Idea de negoci per a Sant Jordi: tatuador de signatures.

@/infiltracionesm en IG recopila los 12 casos de infiltración policial en MMSS y políticos descubiertos entre 2022 y 2025. Belén Awad-Ratib Gómez, infiltrada desde 2018 en el Movimiento por Palestina y la izquierda independentista catalana. Utilizó su origen palestino para facilitar el espionaje.

Aquest Sant Jordi també signaré. Un crèdit personal per marxar uns mesos a Alemanya.

Me gusta más escuchar cantar a Bárcenas que a su hijo.

Avui, a La Virreina, especial escriptors «no-em-fan-prou-cas».

🐁☁️🎈💕

hay tantas cosas de las que preferirías no haberte enterado nunca.

Íngrid Guardiola, a favor. Mai ningú tan prim havia ocupat tant d'espai.

La foto de Sant Jordi serà Uclés signant al costat d'Eduardo Mendoza. I ens la fotran a tot arreu.

Post this every goddamn day!!!

Fes que aparegui allò que sense tu mai no es veuria. Manuel Baixauli

Tinc massa feina endarrerida. Deixo la nau uns dies.

El CCCB i la coherència. Tot un tema!

Després de programar l'Uclés sense tenir en compte el meu criteri, ara arriba al CCCB "l'Oracle de la Madame" 🤯. Potser encara som a temps que convidin el club tàndem a lluir modelet i a parlar de Sexe en NY en relació a Mirall Trencat. Visca la Rodoreda meme, la pitonisa, la patum!

Com ho fan?? ha de ser IA

the next mentoring day has been canceled

I a @comanegra.bsky.social no els ha arribat cap revocació? Tenien tots els papers en ordre?

Una cosa que em fascina del Carrión, i que crec que els argentins de la Virreina compartirien amb mi, és que sempre, a còpia de voler ser el primer en arribar, acaba sent l'últim de la classe.

Cada vegada que un usuaris de LinkedIn visita linkedin[.]com, un codi ocult analitza el seu ordinador cercant programari instal·lat, i transmet els resultats a LinkedIn i a empreses de tercers, inclosa una firma de ciberseguretat nord-americana-israeliana👇🏾 browsergate.eu

Vestigis d’estius passats

Una societat intel·ligent faria sempre les vacances a la primavera. O per torns, si voleu. Però que cada dos anys ens toqués la primavera.

Us informo que ja tinc ginecòloga nova. I m'encanta. I després de tants homes ginecòlegs, he agafat una dona perquè al final hi haurà més metges que m'hauran vist la patata, que no pas nòvios. I això era molt trist i no volia que passés.

És una veritat universalment coneguda que una persona que llegeix només una miqueta, en possessió d'un llibre, cal que es faci una fotografia i la pengi a xarxes.

Quan creus que algú no pot ser més cutre en aquesta vida, sempre té marge per demostrar-te que pot ser-ho una mica més.

Des de "El sulfato atómico" que no reia tant amb un llibre. "Devociones", de Mary Oliver, en traducció incomprensible d'un tal Andreu Jaume, és estratosfèrica. Un festival de despropòsits. Aquesta tarda el torno a la llibreria on el vaig comprar.

A qui li fa més mandra la classe de repàs: al nen de 9 anys que està de vacances de setmana santa o a mi que vinc de dinar en una terrasseta al sol?

Quatre classes i ja seré al B1, vinga!

Recullo de reparar l'amplificador «vell» (1993, canvi de vàlvules), però quan arribo a casa desempolvo l'«antic» (1980, amb les caixes corresponents) i porto tota la tarda escoltant música com si tingués 16 anys.

Operació sortida?

Adoro la publicitat de Google.

Quina sensació més estranya quan coneixes personalment algú que coneixies per la seva activitat pública (llibres, cinema, gestió) i resulta que és molt curt.

S’han conegut a la festa del vestíbul i no tenen reservada cap habitació. Saben que l’endemà els separarà. Passaran la nit junts al passadís, bevent, rient i explicant-se la vida. Una de les millors idees de les seves vides.

És una cosa totalment real i testimoniada que l'altre dia vaig demanar «una taronja» de postres d'un menú i em van servir un «cafè amb gel». La fricativa postalveolar sonora genera grandioses incomoditats i la pronunciem perquè som uns racistes privilegiats.

seguim amb el dilluns.

En diuen densificar perquè estabular ja estava agafada.

Avui celebrem el Dia Mundial de la Poesia amb aquest poema de Jaume Coll Mariné, que trobareu a «Com les fulles», premi Carles Riba 2025.

EN TANT QUE PUGUIS I si, doncs, no pots fer la teva vida com la vols, això almenys procura en tant que puguis: no l'abarateixis amb massa contacte del món, ... (Kavafis, trad. Carles Riba)

I avui, Olot.

Final d'una jornada històrica per la comunitat educativa de Catalunya 🔥✊🏻 orgull!

He anat al metge perquè fa dies que estic molt cansat i em va fer fer unes anàlisis. M'ha confirmat que era astènia primaveral. –Només? –Astènia i capitalisme. Però només tinc receptes per curar la primera.

Les coses que m'enerven més I contra les quals tinc una guerra oberta són la ignorància recalcitrant (en gent amb totes les oportunitats del món), l'empanamenta i la ninyatada. És a dir: ni se us acudeixi posar-me un adolescent estàndard a prop.

Dos cosas: 1. ¿Por qué la juventud no dice FRA en lugar de BRO con la cantidad de italianos que viven en Barcelona? 2. ¿Por qué El País no quiebra o cierra o algo?

I no us oblideu d'enllaminir els lletraferits, eh?

Una abraçada a Patrici Tixis, a Emili "no tinc les dades" Rosales i al seus portafarcells al Gremi d'Editors. Espero, Patrici, que els paguis el berenar a la Dulcinea. Ara entro a classe, et truco més tard. Salu2.

Encara tenim dues setmanes més d'intensiu, però ahir ens van confirmar que quatre del nostre grup podrem continuar el B1 després de Setmana Santa. Das ist aber toll!

Ahir vaig anar al Graf, la fira del còmic de la Fabra i Coats. Ambient xulíssim i moltíssim stands però vaig trobar a faltar més autors catalans, o millor dit, d'obra feta en català. Que si que si, que molta autoedició i underground, però que hi ha més antisistema que el català a dia d'avui?

En un restaurant d'un passatge de l'Eixample, a la taula del costat. Tres comensals. L'un diu: "Era cuestión de tiempo de que te dieras cuenta. No te puedes fiar de él. Cuando me dijiste que era amigo íntimo de Joaquín Sabina, lo pensé, pero no te dije nada. Lo siento".

Seguim sense voler tenir tractes amb l'art calculat de la desmesura: Toni Sala potser no fa lectors, però fa literatura.