10 recomanacions per a l’Americana 2026

En @cmartinezagenjo.bsky.social escriu sobre SHELBY OAKS (@deaplaneta.bsky.social) una fantàstica ressenya comparativa, amb aparició estel·lar d'@alejandrogcalvo.bsky.social. El film de Stuckmann, debut sòlid, va passar per Sitges. Llegeixin-la i neu al cinema a passar por.

El techno más desinhibido regresó al Nitsa Club en la sala Apolo de Barcelona con las dos sesiones que Jeff Mills hizo este fin de semana para celebrar los 30 años de su mítico live set en la Liquid Room de Tokio en octubre de 1995. ✍️ Crónica por @cmartinezagenjo.bsky.social

La sala de cine com a espai de transfusió de sang (i memòria) entre generacions que recuperen la identitat dels desapareguts durant la dictadura del Brasil és una de tantes idees brillants d'El agente secreto. Kleber Mendonça torna a la seva Recife natal amb un immens Moura per imprimir la llegenda!

RIP Frederick Wiseman (1930—2026)

Robert Duvall (1931–2026)

Hi ha tràvelings de l’enèrgica ‘Marty Supreme’ on la taula il•luminada en mig d’un pavelló fosc recorda les preses circulars de James Wong Howe al voltant d’un ring a ‘Body and Soul’ de Rossen. De fet, Newman ja pautava a ‘The Hustler’ la mítica de l’antiheroi que Safdie i Chalamet revisen amb cura.

ESTRENOS | «Pesadilla macabra». Pensamos las imágenes de la denostada RETURN TO SILENT HILL de Christophe Gans, que se estrenó el pasado fin de semana en la cartelera mundial. Texto de Carles M. Agenjo: eamcine.com/8LlS8o

Carles Martínez Agenjo ha charlado con IRENE MORAY, una de las grandes realidades de nuestro que presentó el año pasado PLANCTON, disponible en Movistar+. ENTREVISTA: eamcine.com/Afvz3r

Ha fallecido, a los 70 años, BÉLA TARR, uno de los grandes maestros del cine europeo, responsable de obras clave como «La condena» (1988), «Sátántangó» (1994), «Armonías de Werckmeister» (2000) o «El caballo de Turín» (2011).

ESTRENOS | «La cabaña de los monstruos». Crítica de KEEPER de Osgood Perkins, protagonizada por Tatiana Maslany. Texto de Carles M. Agenjo: eamcine.com/NvBd3u

✍🏼 Llarga crònica per a la versió espanyola de la revistassa @sofilm.bsky.social sobre la 67a edició de ZINEBI, celebrada a Bilbao a mig camí entre l'autoria emergent (Aitor Gametxo, Mireia Vilapuig, Irene Baqué, Candela Sotos...) i veterans de la talla de Werner Herzog o Rita Azevedo Gomes.

Entrevista de @cmartinezagenjo.bsky.social, en el marc del Zinebi de Bilbao, a la catalana Mireia Vilapuig (Selftape, Escanyapobres, Polseres vermelles), que debuta en la direcció en solitari amb el curtmetratge "La desesperació de la pell". Llegiu-la que paga la pena:

ZINEBI 2025: gala de cloenda 💞💞

Un altre gran debut de ZINEBI 2025 és 'La desesperació de la pell'. Mireia Vilapuig agafa distància com a actriu per esdevenir protectora en fora de camp i testimoniar agressions masclistes del passat a partir dels temps morts d'una adolescent que es filma amb cam digital. Cinema que revela i cuida.

L'expressivitat de Bea Lema adaptant 'El Cuerpo de Cristo' és ferma. El curt prioritza la mirada d'Adela, una mare afectada per la psicosi, animant els brodats originals del còmic i sintetitzant el relat maternofilial d'horror masclista, fe religiosa i afecte familiar amb hipnòtica posada en escena.

Arranca a Bilbao la 67a edició del festival ZINEBI amb el Mikeldi d’Honor a Pablo Berger, el gran somiador que va començar dirigint gore. Aquests dies, caminarem entre els ‘Ghost Elephants’ de Werner Herzog i la nova proposta d’autors emergents com Bea Lema, Irene Baqué o Aitor Gametxo. Comencem! 🏃🏻‍♂️

La sororitat impregna 'La tempesta' en una faula tan juganera com 'Ariel' (@alternativafest.bsky.social). Patiño obre nova experimentació amb el diàleg desplegant un metavers illenc de genètica shakespeariana on el famós esperit que serveix a Pròsper es desdobla entre Irene Escolar i Agustina Muñoz.

Streaming (Filmin) | «Raval íntimo». Crítica de DESAYUNA CONMIGO (ESMORZA AMB MI) de Iván Morales, presentada en el @dafilmfestival.com . Texto de Carles M. Agenjo: eamcine.com/l66hyt

Com es reformula l'herència? Per a Elena López Riera, etnògrafa del nou cinema espanyol (i guest de l'@alternativafest.bsky.social 2025), la càmera fa que el territori li retorni la mirada i la veu és instrument estètic per trobar l'Altre, compartir intimitat, reivindicar la pèrdua filmant la cara.

Digerint les reflexions que l'escriptora i activista Shahd Abusalama ha compartit al @macba.cat sobre el genocidi de Gaza durant la presentació de la tragèdia siriana 'Els enganyats' (1973), del director egipci Tewfik Saleh, sobre tres refugiats palestins que fugen del Líban per arribar a Kuwait.

Motaz Malhees, un dels actors de LA VOZ DE HIND, agraint el suport a Palestina dels manifestants que s’han congregat a la sortida de la projecció al Festival de Sant Sebastià.

La mirada (Linklater) del Khaled ens ho diu tot. És un nen palestí que ha de creuar il·legalment Tel-Aviv per conèixer el mar. Per estrany que sembli, 'The Sea' és la pel·lícula que representarà Israel als Oscars. També és la que ha escandalitzat el govern, que li tanca l'aixeta als Premis Ophir...

En “Eddington” Ari Aster vuelve a dejar claro su dominio con los géneros, pero en su nuevo filme su inquietud por escarbar en el desequilibrio social de EEUU es obvia, peca de literal, siguiendo los tiempos del coronavirus al pie de la letra. ✍️ @cmartinezagenjo.bsky.social

Bon dia a tothom menys als rendistes com la Núria Garrido

L’obsequi a Tsai Ming-Liang amb una caixeta de música com la que Lee Kang-sheng li donava a l’Anong Houngheuangsy en una escena d’hotel de la preciosa ‘Days’ (2020) ha estat un dels moments d’avui al Festival u22 on ha parlat del cine com l’art de la presa única, la durada lliure i l’actor-mirall. 🫀

Castlemorton (1992)

El ritual i la claustrofòbia marquen els límits (emocionals) de 'Los Tortuga' entre una Jaén rural de caliu familiar -on l'oli d'oliva és ungüent reparador- i una Barna fosca i amenaçant de baralles i desnonaments. Brutal l'escriptura de Funes i Cebrian. Gran treball actoral. Lara i Zegers: gegants!

Recordeu l'emotiva 'Umberto D.'? L'escena de la cuina on la criada que interpreta Maria Pia Casilio plorava callada l'inici d'un embaràs? El context de 'La buena letra' és un altre, però sembla que els gestos de la immensa Loreto Mauleón amplien el relat d'una mirada femenina que parla en silenci. 🖤

És d'agrair que Garland estigui més a prop del rigor hiperrealista de la Bigelow a l'Iraq de 'En tierra hostil' (2008) que de l'esperit patriòtic i la moral d'Eastwood a 'El francotirador' (2014). Ferotge i asfixiant, 'Warfare' torna a posar sobre la taula l'absurd de la guerra a peu de carrer.

🎉Avui Núvol fa 13 anys🎉 🥳Hem arribat a l'adolescència🥳 🫂Ajuda'ns a fer-nos grans!🫂 Subscriu-te a👉 www.nuvol.com/subscripcions

Alguns la ballàvem el 2008 o va sonar al cotxe d'algun amic. Elena Martin l'aprofita per parlar del desig en una escena de l'esplèndida 'Creatura' i Gerard Oms proposa una variació en la magnífica 'Molt lluny'. Mario Casas desinhibit en un local on la pulsió supera el prejudici. Sona 'Infinity'... ❤️‍🔥

Recupero una de les guanyadores de Venècia i Sanse -projectada al @dafilmfestival.com- per parlar de la mirada incòmoda i tremolosa davant el silenci del patriarcat en una Europa clínica i nocturna sacsejada per la violència de gènere i la doctrina ortodoxa. Cinema radical made in Geòrgia! 💥

La càmera distant de Neo Sora grava la colla d’estudiants d’un insti japonès com si jugués a confondre sobre qui parla, però darrere aquest mecanisme batega l’esperit rebel i elèctric de ‘Happyend’. Cinema càlid al @dafilmfestival.com contra els tics racistes i una hipervigilància no tan distòpica.

Aprofitem que s’ha estrenat el millor thriller espanyol de l’any -‘Una ballena’ de l’imprevisible Pablo Hernando- per treure del calaix la memòria de crítiques de la secció oficial a competició del Festival de Sitges. 🦍🎬 Gràcies again a totes les veus implicades per completar aquest projecte pilot!

Què dirà Milei de 'Simón de la montaña'? La trama ordida per un jove conflictiu per aconseguir un certificat estatal li farà serrar les dents? Anyway, el millor d'aquest gran debut projectat al @dafilmfestival.com no és hackejar el sistema, sinó l'humanisme de qui prefereix conviure amb l'alteritat.

Extrema, terrorífica i pasoliniana, la Liddell hipnotitza al @teatrenacional.bsky.social amb una catedral de violència. ‘Vudú (3318) Blixen’ és el fresc d’un extens autoretrat. Cinc hores i mitja de rèquiem a cor obert, confessió febril d’una autora que no deixa de gravitar al voltant de si mateixa.

'Los golfos' (1960) 'Tardes de soledad' (2024)

En una crítica de l'enigmàtica 'Eureka' de Lisandro Alonso, Eulàlia Iglesias parlava de la naturalesa colonial del cine. Aquesta és eina de lectura per a la sublim 'Grand Tour' de Miguel Gomes on la ficció és sinònim de conquesta inútil en passat i la realitat es manifesta en un present documental.

Sobre l'amistat estranya, la càmera còmode, la direcció coral i la reescriptura del muntatge. Ahir, @espaitexasbcn.bsky.social es va omplir de generositat per celebrar el decenni d'un treball final de grau -precedent horitzontal de 'L'edat imminent'- que ha esdevingut referent. Feliç aniversari! 🎂

En un passi de ‘La marsellesa de los borrachos’ de Pablo Gil a la @zumzeigcinema.bsky.social, una espectadora taral·lejava una cançó de resistència antifranquista que sona durant aquesta imprescindible road movie documental. La memòria, més viva que mai, gràcies al muntatge i l’enregistrament sonor!

Bon repàs dels Oscars ahir en territori Ràdio Estel amb camarades de la crítica i la comunicació com Mercè Raga, Rafa Sanahuja i Pere Vall! Un petit resum de la comèdia i la política, l'absència i la reivindicació, els triomfs i oblits d'una gala marcada per un cine indie cada cop menys indie...

❤️‍🩹❤️‍🩹❤️‍🩹

La virtud de 'Sushi' (2023) és la direcció d'actors. Es nota que Iván Morales ve del teatre pur, l'accident dramàtic, l'emoció fundada durant l'escena que no es busca amb tics del gest. Dues escenes clau: la patètica cançó de karaoke i el monòleg dens de Xavi Sáez. Gran retrat de màscares trencades.

🖤

4 apunts sobre l'estupenda 'The Monkey', una comèdia menys inofensiva del que sembla. Gamberra i cartoon, filtra el conte d'Stephen King a través de l'esperit lúdic de 'La muerte os sienta tan bien' (1992), però aquest també és un espai de record, de trobar a faltar els pares en mig de la festa... ❤️‍🩹

El llop -aquell malvat de silly simphony que bufava cases de palla i fusta en un curt de la Disney- és ara símbol del capitalisme ferotge en un escorxador clown on es filtra la denúncia documental. Irregular, però contundent, 'Tres porques' de Pau Masaló deixa marca a la @salabeckett.bsky.social!

La immensa ‘The Brutalist’ de Brady Corbet qüestiona l’èpica clàssica i l’american dream com una Torre de Babel fosca i plena d’humitats. El seu arquitecte -esplèndid Adrien Brody- és l’heroi perdut en un laberint d’addiccions i assetjament on el capitalisme hereta la dominació dels feixismes.

Trencadissa, hipertextual, esquitxada de cites, fragments i confessions, 'Tender Fictions' es desplega com una lesbografia inquieta i lliure. La distorsió no es contradiu amb l'honestedat en el cinema queer de Barbara Hammer. ❤️‍🩹 Tota una troballa excèntrica sobre l'altra Història americana!

Gener no podia acabar millor! M'estreno amb una crònica del Festival de Xixón per a la versió espanyola de @sofilm.bsky.social. Parlo del gest d'Ado Arrieta, el petó de Rossy de Palma i d'imatges que encara em ballen pel cap... Gràcies al director, Alberto Lechuga, per l'oportunitat! 🫂