Aquesta tarda, d'aquí poc, preparant les armes d'acompanyament dels poetes... Amb Anna Aguilar-Amat, Cris Cheek, Carles Collado, Francesc Gelonch, Sílvia López Ripoll, Diego Morales, Dolo Navas, Cèlia Sànchez-Mústich, Joan Vinuesa, Vicenç Zumajo...

Avui toca participar aquí. Amb molta il·lusió. Gràcies Anna per aquesta feina tan preciosa que fas i per la invitació! 💌

Divagació de melòdiques sordes (els dos Florenci no senten que diu l'altre, només segueixen el ritme que marca la ràdio i el to que toquen) davant la mar, al Garraf, perquè Lawrence agafi la son i estigui en forma just abans de la gran batalla a Aqaba

Steamboat Bill jr. (1928), de Ch. Reissner & B Keaton, ahir a La Lira de Roquetes, amb un servidor al piano. Clip amb 2fragments. Va ser una experiència catàrquica de debò (crec que mai m'he ficat dins una peli com ahir: encara tremolo) Gràcies @felixedo.bsky.social i l'IRFS per convidar-m'hi!

Jesús M Tibau va escriure un article d'urgència sobre la projecció de B Keaton, ahir, a Roquetes, i un servidor al piano. Mil gràcies Fèlix Edo Tena i tot l'Institut Roquetes Film Society per la paciència😅 jmtibau.blogspot.com/2025/09/la-m...

Tal dia com avui de l'any 2024 ens va deixar el poeta 🖋️Ramon Guillem 📖, una de les veus poètiques més interessants de la seua generació.

Enamorat d'aquest vídeo de @monsieurhulot.bsky.social www.youtube.com/watch?v=WlzE...

El proper divendres: Steamboat Bill Jr. (1928), de Charles Reisner i Buster Keaton, al Temple del Cinema de l'Ins Roquetes Film Society, de Les Roquetes, amb un servidor acompanyant al piano ☺️

Com un paisatge d'Emil Nolde (1867-1956), corsec, àrid, però en flames, en permanent convulsió

Awesome idea, elevat al cub i multiplicat per 1000, per celebrar el centenari de la massiva persecució de núvies a Buster Keaton, a Seven Chances (1925), del mateix Buster 😆😆😆

ECLIPSI DE LLUNA (07/09/2025), des del Port d'Aiguadolç de Sitges. Aquests són els tres únics fragments que els núvols van permetre'm de filmar l'astre ☹️ Els tres fragments estan accelerats perquè sigui curt. Música Florenci 🌚

Avui això 💕

Al @lletresbarbares.bsky.social d'agost m'han publicat aquest article on reivindico les guionistes del cinema mut. N'hi havia encara més que directores. Hi ha una llista alternativa. Amb un vídeo adjunt amb música de Marta Sacred Music ♡ lletresbarbares.cat/articles/rei...

#LletresBàrbares torna per la rentrée amb disseny renovat i una transició radical que val molt la pena veure i llegir. Les lletres mai no han estat tan bàrbares ni tan transgressores! lletresbarbares.cat

Arribes de Barcelona, rebentat, a Sitges, i el cel et rep així. Allò que no saps sí animar-te o, fet per fet, encomanar l'ànima (tinc una ànima que s'encomana molt!)

El mar, a Sitges, des d'una coveta que fa molt de temps que no visitava

Ja ha sortit el Lletres Bàrbares d'agost! Amb nous articles i un nou disseny! Visca!😀 www.lletresbarbares.cat

1/2 (2 clips) El dolor (alhora per separat i a l'uníson) de l'hostalera esperant la carta que no arribarà mai, i el del príncep, firmant una "sentència de boda", en una lliçó d'actuació subtil de Norma Shearer i Ramon Novarro, a la sublim The Student Prince in OH (1927), d'Ernst Lubitsch😢

La copia no tiene intertítulos. Los subtítulos los he creado a partir de una sinopsis larga que he encontrado por la red.

1/2 (2 clips) El dur comiat entre el príncep (♥️Ramon Novarro) i l'hostalera (♥️Norma Shearer), enamorats, just quan la realitat fa miques el somni a The Student Prince in O.H. (1927), del Lubitsch més tendre. Música insubstituïble de l'enyorat Carl Davis. L'escena em desmunta🥺

Ramon Novarro i Norma Shearer, una de les parelles més boniques, en una història d'amor impossible que trenca el cor, a The Student Prince in Old Heidelberg (1927), d'Ernst Lubitsch. Mai el mestre va estar més tendre, sensible, sense perdre la realitat ni la irrealitat💔🥺

El dolor del vell pallasso (Lon Chaney) en veure la seva estimada (una jove Loreta Young, valgui la redundància) enamorada d'un jove a la bella i patètica Laugh Clown Laugh (1928), del mestre Herbert Brenon. El piano (sonen més les tecles que la música 🤦) l'he fet jo ara mateix

♥️ i mots encreuats: Els adorables Robyna Ralston i Harold Lloyd s'enamoren mentre cerquen "mot d'afecte dedicat a la persona estimada" als mots encreuats, a The Freshman (1925), de Fred C. Newmayer i Sam Taylor. Allò de "el roce hace el cariño" 😊 Piano Florenci (impro d'avui)

ENTRADA CENSURADA 😞 La ignorancia no crec sigui tot el mal, com encara es diu. Pots ser ignorant i molt savi, prudent, amb empatia i també pots ser un erudit, sensible amb l'art i la ciència i un sàdic fred. Això sí, el mix ignorància-embrutiment-prepotència és letal i per dissort s'estén ràpid😢

Ravished Armenia (1919), d'Oscar Apfel. Film duríssim, per no oblidar genocidis del passat ni els d'ara, inclosos els que no es veuen i són aquí mateix, en els que no es mata ningú, perquè ja es va matar tothom fa molts anys. Ara només queda la feina de mantenir el blanqueig.

Ravished Armenia (1919), d'Oscar Apfel. Film duríssim, per no oblidar genocidis del passat ni els d'ara, inclosos els que no es veuen i són aquí mateix, en els que no es mata ningú, perquè ja es va matar tothom fa molts anys. Ara només queda la feina de mantenir el blanqueig.

Faust (1926), de F. W.Murnau. Camilla Horn 🥺♥️ Música de Florenci (2018)

🏛NOBILIS FELIS FIGURA🏛

Albert Capellani podia fer plans tan bells, elaborats i cinematogràficament expressius com aquest, el 1908. Brillant panoràmica, amb un ús molt creatiu de l'entrada i sortida dels subjectes protagonistes, sense fer-los fer cap cosa rara, forçada.

A beautiful shot from 1908's L'Arlésienne. Directed by Albert Capellani

L'estimada companyia de teatre (de "persones i titelles") La Tija ahir va fer un simpatiquíssima celebració dels 60 anys dels inefables "gegantons americanos" de Sitges, amb unes reproduccions sorpresa, en forma de titella de pal. I avui ja comença tot. Bona Festa Major! ☺️

HOMES TRISTOS😢 (Ja ho havia penjat això, però aquí crec que no) Alguns primers plans d'homes tristos de diverses pel·lícules de Rex Ingram (1921-1926) Música de J. S. Bach

Avui només mirades. Les de Buster Keaton i Marceline Day a The Cameraman (1928), d'Edward Sedgwick i el propi Buster, repetides, ralentitzades, acostant-nos-hi cada cop més, en loop infinit, amb una música meva (pobreta...) del 2013 👁️👁️♥️👁️👁️...

Brillant exemple de 1912, de paròdia de la moda "esposa sola, atacada per uns rodamons" (Griffith i, més tard, el famós Suspense de Weber, etc.) pel murri de Mack Sennett, amb la ♥️ Mabel Normand i un marit rescatador molt accidentat 🤣 www.youtube.com/watch?v=xfAA... Gentilesa de Miguel Martín

Besos silents: Tornem a Casanova (1927), d'Alexandre Volkoff. Més que el bes importen les mirades i l'abraçada entre Ivan Mosjoukine i Jenny Jugo, la tensió de l'abraçada i la distància que mantenen, fins a caure les llàgrimes. Abraceu-vos vosaltres que esteu a prop!🫂Música Florenci

Vívid article de @laurabondia.bsky.social per a la revista @encadenados.bsky.social sobre les dues presentacions de l'admiradíssim Jorge Gil Zulueta i la seva banda (sessió Keaton-Bowers-Guy) i la violinista Diana Valencia (sessió Lloyd). Bravo a tutti!👏

1 /2 Besos silents: Bellíssims besos de comiat a The Divine Woman (1928), de Victor Sjöström, amb Greta Garbo i Lars Hanson. Dels 10 "silents" fets a USA, és el més "suec" de la GG: apart d'ella també ho eren els genials director i company. També és l'únic perdut: ⬇️

Cómo olvidar las formidables disertaciones sobre cine de Miguel Marías, aromatizadas con el humo de su clásica pipa. Gracias a la coordinación de Carlos Cano y Rodrigo Dueñas, podemos disfrutar de sus textos cinematográficos en este blog. miguelmarias.blogspot.com

El 8 de agosto, Gil Zulueta se presentaba en el Festival Sonafilm VII de música de cine de la Marina Alta, acompañado de su banda The Silent Entertainers Band. Una delicia. Escribe y fotos: Laura Bondía. encadenados.org/festivales/j...

Kinema es un espacio divulgativo donde se recuperan y traducen textos del pasado que sirvan a los aficionados al cine clásico para contextualizar las primeras décadas del séptimo arte. Si este cine no se olvida, se vuelve inmortal. Cine clásico, siempre vivo.

La Lluna, recent sortida, des de la platja Sant Sebastià, de Sitges, fa dos nits.

Interesantíssima i reveladora entrevista a Howard Hawks a @kinemaclasico.bsky.social ♥️ kinema.olivermayorga.es/articulos/en...

Besos silents: Erna Morena i Olaf Fønss viuen un feliç amor, ple de petons, abans que entri Conrad Veidt a Der Gang in Die Nacht (1921), de F. W. Murnau, on ja domina la conversió del paisatge i els fenòmens atmosfèrics en un personatge més. Música de Florenci (1988)

Recordo el moment de la foto, a Valls, dels records més antics que tinc. Soc el de l'esquerra, que accepta estoicament que la rossa prefereixi conversar amb l'altre, sense adonar-me que qui volia ser a dins, amb mi, era la que era dreta, al darrera. La vida és prou divertida.

Besos silents: Pluja de petons a la boda entre Betty Compson i George Bancroft, entre gent de mal viure, però plena d'alegria, en una escena barroca i dinàmica de The Docks of New York (1928), del perfeccionista Josef Von Sternberg. L'únic bes que té un sentit profund el dona l'amiga.

Bluesky m'ha censurat una escena bes de Gary Cooper i Florence Vidor de 1928. Curiosament, en part els dono la raó: hi ha més🔥aquí (i escenes similars) que en moltes escenes molt més explícites. O com a mínim jo em poso més 🔥, que un no pot evitar certes perversions privades😅

Besos silents: Eròtic bes entre Florence Vidor i un joveníssim Gary Cooper a Doomsday (1928), de Roland V. Lee. La crítica va titllar la gran planificació de Lee de "poc imaginativa". Cal revisar el passat per trobar joies blasmades pel criteri de l'època (sovint més lúcid que l'actual, ep!)

Besos silents: Eròtic bes entre Florence Vidor i un joveníssim Gary Cooper a Doomsday (1928), de Roland V. Lee. La crítica va titllar la gran planificació de Lee de "poc imaginativa". Cal revisar el passat per trobar joies blasmades pel criteri de l'època (sovint més lúcid que l'actual, ep!)