Avui publiquem el dissetè títol de l'Arxiu Canprosa: «Cendres d’amor» d'Ignasi Iglésias. 📚 Breu i punyent, destil·la elegantment l'aportació d'Iglésias a l'escena catalana: el diàleg entre drama psicològic i teatre social. 📍 Podreu llegir-la a canprosa.cat

📚 Dels «Monòlegs» d’Apeles Mestres.

«Ja que la malaltia no em permet anar a visitar els meus pastors i boscaters […] quin remei me queda sinó treure partit dels tipus que em venen a tret de mà?» Avui parlem de «Monòlegs» d’A. Mestres, una peça clau per entendre el vincle entre escena i política. Obrim fil 🧵⤵️

La dramatúrgia mai ha estat una disciplina aïllada de la resta d'expressions artístiques. Per això l’escena catalana ha sabut acollir la pràctica dels artistes més destacables. Avui us parlem d'un dels emblemes d'aquest fet: Apeles Mestres (prohibit anomenar-lo Apel·l·l·l·les!)

Avui publiquem el nostre setzè títol tot recuperant l’obra d’una de les pioneres del feminisme català. 📚 Editem «Els ídols» de Carme Karr, un retrat irònic i polièdric de la feminitat burgesa d’inicis de segle XX. 📍 El podreu llegir a canprosa.cat

El quinzè títol de l’Arxiu Canprosa és «Lladres», una obra breu i punyent de la primera etapa d’Ignasi Iglésias. Obrim fil 🧵⤵️

Oleguer Junyent va ser l'escenògraf de la representació de «Gal·la Placídia» de Guimerà de 1909 al Teatre Novetats. Aquests documents són fragments dels teatrins a partir dels quals Junyent va concebre el palau d'Ataülf. 🎭 Extrets de l'Escena Digital del CDMAE de l’Institut del Teatre.

Si podem parlar de patrimoni dramatúrgic català és, de segur, gràcies a l’obra (dramàtica i política) d’un autor en concret. Avui us compartim un dels nostres artistes més cèlebres: Àngel Guimerà.

Un dels darrers títols que hem publicat és «Molière i la farsa dels metges». Aquest text no només és un dels primers documents de la teatrologia catalana —és un dels testimonis de la valuosa tasca pedagògica d’Adrià Gual.

L’any 1909 el Teatre Novetats va reposar «Gal·la Placídia», la primera tragèdia de Guimerà. El fotògraf Pau Audouard va fer aquest retrat de Ramon Tor, que interpretava Sigeric. Guimerà la tenia emmarcada al seu despatx. Extreta de l’Escena Digital del CDMAE.

El nostre patrimoni no és només un conjunt d’obres: és un testimoni de les inquietuds, ambicions i experiències col·lectives. La història del nostre teatre és la història del nostre país. És per això que avui us parlem del primer autor que hem editat: Santiago Rusiñol.