El que voleu és ma d'obra barata, no ciutadans integrats. En lloc de precaritzar-los amb permisos de residència anuals, oferiu-los un permís de 5 anys a condició d'assolir el B-2 i veureu quina sorpresa. Per cert que el castellà tampoc és requisit per renovar. www.vilaweb.cat/noticies/esq...

La collita avui ha estat bien.

Bon dia, però en veu baixeta per no molestar.

El tema dels argentins és una cosa...

Bon dia.

Pel primer proletariat anglès, sovint extret d'un entorn rural i inserit en un d'urbà, l'expropiació dels mitjans de producció (i, per tant, dels bens de consum produïts) va afegir un desfonament cultural a l'explotació laboral que trigaria generacions en ser superat.

Mamdani: When I ran for mayor, I said I was going to tax the rich 
Well, today we're taxing the rich...

Els canvis econòmics dominen sobre els canvis culturals, i no a la inversa. Dominar, però, no equival a determinar, ni molt menys a subsumir totalment.

La formació del mode de consum capitalista no es va basar només en incrementar la capacitat adquisitiva de la classe treballadora: va ser necessari també incrementar el seu desig, fomentar-ne la tendència emuladora, i crear-li la fam de novetats.

Jean de Vries, o perquè els vostres besavis van decidir anar a treballar a la fàbrica xiulant la cançó dels nans de La Blancaneu.

- El consum també és explotació. - També?? - També.

Quadrant el cercle de la relació força de treball-consum-plusvàlua. A vore si s'entén.

Una de romans.

Pedro pidiendo que una extraparlamentaria VOX estuviera en los debates no, nada, el procés

He fet una pausa de 3 dies en la revisió per llegir-me l'Econòmic de Xenofont i així poder afegir mitja frase i una referència bibliogràfica més per recolzar una idea que, d'altra banda, és de sentit comú. Que per què he trigat 10 anys en fer la tesi, diu.

Tot filòsof, diuen, té dos sistemes: el de Hegel i el seu. Si alguna vegada faig el meu, suposo que el seu nucli serà més o menys això.

Els atenencs van ser dels primers (si no els primers) en relacionar guerra i consum. Quan arribi a la revisió del capítol sobre Roma ja us explicaré com els romans van portar això a la seva consequència lògica amb les legions.

Tot va començar, como sempre, amb els grecs.

Aristòtil (un grec calb i amb barba) va ser el primer en establir la distinció entre valor d'us i valor de canvi, i en assenyalar el perill que per a la societat podia representar abusar del segon.

Seguim amb el moment post-dialèctic de la tesi, per dir-ho aixines. Si hi ha alguna paraula que no enteneu, podeu preguntar eh.

I arribes a aquest punt de la revisió de la tesi en el que t'adones que t'havies oblidat d'escriure la intro a cadascuna de les parts, i et dius qué cojones, ma vai a posar en mode hegelià retro total, ajajajjaj, niniatos posmodernos a mí, ajajajjaj 🥲

Pos re, escrivint la intro de la Tersera Parte de El Modo de Consumo Capitilista. Vaig tant cremat que ja no em prenc seriosament ni el que escric. Jelp.

La força viva (base material tant de la força de treball com de la força de consum) es troba en la fase final del postfordisme davant d'unes condicions d'existència contradictòries:

Sempre que veieu un anunci amb gent superguais en una cuina de mig kilòmetre quadrat, recordeu aquest fragment.

No és la industria la que produeix al ritme dels desitjos del consumidor, si no el consumidor el que desitja al ritme que produeix la industria.

Crec tenir força clar el concepte de "consumibilitat", però no trobo les paraules adequades per exposar-lo, senyal evident de que en realitat no el tinc tant clar.

Una de les idees-força que més intento treballar a la tesi és que la publicitat és una industria en sentit estricte, és a dir, que "produeix": en la mesura que crea subjectivitats, forma hàbits i emocions, està produint el que es pot anomenar la força de consum.

Recuperem la revisió de la tesi. Avui: la transformació del consum assalariat en un mecanisme afegit a la valorització del capital. No us ho perdeu!

La transició del "capitalisme competitiu" al "capitalisme monopolista", en un punt difús de la segona meitat del segle XIX, no obeeix només a un desenvolupament cec, purament mecànic, de les forces productives: va acompanyat de una millora de les condicions de vida obreres i per tant del seu consum.

La degradació de les condicions de vida de la classe treballadora no es correspon amb una fase "nova" del capitalisme, i de fet tampoc amb una fase "vella". Es correspon amb la fase "habitual". Hem de repetir una i altra vegada que l'etapa de l'Estat del Benestar va ser una excepció a la norma.

Els processos de racionalització de la activitat de consum son innegables i, de fet, cada cop més intensos. Però es tracta d'una racionalització parcial, unidimensional, que obeeix només a la lógica abstractiva i quantificadora de la realització de la plusvàlua i l'acumulació de capital.

La formació del mode de consum capitalista no és més que la manifestació, a la banda del consum, de les contradiccions que la lògica de la valorització va trobant en el seu desenvolupament i de les successives reaccions que implementa per superar-les.

Els processos de racionalització del treball de consum (com els de racionalització del treball productiu) responen en darrera instància a la necessitat d'impulsar la lògica de la valorització. La producció i realització de plusvàlua és, sempre, el principi últim darrera de la producció i el consum.

El capitalisme dels darrers 50 anys no es pot entendre sense el cada cop més accelerat cicle nova tecnologia --> especialització --> desespecialització --> nova tecnologia. Harry Braverman, encara avui, continua sent un autor de referència en aquest camp. www.muycomputerpro.com/2025/10/01/a...

La força de consum té com a primera funció la reproducció de la força de treball: això vol dir que, abans que res i paradoxalment, el consumidor s'ha de reproduir com a treballador, es a dir, com a portador de força de treball amb un valor determinable pel capital.

La capacitat de consum determina decisivament el que, per cada formació social, és el nivell de vida mínim socialment acceptable: sobre aquest mínim es constitueix el nivell de vida mitjà, i no a l'inrevés.

No estic gens content amb aquesta secció. Tinc clara la intuició de que la força de treball precaritzada té com a contracara una força de consum precaritzada, i que si la precarització de la primera cumpleix funcions sistèmiques essencials, la segona també ho ha de fer. Però no ho sé argumentar.

No siempre fuimos consumidores, o como mínimo no de bienes de consumo en la forma de mercancías. Las primeras generaciones de trabajadores industriales vivieron la pérdida de las viejas formas de consumo como una forma añadida de proletarización y un incremento de la experiencia de dependencia.

La creciente tecnologización de la actividad de consumo deriva en una relación prácticamente esquizoide con los bienes de consumo: cuanto más complejos son, mayor es la exigencia de que "aparezcan" ya no solo como sencillos de consumir, sino incluso como "naturales".

La IA completa el procés que la robotització va iniciar a les plantes productives dels 70. La automatització de la producció va anar seguida de la automatització de la distribució (cadenes logístiques dels 90), i ho és ara de la automatització de la comercialització. Llegiu Harry Braverman.

Construyendo el concepto "fuerza de consumo" sobre la noción marxiana de "trabajo vivo" y "fuerza viva".

La explotación de la fuerza de trabajo es solo una (si bien la más importante) de las formas en las que la fuerza viva es sometida (subsumida) a las condiciones de vida que impone el capital.

Una de las cuestiones que permite iluminar el estudio del capitalismo desde la perspectiva del consumo es que el valor de uso no es neutro en absoluto: su grado de acabamiento, por ejemplo, influye en su "consumibilidad" y, por tanto, en el tiempo y el esfuerzo que se necesita para consumirlo.

Un dels problemes teòrics als que porta l'anàlisi del consum capitalista: la relació treball de consum-plusvàlua.

Con el fordismo, la canalización del conjunto de la reproducción de la clase trabajadora hacia la actividad específica de consumo de mercancías es convertida en el eje articulador de lo que va a ser una nueva articulación de las estructuras en las que se materializa la ley del valor.

La reconfiguració d'alguns termes teòrics (i, per tant, de la manera d'abordar la qüestió) és en certa manera una tasca encara pendent del marxisme en relació a la activitat de consum.