He estat esperant amb una mica d'impaciència la resposta a un mail que no he enviat.

Bon dia. He traduït l'últim Lafebre al català i surt el 20 de febrer.

L'únic dia que Clave m'ha fet gràcia.

Vinc de veure una cosa de modernos. Sempre hi ha alguna bona idea, sempre falta pressupost.

Que els mails de notificació legítims de la TGSS semblin sempre un intent matusser de phising és una mica problemàtic. Una mica de format, una mica de logos, una mica de sustos amb cara i ulls, hosti.

La meva nova cosa preferida és la cinta adhesiva de doble cara 💚💚💚

Aviam, m'agrada molt aprendre a arreglar coses, però em toca terriblement la pera haver d'arreglar coses que un professional ha fet o instal·lat malament.

Amigues, han pujat aquest docu fabulós a CaixaForum+. Sobre com es munta un ballet amb 250 nanos d'escoles i instituts de Berlín, la Filharmònica, Rattle, Maldoom i La consagració de la primavera. Rhythm Is It! - CaixaForum+ caixaforumplus.org/v/rhythm-is-it

Abolim el verb normalitzar.

No es pot dir res :_)

La reina d'Orient de casa soc jo i aquest any no ens porto ni gota de carbó perquè només faltaria.

Entès que en aquesta nova fase vital curo la incertesa cuinant.

Actualització sense gota d'humilitat: menjades ahir, bones de deixar-ho escrit.

Doncs he fet una tatin de ceba de Figueres.

Davant la deriva del món he fet pasta de croquetes.

Tinc borinots.

Mireu, aquest any que s'acaba ens ha fet una putada molt grossa a casa i trobar a faltar una persona cada dia i patir pels qui encara la troben més a faltar és una merda i és molt cansat. Que el 26 sigui millor. Estimeu molt i cada dia.

No crec que els Reis s'enfadin si em llegeixo un regal que m'han de dur i me l'emboliqui just abans que el deixin a casa, oi?

Tinc una Kaweco nova 🩵 Escriure amb ploma és només una miiica millor que escriure amb llapis però infinitament millor que escriure amb bolígraf és el meu grup social.

"Però les ties què porteu a la bossa que sempre pesen tant?"

Els últims mesos estan sent complicats, tinc el cap trinxadíssim, falten dos dies per Nadal, no tinc res preparat i he sortit a fer un volt a veure si trobava algun detall per regalar a la família però he tornat a casa amb un llibre per mi.

Abrir la música no significa insultar a nadie. Las barreras no se rompen despreciando, se rompen invitando. La música necesita respeto, y sobre todo, necesita más personas. #pianist #pianista #músicaclásica #piano

Vespre de divendres. Em poso techno i cuino.

My body answers contractura monumental.

Sabies que pyrrhula pyrrhula vol dir "vermellet vermellet" en llatí científic?

Tuit (?)d'apreciació del pinsà borroner perquè és un animal bonic però sobretot perquè es diu pyrrhula pyrrhula.

Un peixet a la planxa, conversa mare-fill sobre anarquisme i a dormir.

Tinc àpit.

Ara que fa un temps que treballo portant xarxes de coses us puc dir que hi ha gent que prefereix preguntar per MD abans que buscar, encara que la informació que necessita estigui disponibilíssima en una web. Aquesta manera de fer és zero la persona que soc i em posa nerviosa.

Eren quarts de vuit i he confós pottery i poetry.

Mon pare ha regalat un camembert a mon fill pel seu sant.

No sé per què m'entesto a explicar coses per escrit a gent que no entén el que llegeix.

Acabo de hacer un quepoeticoestodojoder con traje de tweed

Ahir el 30% de l'orquestra ens dèiem Andrea.

Tinc molta feina i per tant fugides cerebrals en forma d'atac de dubte urgent en coses absolutament accessòries: com dieu Derbi Variant? Quina síl·laba de Variant feu tònica?

Fa unes setmanes en un funeral que em tocava molt de prop un pressumpte amic de la família va considerar adequat donar-me un flyer de la seva pròxima exposició. El vaig agafar amb la mà on duia un mocador i va quedar tot moll de mocs.

Fort que hi ha gent que aconsegueix sempre sempre sempre dir les coses de la manera que fa més vergonya aliena.

LUX és un discàs. A partir d'aquí, que cadascú gestioni les expectatives pròpies com pugui, critiqui el que li sembli i escolti l'Escolania i el Cor de cambra del Palau a les set (7) cançons on tenen crèdit.

Traduir un text personal d'un autor molt amic és una cosa bonica de fer però és estranya perquè el tradueixo a la seva llengua materna i llavors el sento parlar-me dins del cap com si parléssim per telèfon i no acabo de saber si he de triar les seves paraules o les meves.

Buenu doncs ja he entregat una altra traducció \o/

Bastant contenta d'aquest TC.

He trobat una cosa que havia perdut tornant-la a comprar.

El fill diu que sí a Berghain i em fio més del seu gust de tio de 15 anys que de moltes altres coses.

Als dos últims projectes on he treballat tenen per imatge dos dels tatuatges que duc. Casualitat.

Les meves dues personalitats.

HE FET MONIATOS