Ok. Un disc que et fa sentir COM SI TINGUÉSSIS 19 anys. The Streets: "Original Pirate Material" (679, 2002)

Quan Marcians vam anar a trobar El petit de Cal Eril no sabíem que els donarien el premi Ciutat de Barcelona. Ells tampoc, clar. Prou feina tenien que no els caigués un iglú al damunt. Inflables, dubtes, fer pinya, un Taco Bell a Madrid, concerts, tornar a començar. Coses dels grups de música.

La cançó "Asa branca" (Luis Gonzaga i Humberto Texeira, 1947) m'obsessiona. Explica la història d'un camperol que ha de marxar de la seva terra per culpa de la sequera. És l'himne oficiós del nordest del Brasil. He fet una llista de les versions d'"Asa branca" que més m'agraden. Vamos la'.

"Quan arribi al paradís m'agenollaré davant de Joan Sebastià Bach", deia l'organista Montserrat Torrent en aquest retrat que li va fer el programa "Marcians" (TV3 / 3Cat). Tenia 98 anys. A l'abril en farà 100 i encara no s'agenolla.

Doncs resulta que aquest vídeo NO correspon a la nit documentada al disc "Live in Tokyo". Es veu que hi van tocar més vegades, a Tòquio, en aquella època. Però la idea s'entén igualment: Lounge Lizards en directe = quins tios. Mireu el vídeo. Escolteu el disc. Feu el que vulgueu, en realitat.

Tal dia com avui fa 40 anys aquests tios feien un soroll considerable en un local de Tòquio que es diu The Space Harajuku. Aquí hi ha el concert sencer en vídeo. Amb les cares que fan quan baixen les escales ja paguen. youtu.be/rCeQDIx5wYs?... The Lounge Lizards: "Big Heart. Live in Tokyo"

Remenant el web de nativa.cat he trobat una frase que m'ha semblat sensacional, “vamos bajando la cuesta / que arriba en mi calle se acabó la fiesta”, en un text del 2005 de Manolo Martínez. I resulta que la frase és d'una cançó de Serrat que es diu "Fiesta" i que jo ni coneixia. L'internet bo, tu.

Si no l'heu sentit mai, és molt fàcil. Premeu "play". Sonarà una cançó que es diu The Changes. Quan entri la trompeya de Fèlix Rossy notareu que alguna cosa us empeny -no sabeu cap a on ni a fer què, però us empeny-. No passa res. És normal. Deixeu-vos portar underpool.bandcamp.com/album/lookin...

Les GARLIC WARS.

Què? Ara què, eh? El CM que gestiona aquest compte té paraula. Aquí no diem mentides.

Això que fa David Puente cada setmana una AI tampoc t'ho fa.

Flipeu… youtu.be/CTmpKpsWUx8?...

Ja ho tinc. La divisió DEFINITIVA entre la música popular del segle XX i la del XXI és aquesta: on abans hi havia trens ara hi ha Uber. Us ho demostraré: www.lyrics.com/lyrics/train www.lyrics.com/lyrics/uber

"Es revisor sembla bon tiu, du molta barba i em somriu. Serem tres comptant un moix, ara puja en Peter Tosh. D'aquí un any el mataran, a ca seua disparat. Però ell està tranquil, fumant herba amb molt d'estil" Leonmanso: "Es tren" leonmanso.bandcamp.com/album/jardin...

ICE Agents Wait At Edge Of Delivery Table To Deport Newborn

He demanat a un desconegut per Bluesky si em podia ajudar a confirmar una dada sobre un episodi de la vida d'un músic. No només m'ha respost sino que abans de respondre s'ha pres la molèstia de contrastar-ho amb el biògraf del músic en qüestió. Mira, jo què sé. Hi ha una mica d'esperança.

"Lectura fàcil".

Si ets una mica stalker de The Bad Plus -que pleguen definitivament al 2026- això t'encantarà. Ethan Iverson, que va ser pianista del grup, passa comptes, fa les paus amb el passat i explica com un grup de músics de jazz va saber tocar les tecles pop com cap altre. Agredolç i amb molta substància.

No l'havia sentit sencer fins avui. Per fi he pogut trobar-ne una còpia en CD. Em semblava que valia la pena sentir-lo en aquest format. I sí. Crec que no he sentit mai un disc que soni com "Lux". Encara no sé què vol dir, això. Però vol dir alguna cosa.

"De la meva vida, qui en sap és el meu llit i els meus amics, i jo", escrivia Julio Iglesias el 1981. Sembla que el llit ha començat a parlar. www.ara.cat/1_55b975?utm...

Ja tinc bon propòsit pel 2026. A veure què tal surt.

L'execució de la sentència de Keith Lamar, condemnat a mort que porta 30 anys tancat en règim d'aïllament en una presó d'Ohio, està programada pel 13 de gener de 2027. Ell defensa que és innocent. El pianista Albert Marquès i altres músics de jazz lluiten amb ell perquè pugui reobrir el seu cas.

Això una AI no t'ho fa.

Una de les meves gravacions preferides de tots els temps està feta amb una trompeta, un plàstic arrugant-se, un orgue i un avió que passa per allà. Jo crec que és un avió, vamos. Per a dies en que tot sembla més cruel i més fosc que de costum. Spring Heel Jack: Lit ("Amassed", 2002)

Els Reis m'han portat això.

Ara sí.

He intentat, sense èxit, entrevistar l'autor de "Jazz y chistes" amb motiu dels 15 anys del podcast amb el millor jazz i els millors chistes, que torna avui. M'ho prenc com un fracàs professional. El glop és especialment amarg perquè avui asistiré a un sopar on sembla que s'hi servirà Cointreau. Ai.

Un any més, com si no hagués passat res.

Entenc que entre tant d'horror i tanta llista resum potser ha passat desapercebut, però el neologisme del 2025 és #domingtiviwonder

Garcia Albiol: “No digueu segons quines coses, perquè aquí s’està gravant absolutament tot”. La resposta de l'alcalde quan uns veïns van proposar cremar l'alberg. https://directa.cat/xavier-garcia-albiol-pp-no-digueu-segons-quines-coses-perque-aqui-sesta-gravant-absolutament-tot/ ✍️ Jesús Rodríguez

Mira què m'ha portat el tió, el vinil d'Extraño Weys "Les abelles palmen però els pàjarus encara canten" (Bankrobber 2025) que mola molt i... ah, que no era avui, el tió?

La Voodoo Chlidren és un petit miracle que es va inventar el compositor i pianista mallorquí Toni Vaquer fa una dècada, quan estudiava a Boston. Al seu segon disc, "Kindness Disarms" (Underpool, 2025), hi participen gairebé cinquanta músics i arrenca amb aquesta meravella. No apte per a cínics.

Va, canta la melodia de "Moon Ray" com la fa Rashaan Roland Kirk amb el Roy Haynes Quartet. Hauria de ser fàcil, no? Total, no és ni mig minut. Doncs no. El timming. Les pauses. Com lliga les notes. La lliçó maca de tot això és: cadascú és com és. Segueix-me per més JAZZ I AUTOAJUDA. Bon any, etc.

Este disco, tan lleno de vida y esperanza pese a estar grabado parcialmente desde el corredor de la muerte, es una experiencia conmovedora y alentadora por igual. Regalároslo y tenedlo siempre cerca. Es un volcán.

APOROFÒBIA: estació de metro L1 parada rocafort sortida rocafort, la gent resguardant-se de la pluja i els guardes de seguretat han fet fora un indigent que buscava aixopluc com la resta

Sempre m'adono de quantes coses no sé que existeixen amb el Quique Ramos.

Sempre aprenc coses llegint el Xavier Cervantes.

Sense comptar "Just like Christmas" de Low, la de The Pogues, David Bowie i Bing Crosby cantant junts "el tamborilero" en una casa terrorífica i Astrud fent de Wham! en català a la tele, "Oh! The Divorces" de Tracey Thorn és millor que totes les cançons de nadal del món juntes. I no és una nadala.

A @bandcamp.com les cançons sonen MÉS FORTES que a l'altre cantó. Prova-ho amb aquesta. Ja ho veuràs. Nueva Vulcano: "El día de mañana"

Si us espereu fins al final, Harry Carney us donarà una alegria. Duke Ellington and his Orchestra: "Sophisticated Lady"

Vaig preguntar via Bluesky al pianista Ethan Iverson per una peça inèdita (i molt flipant) que va tocar dimecres al Conservatori del Liceu de Barcelona en un concert a duo amb el saxofinista Mark Turner i m'ha respost amb LA PARTITURA. Uau. Wow. Thanks @ethaniversonpiano.bsky.social!

Anys de gos = anys de Spotify Wrapped

(Li ho pregunto en anglès per si així s'anima i em respon) So @ethaniversonpiano.bsky.social, about a tune you and Mark Turner played tonight in Barcelona -I believe it was called "The Story of Harmony"-. It was absolutely mesmerizing but I couldn't figure it out AT ALL. What was that? Sorcery???

Primeras entrevistas a raíz del libro #Microfestivales Aquí, el El Periódico, y a medias con Luis Benavides a raíz de su libro hermano #Actitud www.elperiodico.com/es/ocio-y-cu...

Quin goig.

Un estudi diu que "The Disintegration Tapes" de Basinski és una obra referencial del segle XXI per la seva capacitat de commoure l'oient i la seva significació històrica (Nova York, l'9/11). També diu que que si te'l poses per treballar, com a música de fons no està malament. L'estudi soc jo.

Compartir això aquí i a aquestes alçades és absolutament estèril, però no m'hi sé resistir. Quanta misèria en dos minuts.

Fa 40 anys, Felt van ser a la tele pública catalana. Si en voleu detalls, el periodista Ramon Vendrell us ho explica en aquest reportatge.

En aquesta gravació hi ha DOS MINUTS SEGUITS de música que et fan perdre el món de vista i se t'emporten ves a saber on. No us dic quins minuts són perquè si no no té gràcia. "Mai vaig pensar en tu", del disc "Ànima" d'Irene Reig (The Changes, 2025)