Bueno. A propòsit de Jay Kelly i de la industrialització canibalística de netflix i totes aquelles corporacions que vampiritzen la creació autoral, relegant-la a la més freda de les homogeneïtzacions artístiques:

Yrsa Roca Fannberg porta a L'Alternativa "The Ground Beneath Our Feet", una pel·lícula preciosa rodada en una residència d'ancians a Reykjavík que reflexiona sobre la necessitat desestigmatitzadora de les cures i l'acceptació de la vellesa i la mort:

Bon dia a la vila del pingüí. Avui una petita reflexió sobre la idolatria en la cultura a partir de 'Lux' i 'Los domingos':

FOGO DO VENTO, de Marta Mateus, és una meravellosa pintura al fresc que confina els camperols en un bosc de sureres per evocar la importància de la memòria col·lectiva i la tradició de les classes treballadores. Ha guanyat el Gran Premi del Jurat al Festival Most 2025. Val molt la pena.

Segueixo dient que tinc la millor feina del món bàsicament perquè puc compartir estona amb gent com Evgeniy Tsymbal, que a banda de ser encantador em va explicar detalls del rodatge d'Stalker, de la personalitat de Tarkovski i de com veu el cine d'ara:

Els qui em coneixeu sabeu que acostumo a enamorar-me d'algú diferent cada dia. Doncs bé, avui m'he enamorat (per segon cop a la vida) de Sergio Oksman.

Ara que torna el debat: em sembla la seva pitjor pel·lícula. No estic dient que sigui menor, de fet és un film que arriba sobradament al notable. Però per veure una pel·lícula d'acció d'auteur no buscaria a PTA. No m'agrada com li senta el thriller polític

Unes breus consideracions sobre EL MENSAJE, d'Iván Fund, pel·lícula inaugural de @alternativafest.bsky.social

És del meu grat anunciar-vos estimats meus que m'estreno al Diari ARA amb text sobre 'Ahora me ves 3', que arriba a sales aquest divendres. Abracadabra, suposo.

A vegades m'ho pregunteu i mai us sé què dir. Una de les pel·lícules de la meva vida és "Le quattro volte" (2010), de Michelangelo Frammartino.

tuit del mes a l'altra banda by @agusleft.bsky.social (sí, com encara ens etiqueta gent a vegades entrem a l'altra banda...)

que per cert, Bruno Dumont, ja té nou projecte: LES ROCHES ROUGES, ambientada a la Riviera, i amb participació a la producció d'Andergraun Films www.screendaily.com/news/bruno-d...

Com tot true crime, THE PERFECT NEIGHBOR (Millor direcció a Sundance) cau en el sensacionalisme i en una pornografia de la morbositat. Però quan no ho fa, esdevé un esfereïdor i devastador retrat del racisme estructural i l'absurda (i evitable) perillositat de la Segona esmena.

Per cert avui és un gran dia, també, perquè arriba a sales BUGONIA, el remake llibertari de Lanthimos del mític thriller còmic de Jang Joon-hwan (2003), on el grec carrega en clau satírica contra la conspiranoia, els terraplanistes i la cultura incel:

atenció! genis at work 👇👇👇

Avui traiem entrevista a don Bruno Dumont i Parera, que estrena a sales L'IMPERI després del seu productiu i victoriós pas per festivals. Droga de la bona, sense adulterar, on reconfigura la saga llegendària i fa trontollar les bases del blockbuster:

A les portes de la 32a @alternativafest.bsky.social us proposem un recorregut per la seva nutritiva programació, que és tan àmplia i deliciosa que tinc la sensació que m'he deixat moltes coses. En tot cas, ens veiem al que probablement sigui el meu festival preferit del món:

Apunts per guiar-se a @alternativafest.bsky.social 2025. Per @agusleft.bsky.social a @nuvolpuntcom.bsky.social <3 www.nuvol.com/pantalles/ci...

El Festival Most arrenca el pròxim dijous 6 de novembre en una 14a edició que promet una programació amb grans noms, com també pel·lícules emergents amb l'objectiu de maridar, en una mateixa copa, cinema, ecologisme, arrels, història i cultura del vi.

A l’igual aquest és el pòster internacional de Sirat🫠😍per mi continua sent una de les experiències més bèsties que ens ha deixat 2025

"Ungeduld des Herzens" és una actualització del relat de Zweig sobre la impossibilitat, la capacitat sanadora dels afectes, l'autoboicoteig intern i la ingrata persecució dels somnis. Gran descobriment. Es projecta avui en el Cicle Cinema Alemany Actual:

La màgia de Bluesky. (Feat. @agusleft.bsky.social i @entreacte.bsky.social & @manelpim.bsky.social.)

Avui s'estrena a sales una de les (per mi) grans decepcions de l'any. Frankenstein m'ha deixat emocionalment fred com un cadàver. Film sense ànima de cartó pedra.

bon dia text nespresso machiato ma non troppo lungo de bugonia on lanthimos adapta en un exercici d'estil simpàtic la coreana de 2003 explorant el perill de materialitzar la psicosi de les teories conspiranoiques el film que farà enfadar iker jimenez

Feia temps que no gaudia tant en una sala. BAGWORM es vesteix d'stoner movie amb eco existencial per estudiar la ferida millennial i, consegüentment, el nihilisme podrit i l'al·lienació autodestructiva. Un clown cafre i profund. Directe al meu top de #Sitges2025. Esplèndida.

Des de #Sitges2025 amb amor, opinió exprés ristretto de la nova de Park Chan-Wook, No Other Choice, que presenta la versió més brutal i aniquiladora de la crisi laboral i del manteniment immoral de l'estatus social

Text a propòsit d'Alpha de Julia Ducournau. La por, la vergonya, l'estigma, la marca, l'addicció i la calcificació estètica de les víctimes del cavall i la sida. #Sitges2025

El 7 de novembre s'estrena THE EMPIRE de Bruno Dumont (Os de Plata a la Berlinale 2024). Una esbojarrada i intel·ligent sàtira política on cohabiten els herois èpics dels clàssics de la sci-fi amb els antiherois maldestres de les comèdies socials franceses. Una absoluta genialitat.

Mañana comienza la 58a edición del Festival de Sitges, y desde @miradasdecine.bsky.social 👁 nos reunimos (¡en podcast!) para comentar algunos de los títulos que esperamos con más ganas. Disponible en Spotify, AppleMusic y Ivoox. open.spotify.com/episode/1Ucp...

Crítica d'Estrany Riu, el coming-of-age climàtic sobre la mort de la innocència, clarivident debut de Jaume Claret Muxà, que ja teniu als cinemes:

Bastante estimable (y desapercibida) esta Afterburn, otra postapocalíptica de Dave Bautista tras lo último de Paul W.S. Anderson, donde sigue ese espíritu exploit sin infulas ni relleno. No llega a Tierras lejanas, que cada día que pasa crece un poco más en mi cabeza, pero es un añadido estupendo.

❤️‍🩹 'and the one thing I learned was I never want to be alone' ❤️‍🩹 La meva dissecció personal sobre la figura de The Rock i l'estupenda i dolorosa The Smashing Machine, l'últim de Ben Safdie. A mi m'ha agafat amb la guàrdia baixa. ☁️ @nuvolpuntcom.bsky.social www.nuvol.com/pantalles/ci...

Avui s'estrena The Smashing Machine, una història de violència de Benny Safdie amb Dwayne Johnson que s'encasta en l'addicció al reconeixement i el vici de la victòria i l'èxit. Amb un dels finals més emocionalment potents de l'any, segon narra aquí @victordalmau.bsky.social

Cafè amb Jaume Claret Muxart parlant de metodologia de rodatge, muntatge, direcció, família, l'abol·licionisme del realisme màgic, Guadagnino, influències, coreografies, ritme, indústria, Hansen-Løve i Hsiao-hsien. Fotos de la Marina Miguel Pavia. Visca Estrany Riu: www.nuvol.com/pantalles/ci...

Bueno família algunes consideracions sobre la nova de PTA. Si Don Paul Thomas Anderson i Parera té dret a fer una pel·lícula de gairebé 3h jo també el tinc de fotre-vos una txapa de mil paraules. Visca la revolució i il·legalització de les drogues ja✊✊✊ www.nuvol.com/pantalles/ci...

El passat mes d'agost vaig publicar dos textos sobre memòria històrica, genocidi i l'ús de la imatge i el discurs fílmic per teixir una narrativa que ens ajudi no sé si a pal·liar però sí a denunciar i explicar la barbàrie. 👉 www.nuvol.com/pantalles/ci... 👉 www.nuvol.com/pantalles/ci...

🎬Tothom atent perquè la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona reprèn la seva programació amb cartografies, activitats, diàlegs, Lourdes Portillo, Sally Potter, Ulrike Ottinguer i Paul B. Preciado. 🗓️Fins al 4 de novembre amb propostes arreu del territori: www.nuvol.com/pantalles/ci...

"Historias del buen valle" està repicant rebombori a #73SSIFF i molts crítics i espectadors ja clamen la seva Concha d'Or, per la qual competeix. Violeta Gumà Jaume ha pogut parlar per l'ACN amb el director català sobre aquest cant a la perifèria:

Aquest 26 de setembre Pack Màgic estrena en català "Un vaixell al jardí", retrospectiva crepuscular de Laguionie que revisita el pas de la infantesa a l'adolescència i reflexiona sobre les relacions, els afectes i la impossibilitat de les metes:

João Borges a propòsit de "Boris Skossyreff, l’estafador que va ser rei", apassionant documental sobre un enigmàtic personatge que "amb el suport del nazisme va intentar compensar l’expulsió de la seva terra natal conquerint-ne una altra" A @nuvolpuntcom.bsky.social:

Família: ja teniu Eddington a les sales. Aneu a veure-la. És un despropòsit. Per alguns, en el bon sentit i, per altres, en el mal sentit. Per mi, en el millor. Rebolqueu-vos-hi. En sortireu enfangats.

Avui s'estrena CAJA DE RESISTENCIA, una excavació fílmica i un acte de reparació cultural i històrica a través de la lluita, la fragilitat, la il·lusió militant, l'anhel proletari, l'explosivitat creativa, la malaltia i les pel·lícules somiades del cineasta Fernando Ruiz Vergara.

Contundent i declarativa òpera prima de l'argentí Federico Luis, premiada a la Semaine de la Critique de Cannes 2024. Un punxegut relat agredolç sobre l'alteritat, la llibertat i l'autoacceptació. Tendre, incòmode i commovedor. En gràcia Toto Ferro (El Ángel). Estrena divendres.

Maldigo la poesía concebida como un lujo cultural por los neutrales que, lavándose las manos, se desentienden y evaden. Maldigo la poesía de quien no toma partido hasta mancharse.

Cadaqués no es buida mai. Arrenca el cicle Arxipèlag, que celebra la seva 3a edició amb Varda, Antonioni, Sara Gómez i Chris Marker entre els protagonistes. Tots els caps de setmana de setembre. Un programa fet per amants del cine per a amants del cine:

Reminder que a Filmin teniu "La revolución de las musas o cómo posar sobre unas piedras desnuda", docuficció coral que serveix com a reflexió entorn de la dissidència artística, sexual i identitària, la dominació patriarcal i el crepuscle d'una hegemonia tradicionalment masculina

Un dels meus Hong's preferits. Durant l'últim @dafilmfestival.com li vaig dedicar aquest text 💙 www.nuvol.com/pantalles/ci...

Breu columneta amb motiu de la reestrena a sales pel cinquantè aniversari de Tauró www.nuvol.com/pantalles/ci...

El resseguiment fluvial de Jaume Claret Muxart proposa una resignificació de la roadmovie i un exercici de contemplació activa no només del paisatge, sinó també del món interior. Cinema de mirades, de microdetalls, de gestos. Hipnòtica, lleugera, indòmita. L'estrena catalana de l’any.