Forever obsessed with "Stone Graden", a Charlie Mariano obscure tune recorded by Tony Oxley's group for "The Baptised Traveller" (1969). Not only is the music haunting, it is also an enigma: how did Oxley come upon it? And why has no one else recorded it? Clues [email protected]?

La cadència, el baix, l'amor de caramel. "I Just Called to Say I Love You" de Stevie Wonder és, en realitat, una bachata. Treu-li el teclat i posa-hi un requinto, posa-hi una mica de drama i ja ho tens #domingtiviwonder

Després de llegir-ho sé definitivament que no soc de Los Planetas. Però m'ha agradat molt llegir-ho perquè: -m'ha fet pensar en de quines coses crec que soc -el Joan escriu amb gràcia, ritme, propòsit i sentit del joc -m'he adonat que una mica sí, que soc de Los Planetas

Tinc el nou disc de Los Sara Fontán a casa. Es diu "Consuelo". Porta música, idees, il.lusió i un full d'enganxines per retallar. lossarafontan.bandcamp.com/album/consuelo

The Thing and Neneh Cherry's take on Suicide's "Dream Baby Dream" lives rent free in my head.

1 d'abril de 1996. Juan Crek, Sergi Doladé, Claudi Feliu, Víctor Nubla i Bel·lo Torras, amb Io Casino com a relatora, funden Gràcia Territori Sonor i n'apunten les idees fundacionals en un tovalló del Bar Alaska. El mateix any es va celebrar el primer LEM. Sí, avui fem trenta anys :)

Plaer culpable: cançons AMB MISSATGE I CÀRREGA MORAL que pots cantar cridant mentre t'emociones. Del disc "Fins que surti el sol" (2024) de Roko Banana. El nou es diu "Gran muralla" (2026). Segur que està molt bé però no l'he sentit prou com per dir-vos "està molt bé". Els moralistes som així.

Una empresa d'AI que pot produir 7 milions de noves cançons al dia = la mena de merda que ningú ha demanat però ho inunda tot. Ho explica millor i sense dir paraulotes Damon Kurowski aquí sota.

No surto d'aquí fins a sentir la llista sencera dues vegades. No em busqueu.

El meu nou grup de vents preferit és diu The Westerlies i ha gravat un disc amb música que els ha escrit expressament Bill Frisell. "Han transformat una línia o un dibuix en una pintura". I el vostre dilluns què tal.

Renaldo & Clara tenen UNA nova cançó. Visca. Contraprogramem. Aquí en tenim DUES d'antigues: "Après la fête" i "Gira-sols" gravades a l'estudi La Casa Murada (Tots Sants, 2014).

Avui és un dia especial. Després de mig any en coma, la web dels #AltresEscenarisPossibles torna a l'internet. Més de 220 reportatges (amb fotos i vídeos) publicats originalment a El Periódico de Catalunya sobre espais musicals ens els marges de la cultura oficial. www.altresescenarispossibles.cat

Si llegeixes aquesta crònica de Xavier Cervantes del concert inaugural de la gira Lux ja no cal que vagis a veure un concert de la gira Lux. (apreta els punys i serra les dents perquè es va quedar sense entrades)

Avui fem un quart de segle. 25 anys de coneixement lliure, promogut per voluntaris, obert a tothom i en català-valencià. La Viquipèdia avui és més necessària que mai. I que excel·leixi en la nostra llengua ho és encara més. Gràcies per llegir-la i enriquir-la! #Viquipèdia25🧩

Happy Birthday Roy Haynes! Here's the drummer with Sonny Rollins, Sonny Clark, and Percy Heath on Comden & Green's "Just in Time," recorded for the 1957 Riverside LP The Sound of Sonny: youtu.be/nP0u6n5UqIw?...

Last night a singer songwriter saved my life. Bonnie Prince Billy ha fet un altre disc. Es diu "We Are Together Again". bonnieprincebilly.bandcamp.com/album/we-are...

Fa un any Kike García deia al programa Marcians que odiava muntar @lallamafest.bsky.social però que segurament l'any següent ho tornaria a fer. I mira, és una persona de paraula.

En el funeral de Willie Colon se reunieron un grupo de trombonistas para despedirlo al son de uno de sus temas más conocidos "La Murga (de Panamá)"

Ornette Coleman was born in Fort Worth, Texas on this day in 1930.

És increïble. Si vas pel carrer un vespre de pluja sentint "The Ellington Suites" (Pablo, 1976) et mulles MENYS. Proveu-ho. youtu.be/qxNdgCGc7Bw?...

Això és monument. Mary Lou Williams Trio: "Free Spirits" (SteepleChase, 1976) youtu.be/WVRWgNYwSLM

A Girona se l'estimen un munt i no m'estranya. Us presento Vicenç Huedo, manxec que va triar ser gironí, home de principis, defensor entusiasta de l'art popular i un mestre de dibuix com no n'hi ha gaires. Un retrat de #MarciansTV3, la tele amiga.

Si algú d'aquí coneix Alan Sparkhawk, o millor, si algú d'aquí ÉS Alan Sparkhawk i llegeix això, tinc una pregunta sobre "Blue Christmas": per què la melodia i el ritme sembla que es perdin i es retrobin constantment? És MÀGIA? Què en diria Manolo Martínez? lowtheband.bandcamp.com/track/blue-c...

Encara hi penso molt.

No soy capaz de dejar de pensar en este texto, esencialmente por la alusión a Bad Bunny y a SIEMBRA. ¿Qué otra cosa es la transmisión si no eso? bsky.app/profile/ebra...

El llegat musical que deixa Willie Colón és immens. El podem sintetitzar en la producció estratosfèrica d''El cantante' perquè lluís Héctor Lavoe, per exemple, o en els discos amb Rubén Blades, o amb la manera com va vestir 'El gran varón'... www.ara.cat/1_564c25?utm...

Al principi d'aquesta gravació, Joan Garriga es mira Madjid Fahem, que fa quatre filigranes amb la guitarra abans d'arrencar una rumba, i li etziba "Madjid Fahem..., ¡manitas de PLOMO!". M'ha semblat molt bonic, que li digui això. Dissabte 21/2 seran al Diobar de Barcelona.

El FLOW és una cosa, eh? Earl Sweatshirt, amb la mandra posada, el té tot. (tenim una paraula per això, en català? Jo dic que no, però feu-me feliç i demostreu-me que m'equivoco)

En assumptes d'eufòria, escapisme, èpica i bpms, preferiu la màkina, el "Flying Free" i la Mónica Naranjo originals o les revisions il·lustrades d'artistes amb estudis superiors com Danny L Harle? Pregunta seriosa.

Ok. Un disc que et fa sentir COM SI TINGUÉSSIS 19 anys. The Streets: "Original Pirate Material" (679, 2002)

Quan Marcians vam anar a trobar El petit de Cal Eril no sabíem que els donarien el premi Ciutat de Barcelona. Ells tampoc, clar. Prou feina tenien que no els caigués un iglú al damunt. Inflables, dubtes, fer pinya, un Taco Bell a Madrid, concerts, tornar a començar. Coses dels grups de música.

La cançó "Asa branca" (Luis Gonzaga i Humberto Texeira, 1947) m'obsessiona. Explica la història d'un camperol que ha de marxar de la seva terra per culpa de la sequera. És l'himne oficiós del nordest del Brasil. He fet una llista de les versions d'"Asa branca" que més m'agraden. Vamos la'.

"Quan arribi al paradís m'agenollaré davant de Joan Sebastià Bach", deia l'organista Montserrat Torrent en aquest retrat que li va fer el programa "Marcians" (TV3 / 3Cat). Tenia 98 anys. A l'abril en farà 100 i encara no s'agenolla.

Doncs resulta que aquest vídeo NO correspon a la nit documentada al disc "Live in Tokyo". Es veu que hi van tocar més vegades, a Tòquio, en aquella època. Però la idea s'entén igualment: Lounge Lizards en directe = quins tios. Mireu el vídeo. Escolteu el disc. Feu el que vulgueu, en realitat.

Tal dia com avui fa 40 anys aquests tios feien un soroll considerable en un local de Tòquio que es diu The Space Harajuku. Aquí hi ha el concert sencer en vídeo. Amb les cares que fan quan baixen les escales ja paguen. youtu.be/rCeQDIx5wYs?... The Lounge Lizards: "Big Heart. Live in Tokyo"

Remenant el web de nativa.cat he trobat una frase que m'ha semblat sensacional, “vamos bajando la cuesta / que arriba en mi calle se acabó la fiesta”, en un text del 2005 de Manolo Martínez. I resulta que la frase és d'una cançó de Serrat que es diu "Fiesta" i que jo ni coneixia. L'internet bo, tu.

Si no l'heu sentit mai, és molt fàcil. Premeu "play". Sonarà una cançó que es diu The Changes. Quan entri la trompeya de Fèlix Rossy notareu que alguna cosa us empeny -no sabeu cap a on ni a fer què, però us empeny-. No passa res. És normal. Deixeu-vos portar underpool.bandcamp.com/album/lookin...

Les GARLIC WARS.

Què? Ara què, eh? El CM que gestiona aquest compte té paraula. Aquí no diem mentides.

Això que fa David Puente cada setmana una AI tampoc t'ho fa.

Flipeu… youtu.be/CTmpKpsWUx8?...

Ja ho tinc. La divisió DEFINITIVA entre la música popular del segle XX i la del XXI és aquesta: on abans hi havia trens ara hi ha Uber. Us ho demostraré: www.lyrics.com/lyrics/train www.lyrics.com/lyrics/uber

"Es revisor sembla bon tiu, du molta barba i em somriu. Serem tres comptant un moix, ara puja en Peter Tosh. D'aquí un any el mataran, a ca seua disparat. Però ell està tranquil, fumant herba amb molt d'estil" Leonmanso: "Es tren" leonmanso.bandcamp.com/album/jardin...

ICE Agents Wait At Edge Of Delivery Table To Deport Newborn

He demanat a un desconegut per Bluesky si em podia ajudar a confirmar una dada sobre un episodi de la vida d'un músic. No només m'ha respost sino que abans de respondre s'ha pres la molèstia de contrastar-ho amb el biògraf del músic en qüestió. Mira, jo què sé. Hi ha una mica d'esperança.

"Lectura fàcil".

Si ets una mica stalker de The Bad Plus -que pleguen definitivament al 2026- això t'encantarà. Ethan Iverson, que va ser pianista del grup, passa comptes, fa les paus amb el passat i explica com un grup de músics de jazz va saber tocar les tecles pop com cap altre. Agredolç i amb molta substància.

No l'havia sentit sencer fins avui. Per fi he pogut trobar-ne una còpia en CD. Em semblava que valia la pena sentir-lo en aquest format. I sí. Crec que no he sentit mai un disc que soni com "Lux". Encara no sé què vol dir, això. Però vol dir alguna cosa.

"De la meva vida, qui en sap és el meu llit i els meus amics, i jo", escrivia Julio Iglesias el 1981. Sembla que el llit ha començat a parlar. www.ara.cat/1_55b975?utm...