Tenia curiositat per saber com seria la mare de la Júlia. Ella sempre diu que li encanta ballar i fer voleiar les faldilles. Però això no s’ho esperava.

Quan les margarides treuen el cap, l’hivern sap que li queden pocs dies per fondre’s. Però aquesta en particular ha agafat l'hàbit de saludar a finals de desembre i té l’hivern completament desorientat.

Aquesta patata forma part d’una bossa comprada als anys noranta. Ha estat conservada fora de la bossa, a la part més fosca i freda del rebost. La seva consistència i duresa competeixen amb el més pur dels acers. No pateixo ni una mica perquè algú m’entri a casa.

Quan el guaita va albirar l’illa, va adonar-se a l’instant, que ja no desitjaria cercar cap altre tresor.

Pocs imaginen les cues de turistes que es formen a l’estació hotel de Mart, per poder-se fer fotos al micro llac artificial.

És una mà estricta. Només deixa entrar a la senyora de la casa. I als que ho proven els regala alguna dolçor perquè marxin contents o, si no han trucat com cal, els acomiada aixecant-los el dit del mig.

Aquesta patata forma part d’una bossa comprada als anys noranta. Ha estat conservada fora de la bossa, a la part més fosca i freda del rebost. La seva consistència i duresa competeixen amb el més pur dels acers. No pateixo ni una mica perquè algú m’entri a casa.

La vida maquinava per lligar-los, però ells sempre trobaven la forma d’enganyar-la i tornar-se a sentir com la primera vegada.

… i va parar l’onada i es va adonar que mai més tornaria a veure la mar.

La reina sempre s’amagava en la foscor perquè els seus súbdits no quedessin enlluernats per la seva meravellosa corona.

Quan les margarides treuen el cap, l’hivern sap que li queden pocs dies per fondre’s. Però aquesta en particular ha agafat l'hàbit de saludar a finals de desembre i té l’hivern completament desorientat.

El senyor Granota sempre anava amb jersei de coll alt, perquè li feia vergonya que la senyora Sargantana s’adonés de com se li inflava el coll quan la tenia al costat.

Va ser ella qui va proposar el repte i tots els valents que l’acompanyaven a l’excursió, i que festejaven amb ella, van trobar una excusa perquè saltés sola.

Donar mala astrugància és una mica molest al principi, però quan t’acostumes, t’adones que és perfecte per viure tranquil.

Tenia curiositat per saber com seria la mare de la Júlia. Ella sempre diu que li encanta ballar i fer voleiar les faldilles. Però això no s’ho esperava.

Hi ha paraules que, una vegada escrites, només esperen pacientment a ser descobertes per omplir-se de sentit.

Tots els senyals apuntaven al mateix autor, encara que aquest no sabés per què l'estaven delatant.

Està tan protegit, que mai no sabrà estimar sense punxes.

Aquell dia la mare va decidir que es quedaria amb el pare. I que em criaria per “saber gaudir dels preciosos moments que ens regala la vida”.

La imatge està programada per anar canviant cada dia. L’àvia Maria ja ho ha après, després d’ensopegar cinc vegades amb un paisatge de flors silvestres. Però ara es nega a pujar les escales i ens demana que la portem cada dia “allà on assenyalen les escales”.

Des que l’ajuntament va canviar l’enllumenat públic per arbres amb gens de cuca de llum, la ciutat brilla de nit. Enlluerna. Encega de tal manera que alguns veïns, cansats de no poder dormir a les nits, han començat a comprar destrals.

Fermí Forné. Antic famós “influencer”. Propietari de la franquícia de l’obrador Vesuvi. No li agrada: sentir el nyec, nyec de les sabates molles, ni veure algú mirant per sobre les ulleres. Li agrada: l’olor de pa de llenya i llençar boletes de massa crua a les clientes d’amagat.

El vell mur de la plaça major troba a faltar les èpoques en què podia contemplar les persones viure al seu davant.

Mentre t’esperava hi he estat pensant. I si obrim una llibreria junts? Imagina. Fer la nostra, els nostres horaris, les nostres regles. Fer-nos grans envoltats de llibres. Què me'n dius?

Cap dels visitants no ho sap. Però aquest diagrama mostra la intensitat d’una idea en la persona que el contempla.

L’ajuntament cada vegada ho fa tot més complicat. Em pixaré a la papereta de votació de l’amo a les pròximes eleccions.

La primavera treballa d’amagat perquè ningú no s’oblidi d'ella a l'hivern.

El primer que van acordar després de la primera cita va ser quin era el botó d’apagat de pantalles.

Cap dels visitants no ho sap. Però aquest diagrama mostra la intensitat d’una idea en la persona que el contempla.

Fa temps que els dits no encaixen. Serà que les mans han perdut la punteria? Per què ho feien? Recorda que li agradava. Era una promesa. Una que sent que vol complir, però ha oblidat quina era.

Havia allargat els dits. Ara no semblava que li estigués donant l’ampolla. Temptava la sort. Si li agafava la mà, la conversa i el temps que havien passat junts adquiririen un nou sentit. Però si, per contra, l'esquivava i agafava l’ampolla, la festa hauria acabat.

El recorda com un dels moments més especials de la seva vida. N’atresora uns quants, però mai no ha llegit una sola pàgina. Tots eren escrits en xinès.

El recorda com un dels moments més especials de la seva vida. N’atresora uns quants, però mai no ha llegit una sola pàgina. Tots eren escrits en xinès.

El pla és perfecte. Només li cal trobar un cau on arraulir-se i no perdre de vista el carro. La nit serà llarga, però demà dormirà calentó, just al costat de la secció dels peixets bons.

Mai no hi ha hagut un canvi tan revolucionari com l'arribada de la intel·ligència artificial.

Surt a passejar per cercar inspiració i arriba una bandada d'idees. Ell les observa. Les estudia. Llença unes veces i totes s'arremolinen. Una vola fins a posar-se sobre l'espatlla. Ell la sent i comença a escriure. Ella alça el vol majestuosa i es caga enmig del paper.

Sent que el vi té un gust diferent. Però li agrada. La captiva. Quan resta mitja copa, veu com la mà es va tornant rosa. I després el braç i el coll i les cames. Un rosa pujat. Fluorescent. Imagina que brilla en la foscor. Es mareja i cau, enmig de tots els convidats.

Pis modular amb un mar de possibilitats. Barri de nova construcció, segur i molt tranquil. Prop de les principals vies del país i amb un preu que el sorprendrà.

Quan el va sentir sonar ho va intuir: era per a ella. Va mirar al seu voltant. Ningú. Es va decidir, va agafar l’auricular i quan se’l va posar a l'orella… silenci.

Jo sempre acompanyava els pares quan perseguien per tot el país a la seva actriu preferida.

Ho té tot enllestit per contemplar les postals del pròxim estiu assegut al seu banc del passeig preferit.

El color del vestit de la felicitat és un blau cel, fresc, amb olor de lavanda i acabat de rentar. A casa només ens podem permetre una peça de roba cada un i treballem cada dia per poder-nos-la posar una estona.

Li vaig dir al teu pare que es guanyaria un primer petó si m’explicava com acabava una novel·la. I s’ho va inventar tan bé que ens vam besar abans de sortir de la llibreria.

Abans de deixar volar un dels desitjos, es passa una estona esplaiant-s'hi. Imaginant on acabarà aterrant, notant el seu pes a les mans, jugant-hi i prenent-se el temps per sentir-lo seu abans que marxi.

Tal com marca el paviment programat, avui només pot sortir a visitar la ciutat el col·lectiu groc.

Mentre t’esperava hi he estat pensant. I si obrim una llibreria junts? Imagina. Fer la nostra, els nostres horaris, les nostres regles. Fer-nos grans envoltats de llibres. Què me'n dius?

La cura amb la que ho fa, la tendresa, la minuciositat amb què entrelliga els manyocs de cabells fan que a ella se li desfaci una trena cada vegada que el veu.

El final de la seva història estava escrit al primer capítol del llibre que va propiciar que es coneguessin.

Aquest tipus de diadema, que canviava el seu disseny segons els teus pensaments, anava a revolucionar el món.

La tecnologia ha avançat tant que la polièdrica dansa de la ciutat es pot controlar des d’un sol terminal.