m’he comprat unes ulleres noves i ara llegeixo Dostoyevski amb una nitidesa preocupant.

m'estic llegint El procés de Kafka i sincerament em sembla bastant optimista comparat amb la meva vida actual.

cada cop que demano un cafè amb gel i em porten un cafè amb llet, Mercè Rodoreda encén un Ducados des de l’altra banda.

eres mu pesao, Dostoyevski.

Balleruques.

endevineu qui te la roba estesa.

tio i tia dins d'una cafeteria. sembla una primera cita. ell amb ulleres de sol. dins del local. amb certa foscor. jo que sé.

l'ansietat és tan bèstia que em fotria qualsevol cosa amb paper de fumar i m'ho fumaria.

Avui és viernes y el cuerpo lo sabe, i pel que sembla, el mal d’esquena també.

he rentat el microones. per dins. un altre èxit del vostre home que no arregla la vida però va netejant coses petites.

Unfollow si no escoltes això mínim un cop a l'any.

porto bé això de no fumar fins que em ve un moment d’ansietat forta i em quedo sense pla, com si m’haguessin tret una eina bàsica i ningú m’hagués explicat què posar al seu lloc.

Manual d’autoajuda nº1: No escriure mai sobri.

Treball de final d’Ansietat. 3r d'EGO

La fruita reina.

Estic al cotxe davant la feina fent veure que busco una cançó, però en realitat estic buscant una excusa per fugir.

Hi ha persones que maduren amb el temps, i jo fermento arengada sueca i la porto a un dinar amb amics.

Si avui m'ajupo, no torno.

Buscar feina a LinkedIn és un “escape room” sense premi. Fas totes les putes proves i al final descobreixes que el sou fa pena.

Fotu el tuit per donar constancia que hi soc i fotu el camp.