"Mira com un país tracta els seus mestres i sabràs quin futur està construint." ✍️ Ací el meu article d'avui: perecardus.substack.com/p/el-futur-d... #VagaEducativa

La senzillesa no és el punt de partida. És una conquesta. Un nou escrit breu al meu Substack: perecardus.substack.com/p/la-senzill...

Els problemes apareixen sols, però les solucions sempre necessiten algú disposat a imaginar-les. 👉 Nova reflexió al Substack: perecardus.substack.com/p/ets-un-sol...

Un antídot per educar la mirada, afinar el pensament i sostenir la vida interior ✍️ Ací el meu escrit a substack --> perecardus.substack.com/p/lectura-i-...

Hi ha un cansament nou que no es cura dormint perecardus.substack.com/p/per-que-ca...

No trobes que podríem entendre la vida (i la mort) com alguns pobles africans? perecardus.substack.com/p/mentre-alg...

"Avui intentaré escriure els pensaments que poden semblar contradictoris, però que, em sembla, són complementaris" perecardus.substack.com/p/celebrar-l...

"Massa sovint ‘deixar fluir’ s’ha convertit en una manera elegant de no implicar-se." 📌 Heus ací la meva reflexió sobre això del 'deixar fluir': open.substack.com/pub/perecard...

Em costa trobar una posició còmoda. Potser perquè no n’hi ha cap. Potser el repte no és jutjar-les, sinó aprendre a habitar aquesta ambivalència sense simplificar-la. open.substack.com/pub/perecard...

"L’altre dia caminava per un bosc que conec des de fa anys. Hi he estat a l’hivern, amb la terra dura i les branques nues; a la primavera, quan tot comença de nou; a l’estiu, amb l'olor espessa de fulla escalfada; i a la tardor, quan el terra cruix." open.substack.com/pub/perecard...

Passions antigues. Debats que creiem nous. open.substack.com/pub/perecard...

Mig any sense la mare. I cada dia amb aquests records: open.substack.com/pub/perecard...

Amb la manera com mirem també construïm el món que habitem open.substack.com/pub/perecard...

Tres hores. Dinou personatges. Una taula. I la història d’Irlanda del Nord entrant sense demanar permís. Apunts d'un vespre acompanyat de Jez Butterworth, Julio Manrique i dinou comensals més: open.substack.com/pub/perecard...

Un dia per recordar, el d'avui.

Lectura d'un llibre-regal d'Irene Cordón: erudició i ànima a la riba del Nil perecardus.substack.com/p/sota-els-e...

Som asseguts al voltant d’una taula amb cadires còmodes, d’aquelles amb respatller alt que conviden a quedar-s’hi una estona més del previst... open.substack.com/pub/perecard...

I tu, com la vius, la vida? Com t'han dit que ho facis o com realment et convé? open.substack.com/pub/perecard...

I si la sorpresa no fos casualitat, sinó actitud? Sobre la joia de l’imprevist i l’art de viure amb els ulls oberts. open.substack.com/pub/perecard...

Una cua, un taulell i dues maneres oposades d’estar al món... No és una anècdota: diu molt més del que sembla. open.substack.com/pub/perecard...

Fa temps, algú que es dedica a l’acompanyament psicològic em va regalar una imatge que m’ha quedat gravada... open.substack.com/pub/perecard...

He tornat a veure #Sirat. Amb menys trasbals i més preguntes. I amb la certesa que la incomoditat, aquí, no és un defecte: és el camí. open.substack.com/pub/perecard...

Aquest 2026 vull canviar una cosa petita que, per mi, no ho és tant: la manera de llegir. Sobre llibres oberts, llibres pendents i el desig de llegir millor. open.substack.com/pub/perecard...

✍️ He llegit aquesta meravella i n'he tret aquestes conclusions: open.substack.com/pub/perecard...

I si parlem clar d’una vegada? open.substack.com/pub/perecard...

Un món molt semblant al nostre, però lleugerament diferent. ‘Cavall, atleta, ocell’ és una lectura que s’empassa sola i que et deixa pensant molt més del que sembla. open.substack.com/pub/perecard...

Retrat d’un moment irrepetible de la història del cinema amb intel·ligència, ritme i una lleugeresa molt ben trobada open.substack.com/pub/perecard...

I si escapar no fos fugir del món, sinó tornar-hi? open.substack.com/pub/perecard...

Que bèstia que és el goig estètic de traduir un passatge d'una poètica insondable. Que es fotin, les màquines! Això és tot nostre!

Els faraons no han desaparegut: han canviat de piràmides. Un llibre breu, irònic i rigorós, sobre com el poder continua fent servir les mateixes eines de sempre. Ací una petita ressenya del llibre d'Irene Cordón Solà-Sagalés amb @arallibres.bsky.social open.substack.com/pub/perecard...

El que realment està en joc 👉 Ho fem córrer? open.substack.com/pub/perecard...

Hi ha hiverns que no són una estació. I finestres que no són només finestres. S’entén com em sento? open.substack.com/pub/perecard...

Amb els anys, algunes idees es van imposant soles. Aquesta n’és una. open.substack.com/pub/perecard...

I si els nostres referents no fossin els que criden més fort? Una petita reflexió sobre a qui escoltem, per què, i què diu això de nosaltres. open.substack.com/pub/perecard...

Un agraïment discret com el teu gest Sobre les persones que hi són quan el món trontolla, sense fer soroll, sense demanar res. He escrit sobre això: open.substack.com/pub/perecard...

Segur que ho vols llegir? open.substack.com/pub/perecard...

Mirar no és innocent. Cada mirada configura la realitat i el món a la seva manera. Quina estem construint avui, entre tecnologia, comunicació accelerada i pensament fragmentat? open.substack.com/pub/perecard...

Vivim, però sembla que no n’hi ha prou. Cal fer, mostrar, explicar, demostrar. Avui escric sobre aquesta vida que no en té prou de viure. open.substack.com/pub/perecard...

Vols saber què m'ha passat? open.substack.com/pub/perecard...

Que puguem caminar plegats, tu i jo i qui sigui, encara que sigui poca estona, que la cançó soni quan més ens cal... Bon 2026! open.substack.com/pub/perecard...

Recordar no és una àncora, és un rem. Aprendre a viure, mirar, conèixer i entendre en un món d’un sol ús. open.substack.com/pub/perecard...

Una mena de carta a mi mateix cercant la seva resposta open.substack.com/pub/perecard...

Ací parlo d’un dinar de Nadal amb el pare i l’àvia, de noranta-cinc anys de dedicació silenciosa i d’un plat senzill que ho diu tot. open.substack.com/pub/perecard...

Avui he escrit un text especial. No parla d’un cim ni d’una proesa, sinó de cent setanta-tres metres que serveixen per fer lloc a una absència molt gran. De caminar abans de seure a taula. De Nadal, de la mare i d’un paisatge que ajuda a respirar. perecardus.substack.com/p/cent-setan...

És curiós veure algú que coneixes bé parlant públicament i deixant anar una mentida rere l'altra amb tota la naturalitat mentre la gent l'aplaudeix. Fa pensar la quantitat de personatges falsos que una es menja també.

Una petita teoria domèstica sobre encaixos inesperats entre l’ironia i l’esperança perecardus.substack.com/p/totes-les-...

Un elogi de guardar, esperar i entendre perecardus.substack.com/p/es-mes-imp...

Parlar és arriscar-se. A vegades, també és mullar-se. 💦 perecardus.substack.com/p/on-hi-ha-u...

Hi ha alguna cosa profundament desajustada en la manera com repartim el reconeixement professional. No parlo només de salaris, que també, sinó de prestigi social, de consideració, de relat. En parlo en aquest petit escrit: perecardus.substack.com/p/un-prestig...

Un breu article sobre aquests anys que diem “per oblidar”. Sobre el dol, l’aprenentatge i com canvia la manera de mirar la vida després d’allò que no volíem viure. Si et ve de gust llegir-lo amb calma, el comparteixo aquí: 👉 Un any per oblidar? perecardus.substack.com/p/un-any-per...