Comença temporada de la cuina del Bacallà, moltes receptes i 2 creades per cuiners que s’han fet tradicionals: el Bacallà a la manresana d’ Ignasi Domènech i el Bacallà a la mussolina de Josep Mercader, temporada de bunyols de vent i de l’Empordà. Imatge un bacallà a la paret del rest Oporto de Bcn.

Còctel de gambes, còctel de marisc, als anys 70 era plat estrella als restaurants i a les cases per dies de celebrar (i encara present en algunes cases i restaurants). Un altre plat de moda d’una època no incorporat a la cuina tradicional, perquè moda i tradició tenen ritmes diferents.

Embotits i cansalada del rebost del1800 Escola tedesca

Pot d’olives i pot d’albercocs, d'ara fa uns 300 anys. Detalls de dues obres de Jean Siméon Chardin (1699–1779)

A punt per afegir-hi l'arròs, una variació d’una recepta escrita ara fa 279 anys, de Fra Roger de l’Art del menjar, de cuina menorquina (1747). Amb api, pastanaga, panses, safrà i claus d'espècia, hi he afegit un porro que tenia a la nevera, per dinar d’avui!

Maria Vos (1824-1906)

Porró de fa més de 250 anys! i més peixos de Carlo Magini (1720–1806)

L'olla i cullerot com m'agraden, de fa més de 250 anys! Carlo Magini (1720–1806)

De fa més de 250 anys! Carlo Magini (1720–1806)

El gust de la cuina canvia amb les energies i els atuells, hi ha estris mil·lenaris com la cassola de terra o les paelles de ferro, continuem fent-les servir, aquí alguns, però al món són moltes cuines les fan servir i ho fan amb foc de llenya.

A finals 70 i els 80 segle passat, la carn al pebre negre o pebre verd amb crema de llet es va posar de moda i no s’ha pas introduït a la cuina tradicional, ni el plat, ni la crema de llet, separar modes en la cuina d’una època i la cuina tradicional és el temps que ho diu.

Collint cols, les receptes de col són tradicionals a més d’una cuina, aquí en posem a l’escudella i carn d’olla, a la escudella barrejada, fem farcellets farcits o no i el trinxat sonles receptes emblemàtiques. Florimond van Acker, 1858-1940

M'agradaria tenir aquesta olla amb tres peus incorporat, no és per la olla, encara ara se’n fa, és que no tinc llar de foc. Étienne Jeaurat Vermenton (1699-1789)

A anar al Mercat a la llum de les espelmes. Fins l’electricitat, i havia els d’abans que surti el sol, els nocturns i tots els de les zones nòrdiques amb poques hores de sol al dia. Petrus Van Schendel (1806-1870)

He quedat amb en Jaume Aubanell, que fa anys dirigeix i crea els cursos Cuinem [i mengem] la Història, que es fan cada any a Arqueonet i hem anat al Bo de Bernat al carrer Urgell i m’ha convidat a dinar, un plaer perquè xerrem pels descosits d’història cuina.

Ahir ja vaig posar del viatge d'ingredients, però que la cuinera hagin de ser autòctona? I sobre paisatge, llavors una cuinera dels Pirineus no pot cuinar un romesco? De la paella, segons ell, només la fan bona els valencians, ho diu en una altra pàg. ... Llibre: Pollastre i Llagosta (1952)

Els ingredients de van anar cap a Japó al llarg dels segles i que han forjat la seva cuina. Pels que diuen que la cuina bona i autèntica no viatja, és localista, com ho deia Josep Pla (demà poso la cita literal) El viatge d'ingredients i receptes datat des de el neolític.

La noia de les cireres de Joseph Caraud (1821-1905)

Parant taula, per berenar? Pels postres i cafè? De Victor Gabriel Gilbert (1847-1933)

Menjant sopa, el que he vist primer són els esclops i he recordat la cançó francesa, que vaig aprendre de petita, tot estudiant francès i encara recordo estrofes i a vegades encara la taral·larejo « En passant par la Lorraine, avec mes sabots… » Victor Gabriel Gilbert (1847-1933)

L’espiral és a l'ADN, a les galàxies, a la vinya, la falguera o la closca dels cargols. Sempre evoca el creixement ordenat i la vida. A la prehistòria la dibuxaven i gravaven a les pedres, poso una de fa més de 5000 anys a Newgrange, Irlanda. I a les cuines del món l’han reproduït a la cuina.

De quan van domesticar els animals i va canviar el gust, començà el gust dels derivats làctics a la cuina i el gust de les carns es tornarem més tendres.

El valor de l’arròs segons Josep Pla, completament diferent d’un llibre al altre, del Pollastre i Llagosta (1952) al El que hem menjat (1981) 29 anys de diferència i és legítim canviar de gustos, però quan és tanta sempre em sorprèn.

La magrana, una fruita amb molta simbologia, el temple del rei Salomó estava decorat amb aquesta fruita, símbol de la vida i la fertilitat a moltes zones del món, com a la Xina. Juan van der Hamen (1596-1631)

Amb Abrilskitch i al Rincón del artista, hem quedat per esmorzar, em porta el regal de Nadal, un Panettone de Daniel Jordà, que no hem va arribar que boníssim!!!! Desprès hem anat al Catcao juntes, un bon matí.

Amb Norbert Simó de CatCao on fa xocolates molt bones, m’he firat! Molta il·lusió anar-lo a veure, va ser alumne a l‘Escola d’Hosteleria de Sant Pol. El disseny i logo és també seu. C/Rocafort 9

A mitjans dels 70 del segle passat, fer rostit de porc farcit amb prunes es va posar de moda i es feia a casa i es comprava fet i no s’ha pas introduït a la cuina tradicional, separar modes en la cuina d’una època i la cuina tradicional és el temps que ho diu.

Avui esmorzat una pera, un brioix i dàtils. He recordat aquesta portada del setembre de 1990 i aquí la teniu!

La Taula de la cuina, amb el seu calaix pel pa, pernil i embotit amb pa, vi i poma i taronja amb fulles, un bon àpat! de Christian Berentz (1658 – 1722) del 1717

Nena mira pintor i mare mira el que està fent la nena, dos llegint el diari i dos miren el carrer. Retrat de la família Hirschsprung de Peder Severin Krøyer (1881)

Vi i rosa de Hermann van der Mijn (1684-1741)

Caminant pel Paral·lel, he retrobat el Bar Borrell, des de 1909! al núm. 84, he fet un cafè i gaudit del gran mirall amb publicitat antica i un gran tap de xampany i de taules de mabre i cadires Thonet. un altre dia més tresors d'aquest carrer, que n'havia tingut tants als anys 20 o 30.

Plat de sopa de María Blanchard (1925) de la seva etapa post cubisme al Musée d'Art Moderne de Paris

Restaurante d’arqueogastronomia a Zaragoza. Per dinar menús del segle XXI, per sopar una època de la història, canvia cada 4 mesos, ara fan Roma, també faran un taller d’espècies i condiments el 28 de febrer, quina vaixella romana més bonica! argarestaurante.es

Nena amb dolços o La llaminera i El nen del Gelat de María Blanchard (1924) de la seva etapa post cubisme al Musée d'Art Moderne de Paris

De pícnic, brindant, festejant i les botelles a la cistella de vímet, de James Tissot (1836-1902)

buscant el sifó de Joan Gris, el quadre que vaig posar ahir he trobat aquest llibre sobre sifons i com que és objecte de col·leccionisme potser un bon regal: lelivredart.com/project/siph...

El Sifó de Juan Gris (1887-1927)

Una altre delicia que varem fer a casa fa uns dies, per menjar amb pa, torradetes o picos: HIPOTRIMMA, una crema de formatge de l'antiga Roma del llibre d'Apici. (foto de Josep): Formatge fresc, Pinyons,Panses, Dàtils, Pebre, Sèseli Menta seca, Mel, Vinagre, Oli d’oliva, Vi dolç reduït i Gàrum

Llegint a taula amb vistes al port, A Hotel Castle a Ramsgate, l’he buscat i aquí teniu des de on va pintar el quadre. de James Tissot (1836-1902).

Fa uns dies que no trobabem taula per dinar i varem acabar de picnic a casa amb les estovalles plenes de viandes, plats, gots i copes, vaig fer Moretum (foto Josep) una salsa de formatge, all i herbes aromàtiques.

Avui en faig! Isfiriyã d’albergínies, del s. XIII, Manuscrit anònim, receptari de temps de l’Al-Àndalus: Albergínies, pa ratllat, ous, pebre, celiandre, canyella i almorí, és entre una truita i una crep, a la imatge m’han sortit massa gruixudes, a veure avui com va.

Verats? Pelaies? Detall, Peixos i paella de Pablo Picasso (1881-1973)

Feliç dia i el del primer tortell de l’any, el més important el segon per sant Antoni i el tercer per sant Pau i així seguim el calendari llaminer

Un sifó i l’esmorzar de Peder Severin Krøyer (1893) l’artista, la seva dona i l'escriptor Otto Benzon.

Pomes de fa 400 anys de la pintora Michaelina Wautier o Woutiers (1604-1689) Detall del quadre Santa Agnès i Santa Dorotea.

Cantador de peixs 1923 de Joaquim Mir i Trinxet (​​1873 -1940)

Després de l'esmorzar, de la pintora Elin Danielson-Gambogi, 1890. Directa a la carpeta d’Ous i Art que faig cole.

Amb els millors desitgos!

Que tingueu bona entrada d’any, amb bona companyia i taula. Aquí teniu una representació d’un banquet del XVIII a Nordiska museet.