El president diu L'ORUPORT. 🛬

El señor con gorra es un ser humano. El otro, la escoria de la humanidad.

Ejemplo 23987498 de la incoherencia liberal.

Si de cas no mireu Dia Cero avui

Durant un temps prou llarg per la ment vaig tenir un afer amb un senyor que ara em recorda (salvant les distàncies per favor) a l'Ignatius J.Reilly d'Una confabulació d'imbècils. De quina em vaig salvar amics.

Les hemos hecho creer a los catetos que su opinión es igual de válida que la de alguien formado. Porque, como son catetos, han interpretado que “respetar” es lo mismo que “validar” cuando una cosa es que no te partan las piernas por ser creacionista y otra que te vayamos a aplaudir por serlo

Que la búsqueda más usada a la IA sea "como desactivar la IA", ¿No les da que pensar?

Estaria ben interessant un Saló del Còmic en català 💫 a Barcelona.

Hi ha tantíssimes coses que no entenc del funcionament de les persones. Sóc al saló del còmic.

Pedro Pascal té alguna cosa que et va de dalt a baix i de baix a dalt eh. Oh quina cosa tu.

Jo crec que em mereixeria poder-me comprar la roba a Sézane i resulta que no me la puc comprar.

Ídol.

Mirant-me cosetes per fer un kit familiar per emergències, no saben el que m'han dit.

La penya que no disposa ni de mitjans de comunicació electrònics, quan són obligatoris, per fer trameses formals i que ens envia dades d'infants per correu. Ahà.

quantes vegades a la setmana creieu que puc encendre un palosanto esperant netejar nosequè

Estic en un moment de la meva vida familiar on segueixo trobant pedres i putos pals a la rentadora però ara també hi sumem boles de xuletes.

Passo per la porta de la Generalitat i a mi ja m'agafa com un rau rau. Que bé que ho faria catalanes.

La de gent que s'auto anomena terapeuta després d'haver fet una formació bàsica de sistèmica, per exemple. Se'ns obre una web i ens parla d'assertivitat i no se cuantos quàntica. Ni síndrome de la impostora ni hòsties més cara que esquena tenen!

Divuit anys militant en l’esperança. Divuit anys entre llibres. Divuit anys de pencar com mai. Divuit anys de comunitat extraordinària. Divuit anys de molts llibres. 📷 @joelcodinaland.bsky.social

❤️🤗

Seixanta anys parlant de la importància que el català no sigui desplaçat en la transmissió familiar i resulta que el que no hi haurà serà transmissió familiar. Ànims a tots, sobretot als nascuts al 2000 que tenen una confiança genuïna en la vida.

Hospitals que no permeten l'entrada dels pares al quiròfan criatures.ara.cat/130_50b793

Gente buena la hay, pero está muy cansada.

Os queda alguna duda aún o necesitáis un dibujito?

Jo voldria estar-me a Corfú i dinar mig despullada dins l'aigua, beure vi, riure i veure-les passar però probablement em trobareu Mas Pinell.

Nit de divendres. La meva llum interior és un fluorescent fent pampallugues.

Ja sé de què voldria treballar: de persona que es mira les fotos i els vídeos de validació de l'IdCat 😬😂❤️

Recomanacions NYC 2025 per una senyora de poble com jo (però que ja hi va estar fa 10 anys)? Molt agraïda.

Em moro de ràbia de pensar en la de gent viva que sembla mig morta i la de morta que estaven més que vius.

La Jana m'ha dit que mira una peli del Tarantino i com a mare que sap estar en aquest moment màgic que es l'adolescència li he preguntat si li Quentin moltes coses. Jo m'he descollonat.

Acordem que un inútil és aquell a qui, abans de demanar-li una cosa, prefereixes fer-la tu mateix perquè n'avançaràs més.

Les vacances haurien de durar prou com per desprendre's de l'horari matinal i, per tant, despertar-se tard cagum

Què això dels somnis? Una segona vida que hi tinc allà eh.

Trobo massa íntim veure els caldos de tothom

Tomba i gira amb Tengo un pensamiento ❤️

Per avui m'he fet un entrepà de pa integral però amb Nutella.

Ara mateix a La Roca Village hi ha 4 matats com jo i 39485 que gaudeixen venint aquí. Això que no han obert encara.

No un, no, dos bòlids he vist!

El que més en xoc em té de la sèrie Dexter és el tema de la conciliació familiar.

Como se llama eso de estar tan a gusto con tu mundo interno que no tenes ganas de llegar adónde estás yendo??

És que no entenc res ni aquí. No sé de què parla ningú. Valga'm déu, que perduda vaig.

Hoy es Acción de Gracias, el día en el que miles de ejecutivas de ciudad se enfrentarán a un viaje lleno de adversidades para llegar a su pueblo natal a tiempo para trinchar el pavo con su familia y tropezarse con Jack, su ex de instituto, que les hará creer de nuevo en el amor

Aquest tipus de campanyes basades en culpabilitzar la gent em creen un rebuig profund. Més encara en iniciatives caritatives que en lloc d'atacar les causes de la pobresa generen un profit econòmic a les grans cadenes d'alimentació.

La meva llista de regals de reis surt cara. Cada vegada més de dretes em sembla.

Caminar un ratet i després menjar-se uns donetes dels blancs.

M'agrada molt pensar que els ocells, quan caminen amb les ales plegades, ho fan amb les mans agafades a l'esquena, com un senyor mirant les obres del carrer.

Dir en veu alta "mare" dirigit al res, dirigit a la teva mare morta és molt semblant a dir un t'estimo d'aquells que saps que ho capgiraran tot.

Bon dimecres i recordeu que no sou la vostra feina.