La supervivència no depén de viure més temps, sinó de tindre prou generositat per a donar continuïtat als que vindran.

Premi especial Nivea Balls als ous del profe de la UOC que ens ha corregit el treball a tots els alumnes amb el mateix comentari però canviant només el tema per personalitzar-lo.

No volem "hòmens de partit". Volem servidors públics, gent amb vocació per atendre a la ciutadania en les seues necessitats. No gentola que, per un sou, es dedica a tapar-li les vergonyes al seu comissari polític de torn.

Ho tornarem a repetir fins que vos caiguen les orelles, si fa falta. Zaplana ja va fer, en el seu moment, una declaració de principis que aplegava a tot el PP valencià. Són en política per a forrar-se. I punt.

Culpar Donald Trump és el mecanisme de negació preferit dels europeus per ignorar que el futur ja no serà igual que el passat. També serveix per escarxofar-nos en una incomprensibilitat vaga i absurda. Columna política, a @nuvolpuntcom.bsky.social www.nuvol.com/pantalles/cu...

"Els iranians morts únicament compten i són primera pàgina si tenen rang a la Guàrdia Revolucionària. Els libanesos assassinats importen encara menys que els gazatis. La compassió se'ns acaba quan entrem amb el cotxe a la benzinera per omplir el dipòsit." Antón Losada.

Una pregunta @publico.es, la versió en català que feu és només per alçar-li el pet a la Generalitat i cobrar les subvencions per publicitat o per donar informació del que passa al país?

Si en la teua condició de docent, assumeixes una responsabilitat i, tot seguit, et converteixes en "un home de partit", ja no ets servidor públic i només serveixes per a alçar-los pel pet als que manen.

SALIENDO DE IRÁN Ha sido un privilegio compartir con la gente que nos sigue en @som.3cat.cat esta realidad tan compleja y difícil, que atenaza al pueblo iraní entre un régimen teocrático y los crímenes de guerra de Israel y EEUU que no les aportarán más que destrucción.

És més barat criminalitzar filantprim.cat/2026/03/19/e...

La inoperància de l'administració venuda com l'abús dels ciutadans en l'exigència dels seus drets. Només per això, ja caldria demanar la dimissió de mig govern.

Tot sembla fet per treure de l'atzucac els governants i no per millorar la vida dels ciutadans.

Canviar el relat per desplaçar la responsabilitat. Quan un sistema no dona resposta (sanitat saturada, inspeccions lentes, manca de personal), hi ha dues opcions polítiques: o bé assumir el dèficit i invertir-hi recursos, o bé reinterpretar el problema. I sovint es fa el segon.👇

Per als informatius de TV3, per si no tenen "notícies del sector" i es veuen obligats a treure "els piquets informatius que no permeten exercir el dret de l'educació a les escoles". Ja vos val, ja. www.diaripublic.cat/societat/due...

Bodí, gran escriptor, gran mestre. www.vilaweb.cat/noticies/no-...

L'única, cosa que el sionisme ha aprés dels temps foscos del nazisme (i perdoneu-me la redundància) és l'odi i la seua maquinària de devastació.

La raça humana no és una col·lecció de races diferents, sinó una sola població extraordinàriament diversa. Ashley Montagu

No en queden ni res.

Em diu un pardalet (no l’hem de confondre amb un algoritme) que aquest article ja 30 anys aquests dies. No, no hem tret els peus d’aquella panera! D’ací a 30 més, ho celebrarem! Mentrestant, mengem bunyols, que tot no s’ha de perdre … sotalamorera.wordpress.com/2019/03/16/l...

A school can never be a mistake. A school is the most stubbornly human place existing. It is the space where one can still believe that life will be possible tomorrow. Maybe that is why it is so unbearable for me to imagine them on a list of military targets. Every school we build is a promise.

Una escola no pot ser mai un error. Una escola és el lloc més obstinadament humà que existeix. És l’espai on encara es pot creure que demà la vida serà possible. Potser per això em resulta tan insuportable imaginar-les dins d’una llista d’objectius militars. Cada escola que construïm és una promesa.

Durant mesos, els docents hem posat sobre la taula reivindicacions que difícilment es poden considerar corporatives. Reducció de ràtios per millorar l’atenció a l’aula. Més recursos per a la inclusió. Menys burocràcia que consumeix hores de treball pedagògic. Millors condicions estructurals.👇

El govern del Botànic va aprovar la sanitat universal al poc d’entrar en 2015. El govern de Rajoy va recórrer al Tribunal Constitucional per impedir-los-ho i ho va bloquejar en 2017. Pedro Sánchez va entrar de President en juny de 2018 i fins a dia de hui res de res. Prou ja de propaganda barata

Els informatius i el biaix contra els docents. El paperet de la informativa TV3. Quan hi ha conflicte a l'educació, fixeu-vos en com es cobreix: l'administració "dona tranquil·litat", els docents "generen incertesa". Els polítics "proposen", els mestres "exigeixen". El llenguatge mai no és neutre. 👇

El triomf dels arguments simplificats en la política actual no és només una qüestió de manca de nivell intel·lectual —encara que de vegades ho semble, com Ayuso i l'ús de les faldilles curtes a l'Iran—, sinó el resultat d’una transformació profunda en com circula la paraula pública.

El camp de batalla no s’allunya mai del present. Les notícies, repetides sense descans, amplien la letalitat. La víctima col·lateral és l’excepcionalitat de la mort. Hem aprés a fer els àpats amb els ulls plens de cadàvers. Creix una mena de fatiga moral.

El proper dimarts, 10 de març, a les 19:00, parlaré sobre dones tardoromanes a l'EOI Saïdia de València, dins de la commemoració del Dia de la Dona. Us espere!

Que Ayuso i Feijoo es desbaraten perquè l'estat espanyol no participe de la salvatjada dels EUA diu molt de com valoren ells la vida humana. Ayuso té 7.291 víctimes a l'esquena i com si res. I Feijóo n'ha vist ofegar 230 al País Valencià i com si sentís ploure.

Aquesta peça naix d’un lloc molt net: la coherència entre el que he viscut cada dia a l’aula i el que pense del món. No hi ha artifici en això. Hi ha experiència. Pot ajudar molta gent a entendre una qüestió complexa sense necessitat d’argot jurídic. open.spotify.com/episode/2CD6...

Espere no ser sospitós de res. Estic en contra de la censura de llibres que diuen que ha fet el Departamento de Educación de la Generalitat Valenciana. Però també estic a favor de la inclusió d'autors valencians en els programes. I sé el que em dic.

Mentre els mitjans informen del bombardeig d’una escola de nenes —vint-i-huit cossos petits convertits en estadística—, la diputada, Cayetana Álvarez de Toledo, es plantava al Parlament per lloar l’atac. Ho justificava en nom del feminisme. Deia que colpejar aquell règim era colpejar el masclisme.👇

El que vivim en matèria de mobilitat, territori i transport no és fruit de la fatalitat ni d’una complexitat insuperable. És, simplement, una qüestió de voluntat política. O, més exactament, de la seua absència. filantprim.cat/2026/02/23/g...

Musk no és un ciutadà opinant. És el propietari d’una infraestructura comunicativa global. Quan parla —o quan retuiteja— no expressa només una idea: activa un algoritme. filantprim.cat/2026/02/20/e...

🔴 Estamos a menos de 500 firmas de llegar a los 50.000 apoyos al manifiesto por una esfera pública libre de acoso, amenazas y odio. ⚫ Ayúdanos a seguir sumando voces contra el autoritarismo y el amedrantamiento en los espacios de todos y todas. ‼️¡FIRMA Y PÁSALO!👇🏼 actionnetwork.org/forms/llamam...

Davant la paraula prohibició s’activa una resistència gairebé instintiva perquè es llegeix des del registre polític —autoritarisme, censura, imposició— quan, en realitat, en educació posar límits no és un càstig. És una forma de cura. filantprim.cat/2026/02/19/e...

Eliminar la distància mínima entre salons de joc i centres educatius no és una decisió tècnica, ni administrativa, ni neutra. És una decisió pedagògica, encara que ningú no l’haja volgut dir així. Perquè l’educació no passa només dins les aules. Passa —sobretot— fora. filantprim.cat/2026/02/18/q...

Hi ha una lucidesa que no és fosca. És la consciència d’haver travessat prou hiverns per a saber que cada matí és improbable. De jove, la mort és una abstracció; després esdevé estadística; més tard, topografia. És a dir: frontera.

Quin model de salut volem? Un model que premie l’alta ràpida? O un model que garantisca recuperació sòlida? La sanitat pública no és una empresa de productivitat. És un contracte social. I quan la gestió econòmica entra en conflicte amb la protecció del pacient, cal extremar la prudència.

Hi ha una idea que ha anat penetrant en moltes polítiques públiques europees des dels anys noranta: la “nova gestió pública”. Importar mètodes del sector privat al sector públic. En educació, en sanitat, en serveis socials. Eficiència. Productivitat. Incentius. 👇 www.elperiodico.cat/ca/sanitat/2...

Fet!!

El problema no és que un gest d’amor siga públic. El problema és un món on l’amor necessita protecció. Un món on encara hi ha qui creu que la identitat pròpia només pot sostenir-se negant la dels altres. filantprim.cat/2026/02/16/e...

Hi ha comarques que existeixen sense existir del tot. No tenen poder propi, ni competències plenes, ni veu clara. I, tanmateix, són l’escenari real de la vida. filantprim.cat/2026/02/13/e...

A man would know the end he goes to, but he cannot know it if he does not turn, and return to his beginning, and hold that beginning in his being.

"Deixa que et parli així, en segona persona, perquè al final del que ens dius que serà el teu darrer llibre, ben bé les últimes tres o quatre pàgines, tu també t’adreces així a nosaltres, els teus lectors."