Una breu reflexió sobre el parany del llenguatge de les solteres i els solters ✍️ --> perecardus.substack.com/p/separats-p...

✏️ He escrit aquesta breu reflexió. Espero que la trobis interessant: perecardus.substack.com/p/com-tomaqu...

Seria possible en cap altre ofici? perecardus.substack.com/p/allo-que-c...

Hi ha una distinció senzilla que, quan s’incorpora, canvia la manera de viure Una breu reflexió de vida: perecardus.substack.com/p/un-criteri...

L’he llegit d’una revolada. 'Rosa candida' d’Auður Ava Ólafsdóttir té una prosa que t’empeny endavant sense resistència. Heus ací unes observacions: perecardus.substack.com/p/quan-escri...

El misteri de crear no és el resultat, sinó el camí. I poques vegades el podem veure tan de prop. 👉 Nou article: perecardus.substack.com/p/baro-devel...

Vius aquesta tensió que travessa moltes vides: la que hi ha entre planificar i improvisar? Llegeix aquesta breu reflexió: perecardus.substack.com/p/que-linesp...

"Mira com un país tracta els seus mestres i sabràs quin futur està construint." ✍️ Ací el meu article d'avui: perecardus.substack.com/p/el-futur-d... #VagaEducativa

La senzillesa no és el punt de partida. És una conquesta. Un nou escrit breu al meu Substack: perecardus.substack.com/p/la-senzill...

Els problemes apareixen sols, però les solucions sempre necessiten algú disposat a imaginar-les. 👉 Nova reflexió al Substack: perecardus.substack.com/p/ets-un-sol...

Un antídot per educar la mirada, afinar el pensament i sostenir la vida interior ✍️ Ací el meu escrit a substack --> perecardus.substack.com/p/lectura-i-...

Hi ha un cansament nou que no es cura dormint perecardus.substack.com/p/per-que-ca...

No trobes que podríem entendre la vida (i la mort) com alguns pobles africans? perecardus.substack.com/p/mentre-alg...

"Avui intentaré escriure els pensaments que poden semblar contradictoris, però que, em sembla, són complementaris" perecardus.substack.com/p/celebrar-l...

"Massa sovint ‘deixar fluir’ s’ha convertit en una manera elegant de no implicar-se." 📌 Heus ací la meva reflexió sobre això del 'deixar fluir': open.substack.com/pub/perecard...

Em costa trobar una posició còmoda. Potser perquè no n’hi ha cap. Potser el repte no és jutjar-les, sinó aprendre a habitar aquesta ambivalència sense simplificar-la. open.substack.com/pub/perecard...

"L’altre dia caminava per un bosc que conec des de fa anys. Hi he estat a l’hivern, amb la terra dura i les branques nues; a la primavera, quan tot comença de nou; a l’estiu, amb l'olor espessa de fulla escalfada; i a la tardor, quan el terra cruix." open.substack.com/pub/perecard...

Passions antigues. Debats que creiem nous. open.substack.com/pub/perecard...

Mig any sense la mare. I cada dia amb aquests records: open.substack.com/pub/perecard...

Amb la manera com mirem també construïm el món que habitem open.substack.com/pub/perecard...

Tres hores. Dinou personatges. Una taula. I la història d’Irlanda del Nord entrant sense demanar permís. Apunts d'un vespre acompanyat de Jez Butterworth, Julio Manrique i dinou comensals més: open.substack.com/pub/perecard...

Un dia per recordar, el d'avui.

Lectura d'un llibre-regal d'Irene Cordón: erudició i ànima a la riba del Nil perecardus.substack.com/p/sota-els-e...

Som asseguts al voltant d’una taula amb cadires còmodes, d’aquelles amb respatller alt que conviden a quedar-s’hi una estona més del previst... open.substack.com/pub/perecard...

I tu, com la vius, la vida? Com t'han dit que ho facis o com realment et convé? open.substack.com/pub/perecard...

I si la sorpresa no fos casualitat, sinó actitud? Sobre la joia de l’imprevist i l’art de viure amb els ulls oberts. open.substack.com/pub/perecard...

Una cua, un taulell i dues maneres oposades d’estar al món... No és una anècdota: diu molt més del que sembla. open.substack.com/pub/perecard...

Fa temps, algú que es dedica a l’acompanyament psicològic em va regalar una imatge que m’ha quedat gravada... open.substack.com/pub/perecard...

He tornat a veure #Sirat. Amb menys trasbals i més preguntes. I amb la certesa que la incomoditat, aquí, no és un defecte: és el camí. open.substack.com/pub/perecard...

Aquest 2026 vull canviar una cosa petita que, per mi, no ho és tant: la manera de llegir. Sobre llibres oberts, llibres pendents i el desig de llegir millor. open.substack.com/pub/perecard...

✍️ He llegit aquesta meravella i n'he tret aquestes conclusions: open.substack.com/pub/perecard...

I si parlem clar d’una vegada? open.substack.com/pub/perecard...

Un món molt semblant al nostre, però lleugerament diferent. ‘Cavall, atleta, ocell’ és una lectura que s’empassa sola i que et deixa pensant molt més del que sembla. open.substack.com/pub/perecard...

Retrat d’un moment irrepetible de la història del cinema amb intel·ligència, ritme i una lleugeresa molt ben trobada open.substack.com/pub/perecard...

I si escapar no fos fugir del món, sinó tornar-hi? open.substack.com/pub/perecard...

Que bèstia que és el goig estètic de traduir un passatge d'una poètica insondable. Que es fotin, les màquines! Això és tot nostre!

Els faraons no han desaparegut: han canviat de piràmides. Un llibre breu, irònic i rigorós, sobre com el poder continua fent servir les mateixes eines de sempre. Ací una petita ressenya del llibre d'Irene Cordón Solà-Sagalés amb @arallibres.bsky.social open.substack.com/pub/perecard...

El que realment està en joc 👉 Ho fem córrer? open.substack.com/pub/perecard...

Hi ha hiverns que no són una estació. I finestres que no són només finestres. S’entén com em sento? open.substack.com/pub/perecard...

Amb els anys, algunes idees es van imposant soles. Aquesta n’és una. open.substack.com/pub/perecard...

I si els nostres referents no fossin els que criden més fort? Una petita reflexió sobre a qui escoltem, per què, i què diu això de nosaltres. open.substack.com/pub/perecard...

Un agraïment discret com el teu gest Sobre les persones que hi són quan el món trontolla, sense fer soroll, sense demanar res. He escrit sobre això: open.substack.com/pub/perecard...

Segur que ho vols llegir? open.substack.com/pub/perecard...

Mirar no és innocent. Cada mirada configura la realitat i el món a la seva manera. Quina estem construint avui, entre tecnologia, comunicació accelerada i pensament fragmentat? open.substack.com/pub/perecard...

Vivim, però sembla que no n’hi ha prou. Cal fer, mostrar, explicar, demostrar. Avui escric sobre aquesta vida que no en té prou de viure. open.substack.com/pub/perecard...

Vols saber què m'ha passat? open.substack.com/pub/perecard...

Que puguem caminar plegats, tu i jo i qui sigui, encara que sigui poca estona, que la cançó soni quan més ens cal... Bon 2026! open.substack.com/pub/perecard...

Recordar no és una àncora, és un rem. Aprendre a viure, mirar, conèixer i entendre en un món d’un sol ús. open.substack.com/pub/perecard...

Una mena de carta a mi mateix cercant la seva resposta open.substack.com/pub/perecard...

Ací parlo d’un dinar de Nadal amb el pare i l’àvia, de noranta-cinc anys de dedicació silenciosa i d’un plat senzill que ho diu tot. open.substack.com/pub/perecard...