sara lane (@sralane.mastodon.social.ap.brid.gy)

(Més) tecnorealisme <div class="entradeta clearfix"><div class="addtoany_share_save_container addtoany_content addtoany_content_bottom"><div class="a2a_kit a2a_kit_size_26 addtoany_list" data-a2a-title="(Més) tecnorealisme" data-a2a-url="https://www.media.cat/2024/12/02/mes-tecnorealisme/"><a class="a2a_button_x" href="https://www.addtoany.com/add_to/x?linkurl=https%3A%2F%2Fwww.media.cat%2F2024%2F12%2F02%2Fmes-tecnorealisme%2F&linkname=%28M%C3%A9s%29%20tecnorealisme" rel="nofollow noopener" target="_blank" title="X"></a><a class="a2a_button_facebook" href="https://www.addtoany.com/add_to/facebook?linkurl=https%3A%2F%2Fwww.media.cat%2F2024%2F12%2F02%2Fmes-tecnorealisme%2F&linkname=%28M%C3%A9s%29%20tecnorealisme" rel="nofollow noopener" target="_blank" title="Facebook"></a><a class="a2a_button_whatsapp" href="https://www.addtoany.com/add_to/whatsapp?linkurl=https%3A%2F%2Fwww.media.cat%2F2024%2F12%2F02%2Fmes-tecnorealisme%2F&linkname=%28M%C3%A9s%29%20tecnorealisme" rel="nofollow noopener" target="_blank" title="WhatsApp"></a><a class="a2a_button_telegram" href="https://www.addtoany.com/add_to/telegram?linkurl=https%3A%2F%2Fwww.media.cat%2F2024%2F12%2F02%2Fmes-tecnorealisme%2F&linkname=%28M%C3%A9s%29%20tecnorealisme" rel="nofollow noopener" target="_blank" title="Telegram"></a><a class="a2a_button_email" href="https://www.addtoany.com/add_to/email?linkurl=https%3A%2F%2Fwww.media.cat%2F2024%2F12%2F02%2Fmes-tecnorealisme%2F&linkname=%28M%C3%A9s%29%20tecnorealisme" rel="nofollow noopener" target="_blank" title="Email"></a><a class="a2a_button_meneame" href="https://www.addtoany.com/add_to/meneame?linkurl=https%3A%2F%2Fwww.media.cat%2F2024%2F12%2F02%2Fmes-tecnorealisme%2F&linkname=%28M%C3%A9s%29%20tecnorealisme" rel="nofollow noopener" target="_blank" title="Meneame"></a></div></div></div>Març de 1998. Google encara no s’ha constituit com a empresa i no llençarà el buscador fins uns mesos després. Amazon feia tot just un any que havia sortit a borsa i començava a destacar en aquell salvatge oest que acabaria sent la bombolla de les puntcom. Mark Zuckerberg era tot just un nen que treia bones notes. Sam Altman? Ja destaca amb els ordinadors, però encara trigaria set anys en crear la seva primera star-tup -que vendria perquè no aconseguia enlairar-la. Poca gent podia imaginar que de tot això, i després de la crisi brutal del sector tecnològic de l’any 2000, en podrien sortir uns actors -les famoses bigtech juntament amb Apple, Samsung, Microsoft i d’altres- que tindrien tant de pes econòmic, cultural, social i per tant polític un grapat d’anys després.Però la primavera de 1998 sí que hi havia gent que ja s’adonava que la manera com s’informava de la tecnologia i de les empreses -és a dir, persones- que les impulsaven no estava bé. Que alguna cosa no rutllava. I un grupet d’aquesta gent es va ajuntar per escriure un manifest, que recollia els principis del que ells mateixos denominarien <a href="https://web.archive.org/web/20240427074448/technorealism.org/">tecnorealisme</a>.De què es queixaven, aquesta gent? Doncs que la tecnologia és un fenomen molt complex i amb implicacions contradictòries però que la “saviesa convencional” era “lamentablement simplista” a l’hora d’explicar-la. En culpaven els experts, els polítics i els “visionaris autoproclamats” (coneguts ara com a techbros) que explicaven la tecnologia “amb històries excitades tant de fatalitats d’alta tecnologia com de cibereufòria”. Com denunciaven ja <a href="https://cyber.harvard.edu/technorealism.html">fa més de 25 anys</a>, el debat públic sobre tecnologia és molt simplista i polaritzat. Com si només es pogués estar a favor o en contra de les diferents tecnologies. Parlant-ne com si anessin a salvar la societat o a destruir-la. Us sona? Sí, oi? Un manifest entre pragmàtic i visionariDavant d’aquesta situació, els autors del manifest i les més 2.500 persones que el van signar demanaven una aproximació més realista a la tecnologia, que apuntés la seva complexitat i les seves implicacions -ambivalents, contradictòries, farcides d’interessos- per al conjunt de la societat. El seu manifest, de 8 punts, assenyala coses tan bàsiques com que les tecnologies no són neutres i que són filles d’interessos i punts de vista més o menys explícits. Que Internet, l’eina del moment, era revolucionària, però no utòpica (quina gent més perspicaç, eh!). També que connectar les escoles a la xarxa (el debat tecnoeducatiu del moment) no les salvaria. Que el govern -els poders públics- han de poder incidir en el seu desplegament i governança. Que la informació no és necessàriament coneixement; que hi ha hagi tones de dades circulant per internet no ens fa més savis. Que aquesta informació, valuosa, ha de ser protegida dels qui la volen xuclar per als seus negocis, protegint els drets d’autor. Que les ones radioelèctriques han de ser protegides dels qui les volen acaparar, permetent-ne un ús social més beneficiós per tothom. Finalment, una idea que em sembla central, al segle XXI: hem de ser alfabets tecnològics; entendre que la tecnologia ha de ser un element central de la ciutadania global.Tot això també us sona, oi? És que canvies “internet” per intel·ligència artificial i sembla un text escrit ahir mateix. Doncs tot això ens sona a tots perquè el debat públic sobre la tecnologia segueix tenint exactament les mateixes característiques. Canvieu el nom de la tecnologia, i serà vàlid per a qualsevol moment des que va ser escrit: xarxes socials, crypto, metavers, intel·ligència artificial. El debat és així, en part, perquè el periodisme en té una part grossa de responsabilitat. Tret d’excepcions que és un goig poder llegir i escoltar, el periodisme nostrat (també el dels EUA i europeu, potser en menor mesura) informa de tecnologia majoritàriament en termes de blanc i negre; de la salvació a l’apocalipsi; de la màgia al desengany. I així no hi ha manera de tenir un debat públic informat, tampoc sobre tecnologia. Més de vint-i-cinc anys després d’aquest manifest cal seguir reclamant (més) tecnorealisme als mitjans. Ens hi van coses importants, sembla.<div class="addtoany_share_save_container addtoany_content addtoany_content_bottom"><div class="a2a_kit a2a_kit_size_26 addtoany_list" data-a2a-title="(Més) tecnorealisme" data-a2a-url="https://www.media.cat/2024/12/02/mes-tecnorealisme/"><a class="a2a_button_x" href="https://www.addtoany.com/add_to/x?linkurl=https%3A%2F%2Fwww.media.cat%2F2024%2F12%2F02%2Fmes-tecnorealisme%2F&linkname=%28M%C3%A9s%29%20tecnorealisme" rel="nofollow noopener" target="_blank" title="X"></a><a class="a2a_button_facebook" href="https://www.addtoany.com/add_to/facebook?linkurl=https%3A%2F%2Fwww.media.cat%2F2024%2F12%2F02%2Fmes-tecnorealisme%2F&linkname=%28M%C3%A9s%29%20tecnorealisme" rel="nofollow noopener" target="_blank" title="Facebook"></a><a class="a2a_button_whatsapp" href="https://www.addtoany.com/add_to/whatsapp?linkurl=https%3A%2F%2Fwww.media.cat%2F2024%2F12%2F02%2Fmes-tecnorealisme%2F&linkname=%28M%C3%A9s%29%20tecnorealisme" rel="nofollow noopener" target="_blank" title="WhatsApp"></a><a class="a2a_button_telegram" href="https://www.addtoany.com/add_to/telegram?linkurl=https%3A%2F%2Fwww.media.cat%2F2024%2F12%2F02%2Fmes-tecnorealisme%2F&linkname=%28M%C3%A9s%29%20tecnorealisme" rel="nofollow noopener" target="_blank" title="Telegram"></a><a class="a2a_button_email" href="https://www.addtoany.com/add_to/email?linkurl=https%3A%2F%2Fwww.media.cat%2F2024%2F12%2F02%2Fmes-tecnorealisme%2F&linkname=%28M%C3%A9s%29%20tecnorealisme" rel="nofollow noopener" target="_blank" title="Email"></a><a class="a2a_button_meneame" href="https://www.addtoany.com/add_to/meneame?linkurl=https%3A%2F%2Fwww.media.cat%2F2024%2F12%2F02%2Fmes-tecnorealisme%2F&linkname=%28M%C3%A9s%29%20tecnorealisme" rel="nofollow noopener" target="_blank" title="Meneame"></a></div></div><div class="aviso-opinio clearfix">Els articles d’opinió expressen punts de vista individuals dels seus autors i autores, que no tenen perquè coincidir sempre amb els del Grup Barnils ni amb els de l’Observatori Mèdia.cat.</div> https://www.media.cat/2024/12/02/mes-tecnorealisme/