Entenc que entre tant d'horror i tanta llista resum potser ha passat desapercebut, però el neologisme del 2025 és #domingtiviwonder

Garcia Albiol: “No digueu segons quines coses, perquè aquí s’està gravant absolutament tot”. La resposta de l'alcalde quan uns veïns van proposar cremar l'alberg. https://directa.cat/xavier-garcia-albiol-pp-no-digueu-segons-quines-coses-perque-aqui-sesta-gravant-absolutament-tot/ ✍️ Jesús Rodríguez

Mira què m'ha portat el tió, el vinil d'Extraño Weys "Les abelles palmen però els pàjarus encara canten" (Bankrobber 2025) que mola molt i... ah, que no era avui, el tió?

La Voodoo Chlidren és un petit miracle que es va inventar el compositor i pianista mallorquí Toni Vaquer fa una dècada, quan estudiava a Boston. Al seu segon disc, "Kindness Disarms" (Underpool, 2025), hi participen gairebé cinquanta músics i arrenca amb aquesta meravella. No apte per a cínics.

Va, canta la melodia de "Moon Ray" com la fa Rashaan Roland Kirk amb el Roy Haynes Quartet. Hauria de ser fàcil, no? Total, no és ni mig minut. Doncs no. El timming. Les pauses. Com lliga les notes. La lliçó maca de tot això és: cadascú és com és. Segueix-me per més JAZZ I AUTOAJUDA. Bon any, etc.

Este disco, tan lleno de vida y esperanza pese a estar grabado parcialmente desde el corredor de la muerte, es una experiencia conmovedora y alentadora por igual. Regalároslo y tenedlo siempre cerca. Es un volcán.

APOROFÒBIA: estació de metro L1 parada rocafort sortida rocafort, la gent resguardant-se de la pluja i els guardes de seguretat han fet fora un indigent que buscava aixopluc com la resta

Sempre m'adono de quantes coses no sé que existeixen amb el Quique Ramos.

Sempre aprenc coses llegint el Xavier Cervantes.

Sense comptar "Just like Christmas" de Low, la de The Pogues, David Bowie i Bing Crosby cantant junts "el tamborilero" en una casa terrorífica i Astrud fent de Wham! en català a la tele, "Oh! The Divorces" de Tracey Thorn és millor que totes les cançons de nadal del món juntes. I no és una nadala.

A @bandcamp.com les cançons sonen MÉS FORTES que a l'altre cantó. Prova-ho amb aquesta. Ja ho veuràs. Nueva Vulcano: "El día de mañana"

Si us espereu fins al final, Harry Carney us donarà una alegria. Duke Ellington and his Orchestra: "Sophisticated Lady"

Vaig preguntar via Bluesky al pianista Ethan Iverson per una peça inèdita (i molt flipant) que va tocar dimecres al Conservatori del Liceu de Barcelona en un concert a duo amb el saxofinista Mark Turner i m'ha respost amb LA PARTITURA. Uau. Wow. Thanks @ethaniversonpiano.bsky.social!

Anys de gos = anys de Spotify Wrapped

(Li ho pregunto en anglès per si així s'anima i em respon) So @ethaniversonpiano.bsky.social, about a tune you and Mark Turner played tonight in Barcelona -I believe it was called "The Story of Harmony"-. It was absolutely mesmerizing but I couldn't figure it out AT ALL. What was that? Sorcery???

Primeras entrevistas a raíz del libro #Microfestivales Aquí, el El Periódico, y a medias con Luis Benavides a raíz de su libro hermano #Actitud www.elperiodico.com/es/ocio-y-cu...

Quin goig.

Un estudi diu que "The Disintegration Tapes" de Basinski és una obra referencial del segle XXI per la seva capacitat de commoure l'oient i la seva significació històrica (Nova York, l'9/11). També diu que que si te'l poses per treballar, com a música de fons no està malament. L'estudi soc jo.

Compartir això aquí i a aquestes alçades és absolutament estèril, però no m'hi sé resistir. Quanta misèria en dos minuts.

Fa 40 anys, Felt van ser a la tele pública catalana. Si en voleu detalls, el periodista Ramon Vendrell us ho explica en aquest reportatge.

En aquesta gravació hi ha DOS MINUTS SEGUITS de música que et fan perdre el món de vista i se t'emporten ves a saber on. No us dic quins minuts són perquè si no no té gràcia. "Mai vaig pensar en tu", del disc "Ànima" d'Irene Reig (The Changes, 2025)

Cada vegada que sona això tremola una mica tot. bidehuts.bandcamp.com/track/aurrer...

NEW: my selection of the greatest jazz piano albums of all time iverson.substack.com/p/tt-556-the...

Mira, aquest disc(*) m'ha agradat tant que em sembla que me'l COMPRARÉ. Quina sort que Makaya McCraven i els seus companys facin música mentre som vius. (*) el disc en realitat són 4 EPs que junts porten per títol "Off the record"

A la ràdio de l'autobús sona "Despechá". Desobediència civil.

Sabeu si hay una discoteca por aquí? Sisplau porteu-m'hi i posem això ben fort convido jo gràcies.

Si tu també vols entrar al multivers Juana Molina però no saps per on s'hi entra, @acevedofiore.bsky.social ha estat allà moltes vegades. Li he demanat si em faria el favor de dir-me per on començar.

Una de les meves cançons preferidíssimes de The Bad Plus és "Cheney Piñata". Avui sona especialment bé.

Aquí un convers que s'ha fet subscriptor del substack de Marcelo (subscriptor sense pagar, de moment. La fe va i ve)

Israel “interromp” el suposat alto el foc a #Gaza per matar-hi més d’un centenar de persones la nit passada. www.3cat.cat/3cat/mes-de-...

"Aquests són els 𝘮𝘦𝘶𝘴 discos, i Jack DeJohnette és el 𝘮𝘦𝘶 bateria", escriu Ethan Iverson en aquest comiat preciós i sentit a Jack DeJohnette (1942-2025), on fa una tria de les seves gravacions preferides. Jo penso "no sé amb quina em quedaria" i "quina sort haver-lo pogut veure tantes vegades".

Fly on, Jack DeJohnette. 💐🕊️🤲🏾 photo (by me) backstage at Jazz @ Lincoln Center, Nov 2, 2019

Fallece el baterista Jack DeJohnette a los 83 años de edad. En Club de #Jazz tuvimos la suerte de conversar con él unos minutos en el año 2013. ℹ️ www.patreon.com/posts/fallece-el-jack-142165082 Entrevista disponible en V.O., doblada al castellano y transcrita.

El remei per un diumenge gris i tristot es diu "Éxitos de María Dolores Pradera" (Zafiro, 1973)

Més sobre "Orangina", que encara m'obsessiona. Segur que no heu vist això (és una qüestió estadística; té 993 views): el saxofonista Albert Cirera i el pintor Antoni Carné, autor de les il.lustracions del disc "Orangina", junts al Konvent. Improvisació a base de pinzells, bufera i cops de roc.

Després de 360 programes, diria que aquest és un dels que millor representa l'esperit de les #10000Fogueres: Del Raval a la Marina del Prat Vermell De la Trinitat Vella a Sarrià Rap italià i ranxeres colombianes Espais autogestionats i teatres centenaris beteve.cat/10-000-fogue...

CREER FUERTE, de Los Sara Fontan. No l'han estrenat a Callao sinó al web de Full Moon, una revista independent de música de la República Txeca. Cadascú creu en el que creu.

Jo no sabia res de Ramon Calsina. I tu potser tampoc, perquè Ramon Calsina (1901-1992), pintor i dibuixant, va ser un artista ignorat -incòmode, crític, estrany-. Però he vist aquest programa i m'ha encantat. Ell i el programa. Tot. "Calsina, furgar l'ànima humana", a Marcians.

Reduir danys en lloc de limitar drets a les persones amb consum actiu de drogues. Un reportatge de Marta Saiz, amb fotografies de Julia Molins

"Endtroducing..." de DJ Shadow és una mica la banda sonora de la inopia, ok. PERÒ també és una fantasia on el passat es projecta cap a un futur emocionant i ple de promeses. Un futur que després no va ser, però bueno. I quins beats.

L'he posat i saps què? Doncs que encara m'agrada molt. Quina il.lusió, tu.

Quatre anys sense escriure una cançó. Un globus aerostàtic que ja no pot volar. Quatre amics. Funcionarà? El Petit de Cal Eril a "Marcians", un programa que fan dissabte a la nit a TV3, després del Jordi González.

MARC RIBOT EN VIU!!! MAP OF A BLUE CITY Divendres 31 d'Octubre Portes: 20:30/Show 21:30 ESTRAPERLO - CLUB DEL RITME c/ Isidre Nonell 9 08911-BADALONA Preu 20€ - Anticipada 25€ > DICE.FM dice.fm/event/avdryv... Com arribar estraperlo.club Escolta marcribot.bandcamp.com/album/map-of...

El LEM nació en 1996, entre otros motivos, para rescatar el barrio barcelonés de Gràcia "de su progresiva tendencia a convertirse en un inmenso bar". Estos días celebra su 30ª edición erigido en muestra de referencia europea de las músicas experimentales y de riesgo. www.eldiario.es/cultura/musi...

Va. The Necks: experiència religiosa o intuició + convicció + patilla? Pregunta seriosa. La meva resposta és "les dues coses no són incompatibles".

El fil de LA LLORERÍA de Bluesky que necessitaves. Porta els teus propis Kleenex i cançons que rasquen. Inundem Bluesky amb (en?) un mar de llàgrimes. (tot ve de que @acevedofiore.bsky.social donava voltes a un disc ple de "melancolia d'esquerres", la cosa s'ha anat posant trista, i en fi)

Fantàstica. Quin descobriment Los Empresarios i quantes altres coses passen mentre penses que només passen les coses que t'importen a tu.

R.I.P. ICON D’Angelo 🙏🏾🕊️

Les invocacions artístiques a "la llum", "l'espiritualitat" i aquesta mena de coses normalment em fan venir un calfred. Una cosa. Un cringe. Aquesta no. Al contrari. El quartet de Marc Ayza (bateria), Erin Corine (veu i flauta), Tom Warburton (contrabaix) i Roger Mas (piano) es diu així, The Light.