciutats-capital, interconnectat, especialitzat i en xarxa, amb Barcelona com a servidor central. Per Josep Anton Acebillo.

Cada vegada que hi havia un nus dur, una situació difícil de resoldre, l’«ara què fem?», sempre hi havia la mateixa resposta: cridar a José Enrique Serrano. Per Carmen Romero.

#Editorial | El Partit Popular Europeu no ha volgut bastir una majoria sòlida i netament europeista i ha preferit una política de geometria variable, fent el joc a les forces de l’extrema dreta, que tenen en l’afebliment de la Unió un dels pilars fonamentals del seu programa polític.

📸 L'any 1975 s'inaugurava la Fundació Miró, un espai concebut amb la voluntat de distanciar-se de les convencions museístiques del moment. Aquest àlbum de fotos recorda l’origen del projecte i la seva vigència com a lloc per repensar el món des de l’art. Per José A. Santos.

🌍 El rapte d’Europa. N’hem vist la reedició mitològica a Escòcia, fa unes setmanes: Trump ha guanyat el pols a Von der Leyen. Per @carlesmanera.bsky.social.

🎞️ En el desierto de lo real. Uno de los mayores éxitos de la temporada, ‘Sîrat’ supone un combate encarnizado entre el cine de autor y el ‘blockbuster’. Por Carlos Losilla. politicaprosa.com/es/en-el-des...

Gracias @politicaprosa.bsky.social por este número dedicado a Gaza y por el espacio para hablar de la tragedia humanitaria en curso.

Prohens, Vox i l’ocasió perduda del PSOE. En lloc de confrontar des de la distància, els socialistes podrien haver influït des de la proximitat crítica exercint una oposició més útil. Per Josep M. Quintana.

Joan Clos: «El mercat immobiliari és molt imperfecte, i també ho és la distribució de l’habitatge, així com la distribució de la renda amb l’increment de les desigualtats. Per això és obligat intervenir en el mercat.» Per Llàtzer Moix. politicaprosa.com/joan-clos-es...

📝 Anglaterra com a model metropolità del futur. La ‘devolution’ s’ha convertit en el model a seguir en la governança del Greater London. Per Xavi Casinos.

Toni Comín, a la recerca de l’ideal perdut. ¿Com es comença a Ciutadans pel Canvi de la mà de Pasqual Maragall fins al PSC, es passa per ERC, i, anys després, s’aterra a Junts pel Sí? Per Txema Seglers.

«L’única bona notícia seria deixar de passar fam». És impossible fer-se a la idea del sofriment diari dels civils a Gaza i de la proesa que representa qualsevol acte simple de la vida quotidiana. Per @bealecumberri.bsky.social.

Europa s’arrisca no només al descrèdit internacional per no estar a l’altura dels valors que proclama, sinó a ser vista com a còmplice d’un genocidi a les seves portes. Una amenaça existencial a la UE tal com la coneixem. Per Javier Sánchez Cano.

L’obra de Giorgione 'La tempesta', datada en 1518, anticipa la forma en què els artistes contemporanis utilitzen els núvols per a assenyalar una amenaça que està a punt de concretar-se en un desastre humà. Per Fèlix Riera.

Molt interessant el número de setembre de @politicaprosa.bsky.social, sobretot el dossier sobre les desgràcies de la guerra de Gaza. @lbassets.bsky.social @bealecumberri.bsky.social

📝 La paraula assetjada, de George Steiner a David Grossman. La literatura israeliana ha continuat produint veus que expressen inquietud moral enfront del rumb del país des d’una dissidència frontal. Per @martarebon.bsky.social.

La virtuosa fantasia d’ 'El cos invisible', de Núria Perpinyà, exalta, fascina, i captiva, però també irrita, impacienta i fins i tot enfureix, com totes les grans novel·les que se separen voluntàriament de la convencionalitat. Per Ponç Puigdevall. politicaprosa.com/tornar-a-casa/

📝 La Nakba continuada i el dret al retorn. Malgrat les oportunitats que ha tingut, Israel no ha abandonat un projecte de colonialisme d’ocupació que es troba a les arrels de la seva fundació. Per Òscar Monterde Mateo.

Doble ressenya de LA HAMBRUNA ESPAÑOLA by Miguel Ángel del Arco Blanco (Crítica) & hISTÒRIES QUE NO FAN LA HISTÒRIA by @carlogreppi.bsky.social (Eumo, trad. @eloicreus.bsky.social) per @politicaprosa.bsky.social: “hi ha una altra manera de fer història, més atenta als processos”

Thomas Mann és el gran clàssic de la literatura alemanya després de Goethe. Si una cosa el distingeix és la imbricació de la música en la seva obra literària. De fet, en tota la seva vida. «No soc un home visual, sinó un músic desplaçat a la literatura», escriuria. Per @rosamassague.bsky.social.

📝 Israel o l’excepcionalitat inalterable. La capacitat desestabilitzadora és inabastable mentre Washington aboni el dret d’Israel a ser un Estat amb obligacions diferents de la resta. Per Albert Garrido. politicaprosa.com/israel-o-lex...

«Gaza, la tomba d'Israel» és el títol del número de setembre de Política & Prosa. Una anàlisi coral sobre el conflicte i les seves conseqüències, acompanyada d’articles de política, cultura i societat. Consulta els continguts: politicaprosa.com/revista/num-...