Vaig decidir remirar The Good Place perquè és una sèrie que recordava molt reconfortant, i he acabat plorant com una magdalena amb el final. Perquè sí que ho és de reconfortant, però en el sentit en què et dona un cop de puny a l'ànima alhora que te l'abraça.

He fet una classe d'espanyol per estrangers al Japó, molt principiants, perquè estic substituint un professor que està de vacances. M'ho he passat tan bé que crec que això és el que en diuen vocació.

Els sogres m'han mimat moltíssim aquesta setmana. M'han convidat a un viatge amb tota la família a Okinawa i a menjar coses molt bones 🥺

Dos dies més de feina i cap a Okinawa!

Migranya amb aura, no t'havia trobat gens a faltar

Amb l'ansietat al màxim perquè d'aquí menys de tres mesos comença un repte laboral increïble que pot impulsar la meva carrera i encara no sé com gestionar. I estic contentíssima, però cada cop es va fent més real i fa poreta.

La previsió del temps per avui aquest matí: ☁️ La previsió del temps una mica més tard, quan estava ja al bus de camí a la feina amb la roba estesa al balcó i sense paraigües: 🌧️ El cel des de fa dues hores i possiblement pel que queda de dia: 🌧️

Avui he preguntat a les nenes de 5-6 anys del cole quins animes miren ara, si hi ha algun de nenes que fan màgia. Com que no m'han entès, els he dit que jo de petita mirava Sailor Moon. No tenien ni idea de què estava parlant 😭

Tinc un refredat lleu. Em trobo mig malament, no com per quedar-me a casa, però tampoc tinc l'energia per treballar. I avui hi ha un nen nou que no ha parat de plorar en les 3 hores que fa que soc a la feina.

We've been calling them 'words.' But here's the thing: that's not quite tadashii. A kotoba isn't a word. They're something else entirely- a role unique to Japanese gengo. And there's no eigo no kotoba that surus it seigi. So from ima on, wareware tsukau the hontou no kotoba: kotoba.

Buscar sinònims de frases fetes sempre té un moment de l'estil "vés a" 😊 fregir espàrrecs 😊 parir panteres 😶 que una puta et bufi el... cul?

No recomano tenir torticoli i migranyes dia sí dia també i treballant en una escola infantil. També dir que gràcies a això i no poder aixecar criatures avui m'he lliurat de canviar un bolquer cagat 👍🏻

que quedi clar

Tinc el nòvio de viatge de negocis als Estats Units i em sembla fascinant la diferència horària amb Japó. Vaig 17 hores avançada! Que allà encara és ahir 🤯

Es nota que és el primer dia laboral del gener: el gym està més ple que de costum

No tinc molts objectius per aquest any nou, l'únic intentar estar més tranquil·la, aprendre a relaxar cos i ment, perquè 20 dies seguits de migranya no molen gens. A veure si aquests 2 dies que em queden abans de tornar al curro m'ajuden una mica 😭

Primera nevada de l'any a Fukuoka 🌨️

Què tal l'inici de l'any? Jo em vaig aixecar d'hora perquè no vam sortir i vam estar tot el dia netejant a fons el pis del nòvio (m'hi passo molt de temps així que també em toca col·laborar) i a la nit vaig fer nikujaga, estofat japonès. M'he convertit en una senyora 👵🏻

Ja fa quinze dies seguits que tinc migranya, amb diferents intensitats i alguna treva de poques hores. Els darrers mesos pensava que per fi estava millor perquè no en tenia gaire, però una malaltia crònica és això, crònica 🙃

Feliz día de los Santos Inocentes. Hoy conmemoramos la matanza de los niños menores de dos años de Belén que ordenó Herodes, uno de los grandes monstruos en nuestro acervo cultural. Se estima que Herodes mató a unos 20 niños menores de 2 años ese día. Netanyahu lleva ya más de 20.000. Buenos días.

Un wrapped que sí molaría sería el de cuántas veces tuve migraña en 2025, iba a estar bien bonito de ver.

🐰うさぎさんのChristmas market🎄 ✨ ✨✨✨ ✨✨✨ ✨✨✨ ✨✨🌟✨🌟✨🌟✨✨✨ ⭐️✨Merry Christmas🎁✨⭐️ ✨✨🌟✨🌟✨🌟✨✨✨ 　✨　✨ ✨　✨✨　　✨ 　　✨　　　✨　　✨

Cunk spittin Christmas cheer

L'empresa on treballo està acabant amb la meva paciència, de debò. Quina merda que fos la meva única opció d'aconseguir visat al Japó.

Ja qui hi som, vull recordar que l'IEC, a la fi, enguany ha inclòs el terme MANGA al DIEC. El seu plural és MANGUES. Molts (jo mateix en alguna ocasió) escriuen "els manga". La captura és d'en @samfainavisual.bsky.social.

La migranya que tinc i el sou que cobro serien suficients per dir "mira, avui em quedo a casa al llit a les fosques, que sentir nens cridant i plorant només ho empitjorarà tot, ja us ho fareu". Però soc així i soc en un bus ple de gent a les 8 del matí amb un dolor intens que no desitjo a ningú.

No sé si vull fer balanç del meu 2025 perquè és per posar-se a plorar. Em quedo amb les coses bones: amor no me'n falta, i ganes de millorar les meves condicions laborals i vitals tampoc. I potser es tracta d'això, de reflexionar d'on vinc, on soc i cap a on vaig, per cursi que soni.

S'ha adormit, no ha vingut a la classe i li he cobrat sencera 🤷🏻‍♀️

M'he despertat a les 7:30 per venir a les 9:30 a fer una classe particular d'espanyol prop d'on tinc la feina, que començo a les 11:30. Des de casa tinc una hora de trajecte. Ja passa gairebé mitja hora i no tinc notícies de l'alumne 🙃 Perquè és amic d'una amiga no em vull posar a males, però coi!

Avui he tingut l'entrevista final per una feina i havia de fer una presentació de 15 minuts + 15 minuts de preguntes. Pensava que podia fer la presentació en anglès i així me l'havia preparada. Ha acabat sent tot en japonès, i per sort també ho tenia mig preparat. I ha sortir bé!

Avui la tristesa de diumenge ve forta. Més que res perquè estic tornant de Kobe després de 24h en les que hem anat a un concert de Tool, hem pujat a una nòria, hem visitat un jardí botànic i hem menjat vedella de Kobe. I a sobre torno sola perquè el xurri ha anat cap a Tòquio per coses de la feina.

Estic enmig d'un procés amb advocats perquè em paguin el salari del mes d'abril-maig de l'empresa on vaig treballar que va fer fallida. I m'he convertit en qui més odio: la persona que envia documents i estan malament i/o falten coses tot i que estava especificat.

Sorry to sound so radical left winger but i'd really like to enjoy life and wish the same to all of you.

🐰うさぎさんのクリスマス🎄🎁 あれ？ トナカイさんどこかなぁ？

I jo com és que no havia vist mai The Holiday? Ja és aquesta època de l'any que toca mirar comèdies romàntiques nadalenques 🎄❤️

I feel like the horrors of our current timeline have me doing one of two things 1) daydreaming so hard reality doesn’t exist in front of me 2) darkly sarcastic commentary and/or jokes

M'estic adaptant tan bé a la cultura japonesa que són les 7 del vespre i ja tinc ganes de sopar, perquè he dinat a les 12 del migdia. I mira, millor, que així després no vaig al llit plena.

This is actually quite brilliant, up to and including the final sentence 🔥

Des del 16 de novembre ha pujat el sou mínim a Fukuoka a 1057¥ l'hora. A l'empresa on treballo a temps parcial cobro 1000¥ per hores d'oficina, una mica més per hores de profe. Toca enviar email per assegurar-me que aquesta pujada es fa efectiva, perquè és una misèria però és la meva misèria.

Necessito saber l'opinió d'alguna educadora infantil sobre classes particulars a alumnes de 5 anys. En el meu cas, en faig d'anglès, però em costa motivar-los i en la meva opinió personal, no sé si és massa productiu en comparació amb les classes grupals.

La que em va escriure per italki que necessitava el C1 de català per d'aquí tres mesos per unes oposicions a Mallorca però no parlava ni un borrall. I quan li vaig respondre detalladament a sobre em va fer ghosting. Que els professors de moment màgia no en fem, eh.

Un año más constato que noviembre dura aproximadamente unas cuarenta y ocho horas.

Avui he recuperat una afició que tenia abandonada: brodar mentre escolto el podcast de Crims.

#25N recordatori perquè encara hi ha gent que difama sobre aquest tema www.ara.cat/societat/jus...

Ahir, dilluns, va ser festiu. Així que vam aprofitar per fer una excursió pel bosc, ara que les fulles dels arbres s'estan posant de colors bonics. I per descansar, una horeta a un onsen privat.

Canvia de color i cau damunt del tofu La fulla de l'auró 色付くや豆腐に落ちて薄紅葉 (Matsuo Bashô) #haikudeldilluns

Hi ha literalment 5 persones al gimnàs, i òbviament una està fent exactament la mateixa rutina que jo i està agafant tots els pesos i màquines just abans que jo les necessiti.

Y, de nuevo, solo hablan del padre. Él, que estaba enfermo. Él, que necesitaba ayuda. Él, que fue ejemplar, marido único, gran padre, ignorado, rechazado, abandonado. ¿Y ella? ¿Fue una gran madre?¿Fue ejemplar?¿Fue algo, más allá del sustento de ese hombre y del cuerpo que recibió las 50 puñaladas?

RIP Mira-san 😔

No m'aguanto, volia passar dues hores a una cafeteria després del curro per avançar feina i he durat una, tinc el cap ennuvolat. I ara a fer voltes pel centre perquè he quedat d'aquí una hora amb una amiga per fer tachinomi (o sigui beure de peu a un bar, cosa molt típica aquí).