e per assó perdiment de temps deu esser fort ahirable

Cal d'iniciar-s'hi, i no badar. (O almenys badar dignament, que deia En Bertrana.)

si bé's mastega, / pot ben valer

Obrador Edèndum fa anys que no treu re. Això no pot anar.

Els anticarnerians: game's gone.

Ara, fer broma amb aquestes coses és intolerable, i jo no ho puc consentir… M’ha comprès?

Que ets saumell!

Mas pus no li ha plagut, no s’hi pot àls fer.

Doneu al fiol els Catalans del 18 i el Zelda en català. I ja el podeu aviar.

Qui pidola pels marges, qui pidola pels Marges.

Els de GDL.

[A la Catalunya amb doble xarxa. En un institut qualsevol de la línia en català. 1a hora.] Conversa a la sala de professors (amb C2): —Bones. Vaja khaleo, no? —Pos sí. Vols una galeta? —Oh, provaré una. —Estan molt bones. —Vaig a classe. Anem a veure una pel.li (sic) doblada. —En català? —Hombre!

Tots hi cal passar.

Què coi hi feies a Segòvia, Riba.

Sènyer, a la feixuga ·m tocats.

Més de 20 anys dient que el lèxic era el menys important. Apa: de cada 10 paraules, 8 en cast (les altres: merci i adeu). El més important era la sintaxi. Cap proposta? "Tinc una." Sia. I la fonètica? Cabré, 2025: "Dir pero no és tan greu com això." La Catalunya del 32% (de mentiders, segurament).

Nou diccionari de l'IEC (versió ampliada), a les llibreries habituals a partir de desembre. La faixa: (a dalt) "Corregir mata... Deixa que ja t'ho afegim." (a sota) "Deu castellanismes que no s'haurien de perdre."

Cal fer rem.

És el fet llur(a).

there the dance is.

Qui persevera, qui tituba.

Cardó: Els vius que lluiten, els difunts que penen i els que frueixen del triomf.

ffort e punyent, mas encansable verme.

Per Nadal demanaré que Flâneur faci servir un interlineat normal.

No don més de si prò en fa prou.

[S'aixeca d'un bot, perquè tothom vegi que és idiota(?)] > "Nooo waay." [Es torna a asseure, perquè tothom vegi que és idiota(?)] > "Desarrolla." [És idiota.]

No és pas cosa de fer-hi broma.

Quan era petit, al Club sovint hi entrevistaven castellans mediàtics, sempre els hi demanaven "I tu entens el català?", i els convidats, que sí, que i tant, i que quina riquesa, i el públic aplaudia cofoi (l'Om els hi obria un parèntesi: cal de ser obvis), i jo no sabia qui collons era cap d'ells.

δυσμαθέστερον εἶναι καὶ ὧν ἔμαθον ἐπιλησμονέστερον

Ara hem de fer veure que, al costat del «bueno», no ens hi han afegit —com aquell qui res— el «pero». De la mateixa manera que vam passar de «Això rai! Lèxic... total, re!» a «Bé, una mica de sintaxi(s)»... i a l'últim: «Rebufa, quines esses...» «És normal que hi perdem el bou... i l'esquella...!»

A l'últim videoclip d'aquesta «colla de veure» (@santrocs.bsky.social) s'hi ha esmunyit un singular anecdòtic. Que no en pensa dir re ningú? Bufa, Llemosínia, que ets difícila quan vos...

أليس كذلك ؟

ἡμέες δὲ οἱ μηδὲν γράφοντες

Maldar d'esma.

Era de preveure que del capítol dels «No-russos» ne pervindria més mal que bé. «El pitjor català és el que no es parla» és la línia vermella dels apallissats; l'ultimàtum dels desnerits. L'això t'ho passo però no hi tornis dels resignats a deixar-se fer. No combat els de fora; censura els de dins.

His nos conseuimus agros !

لكل يوم شره

οὐκ ἔστ' ἔτυμος λόγος οὗτος.

παρέδραμον [...] ὡς οὐδεὶς Ὀδυσσεὺς Σειρήνων μέλη.

Qui riu últim riu darrer.

Si mai per mai us hi repenséssiu...

هذا يكفي لليوم

El romanço i la cabòria, cosins segons.

ما عندي وقت لهذا كله

uentorumst, quodcumque paras.

Interea magno misceri murmure caelum incipit, insequitur commixta grandine nimbus, et Tyrii comites passim et Troiana iuuentus Dardaniusque nepos Veneris diuersa per agros tecta metu petiere; ruunt de montibus amnes. (Aen., IV, 160-165)

All's past amend.

▰▰▰▱▱▱▱▱▱▱ 30%