Un causa de la separació dels Beatles va ser la diferència d’estils. Quan John va dir als seus companys que se n’anava, feia una música més austera que la d’ells. Aquesta cançó n’és una mostra. Quaranta-cinc anys avui sense John Lennon. www.youtube.com/watch?v=xLy2...

“Espanya, com a creació política moderna, és el resultat final de l’expansió, i del fracàs, del projecte imperial de Castella. Molt poc, per no dir gens, s’han tingut en compte les idees o ambicions catalanes, generalment malvistes, sinó violentament derrotades.”

“La joventut és preciosa i adorable, un do dels déus. La joventut és el present més bonic de la vida, el goig efímer que, en perdre’l, hom busca desesperat en els altres.”

“em portava al record Josep Peris, qui m’havia fet estimar la poesia grega i també l’andalusina, joiosa, refrescant i deliciosa com un got d’aigua del pou que neteja el paladar per a poder assaborir el vi negre abans de l’alba.”

“No vull caure en el delit de la nostàlgia. No he deixat res enlloc. O millor, allò que vaig deixar ja no em pertany. Del passat, només en queden records, i aquests venen amb mi allà on vaig. No tinc res més que aquesta soledat acompanyant-me. La soledat i jo. Res més.”

Un homenatge als primers rocks, en el més pur estil Little Richard. Una de les meves cançons preferides d’una de les meves bandes preferides. www.youtube.com/watch?v=ZXLq...

Una novel•la generacional d’adolescència, joventut i primera maduresa. Un relat senzill i ben escrit que retrata com encaren la vida els nascuts trenta anys després que jo.

Estofat de cua de vedella. Cua de vedella, greix d’ànec, papada de porc, cebes, alls, farina, sal, pebre negre mòlt, vi ranci, brou amb poca sal, farigola, llorer, patates i xampinyons.

“De vegades quedem i mos portem tota una llista mental de queixes que no podem deixar anar en família per la salut conjugal, diguem-ne, i mos donem la raó mútuament tota l’estona i au, cap a casa que es fa fosc.”

“Cada vegada estic més convençuda que les converses curen. Que les dones xerrem entre natros sense més fi que xerrar, per buidar-nos d’angoixa, per l’alegria de saber de l’altra. Després d’explicar les penes a una amiga que saps que t’escolta, tens menys pesar a l’ànima.”

“Quan et fas més gran (...) veus la vida com una lluita fatigosa amb qui negociar: jo no me la complico, ni tan sols cerco il•lusions, a canvi, tu em deixes viure tranquil•la. Si et poses a gratar l’ànima, és pitjor; de vegades supura.”

“Aquells dos primers anys de psicoteràpia amb la Franziska em van servir per entendre que tot ve dels pares: la mare com a model a seguir i el pare com a referent a buscar;

Era molt lluny de la música que jo escoltava i vaig trigar a considerar-lo una de les grans veus. Però va ser impossible que no m’agradés aquesta peça quan va sortir, encara avui la meva preferida del cantant. www.youtube.com/watch?v=sbnN...

“-I qui no s’estima les dones? S’ha de ser molt mala persona per no estimar-se les dones, no trobes?”

“l’aulor del dinar que pujava fent-se lent a la cuina de fogons de gas, que tenia tota l’aroma de l’amor, perquè sempre he cregut que si algú cuina lent per a tu és perquè et deu estimar molt.”

Un assaig curiós, interessant i ben documentat que recorre, des dels primers velocípedes fins als models moderns, el que ha suposat la bicicleta com a innovació tècnica, en l’alliberació de la dona i en la ciència, les lletres, el cinema, el treball, la religió, l’erotisme o la guerra.

Arròs sec de muntanya. Arròs, greix d'ànec, cap de costella, cansalada, pollastre, ceba dolça, farigola, romaní, pebre vermell, vi ranci, mongeta tendra, botifarra, pebrot vermell, xampinyons i brou.

“Dissabte, a l’hora de la posta, surto a passejar en bicicleta. Reconec la sensació familiar a les mans agafant el manillar, els peus pedalant, els pneumàtics ben fins q llisquen sobre l’asfalt amb una agradable vibració q em recorre des de la base de la columna fins al moll de l’os.” Sylvia Plath

“He començat molts contes sobre ciclisme, però no n’he escrit mai cap de tan bo com ho són les curses, tant si són en un velòdrom a l’aire lliure, com si són en cobert o en carretera.” (Ernest Hemingway, París era una festa)

“A Albert Einstein li agradava molt d’anar amunt i avall en bicicleta, una activitat, deia, que no el privava de rumiar i rumiar. De fet, va ser en bicicleta que li van venir moltes de les idees relacionades amb la relativitat, la teoria que va revolucionar la física teòrica.”

Íntegrament en valencià. A Barcelona no la fan en gaires cinemes. Jo l'he vista als Girona. Aneu-hi, val la pena. Té un guió superb sobre la memòria històrica. www.youtube.com/watch?v=0MRV...

Patates a la rioja. Patates, pebrot vermell, xoriço, ceba, all, oli d’oliva, pebre vermell, vi clar, bitxo i brou.

“Val la pena fer notar que molt abans que el gran corredor italià Fausto Coppi fons investit amb el qualificatiu de “campioníssim”, Josep Maria Planes ja l’usava per designar corredors que realment tenien opcions d’obtenir el triomf en una cursa.”

No tenia ni setze anys quan vaig deixar seduir-me per la música que més li agradava a mon pare, encara que estava molt lluny del que jo estava acostumat a escoltar. www.youtube.com/watch?v=hio0...

“Susan Anthony, una de les líders més destacades a favor dels drets civils, l’any 1896 ja afirmava que a les dones anar en bicicleta els proporcionava llibertat i seguretat en si mateixes. Segurament per tot plegat, les dones van començar a anomenar la bicicleta la màquina de la llibertat.”

“En gran atractivo de la bicicleta consiste en transportarse, llevarse uno mismo, devorar distancias, asombrar al cronógrafo y exclamar al fin de la carrera: mis fuerzas me han traído.” (Horacio Quiroga, 1897)

Fa cinc anys ja em va colpir molt i ara encara m’ha trasbalsat més. Una de les lectures de la meva vida. Com en les millors pàgines de l’Evangeli, o de Dostoievski, una força surt del llibre i t’estima. Se m’acut resumir en una sola frase tot el que n’he après: cuideu-vos els uns als altres.

“Aquesta és, justament, la definició més ajustada de lleialtat, el fonament de l’amistat que, com recordava Mar Vallecillos, volem que sigui un acte polític: conèixer LA ferida de l’altre i no utilitzar-la mai.”

Romesco de galta de porc. Galta de porc, oli d'oliva, ceba dolça, tomàquet trinxat, nyores, patates noves, nap, ametlla mòlta, vinagre, vi ranci, farigola, romaní, orenga, all, pebre, safrà, sal, nou moscada i brou.

“els discursos culpabilitzadors que ens dicten la quotidianitat, siguin judeocristians, de la nova era o del nou imperi de la felicitat obligada i a tothora, sovint fan més nosa que servei.”

“l’amor, digue-li déu digue-li com vulguis, porta en si, de manera inherent, el respecte absolut pel que l’altre és i pel que pot arribar a ser, però també, i sobretot, pel que l’altre no pot, ni podrà mai, arribar a ser.”

Una bàrbara guerra fratricida i quaranta anys de dictadura sanguinària no van poder anorrear la nació catalana ni la seva llengua. I molts segles d’intents d’assimilació castellana tampoc. I que sigui per molts anys!

“Què hi ha de més violent que negar a l’altre la possibilitat de ser? Què hi ha de més violent que esborrar-li la presència, coartar-li les expressions de desig i de tendresa, inocular-li el virus de l’autoodi i la vergonya?"

Escudella barrejada. Ossos salats, carcassa de pollastre, ossos de l’espinada, cigrons, mongetes seques, cansalada, col, nap, xirivia, pastanagues, api, porros, pit de pollastre, patata, botifarra, arròs, fideus gruixuts, botifarra negra, aigua i sal.

“el que ens travessa només ens transforma si hi posem nom, i el que ens retorni el mirall no pot ser pitjor que el que seria de nosaltres si decidíssim que el que ens destorba no és, no hi és, no ens fa i no ens diu.”

Una novel•la de categoria escrita per un humanista que traspua classicisme. Té una prosa serena i unes descripcions brillants, sobretot de la ciutat de València. Amb moltes meditacions, que l’acosten a l’assaig, revelen un pensament profund i demanen una lectura reposada.

81 km amb bicicleta per Collserola i la serra de la Marina pujant Vallvidrera, el coll de Montcada, la Vallesana, la Conreria i el coll de la Ventosa amb en Berenguer i la Montse, del B2.

Avui faig Pasqua abans de Rams en compartir-vos aquesta preciosa nadala forana que va ser un èxit a la meva adolescència. www.youtube.com/watch?v=KJoh...

“potser només perdem profundament allò que no hem posseït mai, allò que ens deixa per tant una absència perfecta, la carència d’un bé no disfrutat.”

Una poesia precisa i vigorosa que descriu un món apocalíptic amb lleugeres pinzellades de claror.

“aquest cos meu creat per a la mort tossudament reclama vida.”

“-¿com viureu d’ara endavant sense l’aliment de les meves despulles, de la meva dignitat, de la meva autodefensa?-“

“No hauríeu d’haver donat mai per fet que no sobreviuríem.”

“Abans de tu, tot això eren camps d’herba cremada. Abans de tu, quatre rius: un d’asfalt que arrasa l’aire, un de rovell a les dents, un de tristesa enfangada i un d’alegria petita d’intuir-te en cada albada.”

“I tanmateix callar no ha estat mai una opció, sinó perviure en la gorja estreta. Trobar-hi el crit.”

Una introducció en català a les ensenyances de Buda. És una mica repetitiu, però m’ha sigut de profit. M’ha servit d’aproximació a aquest pensament que tenia molt llunyà. M’ha servit, sobretot, la recomanació de la paciència de l’acceptació. I el manament (també evangèlic) de tornar bé per mal.

“el que produïm en la nostra pròpia consciència, la consciència universal ens ho torna com un eco. Només podem obtenir allò que haguem produït en el nostre interior. És impossible que la consciència universal ens doni pau si nosaltres no en tenim una experiència interior palpable.” (Ayya Khema)

“Soc amo dels meus actes, hereu dels meus actes, nascut dels meus actes, lligat als meus actes, depenent dels meus actes. Tot acte que jo cometi, sigui bo, sigui dolent, d’ell heretaré.” (Buda, AN 5.57)

“Soc igual ara que quan tenia cinc anys? Evidentment, no. Cos i ment són un procés en canvi constant. Però ni es pot dir que amb l’edat que tinc ara soc una persona diferent d’aquell vailet de cinc anys ni tampoc que soc el mateix. Senzillament, soc la inèrcia d’aquell vailet.”