📽️ La reina de la comedia. A partir de uno de los géneros cinematográficos menos apreciados, Diane Keaton (1946-2025) supo construir un poderoso arquetipo femenino para los nuevos tiempos. Por Carlos Losilla. politicaprosa.com/es/la-reina-...

Les posicions de l’administració Trump condueixen a un escenari internacional cada vegada més imprevisible, en què resulta difícil prendre decisions amb canvis d’opinió que no obeeixen a cap racionalitat diplomàtica, i sí a interessos privats. Per @carlesmanera.bsky.social.

El que ofereix Trump és intimidació més que cooperació; bastó més que pastanagues. No planteja un horitzó esperançador per a Amèrica Llatina. Només ofereix una relació de subordinació, riscos i incertesa. Per Josep M. Vallès. politicaprosa.com/algunes-preg...

Parlem amb Victòria Camps i Manuel Cruz sobre la desconfiança en la política, el deteriorament dels vincles de representació, la manca de rendició de comptes i el paper de l’esquerra, que encara s’està "aclarint les idees". Per @lleixabergel.bsky.social.

La meva ressenya del darrer llibre (Comares) by els emèrits Carme Molinero & Pere Ysàs per @politicaprosa.bsky.social sobre els orígens de la dreta democràtica espanyola

“El silenci i l’oblit no van ser pactats durant la Transició sinó acceptats i practicats per governs, institucions i bona part de la ciutadania durant els anys de la consolidació de la democràcia” by @alfnsarag.bsky.social a @politicaprosa.bsky.social

📚 «Ara que fa 50 anys» és el títol del número de gener de Política & Prosa. Iniciem la publicació de diferents articles sobre el procés de transició de la dictadura a la democràcia, que s’allargaran durant tot l’any 2026. Consulta els continguts: politicaprosa.com/revista/num-...

#Editorial | Unes relacions mundials redefinides. La nova situació creada per Trump requereix una autèntica presa de consciència de la Unió Europea.

A Tocqueville le sorprendería hoy la figura monárquica del presidente, la avería de la separación de poderes y la crisis de la propia democracia americana. Por @lbassets.bsky.social.

📚 El més llegit de 2025 a Política & Prosa. (1/3) ◾️ Mazón, una vida ligada al poder. Per Manuel Lillo. politicaprosa.com/es/mazon-una... ◾️ La follia del rei Donald. Per @4freedoms.es. politicaprosa.com/la-follia-de...

Tocqueville se preguntaba por el futuro de la democracia, cuando estaba naciendo, nosotros repetimos las mismas preguntas cuando está retrocediendo, e incluso nos asalta la duda de si no estará entrando en agonía @lbassets.bsky.social @politicaprosa.bsky.social politicaprosa.com/es/vigencia-...

Jovan Divjak, general serbi que va defensar Sarajevo, va convertir la guerra en una lliçó de convivència i humanitat. El seu llegat: educar per la pau i defensar la dignitat davant la barbàrie. Per Txema Castiella. politicaprosa.com/jovan-divjak...

Lluís Reverter, servidor públic. Tenia una permanent preocupació per ser útil, per participar en esforços que portessin a un resultat eficaç. Els resultats eren, havien de ser, la justificació de l’activitat política. Per Narcís Serra.

Lluís Permanyer és un dels pocs cronistes de Barcelona que han fet canviar decisions preses pels ajuntaments. Coneixia molt bé els bàndols de la cultura del país i els contemplava des de l’esperit crític que no va abandonar mai. Per Lluís Foix.

Mirar avui les pel·lícules de Claudia Cardinale és tornar a creure en el cinema com un art dels cossos. La seva presència ens recorda que la càmera, quan estima, pot ser una forma de justícia. Per Ludovico Longhi. politicaprosa.com/claudia-card...

Algunes preguntes sobre Trump 2.0. La segona presidència de Trump està plantejant força interrogants. Les respostes de politòlegs i altres científics socials són abundants i no sempre coincidents. Intento resumir-ne algunes. Per Josep M. Vallès.

Com podem entendre aquesta tendència a Amèrica Llatina, que no només és ideològicament conservadora, sinó que també és performativament agressiva i polaritzadora? Per Salvador Martí i Puig.

La diáspora cubana ya es un activo económico y simbólico clave: más de tres millones de personas, un tercio de la población de la Isla, sostienen hogares a través de remesas. Por Tomás Jiménez Araya y Juan Carlos Albizu-Campos. politicaprosa.com/es/exodo-cub...

🎄 Bon Nadal! 🎄 Aquest any us regalem un passeig visual de quasi un segle a través de les fotografies que han capturat com vivim aquestes festes a Catalunya.👇

Al meu blog "Progrés Real", sobre la desorientació de l'espai post-convergent davant de l'amenaça neo-feixista. @politicaprosa.bsky.social progresrealprogresoreal.blogspot.com/2025/12/junt...

André du Colombier posa l’accent en la crítica, la ironia i el joc. L’exposició al @museutapies.bsky.social revela fins a quin punt els objectes s’han convertit en un llenguatge central de l’art contemporani. Fins al 22 de febrer. Per Fèlix Riera. politicaprosa.com/els-objectes...

«Barcelona era el lugar al que todos queríamos venir, donde un escritor llegaba para triunfar, con su maleta cargada de ilusiones», dijo Mario Vargas Llosa. Resulta lícito preguntarse: ¿qué queda hoy de todo aquello? Por Xavi Ayén. politicaprosa.com/es/barcelona...

📝 Frank Gehry en vuit obres i quatre trobades. Després de donar-me la seva targeta professional me la va reclamar dient que li faltava el telèfon del seu domicili, que va anotar a mà en el revers, en una prova d’amabilitat infreqüent. Per Llàtzer Moix. politicaprosa.com/frank-gehry-...

Aquí deixo unes recomanacions de llibres musicals per llegir i regalar aquestes festes. @acantiladoeditor.bsky.social @diputaciobarcelona.bsky.social A @politicaprosa.bsky.social politicaprosa.com/de-classica-...

📚 Moment de fer balanç. Llibres recents sobre música clàssica i músics: lectures, idees i recomanacions. Per @rosamassague.bsky.social.

En 'El paper perd la paciència', Siguizmund Krjijanovski desplega uns contes on el més vulgar i nimi de la quotidianitat es converteixi en un problema filosòfic constant. Un volum triat i traduït per @martanin.bsky.social. Per Ponç Puigdevall. @comanegra.bsky.social

L’obstinació de Pasqual Maragall sobre el paper que havien de tenir les ciutats no es va limitar a l’ajuda humanitària i tècnica a Sarajevo. Es va llençar de ple en un esforç de diplomàcia. Per @angelavinent.bsky.social.

La revista 'El Ciervo' demostra que l’actualitat no és el que passa avui, sinó allò que continua interpel·lant-nos dècades després. Una veu imprescindible contra l’efímer al llarg de 75 anys. Fins al 18 de gener al Palau Robert. Per Jaume Boix. @elciervorevista.bsky.social

Montse Colell: «Jane Goodall va estudiar els ximpanzés, Dian Fossey, els goril·les, i Biruté Galdikas, els orangutans. Leakey les va triar perquè cap d’elles no tenia una formació específica; volia que veiessin els animals amb ulls naïfs.» politicaprosa.com/montse-colel...

Suelo pensar que algún día echaremos de menos a Trump. Aplico el aviso de las estaciones ferroviarias que dice que vigilemos por donde cruzamos, porque un tren parado puede ocultar a otro que pasa a toda velocidad. Por Jordi Ibáñez Fanés. politicaprosa.com/es/geoestrat...

El Pacte Nacional per la Llengua identifica bé els reptes del català —demografia, economia, cultura— però no en tracta les causes de fons. Revertir la pèrdua simbòlica exigeix molt més que política lingüística. Per Albert Branchadell. politicaprosa.com/catala-2025-...

El robatori al Louvre, llegit com a metàfora de la decadència francesa, va revelar mancances greus de seguretat: càmeres inoperatives, informadors interns i un museu desbordat per milions de visitants. Per Artur Ramon i Navarro. politicaprosa.com/com-robar-le...

Trump va demolir l’Ala Est abans que ningú pogués protestar, convertint-la en un solar per construir-hi un saló de banquets gegant finançat per donants. Una obsessió presidencial que coincideix amb una caiguda d’aprovació fins al 35 %. Per @4freedoms.es.

Hi va haver un temps en què el cinema europeu semblava contenir el pols sencer de la vida. Rostres que eren alhora promesa i memòria. Entre aquests, cap de tan magnètic ni tan silenciosament lliure com el de Claudia Cardinale. Per Ludovico Longhi. politicaprosa.com/claudia-card...

Ha llegado el momento de iniciar una verdadera transición democrática en Cuba, con plena garantía de ejercicio de los derechos humanos. La acción principal corresponde a los cubanos, de dentro y de fuera. Por Tomás Jiménez Araya y Juan Carlos Albizu-Campos. politicaprosa.com/es/exodo-cub...

Dues novel·les de campus -'Se acabó el recreo' i 'Queridos miembros de la Junta'- utilitzen l’humor per retratar els absurds, les misèries i la burocratització que devoren la vida universitària. Per @jaumeclaret.bsky.social. politicaprosa.com/histories-de...

Lluís Permanyer no només va escriure sobre Barcelona: la va explicar, la va retratar, la va estimar i, sobretot, la va entendre. En temps de presses i de titulars efímers, ell va optar per la constància, la precisió i la curiositat. Per Lluís Foix. politicaprosa.com/lluis-perman...

📚 Vigència de Tocqueville en temps de Trump. S’ha capgirat la mirada francesa de ‘La democràcia a Amèrica’: ara els Estats Units trumpistes ja no serveixen d’exemple. Per @lbassets.bsky.social.

Joan-Lluís Marfany: «Una migració com la que es va rebre durant el segle XX, és la que va salvar al país. Molts van aprendre a parlar català, i ben contents i orgullosos que els seus fills i nets ho fessin.» Per @lbassets.bsky.social.

La ola populista y reaccionaria no es exclusiva de Latinoamérica, sino que recorre el mundo occidental, desde EEUU, pasando por Europa, hasta llegar a Japón. Quizás se trata de una ola que da paso a la era de la polarización. Por Salvador Martí i Puig.

L’Estat del benestar, per als Zuckerberg i els Bezos, és una tecnologia (social) obsoleta. De la mà dels Trump i els Milei, dels Abascal i els Orbán, la nova divisa és «no crec que la democràcia i el capitalisme siguin compatibles». Per Claudi Pérez.

Sarkozy ha sido el dirigente más influyente de la derecha francesa en este siglo XXI. Desde el «hiperpresidencialismo» hasta el acercamiento a las tesis del populismo xenófobo, su mandato alimentó algunas de las tendencias actuales. Por @enricquart.bsky.social.

#Editorial | La deriva de Junts, lligada amb la seva tendència escapista, no només és perjudicial per al partit mateix. Ho és per al conjunt del sistema polític català.

Sólo un gabinete centrista en Israel puede optar por abandonar el camino de Esparta y regresar a la vieja ambición de Isaac Rabin y Simon Peres, que querían convertir a Israel en un país normal, en paz, reconocido por los vecinos. Por @lbassets.bsky.social. politicaprosa.com/es/israel-en...

Una excel·lent exposició sobre l’obra d’André du Colombier en el @museutapies.bsky.social ens permet posar el focus en la importància dels objectes en l’art contemporani. Fins al 22 de febrer. Per Fèlix Riera. politicaprosa.com/els-objectes...

Sovint penso que algun dia enyorarem Trump. No pas perquè sigui un estadista, sinó perquè és el tren analògic i sorollós que pot amagar-ne un altre que arriba disparat: digital, tecnològic i convençut que la democràcia és obsoleta. Per Jordi Ibáñez Fanés. politicaprosa.com/geoestrategi...

Parlem amb la primatòloga Montse Colell, que repassa una vida dedicada als grans simis. Una trajectòria marcada per la recerca, l’ètica i la passió pels animals: «He arribat a plorar quan es van morir els primats de la meva tesi». Per Lola Carré. politicaprosa.com/montse-colel...

📚 Torres que caminen. L’obra de Krjijanovski va romandre inèdita fins a la ‘perestroika’, el preu a pagar per estalviar-se el viacrucis dels gulags o l’execució sumària. Per Ponç Puigdevall. politicaprosa.com/torres-que-c...

📸 Un passeig visual de quasi un segle de la nostra història a través de la memòria fotogràfica de la celebració del Nadal, amb imatges extretes de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i del Fons Finestres de la Memòria. Per José A. Santos. politicaprosa.com/els-dies-de-...

¡Qué maravilla de artículo! Una mujer singular, que iluminaba.