Solstici! A partir de demà es comença a escurçar el dia i a més a més els humoristes nostrats aviat faran les seves vacances. Doncs no tot son males notícies encara que tot just estigui començant l'estiu.

Oh, que estrany! Un altre article sobre política o economia espanyoles en diaris anglosaxons amb el sintagma "The party is over" al títol.

La calor denigra

El cabaler de cal Bobal fent la selectivitat i jo fent un cafè. Els privilegis de la generació tap.

Quan sóc dalt la serra, Mare de Déu, quin sequerral. Les quadres son frontera. Ça regadiu, lla es tot secà. On t’amagues, aigua dolça? Tractors, furgonetes, cossetxadores, quads, padrins en bici, a peu uns negres cepats. Tots cap al tros, tots a pencar, uns més que altres, són les lleis del mercat.

— Lluny de la terra baixa! Fora tothom! Aparteu­-vos! — He mort el MOSQUIT! He mort el MOSQUIT! (Ho va repetint cridant mentre s’allunya.)

Ara imagina't que et toca la loteria. 6 milions d'Euros, posem per cas. Què, de què et serveix amb aquesta calor i aquesta xafogor que fa?

Creieu-me quan us dic que respecto moltíssim als subnormals que us agrada però això de l'estiu és francament asquerós.

La Vanguardia vanguardiejant.

Ara, ARA!

La IIIa Guerra Mundial serà entre Trump i Musk

El Basté fent el programa des del Primavera Sound i entrevistant a la nova estrella del pop, Leire Díaz. Tot molt espanyol. No esperàvem menys d'ell, el lider dels matins a la ràdio catalana.

Sonen unes alarmes a tot Tarragona. Deu ser que venen els espanyols.

Si vas a la tele amb la bata de boatiné i amb la reixeta dels cabells acabada de treure vol dir que encara estàs mig adormit i no saps ben bé què dius.

Un "indescriptible" després de tres adjectius explicant el substantiu. Escolti, no!

A la Patum de Berga de 2005, a les barraques, un grup anaven buscant brega, rodejaven algú i l'atonyinaven. Josep Isanta intercedí x ajudar al seu germà rodejat, fou colpejat i ferit mortalment. Tot Berga quedà trasbalsat xls fets. Hi hagué moltes i molt transversals protestes d'indignació xl crim,

Ohal·là això a tot arreu acceptant, però, que els anys de sequera tots els nostres pobles i ciutats semblaran Mollerussa.

Pica-pica de comiat per jubilació al company de feina que diu gúgle al gúguel. Ja falta menys perquè ens toqui als que diem gúguel i pica-pica.

Em costa empatitzar amb els herois postapocalíptics, quines ganes de sobreviure...

Quan durant la sequera alguns proposaven tallar boscos a les capçeres dels rius, de manera intuïtiva ja em va semblar un disbarat, no només perquè molts boscos de ribera són hàbitats amenaçats i protegits, sinó pels serveis ecosistèmics que ens aporten. Aquí Laurent Dénise ho explica de meravella!

Les flors de Catalunya.

Fa quasi cent anys d'aquest article perfecte. Joseph Roth. Who else? (Traducció de Jaume Creus).

Com m'havia arribat a agradar, de jove, Sam Shepard, la seva poètica vaquera i un pèl flipada. I aquest últim llibre que va escriure, què bonic i què bo.

L'infern serà un Plec de clàusules administratives particulars en el què tu hauràs de definir, durant la resta de l'eternitat, les prescripcions tècniques per al subministrament i reparació de tot el material, eines i maquinària necessaris perquè una brigada de 5 persones faci tasques forestals.

Sant Jordi, el Barça, la Moreneta...Tres o quatre setmanes seguides com aquesta última i refem el país de dalt a baix.

Ni un petard a Tarragona : (

Bellow, Coetzee, Philip Roth, fins i tot Auster===> llibres sobre professors universitaris crepusculars que es jubilen.

Bona nit del dia més bonic de l'any, amigues!

Amichs de càmeres obertes, mireu-vos bé lo d'aquesta webcam perquè no sé on és però ja us dic jo que això no és Lo Tossal del Pla d'Urgell.

La primavera té aquesta cosa exultant que et fa pensar que encara hi ha esperança, així en general. I no.

Loles León Creu de Sant Jordi. Ok Catalunya.

Els millors periodistes catalans de la nostra generació a Roma, la ciutat eterna, la ciutat que no es va fer en un dia, la ciutat on duen tots els camins.

I Jordi Évole, ja s'ha pres el capuccino matutí a la Piazza Navona? Ens informin!

Basté i Ustrell a Roma. El Papa ja és mort però no descartem que es torni a morir.

Està tot tan ufanós amb aquestes pluges, que hasta els solars abandonats del mig de Mollerussa, cau de rates i sargantilles, fan goig.

Avui en dia tothom s'atreveix a fer crítica literària. Una d'"El soterrani" de Bernhard diu: "En 120 pàgines, un llibre curt, només hi ha un punt i a part a la pàgina 115. Estructura espessa, gens atractiva. A més el relat és volgudament repetitiu, insistent en alguns moments". Dia enlaire.

Angoixa entre els pagesos de la terreta. Que Déu hi faci més que nosaltres

Com que el Roger Pelàez no és a bluesky i ja quasi no passo per X, no m'havia assabentat de que l'havien entrevistat a El País (!). El Roger Pelàez forma part de l'única Catalunya que ara mateix m'interessa i fareu bé de llegir qualsevol cosa que digui. Per exemple: elpais.com/quadern/lite...

Vosaltres molt fer país anant per la Catalunya vella i el Pirineu, per Catalunya Nord, solcant els blats de l'altiplà central o per l'Empordà buscant les essències pàtries, però aquí qui fa país de veritat sóc jo, que sóc a la Capital de la Cultura Catalana 2025. Salou!

Carregada de cosa grega i autors sudistes, les recomanacions de confiança a @stroligut.cat

Sis mesos després he portat el cotxe a rentar. Em sento com si m'hagués confessat.

Bueeeno, ha arribat el moment de silenciar: Sant Jordi, De tothom, Llibres, Rosa, Paradetes, Pluja, la Rambla, Gentada, No és san valentín és Sant Jordi, Dia més bonic de l'any, Xavier Bosch, i tres noms més.

No he llegit quasi mai literatura llatinoamericana. Alguna cosa de García Márquez i de Borges, res. Segur que m'he perdut moltes coses però per més Bernabéus que hi sumis no arriba per comptar la mandra infinita que m'ha fet sempre.

Les millors relectures bíbliques, a la Segarra.

No vull ser menys, eh

Lunes

He sortit a caminar. El cel estava com si s'hi hagués cagat una oca però els camps i els rodals de bosc, què esponerosos, mon dieu.