Ja hi tornem, amb l'edatisme. Jo les prohibiria a qualsevol edat, les xarxes socials que evidenciïn estar dissenyades per generar addicció.

Adonar-te que molts ho fan millor que tu és angoixant, però acceptar que TOTHOM ho fa molt millor que tu és alliberador.

Mira, a mi em passa al revés, que tot aquest puzle caòtic de correus que m'ha costat un matí de recompondre podria haver estat una reunioneta de deu minuts.

Exacte, amb cafè doble em referia a doble aigualit, gràcies.

👁️ Contacte - Carl Sagan 📚 @dunallibres.bsky.social

Per avui ja en tinc prou.

Tête de moine-driven friday.

Si noteu que s'enfila molt el preu del cacau, és el meu estrès.

A aquesta hora hauria d'estar ebri de talisker i no de curro.

M'estic acostumant a fer microvacances d'hores de bona qualitat a canvi de vacances de setmanes de qualitat estàndard, i no tinc clar si m'estic enganyant.

M'estava informant sobre la ràdio DAB i

Hom em desitja un bon cap de setmana el divendres a les vuit del matí i a mi em sembla que falta un lustre per arribar-hi.

Als reis els demanaria vint-i-quatre hores seguides de desconnexió laboral, però tampoc no vull morir tan jove.

(Em) plego.

Descobrir que es poden tenir dues estufes a casa i que no passa res ha estat una revelació.

El meu lot de Nadal ha esta veure pencar el Lluís Coloma i l'Héctor Martín a una distància de centímetres.

Hauria de ser més valent i atrevir-me a dir "No" als calendaris de les farmàcies.

Es pot esperar una mierdipizza amb certa dignitat.

Fa un any que no faig vacances i em fa por agafar-ne, perquè crec que ja no voldré tornar a la feina mai més.

Si tots ens rodegem dels millors crec que no funcionarà.

Que unes ulleres només es tanquin perfectament si una vareta està lleugerament desviada és una observació que deixo aquí per si mai necessiteu una analogia inusual per a una metàfora cutre.

Expectorant sense recepta.

Un nen de deu anys berena xurros recolzat a una funda de guitarra dalt del metro i no sap l'enveja que em fa.

He comprat una cosa al web del mierdamarquet amb recollida a botiga per fer via i porto més de mitja hora fent cua.

És curiós com una simple dutxa et pot fer veure els problemes des d'un altre angle encara més problemàtic.

A veure quan es considera sexi badar al metro, sense mòbil ni llibre.

D'acord, la setmana ha anat increscendo. Ha arribat a la bústia una carta escrita a la república Sahrauí el 1999, passant per Molins de Rei i vés a saber per quantes mans més.

De moment aquesta aumetlla mig amarganta és el més emocionant de la setmana.

És el meu primer llibre signat 🫠

No vegis com m'estimulen els assumptes amb emojis, tu. Una cosa...

Intentaré sortir de la Finestres amb un llibre signat per primer cop a la vida.

Vist lo del Di'Anno a l'In-Edit. Deu ser el paio que ha desaprofitat més oportunitats de l'història.

Torno a pencar cada dia amb una rajola de xocolata a la taula. Mal senyal.

“Quien tiene un lampista, tiene un tesoro”.

📬 Interaccions #061 Sobre Internet Archive i la conservació de la memòria digital: molt més que una web, és la biblioteca universal del nostre temps. 👉 www.interaccions.cat/p/interaccio...

Tants anys de niunpaperaterra que ara reclamo factures impagades amb un 🙂. Siesque.

Gira sorpresa.

A llevar-se a les cinc i no poder fer el primer cafè fins les deu li direm dejuni impertinent.

Lo Bonamassa es dignarà a travessar els Pirineus i jo tinc entrades caríssimes quan encara falten tretze mesos. Espero que segueixi viu. Jo, vull dir, tot i que ell té el vici de cremar cigars i diet-coke, o sigui que no sé jo.

Que et regalin una rentadora és una cosa bastant guai.

Si no guanyeu res al bingo, ma mare us diu que una faena menos.

Deixar que sigui el botiguer qui et triï el fuet més curat és placebo.

🌧️🚥✨

¿Hay alguna manera de saber si vas a quemarte o no la lengua con una bebida caliente que no sea quemándote o no la lengua con una bebida caliente?

Hi ha gent que sembla que els acompanyi una veu en off, perquè va narrant en veu alta cada petita cosa que fa.

Si els extrems es toquessin, aquestes nous de la collita passada haurien de ser boníssimes.

Més de vint anys sense fumar però surto a un balcó de nit i em porto la mà a la butxaca del pit.

Quina sensació tan estranya, quan canvies de pelador de fruita.