Na Júlia Mulet ens ha fet aquesta magnífica infografia d'un estudi que vàrem fer a #Portocolom amb en Joan Moranta sobre la posidònia de la badia i els efectes de l'ancoratge a la darrera praderia que hi queda. Una bona ajuda a visualitzar el mal que fa fondeig irregular. Gràcies Júlia!

En el Dia de la Dona i la Nina a la #Ciència, celebram totes les dones que contribueixen cada dia a entendre, estudiar i protegir la mar Balear. 💜🔬🌊 #11F #11F2025 #STEM #dones #womeninscience #MarBalear

LAS MUJERES Y LA CIENCIA EN MARILLES #womenandgirlsinscience #11F 🧵👇

🍃 De pequeña, @raquelvaquer.bsky.social, coordinadora del @informemarbalear.bsky.social, veía los documentales de Jacques Cousteau y National Geographic y soñaba con recorrer el mundo y descubrir lugares indómitos. #womenandgirlsinscience

🌊 Ja pots veure el vídeo complet del 5è aniversari de l’Informe Mar Balear! www.youtube.com/watch?v=z1nx... Un projecte que és possible gràcies a totes les persones i entitats que hi participen dia a dia. Gràcies a tots per fer créixer aquesta eina de coneixement obert i col·laboratiu 💙

📣Tots els punts amb qualitat de l'aigua insuficient varen ser a Mallorca, concretament a Albercuix (Pollença) i Cala Egos (Santanyí). 📷Can Picafort, de Sebastià Torrens

🔬Formentera i Menorca son les illes amb millor qualitat de les aigües de bany amb el 100 % i 80 % del les platges amb qualitat excel·lent, respectivament. 🧫Eivissa és l’illa amb més punts per davall de l’excel·lent, amb un 29 % de qualitat bona i un 10 % de suficient.

🔊Entre els anys 2024 i 2025 s'han duplicat el nombre d'incidències per contaminació fecal a les platges de Balears, passant de 46 a 92. Entre aquests 2 anys el 88% dels punts de mostreig conserven la mateixa qualitat, mentre que un 8% empitjora la seva qualitat i un 4% la millora.

📉L’any 2025, un 70 % de les platges de les Illes Balears varen obtenir una qualificació excel·lent, mentre que al 2010 ho va fer un 95 %. L'any 2010, un 95 % dels punts de mostreig tenia una qualitat excel·lent. Això ens demostra aquesta disminució en la qualitat de les aigües de bany a Balears.

📣Les platges de les Illes Balears pateixen una pèrdua progressiva de qualitat de les aigües de bany. ⬇️Des del 2010, la qualitat excel·lent de les aigües ha disminuït i ha augmentat la qualitat bona. A més, sistemàticament les platges urbanes mostren resultats pitjors de qualitat d’aigua. Obrim 🧵!

📊 L’Informe Mar Balear 2026 s’estrena amb el nou capítol #Platges. ➡️Disponible aquí: www.informemarbalear.org/platges/ Les dades mostren un empitjorament de la qualitat de l’aigua de bany a les #Balears en la darrera dècada i una pressió creixent sobre les platges de #Menorca. 🚤🌊⛱️

📣Ben aviat publicarem noves actualitzacions de l'Informe Mar Balear! L'estudi de cada indicador ens dona la informació detallada. La suma de tots ells ens ajuda a entendre millor la mar que ens envolta. Un nou capítol disponible molt aviat!⏳

Tota la informació sobre l'Indicador de Pressió Humana es pot descarregar aquí: www.informemarbalear.org/wp-content/u...

Pots descarregar la informació detallada sobre el nombre de turistes i de places turístiques aquí: www.informemarbalear.org/wp-content/u...

L’afluència de turistes impacta l’Indicador de Pressió Humana (IPH), que mostra una clara tendència a l’alça a totes les Illes Balears. La màxina augmenta més que la mínima i la mitjana, indicant que el turisme creix a més velocitat que la població resident. Amb pics de més de 2 milions de persones.

Les places de lloguer vacaional han anat guanyant importància en relació amb les places d’allotjament turístic. A Mallorca, 1 de cada 4 places turístiques es fa com a lloguer vacacional, mentre que a Menorca és una de cada 3, a Eivissa 1 de cada 5 i a Formentera 1 de cada 2.

El nombre de places turístiques legals s'ha multiplicat per 41 en 65 anys: passant de 14.609 l’any 1959 a 607.522 l’any 2023. Es veu un increment notable del nombre de places turístiques a partir de l’any 2012 quan s’inicia un quart boom turístic: La “aribnbficació”

📈 El nombre de turistes que visiten les illes augmentava en 224.335 turistes a l’any entre 1959 i el 2000, mentre que entre el 2000 i 2024 aquest increment ha estat de 376.100 turistes a l’any. Al llarg d’aquest segle el nombre de turistes s’ha quasi doblat, passant de 9,8 a 18,7 milions.

La pressió humana i turística a les Illes Balears s’accelera en els darrers anys. El nombre de turistes que visiten les Illes Balears cada any ha augmentat de 320.000 turistes l’any 1959 fins a un màxim 18,7 milions de turistes l’any 2024; multiplicant-se per 58 en 66 anys. Foto: David Arquimbau

❌L’augment de la població visitant provoca pics de més de 2 milions de persones alhora a les Illes Balears. El màxim valor registrat fins al moment ha estat de 2.079.541 persones alhora a les Illes Balears el dia 7 d’agost de 2024.

📈L’indicador de pressió humana (IPH), el nombre de persones hi ha sobre les illes al mateix temps, mostra una clara tendència a l’alça a totes les Illes Balears.

📉Durant els darrers anys s'ha reduït dràsticament la producció d'escopinya a Menorca. Els anys 1994 i 1995 se’n varen produir 5 tones, mentre que l’any 2022 la producció va ser tan sols de 0,02 t. L’any 2023 es va arribar a les 0,5 t.

La producció d'alevins a les Balears ha augmentat molt els darrers 20 anys. L'any 2003 el seu valor econòmic va ser d'1,95 milions d'€, mentre que el 2023 va ser de 16,5. El valor econòmic total de l’aqüicultura marina a Balears ha variat entre 2,13 milions d’€ l’any 2003 i 16,7 l’any 2023.

L’aqüicultura de les Illes Balears va néixer a Menorca entorn de l’any 1880, amb els primers cultius de mol·luscs en parcs i muscleres dedicats al consum de l’illa i explotats d’una manera totalment artesanal. Entre els anys 1984 i 2007, també es va desenvolupar l’aqüicultura de peixos a Mallorca.

Sabies que l’any 2023 l’aqüicultura marina va suposar uns ingressos de 16,7 milions d’euros a les Illes Balears? Fotografia: Gàbies al Laboratori d’Investigacions Marines i Aqüicultura (LIMIA), Port d'Andratx. Autor: José María Valencia @vallobe

📱 Podeu consultar l’aplicació interactiva del SOCIB amb les dades més actualitzades a: apps.socib.es/subregmed-ma...

📊 Ja podeu consultar els indicadors 1982–2023 elaborats per @informemarbalear.bsky.social i #SOCIB, amb dades processades pel SOCIB i presentades en el marc de l’Informe Mar Balear. 📍 Podeu descarregar l’informe complet a: www.informemarbalear.org/wp-content/u...

El 2022 i el 2023, més de la meitat dels dies varen transcórrer en onada de calor marina a la mar Balear. -El 2023: 214 dies -El 2022: 202 dies El nombre de dies ha augmentat al llarg del temps, a un ritme de 2,7 dies per any. Foto: Boiling seawater. Maria Victoria Payeras Cifre cedida a #MARE

📢 🌊 Onades de calor marines a la mar Balear: més freqüents, més intenses i més duradores. El 2023 es varen registrar 214 dies d’onada de calor marina —gairebé el 60 % de l’any! 🌡️🌊 Obrim fil🧵 Fotografies: -David Arquimbau -Explorando el Faro de Cala Figuera Foto: Pep Aguilar Aguiló cedida a #MARE

Algunes xifres de la disminució de la pesca professional. Entre 1950 i 2023: -El nombre d’embarcacions s’ha reduït un 80%, passant de 1.265 a 257 📉 -La tripulació s’ha reduït un 91%, passant de 4.976 a 461 📉 Fotos: David Arquimbau

Mentre que el nombre d’embarcacions de pesca professional disminueix 📉, el de pesca recreativa augmenta 📈. Foto: David Arquimbau

Coneixes la situació del sector pesquer a les Illes Balears? Sabies que hi ha 46 embarcacions de pesca recreativa per cada una de professional? Obrim fil 🧵 Fotos: Xavier Mas Sebastià Torrens

🔴 Tursiops demana al Ministeri la creació d’una Àrea Marina Protegida al nord de Menorca per la cria de catxalots. ↘️

Recomanam que l'ullàs s'inclogui al llibre vermell d'espècies amenaçades de les Illes Balears i considerar-lo en perill d'extinció

Les captures d'ullàs (Centrophorus uyato) a la llonja de Palma s'han reduït un 77% entre el 2009 i el 2020. Aquesta tendència suggereix que està en perill d'extinció a Mallorca. Fotografia d'ullàs a la llonja de Palma de Biel Morey

Dades de les descarregues de pesca a la llonja de Palma mostren un estat de conservació molt vulnerable per 3 espècies de taurons: la mussola (Mustelus mustelus), el gatvaire (Scyliorhinus stellaris) i l’ullàs (Centrophorus uyato). Aquestes 3 espècies es poden pescar i vendre a les peixateries.

Sabies que hi ha 59 espècies de taurons i rajades registrades en aigües de les Balears, de les quals 30 estan amenaçades i 6 ja es consideren extintes localment? Foto: Pedra de peixateria amb petits taurons @marillesfoundation.bsky.social Obrim 🧵:

Feliç dia de la Mediterrània! Quina millor manera de celebrar-ho que amb una meravellosa fotografia d'una gorgònia vermella (Paramuricea clavata) amb un exemplar de l’ofiura Astrospartus mediterraneus? Autor: Xavier Salvador

Hola, Bluesky!💙 Voleu conèixer a fons la mar Balear? Idò ens heu de seguir 😉 Podeu trobar tota la informació sobre la nostra mar a www.informemarbalear.org/home-catala/a

Hola, món!💙