Meravellós @adriatarga.bsky.social elpais.com/quadern/2025...

💥 AVANÇAMENT Demà arriba a totes les llibreries el recull de contes «Animals inexpressius» (@laltraeditorial.bsky.social). I avui, per anar fent boca, @paperdevidre.bsky.social n’ha publicat el relat «L’iceberg». El podeu llegir aquí: pdvcontes.com/2025/10/07/x...

Inaugurada ahir la nova temporada teatral amb una obra molt esperada: #Ragazzo, de @almavlaminck.bsky.social, al Teatre Eòlia. La interpretació de Pau Bondiez és tan impressionant físicament i emocional —gran encert de càsting— que aconsegueix ficar-nos de ple en l'espiral de violència.

Veure 'The Hours', de Michael Cunningham, (dir. Eline Arbo) al TNC ha estat meravellós, no només pel desplegament tècnic sinó sobretot per com tot l'elenc ens ha emocionat. Com ha ressonat el "What a lark! What a plunge!", amb un to tan diferent al de 'Mrs. Dalloway' i quin ús de les flors!

El 'Faustus in Africa!', de Handstring Puppet Company i William Kentridge impressiona per la part visual i tècnica —projeccions i titelles— però la vessant textual es fa feixuga i el conjunt no emociona, i no perquè no digui veritats terribles sobre l'expansió colonial a l'Àfrica. Una llàstima.

Ahir vaig veure 'Tu em vas prometre una història d'amor' d'Helena Tornero, dir. Israel Solà amb ajudantia de @leonardovgranados.bsky.social. Enamoraments i amors amb uns encantadors Fermí Delfa i Sandra Pujol Torguet. Teatre de text, metateatre i audiovisual preciós. Estrenen avui a la Sala Beckett.

'Saltburn' (2023), d'Emerald Fennell: intertextual, provocadora, excessiva i gòtico-mil·lenial. Maurice, Dracula, La grande bellezza i més. Estèticament perfecta, argumentalment inversemblant. Però, i què? Compro, banyera inclosa.

A 'Que juguin, que juguin', Berta Giraut fa un treball de direcció admirable: jugant amb les habilitats de sis intèrprets amateurs, extrau la llum particular de cadascun d'ells, els empeny i ells brillen i salten i volen, en una peça de teatre divertida, fresca i autèntica. Teatre Eòlia avui i demà.

A 'La carn', Lluís Garau contrasta la bellesa del cos i la dansa amb la tristesa de la soledat parapetada darrera d'una càmera d'Onlyfans. Un jo turmentat es buida en molts Altres a l'altra banda de la càmera. El més terrible: la realitat que amaga la ficció. Fins avui a l' @anticteatre.bsky.social.

La novel·la, remei pel «mal de llengua»? Jordi Marrugat a @nuvolpuntcom.bsky.social constata que el gir de la postmodernitat —la barreja d'«alta» i «baixa» cultura— i l'auge de la novel·la "no ha[n] estabilitzat ni la literatura ni la llengua nacionals." www.nuvol.com/serra-dor/un...

S'hereta la tristor i la voluntat de no viure? 'Anatomia d'un suïcidi', d'Alice Birch, dirigit per Glòria Balañà al @teatrenacional.bsky.social , juga amb la simultaneïtat escènica i el solapament temporal per abordar aquesta qüestió en tres generacions de dones. (1/4)

'Com es moren els ocells', d' @oriolmoralespuj.bsky.social, és un text ple de sentiments, imatges i amor per la llengua interpretat amb elegància i sensibilitat per Joan Marmaneu en un escenari íntim i que a poc a poc es va fent bell com una petita joia. A la Fundació Joan Brossa fins el 6 de juny.

Divertidíssima i delirant, 'La brama del cérvol', el nou muntatge de @lacalorica.bsky.social al Teatre Lliure. Com sempre, uns grans observadors de la realitat que, a més, saben el que ens agrada, ens ho donen i en sortim encantats —sobretot si som 'gent de teatre', que ho som.

Elegant posada en escena d'Ivan Benet per a 'Una mena d'Alaska', de #HaroldPinter, al Teatre Lliure, intensificant el sentit oníric de la peça amb el fascinant ball d'Andrés Corchero —imatge d'un estat mental— l'Aida Oset al piano i la convincent interpretació de Mireia Aixalà. Més Pinters, sisplau!

A 'Opereta imaginària', de Valère Novarina (trad. i dir. fantàstica d'Albert Arribas a la Fundació Joan Brossa), surten a la palestra les mil i una convencions teatrals —no només teatrals sinó també poètiques i novel·lístiques— i, amb un joc delirant, es subverteixen i es qüestionen fins al límit.

Teatre català i en català a Castella!

El que ha fet la Clàudia Cedó amb 'Fantàstic Ramon' al Teatre Lliure és una meravella: tractar la discapacitat des del lloc més humà possible —les persones en sí mateixes— i alhora abordar-la d'una manera simbòlica, fins i tot màgica, multiplicant l'experiència. I tot això amb un elenc de 10.

Doncs mira, no.

"... Two roads diverged in a wood, and I I took the one less traveled by, And that has made all the difference." Com canvia el sentit que normalment atribuïm a 'The Road Not Taken', de Robert Frost, a la llum d'aquest article, i quin article tan preciós —i trist. www.theguardian.com/books/2011/j...

Ahir vaig veure al Teatre Akadèmia 'La veritat sobre la llum', adaptació d'Anna Maria Ricart de la novel·la d'Ava Ólafsdóttir, dirigida per Ferran Utzet (bravo!) Text emotiu on destaca la naturalitat de la @maria-casellas.bsky.social i l'Andrea Portella. I Rosa Renom, com sempre, està meravellosa.

Darrer dia de 'Glass. Kill. Bluebeard', de Caryl Churchill, al @teatretantarantana.bsky.social. Estupenda direcció de Mireia Claramunt: -'Glass' té l'atmosfera que mereix un text tan líric que deixa entreveure realitats horripilants. -'Kill' destaca per la potent interpretació de Laura Casanovas.

Això que t'aixeques pensant que avui veuràs tres obres de Caryl Churchill. I sense anar a Londres!

Brava @criscleme.bsky.social amb la seva #DonesDeRàdio! Un text àgil, divertit i realista sobre tres dones amb càncer de mama intèrpretat per tres REINES (Àngels Gonyalons, Sara Espígul i Sara Diego) molt ben dirigides per @sergibelbel.bsky.social Molt recomanable, a @lavillarroel.bsky.social.

Aquest mes per fi soc capaç de distingir en Pau Roca d'en Pau Carrió i en Pau Carrió d'en Pau Miró. El teatre català contemporani no sempre ho posa fàcil.

"Travessar corrent un camp d'espigues" (per exemple). Pau Roca ens condueix amb dinamisme per #LesCosesExcepcionals a la Heartbreak Hotel, de la mà de Sixto Paz Produccions. Un text de Duncan Macmillan i Jonny Donahoe que a cada funció cobra una vida diferent i fa que el públic esdevenim comunitat.

Crec que el text #UnDéuSalvatge, de Yasmina Reza (dirigit per Pere Arquillué al Teatre Goya), ha envellit una mica malament, sobretot per les "bromes" masclistes que suposadament "fan riure". D'altra banda, molt bones interpretacions, sobretot les de la Laura Aubert (fabulosa) i la Laura Conejero.

Escalfant motors pel @teatretantarantana.bsky.social, llegeixo 'Glass', de Caryl Churchill. 7 escenes. 6 diàlegs curts i un monòleg final que t'estavella el cap contra una realitat inassumible com només la Churchill ho sap fer: amb el seu llenguatge, un brollador d'imatges que et deixen k.o.

'Les Bàrbares', de Lucía Carballal, llueix més per les interpretacions que no pel text, al meu parer un pèl tòpic i amb un final fluix. Això sí, només per veure la Francesca Piñón i la María Pujalte a l'escenari ha valgut la pena passar-se pel Teatre Borràs.

A 'Després del final', de Dennis Kelly, dirigida per Marc Rosich a la Sala Versus Glòries, els intèrprets fan créixer el text —peça que es va classificar com a 'in yer face' però incomparable a una Sarah Kane o un Mark Ravenhill. Ramon Pujol i, en especial, Meritxell Calvo broden els personatges.

Bon #DiaMundialdelTeatre!! Quina millor manera de celebrar-lo que amb un autoregal 😉 25 obres curtes inèdites (fins ara) del bo i milloret de la dramatúrgia catalana contemporània. Per llegir i, llegint, imaginar escenificacions possibles; perquè el teatre també es fa a la ment.

Pluja sobre el Prat de Llobregat.

Ahir darrera funció a La Gleva de 'Perros de caza', text de Gonzalo Gómez sobre masculinitat, BDSM i (molta) repressió, amb uns personatges —els 'caçadors' Marc Rosich i Nicolás Cardozo— immersos —potser?— en un clima de pugna entre feixisme i rebel·lia, Jordi Cornudella al piano i Andrea Castells.

M'ha encantat el nou muntatge d'«El principi d'Arquimedes», de Josep Maria Miró, dirigit a l'Espai Texas per @leonardovgranados.bsky.social. Plantejament ètic molt interessant i espais mentals de tot el que no es diu molt ben treballats des de la llum i el moviment. Interpretacions impecables.

'Expulsió', de Pau Miró, dibuixa un quadre de foscors diverses —familiars, socials, personals— amb alguna que altra llum. Un text sobre ser o sentir-se expulsat i sobre les responsabilitats envers l'Altre. Tots els intèrprets esplèndids, en especial Montse Germán i Mia Sala-Patau. A la Sala Beckett.

Llegir 'Lisístrata' és revolucionari. Llegim 'Lisístrata'

Treballàs de direcció de @jmmestres.bsky.social a 'L'herència', respectant tot el text de Matthew López fins i tot allà on semblava impossible. Actors còmplices que ballen al ritme que la peça demana. La màgia d'en Carles Martínez. Els records i el futur. I en Fabià Puigserver, presència inevitable.

Preparats!

Tremenda interpretació de Maria Pau Pigem en la pell de Virginie Despentes a 'Teoria King Kong'. Un text sucós i potent molt ben acompanyat d'escenografia i il·luminació excel·lents. A Heartbreak Hotel, recomanadíssima.

«Ni el temps, ni els paisatges, ni les persones ens pertanyen. N'ets conscient? Jo sí. Tu no.» 'La Majordoma' (2024), Josep Maria Miró

Que bé, la Laia Marull a 'Love, love, love', de Mike Bartlett (dir. Julio Manrique), brodant el personatge de la Sandra. Com vam comentar a la sortida, es nota quan una actriu s'ho passa bé dalt de l'escenari. Darrera setmana a @lavillarroel.bsky.social.

Cia. La Rara és el millor descobriment teatral que he fet aquest any. No ens ho perdrem.

Llegint 'L'herència' de Matthew Lopez no tinc proves però tampoc dubtes: Walter es diu Walter per Walt Whitman.

Ets més fals que una planta del Mobile.

Plantes de luxe falses sobresortint de les tanques del MWC, tractant inútilment de barrejar-se amb la plebs de l'herba natural. La metàfora.

4/3/2015. 10 anys del trasplantament de moll d'os. Gràcies, donant. Gràcies, @hospitalclinic.bsky.social 10 són molts anys.

Avui fa 7 anys que es va estrenar al Young Vic Theatre de Londres la Primera Part de 'L'herència', de Matthew Lopez, dirigida per Stephen Daldry. Una setmana més tard es va estrenar la Segona Part.

Ahir vaig veure 'L'aranya', d'en Jordi Prat i Coll, adaptació del text d'Àngel Guimerà, al @teatrenacional.bsky.social. Una fotografia d'un assaig pot dir moltes coses. Aquí —per mi, síntesi de l'obra— m'imagino en Jordi dirigint amb carinyo i rigor. Com de seva se l'ha feta, 'L'aranya'! (1/4)

Quina cosa tan bonica, el nou curt de Pau Canivell i María Rodríguez, 'Nocturnas' (2024)! Jourdan Daniel està espectacular.

Després de 'Sex' (2024), de Dag Johan Haugerud, he vist la seva de 2019, 'Barn' ('Compte amb els nens'). De similar estètica (interiors i exteriors d'Oslo) i forma (reflexions creuades al voltant d'un tema inicial), 'Barn' m'ha semblat més rica i complexa (amb més punts de vista). Imprescindible.

'Sex' (2024), de Dag Johan Haugerud, és d'un ritme pausat que convida a l'escolta i ens fa sentir-nos part de les converses. En superfície sembla una reflexió simple sobre la masculinitat i l'entrecreuament de sexe, gènere i identitat, però conforme passa va afegint capes de profunditat. A Filmin.