loading . . . La prohibició de xarxes a menors de 16 anys obre una reflexió al voltant del model digital El debat sobre la prohibició de l’accés a xarxes socials a menors de 16 anys obre una reflexió al voltant del model digital que hem acceptat fins ara com a societat.
El president del Govern Espanyol Pedro Sánchez anunciava a principis d’aquest mes la imminent prohibició de l’accés a plataformes digitals a menors de 16 anys. Espanya segueix així el camí marcat per altres països com Austràlia, on inicialment es van incloure en la prohibició Facebook, Instagram, Snapchat, Threads, TikTok, X, YouTube, Reddit i Kick.
L’anunci de la prohibició sorgeix en un context de preocupació creixent pels efectes de les xarxes socials en la salut mental, la privacitat i el benestar d’infants i adolescents. Però també ens aboca a una reflexió sobre el model digital que com a societat hem acceptat fins al moment: amb un poder abusiu de les grans tecnològiques que dissenyen i governen els espais digitals i amb una incapacitat manifesta, tant per part dels adults com per part dels més joves, de relacionar-nos en aquests espais de forma sana i segura.
**Perspectives des de la psicologia, la pediatria i la pedagogia**
El psicòleg expert en addicció a les noves tecnologies i fundador del programa terapèutic Desconnect@ Marc Masip afirmava al Notícies en Xarxa que, en general, la prohibició de l’accés a determinades plataformes digitals a menors de 16 anys serà una mesura positiva.
L’anunci de la prohibició implica també tot un debat sobre com s’ha d’aterrar la mesura. En aquest sentit, Masip creu que el control real de l’edat a les plataformes és fàcil d’aplicar.
Des de l’Equip Territorial d’Atenció Pediàtrica de l’Alt Penedès, la pediatra Adriana Margarit considera que la mesura és necessària però alerta sobre com pot eixamplar les desigualtats ja existents, com passa en molts altres àmbits.
Margarit recorda que l’evidència científica recolza que no hi hagi exposició a pantalles durant els primers anys de vida per afavorir el normal desenvolupament dels infants. Mentre que més endavant, l’ús dels dispositius digitals s’ha de fer de forma progressiva i acompanyada.
La pediatra creu que en els darrers anys hi ha hagut un cert canvi d’actitud en el si de moltes famílies, que almenys s’aturen a pensar sobre l’ús que fan dels dispositius digitals.
Oriol Ríos, professor del Departament de Pedagogia i responsable del Grau d’Educació Social de la Universitat Rovira i Virgili, explica, per la seva part, que qualsevol mesura de prohibició requereix també un acompanyament.
Ríos també centra l’atenció sobre la necessitat de fer seguiment de l’impacte que pugui tenir la prohibició un cop s’apliqui.
**Una altra internet és possible?**
Finalment, des del Col·lectiu Proyecto Una, que investiga la cultura digital, es pregunten si cada govern decidirà a quins continguts poden accedir o no els menors. I tot i que celebren que es comenci a assenyalar la responsabilitat de les grans tecnològiques, creuen que les mesures polítiques són encara massa tèbies. Des del col·lectiu apunten que necessitem un «internet públic i comunitari on la gent jove pugui relacionar-se, jugar, buscar informació, interaccionar…» Per això esperen que es comenci a parlar de com haurien de ser els «espais ideals» per a la infància i l’adolescència en l’àmbit digital i insisteixen en la importància que siguin espais «on tots els seus drets siguin respectats, també el seu dret a la privacitat i a la llibertat d’expressió».
__ adolescents, Adriana Margarit, dispositius digitals, espai digital, infants, internet, Marc Masip, Oriol Ríos, prohibició, Proyecto Una, xarxes socials https://www.rtvvilafranca.cat/2026/02/la-prohibicio-de-xarxes-a-menors-de-16-anys-obre-una-reflexio-al-voltant-del-model-digital/
