Soc d'aquella mena de persones que ja ha anat a rescatar la manteta del calaix.

Solutions to all the world's problems #cartoon

Que es veu que a Igualada algú ha muntat una festa de fi de curs per a profes avui i hi ha una llista d'espera de més de 150 persones. Poques ganes de vacances.

No només es va a veure l'eclipsi. Es lloga una barca per veure'l des del mar, es fa una degustació per assaborir-lo més, es fa una sortida corrents per viure'l mentre s'entrena, es busca un rooftop on fer còctels. Badar, estar quiets, no fer res durant una estona, el repte del segle XXI.

Això de defensar relacions de 16-30ipico també passa si és ta filla?

Falta habitatge però sobren cases buides i velles.

Quién te iba a decir a ti, cuando te comías tus chococrispis viendo Blossom, que la chiquilla iba a acabar siendo una hija de las remil hienas genocida.

M'inspires la confiança d'un alto el foc.

Jo esperant-me a les 9 com a mínim per engegar la desbrossadora. Els veïns a les 7 del matí:

Ara són tots igual de lletjos, vagis a Barcelona, a Londres o a Tòquio.

Formigues traient el pugó del magraner. Ja puc na a dormir.

Francament no sé com aguanta aquests estius la gent que viu a la costa.

A mi ja em perdonaran els hipernostàlgics de les bicis i els genolls pelats, però una de les coses a què dedicava més hores quan era una nena dels 80/90 era a mirar la tele sense cap mena de limitació. I vivia al camp.

Va, que per provar no passa res. Busco un article titulat "Los que cayeron en las checas", de Matías Villamuera. Publicat a Interviú entre 1980 i abril de 1981. La publicació no està disponible digitalment ni indexada. SOLIDARITAT.

D'una persona, diu un tou més la reacció que té quan li fas veure que el que ha dit o el que ha fet provoca dolor o molèstia a algú que no pas les seves paraules o accions en si.

Més consells, de la terreta al món: - Aigua (barrejada amb coses) - Barret de palla - Roba ampla i lleugera - Menjar fred - No votar a partits que neguen l'escalfament global que ha provocat el 2025 més de 25.000 morts en onades de calor a Europa, dels quals un 65% són imputables al canvi climàtic.

M'al·lucina la gent que diu que s'ha adonat que un dia s'ha de morir. Servidora hi pensa unes mil tres-centes quatre vegades al dia.

“You think your pain and your heartbreak are unprecedented in the history of the world, but then you read. It was books that taught me that the things that tormented me most were the very things that connected me with all the people who were alive, who had ever been alive.” ― James Baldwin

Felicíssima pel reconeixement (diguem-ne oficial) que està tenint @lesmalesherbes.bsky.social.

Si veus això, posteja un joc que et porti a la teva infància.

Deia que el dia que visqués en aquesta casa recuperaria allò de sortir a prendre la fresca al carrer amb la cadira, cosa que s'ha anat perdent al poble. I avui ha estat el primer dia.

Estic farta, tipa, esgotada, drenada de llegir textos fets amb IA. Encara que cregueu que no es nota, ES NOTA. És soporífer, és a tot arreu i estic a punt de tirar l'ordinador per la finestra i llegir només textos en paper redactats abans de la pandèmia.

Pot ser que el tema de les dones amb cabells blancs sigui una de les poques rebel·lions estètiques que hagi arrencat amb més força a les zones rurals que a les urbanes?

He començat a llegir el Gordon Pym del Poe tot pensant que la traducció era una delícia sense haver xafardejat qui l'havia feta, i clar:

Ahir vaig deixar volgudament el telèfon a casa durant tota la tarda-vespre-nit i em sembla que s'anirà repetint els pròxims mesos. Segurament és absurd, però res a veure amb dur-lo a sobre apagat o activant el No molestar. Infinitament més alliberador.

Ballar en una plaça coberta de garlandes amb algú que estimes lleva importància a boi tota la resta.

Fas més goig que la nevera el dia de mercat.

Cada cop que tinc aquesta sensació fastigosa d'ofec penso que ben trobada que està la pesanta. És ben bé com si algú se t'assegués a sobre les costelles.

En una biblioteca, tot i les mil visites que hi faig, no m'han ajudat gens a reenganxar la gran a la lectura i en una altra, amb una sola visita, han aconseguit que passi el cap de setmana amb un llibre a les mans (que no sigui de la saga de la famosa nena de tres lletres).

Neohippies nouvingut a la ruralitat enfadats amb els adf perquè talen arbres per prevenció d'incendis però és que quina vergonya fer això i és que els nens s'han posat tristos.

Però què vol dir que "feina rai" no es diu a tot arreu?

Galerades.

Te quiero, pequeño caracol medieval que vas valiente a la batalla sobre el guante de un caballero-conejo, que galopa a lomos de su feroz galgo ❣️

Grown up

Cada cop més gent a qui envio correus amb una pregunta breu i senzilla tipus "Això és A o és B?" i responen SÍ.

Les amistats a primera vista, quina cosa.

Amb un amic ja fa molts mesos que comentem quins coneguts van passant d'una (suposada) ideologia d'esquerres a una d'extrema dreta i, DE MOMENT, hem mencionat un total de zero dones.

Soc tan dispersa i canviant en els meus gustos i hàbits que no hi ha algoritme de xarxes que pugui entendre res del que vull.

Thanks, Vonnegut. 💜

Continuar dormint amb nòrdic, treballar amb la manta de falda i altres meravelles de les cases de l'any de la picor.

Reconec que hi ha moments de ser autònoma que tinc ganes de plorar durant hores, però res equiparable a treballar per compte d'altri, i encara menys a treballar en una oficina.

¿Debo usar IA generativa para mi proyecto creativo? La respuesta, en un diagrama.

Una de les poques coses que m'agrada d'Igualada és la botiga del Lino. Llibres i llibres de segona mà d'on sempre surts amb alguna joia, òpera o hits italians de fons i ell fent-la petar sobre qualsevol cosa només si t'hi atanses tu.

@surfzone.eurosky.social És que sempre veig aquestes notícies dels aplaudiments a festivals de cinema de no sé quants minuts i només penso en el mal de mans que deu fotre. (No em deixa respondre't directament al fil, no sé per què.)

Em costa de creure que algú pugui aguantar més de dos minuts seguits aplaudint, però potser soc jo la fluixa.