Al meu blog "Progrés Real", sobre la desorientació de l'espai post-convergent davant de l'amenaça neo-feixista. @politicaprosa.bsky.social progresrealprogresoreal.blogspot.com/2025/12/junt...

André du Colombier posa l’accent en la crítica, la ironia i el joc. L’exposició al @museutapies.bsky.social revela fins a quin punt els objectes s’han convertit en un llenguatge central de l’art contemporani. Fins al 22 de febrer. Per Fèlix Riera. politicaprosa.com/els-objectes...

«Barcelona era el lugar al que todos queríamos venir, donde un escritor llegaba para triunfar, con su maleta cargada de ilusiones», dijo Mario Vargas Llosa. Resulta lícito preguntarse: ¿qué queda hoy de todo aquello? Por Xavi Ayén. politicaprosa.com/es/barcelona...

📝 Frank Gehry en vuit obres i quatre trobades. Després de donar-me la seva targeta professional me la va reclamar dient que li faltava el telèfon del seu domicili, que va anotar a mà en el revers, en una prova d’amabilitat infreqüent. Per Llàtzer Moix. politicaprosa.com/frank-gehry-...

Aquí deixo unes recomanacions de llibres musicals per llegir i regalar aquestes festes. @acantiladoeditor.bsky.social @diputaciobarcelona.bsky.social A @politicaprosa.bsky.social politicaprosa.com/de-classica-...

📚 Moment de fer balanç. Llibres recents sobre música clàssica i músics: lectures, idees i recomanacions. Per @rosamassague.bsky.social.

En 'El paper perd la paciència', Siguizmund Krjijanovski desplega uns contes on el més vulgar i nimi de la quotidianitat es converteixi en un problema filosòfic constant. Un volum triat i traduït per @martanin.bsky.social. Per Ponç Puigdevall. @comanegra.bsky.social

L’obstinació de Pasqual Maragall sobre el paper que havien de tenir les ciutats no es va limitar a l’ajuda humanitària i tècnica a Sarajevo. Es va llençar de ple en un esforç de diplomàcia. Per @angelavinent.bsky.social.

La revista 'El Ciervo' demostra que l’actualitat no és el que passa avui, sinó allò que continua interpel·lant-nos dècades després. Una veu imprescindible contra l’efímer al llarg de 75 anys. Fins al 18 de gener al Palau Robert. Per Jaume Boix. @elciervorevista.bsky.social

Montse Colell: «Jane Goodall va estudiar els ximpanzés, Dian Fossey, els goril·les, i Biruté Galdikas, els orangutans. Leakey les va triar perquè cap d’elles no tenia una formació específica; volia que veiessin els animals amb ulls naïfs.» politicaprosa.com/montse-colel...

Suelo pensar que algún día echaremos de menos a Trump. Aplico el aviso de las estaciones ferroviarias que dice que vigilemos por donde cruzamos, porque un tren parado puede ocultar a otro que pasa a toda velocidad. Por Jordi Ibáñez Fanés. politicaprosa.com/es/geoestrat...

El Pacte Nacional per la Llengua identifica bé els reptes del català —demografia, economia, cultura— però no en tracta les causes de fons. Revertir la pèrdua simbòlica exigeix molt més que política lingüística. Per Albert Branchadell. politicaprosa.com/catala-2025-...

El robatori al Louvre, llegit com a metàfora de la decadència francesa, va revelar mancances greus de seguretat: càmeres inoperatives, informadors interns i un museu desbordat per milions de visitants. Per Artur Ramon i Navarro. politicaprosa.com/com-robar-le...

Trump va demolir l’Ala Est abans que ningú pogués protestar, convertint-la en un solar per construir-hi un saló de banquets gegant finançat per donants. Una obsessió presidencial que coincideix amb una caiguda d’aprovació fins al 35 %. Per @4freedoms.es.

Hi va haver un temps en què el cinema europeu semblava contenir el pols sencer de la vida. Rostres que eren alhora promesa i memòria. Entre aquests, cap de tan magnètic ni tan silenciosament lliure com el de Claudia Cardinale. Per Ludovico Longhi. politicaprosa.com/claudia-card...

Ha llegado el momento de iniciar una verdadera transición democrática en Cuba, con plena garantía de ejercicio de los derechos humanos. La acción principal corresponde a los cubanos, de dentro y de fuera. Por Tomás Jiménez Araya y Juan Carlos Albizu-Campos. politicaprosa.com/es/exodo-cub...

Dues novel·les de campus -'Se acabó el recreo' i 'Queridos miembros de la Junta'- utilitzen l’humor per retratar els absurds, les misèries i la burocratització que devoren la vida universitària. Per @jaumeclaret.bsky.social. politicaprosa.com/histories-de...

Lluís Permanyer no només va escriure sobre Barcelona: la va explicar, la va retratar, la va estimar i, sobretot, la va entendre. En temps de presses i de titulars efímers, ell va optar per la constància, la precisió i la curiositat. Per Lluís Foix. politicaprosa.com/lluis-perman...

📚 Vigència de Tocqueville en temps de Trump. S’ha capgirat la mirada francesa de ‘La democràcia a Amèrica’: ara els Estats Units trumpistes ja no serveixen d’exemple. Per @lbassets.bsky.social.

Joan-Lluís Marfany: «Una migració com la que es va rebre durant el segle XX, és la que va salvar al país. Molts van aprendre a parlar català, i ben contents i orgullosos que els seus fills i nets ho fessin.» Per @lbassets.bsky.social.

La ola populista y reaccionaria no es exclusiva de Latinoamérica, sino que recorre el mundo occidental, desde EEUU, pasando por Europa, hasta llegar a Japón. Quizás se trata de una ola que da paso a la era de la polarización. Por Salvador Martí i Puig.

L’Estat del benestar, per als Zuckerberg i els Bezos, és una tecnologia (social) obsoleta. De la mà dels Trump i els Milei, dels Abascal i els Orbán, la nova divisa és «no crec que la democràcia i el capitalisme siguin compatibles». Per Claudi Pérez.

Sarkozy ha sido el dirigente más influyente de la derecha francesa en este siglo XXI. Desde el «hiperpresidencialismo» hasta el acercamiento a las tesis del populismo xenófobo, su mandato alimentó algunas de las tendencias actuales. Por @enricquart.bsky.social.

#Editorial | La deriva de Junts, lligada amb la seva tendència escapista, no només és perjudicial per al partit mateix. Ho és per al conjunt del sistema polític català.

Sólo un gabinete centrista en Israel puede optar por abandonar el camino de Esparta y regresar a la vieja ambición de Isaac Rabin y Simon Peres, que querían convertir a Israel en un país normal, en paz, reconocido por los vecinos. Por @lbassets.bsky.social. politicaprosa.com/es/israel-en...

Una excel·lent exposició sobre l’obra d’André du Colombier en el @museutapies.bsky.social ens permet posar el focus en la importància dels objectes en l’art contemporani. Fins al 22 de febrer. Per Fèlix Riera. politicaprosa.com/els-objectes...

Sovint penso que algun dia enyorarem Trump. No pas perquè sigui un estadista, sinó perquè és el tren analògic i sorollós que pot amagar-ne un altre que arriba disparat: digital, tecnològic i convençut que la democràcia és obsoleta. Per Jordi Ibáñez Fanés. politicaprosa.com/geoestrategi...

Parlem amb la primatòloga Montse Colell, que repassa una vida dedicada als grans simis. Una trajectòria marcada per la recerca, l’ètica i la passió pels animals: «He arribat a plorar quan es van morir els primats de la meva tesi». Per Lola Carré. politicaprosa.com/montse-colel...

📚 Torres que caminen. L’obra de Krjijanovski va romandre inèdita fins a la ‘perestroika’, el preu a pagar per estalviar-se el viacrucis dels gulags o l’execució sumària. Per Ponç Puigdevall. politicaprosa.com/torres-que-c...

📸 Un passeig visual de quasi un segle de la nostra història a través de la memòria fotogràfica de la celebració del Nadal, amb imatges extretes de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i del Fons Finestres de la Memòria. Per José A. Santos. politicaprosa.com/els-dies-de-...

¡Qué maravilla de artículo! Una mujer singular, que iluminaba.

📝 Com robar les joies de la corona francesa en set minuts. Els Panteres Roses són una banda criminal integrada per exmilitars formats a l’antiga Iugoslàvia que es caracteritzen per la seva pulcritud professional. Per Artur Ramon i Navarro. politicaprosa.com/com-robar-le...

Els americans sempre han desconfiat dels nobles, de la riquesa i de l’ostentació. Construir una gran sala de banquets amb tons monàrquics, demolint l’Ala Est de la Casa Blanca i en ple tancament federal, és el tipus de símbol que es recorda. Per @4freedoms.es.

📽️ Claudia Cardinale, la última diva civil. Elegía por la actriz que encarnó la libertad silenciosa del cine italiano. Por Ludovico Longhi. @stevenforti.bsky.social

📝 Històries de campus. Dues traduccions s’aproximen amb humor al món universitari amb voluntat de denúncia de la derivada burocràtica i mercantilista que l’escomet. Per @jaumeclaret.bsky.social.

Joan-Lluís Marfany: «Als historiadors nacionalistes els interessa la seva petita història de la nació catalana que mor i reneix, i tot el que queda al marge d’això no existeix. Estan constantment reciclant les mateixes històries. Una vegada i una altra». politicaprosa.com/marfany-i-fr...

📝 L’èxode cubà o la sortida com a veu. Hi ha un dissens social ampli i desesperançat que reclama el canvi i no troba respostes adequades. Per Tomás Jiménez Araya i Juan Carlos Albizu-Campos. politicaprosa.com/lexode-cuba-...

📚 El Ciervo: l’actualitat és allò que no és actual. Fugir d’algoritmes i mantenir la proximitat, el periodisme artesanal, reflexiu, reposat, crític però tranquil. Per Jaume Boix, director de @elciervorevista.bsky.social.

Estado del bienestar, una zona a defender. Europa es la idea de que hay que ponerle bridas al capitalismo. Esas bridas se llaman Estado del bienestar, el héroe anónimo de la política económica moderna, una especie de airbag del sistema. Por Claudi Pérez. politicaprosa.com/es/estado-de...

A l’Àfrica tenen el poder d’evocar un ritual contemporani en el qual es mostren les escletxes d’una llum perduda o afeblida: la de l’esperança. Per Fèlix Riera. politicaprosa.com/els-objectes...

Si Trump és el tren analògic, immobiliari, desvergonyidament egòlatra, addicte als titulars i mandrós amb la informació i la complexitat dels fets reals, amb un sentit de l’humor sàdic i més o menys psicopàtic, quin podria ser el tren que arriba disparat? Per Jordi Ibáñez Fanés.

Rosalía farà quatre concerts al Palau Sant Jordi per presentar 'Lux', el seu disc més ambiciós i espiritual, els dies 13, 15, 17 i 18 d’abril.

📽️ Tradición y modernidad. La última película de Paul Thomas Anderson, ‘Una batalla tras otra’, revitaliza el cine de Hollywood apelando a su vasta herencia. Por Carlos Losilla. politicaprosa.com/es/tradicion...

Ja m’ha arribat el número de desembre de @politicaprosa.bsky.social. Tot molt prometedor, especialment el diàleg entre Fradera i Marfany, i l’article d’Ibáñez Fanés sobre Thiel i Karp.

Nicolas Sarkozy, l’enterrador de l’herència gaullista. Primer expresident empresonat en la història de la V República, ha evolucionat de l’humanisme de De Gaulle a un apropament a les tesis nacionalistes i xenòfobes. Per @enricquart.bsky.social.

Amèrica Llatina, un canvi de cicle? En les últimes conteses electorals hi ha una tendència clara: tot indica un gir cap a la dreta. Per Salvador Martí i Puig. politicaprosa.com/america-llat...

#Editorial | Necessitat de política. Junts s’ha esborrat del joc polític, pres de la impaciència i atiat per la competència que li genera Aliança Catalana en el seu bressol territorial, la Catalunya interior. politicaprosa.com/necessitat-d...

La meva ressenya de 2 novel·les de Campus: SE ACABÓ EL RECREO by Dario Ferrari (Asteroide) & QUERIDOS MIEMBROS DE LA JUNTA by Julie Schumacher (Piel de Zapa) per @politicaprosa.bsky.social; excel·lents exemples de sàtira contra la deriva burocràtico-mercantilista

Lluís Permanyer era un gran treballador i un humanista. El prototip de periodista culte, curiós, irònic i modern. Tenia criteri propi. Vestia amb elegància desinhibida. Ha deixat una empremta inesborrable a Barcelona. Per Lluís Foix.

📝 Israel, a la cruïlla. El final de la guerra de Gaza obliga a triar entre la pau amb els palestins o definitivament l’Estat militaritzat i autocràtic. Per @lbassets.bsky.social.