Mazón defenestrat i n'entra un de Finestrat.

@zohrankmamdani.bsky.social shows us how to fight back - without throwing ANY minority under the bus.

Sabies que el títol de «LUX» fa referència a la luxació cervical que va patir Rosalía de tant de mirar cap a una altra banda per no haver de pronunciar-se sobre Palestina?

ASMR per a vosaltres.

Allà tenen Mamdani, ací estem mal d'ànims.

Cada volta que entre a Grindr.

Ja que ho copiem tot dels EUA, no estaria malament anar buscant Mamdanis a les nostres ciutats. Això sí, no s'hi val a reproduir només la tipografia o l'estil dels vídeos. Adreçar-se a les classes populars, no replegar-se davant dels atacs, posicionar-se fermament, tindre un programa clar i aterrat…

És curiós com en general avorrisc els grups guitarreros i, en canvi, sent una fascinació tan gran per TAB. La setmana passada els vaig veure en directe per enèsima volta i confirme que són un dels meus grups preferits.

Creieu que Mamdani, després de setmanes de campanya parlant amb tantes persones, tindrà… ressaca de Zohran?

Creieu que Mamdani, després de setmanes de campanya parlant amb tantes persones, tindrà… ressaca de Zohran?

No vaig participar en el debat sobre Rosalía i la religió, però necessite que parlem de «Los domingos».

Un Mamdani per a València, per favor. Segurament ens decebrà igualment, però com a mínim fa goig veure algú que sap parlar clar i transmet un poc d'il·lusió.

Vent i calor, la pitjor combinació possible.

En el que queda d'any s'estrenaran quatre pel·lícules protagonitzades per Josh O'Connor. Farà de lladre, rector, vaquer i músic. Quin tros d'actor.

Demà tenim una de les nits d'albaes més boniques i potents que hi ha a la ciutat de València: la nit d'albaes del Pouet de Campanar. Una passejada anual per mantindre la memòria del barri que fou arrassat per Nou Campanar. Convoca la bona gent de la Taula per la Partida. Apropeu-vos!

El fa gràcia que À Punt haja triat este eslògan perquè pareix que parle del procés de castellanització que estan patint els mitjans públics valencians. À Punt: de tu a tú.

S'han multiplicat?

Group of Austrian and German International Brigade volunteers resting in Benissa, Alicante, September 1937. From book "Voluntarios austriacos en la España republicana". Wonder what they're listening to. Erich Wolf, holding the record, later survived Auschwitz and Mauthausen.

Res com descobrir un músic en una pel·lícula, viciar-se de mala manera a les seues cançons... i trobar que toca d'ací a unes setmanes a València.

Divendres vaig anar a veure «Estrany riu» i encara no he deixat de pensar-hi. ❤️‍🩹

Fent exercicis de pes a casa com si fora un presidiari... mentre escote Lorena Álvarez.

A este pas, Anagrama acabarà publicant les llistes de la compra de Mariana Enriquez.

Sobre açò d'haver-se criat sense transport públic: no sabeu com em va costar entendre el vers "llega tarde el 28" de LODVG. No estava familiaritzat amb el concepte bus de línia. Durant un temps, quan vaig aprendre sobre el cicle menstrual, fins i tot vaig pensar que parlava d'un retard de la regla.

Escoltant SOAD en el transport públic com quan tenia 15 anys (excepte que en aquell moment vivia en un lloc on no hi havia transport públic).

Hidrogenesse cantaven sobre la tristesa de les botigues d'animals, però no vos semblen encara més tristes les botigues de disfresses????????

A la faena he de dinamitzar uns grups de conversa i estava pensant de muntar una versió casolana de «Make Some Noise».

El psicòleg em va demanar que li enviara una cançó amb què em sentira identificat en este moment i la primera que em va vindre al cap va ser «El hombre que casi conoció a Michi Panero» 😶‍🌫️.

Un servei de vehicle compartit per a amants de la literatura: «Nuestra parte de coche».

Un servei de vehicle compartit per a amants de la literatura: «Nuestra parte de coche».

Levante, levanto, levant.

Ch*tGTP quan algú li diu que es vol suïcidar.

Qualsevol acció de protesta, siga tirar pintura a una obra d'art protegida per un vidre o interrompre momentàniament una carrera de bicis, serà titllada de desproporcionada, inoportuna, desafortunada, inadequada, etc. per aquells a qui ja els va bé que tot es quede en el discurs i res canvie.

En «La vita agra», publicada a Itàlia a principis dels 60, Luciano Bianciardi escriu sobre les misèries de ser traductor editorial per compte propi i, hòstia, cou sentir-s'hi reflectit i adonar-se que la cosa ha millorat molt poc.

20 anys després encara no he vist res, en cine o televisió, que m'haja impactat tant com el final de SFU (alerta que el vídeo és un espòiler en si mateix).

El BSOA la Caixeta ha estat des dels seus principis un espai molt vinculat a Ciutat Vella, un centre okupat diferent i singular, que sempre ha repartit afecte i bon tracte. Hui, en meitat d'agost, ha estat desallotjat de forma totalment ilegal. Per mil Caixetes més a Ciutat Vella i a la ciutat! ❤️✊

Han desallotjat el BSOA Ca la Caixeta. València és un lloc molt pitjor sense ellis.

L'escala fosca del desig no és que no tinga barana, és que sembla una prova d'«Humor amarillo».

Esborre tants tuits que crec que se'm podria considerar "destructor de contingut".

He posat un estat de whatsapp per primera volta i és fascinant: ho veu el teu millor amic, una exjefa, una persona amb qui ja no et parles, un tio a qui li vas vendre un moble, ta mare, un conegut ràndom, un cosí, un antic amant…

Hi ha per ací una colla d'ecotecnòcrates de Sumar, amb què solc estar d'acord (a alguns fins i tot els admire intel·lectualment), que actuen d'una manera tan endogàmica, sequaços els uns dels altres, que em provoca un gran rebuig. Són tots hòmens, per cert.

El meu cos quan porta 5 o 6 hores dormint: bueno, jo ja estaria, next. El meu cos quan porta 5 o 6 hores despert: bueno, jo ja estaria, next.

La biologia a voltes et posa al teu lloc. Fa un parell de dies només volia començar les vacances i viure un estiu trepidant i ple de moments memorables. Ara, en canvi, el meu principal objectiu és aconseguir cagar dur.

Un còmic d'Ana Penyas sobre l'insomni? Calla i pren els meus diners.

Amb totes les finestres de casa obertes i plorant d'emoció.

Res em fa sentir xiquet com quan a la mar m'entra l'aigua salada pel nas.

Els entrevistats: un xaval que vol ser enginyer per a treballar a l'empresa de son pare i una xica amb pares artistes el somni de la qual és dissenyar avions militars. 🕳🕳🕳

Edicions del Periscopi s'integra en el Grup 62. Un passet més cap al monopoli i l'homogeneïtzació del sector.

Com de bé m'entra este disc de Gabriel Ríos encara un any després.

Hem de crear una versió d'«Ande yo caliente…» però: 1) en valencià, 2) per a la calor. (Pensaments després d'haver eixit al carrer amb una camiseta de tirants.)