Sirat és una fantasia de dretes de matar cupaires impunement. En el temps de Trump, no podíem esperar res més.

Meravella, el reportatge de cinc capítols sobre l’Scorsese a Apple Tv.

El 2024 ha estat l'any del retorn a la novel·la d'autors com Toni Sala, Miranda July, Melcior Comes i Vanessa Springora, i ha donat llibres de memòries tan inter...

Una di noi.

Pagueu impostos, catalans, que les lletres mexicanes no es paguen soles.

'L'home que va vendre el món' de Melcior Comes #MelciorComes (ed. Proa #EdicionsProa) Lees Altres Coses Llibreria Granada #Granada #Llibres #Llibreries #Feminisme #LGTBINBAQ+ #Cultura #Literatura #Català

El que sobretot passa ràpid és la vida dels altres.

El que no és tradició és oportunisme.

Més fato del bo, com aquest de sota a: periscopi.cat/plagia-millor

—Ho vaig fer tot per a la glòria literària. I el que em van donar va ser una subvenció. —Calla i no et queixis.

Hi ha molta gent llesta fent-se el tonto. Però sobretot el contrari.

No us dic res perquè ja m'enteneu en silenci.

Tlön, Uqbar, Orbis Tertius, Calamar.

Ja us ho podeu imaginar.

#VasosComunicants | La literatura de Marc Recha i el cinema de @melciorcomes.bsky.social Per @alexmilian.bsky.social www.eltemps.cat/article/6620...

Ara el Pulitzer, visca! Aquesta novel·la i aquest autor es mereixen tots els premis possibles. @angleeditorial.bsky.social

Ja ho deia el savi: With the lights out, it's less dangerous.

A mi m’ha semblat veure el monstre de Frankstein passejant per Torrent de l’Olla. Pensant que li van donar vida ahir amb electricitat s’acaba d’entendre tot.

L'electricitat està sobrevalorada.

De fet, era el de sempre. Però sense electricitat.

Això de Sant Jordi és com aquell acudit: ‘l’operació ha anat molt bé, senyora, però el seu marit és mort’.

El que no és tradició és màrqueting.

No s’hauria de notar tant que vam perdre la guerra civil.

Fonamentalment, llegir serveix per saber què diuen els llibres. I això és de les coses més importants del món.

Quan us odiï de veres ho sabreu. Us recomanaré llibres per Sant Jordi.

Recomanacions de Sant Jordi o com falsificar bitllets de 5 euros esborrant un zero als de 50.

Naturalment! I són punts de llibre!

Ahir vaig veure una pel·lícula: una poeta negra busca menjar-se un tros de pizza enmig d’un apocalipsi extraterrestre. Té un gat i càncer.

A 'Los genios', en Bayly explica que en Vargas sempre anava de putes.

Els títols del Cercas milloren molt si li poses un Harry Potter a davant. Harry Potter i l’anatomia de un instante. Harry Potter i los soldados de Salamina. Harry Potter i la ley de la frontera. Etc.

El PSC van estar dubtant entre Javier Cercas o Jordi el Niño Polla. Mai van considerar cap escriptor en llengua catalana.

Si canvies Cthulhu pel capitalisme, pots anar perfectament de Lovecraft a Houellebecq.

Jo ara crec més en el Dr. Michael «Robby» Rabinavitch que no en Jesucrist.

Trobo que Adolescence milloraria molt si es titulés, simplement, El nene asesino.

He vingut aquí perquè a Twitter no hi éreu.

El simple fet d'existir s'està complicant massa.

✍️ «Un molt bon assaig, dels que, a més de fer-nos pensar, fan vibrar amb la seva eloqüència». 🐎 Melcior Comes sobre 'Caure del cavall' de Pere Antoni Pons al diari @arabalears.cat. www.arabalears.cat/opinio/canvi...

TRIBUNA | L’impossible, l'article de Melcior Comes ✍️ Melcior Comes

Aquí, elements per al debat. x.com/PonsPereAnto...

Fa quinze dies l'IEC va dedicar una jornada a Ferran Sáez, que vaig tenir la sort de cloure amb una entrevista en directe al protagonista. Després vaig fer aquest article al @ara.cat , que ara que ha sortit el sol després de tanta dies de pluja, aprofito per recuperar www.ara.cat/opinio/admir...

Per què aquest llibre d’Anagrama sobre un assassí ha de merèixer més reserves que ‘L’adversari’ de Carrère, per exemple? Què està passant, aquí, que no sé veure?

Vaig llegir l’última novel·la de Pilar Rahola i n’he escrit això: lalectora.cat/cornelius-pr...

Muntar un debat seriós sobre l’adolescència a partir d’Adolescence em sembla tan frívol com parlar de drogues i violència a parir de Tarantino. I confirma una de les tesis de la sèrie: les pantalles ens han fet tornar idiotes.

Ciutadans de Catalunya, etc.