Nova mirada des del meu blog: La raó del múscul. L’abús no és mai un equilibri. Abusar de la força, del poder, no és mai un camí de convivència. L’abús és la desigualtat i la injustícia, mai la pau. agorafrancesc.wordpress.com/2025/10/02/l...

Vuelve Jon Fosse y, con él, la literatura de lo rural theconversation.com/vuelve-jon-f...

Copsar la bellesa. Retenir aquell moment que la natura parla d'immensitat. Allargar la conversa amb aquell esclat d'harmonia que ens sorprèn, ens esperona i ens invita, tot alhora. Mirar profundament, més enllà del que es veu. #valldesorteny #andorra #estiu2024

Nova mirada des del meu blog: La raó del múscul. L’abús no és mai un equilibri. Abusar de la força, del poder, no és mai un camí de convivència. L’abús és la desigualtat i la injustícia, mai la pau.

La natura es presenta sempre amb els seus millors vestits. Tria bé les combinacions de colors, les capes més adients per a qualsevol moment. La seva contemplació és sempre una crida a descobrir l'harmonia de la diversitat. #valldesorteny #andorra #estiu2024

Nova aportació a «Lectures d'interès» del meu blog. La novel·la desengruna el llarg moment abans de l'impacte, aquell que farà veure la manca de sentit d'una societat basada en l'explotació laboral i de gènere, el consumisme i el capitalisme salvatge. agorafrancesc.wordpress.com/lectures-din...

Pel camí hi ha moltes flors; totes boniques, totes diferents. Tonalitats de colors diversos, flaires variades, floracions originals i mides desiguals. Una de sola, per molt formosa que sigui, és insuficient per mostrar la bellesa que amaga la diversitat. #valldesorteny #andorra #estiu2024

El ritme del riu, a vegades ràpid, d'altres lent. Arbres de ritme constant i lent. Natura, diversitat de ritmes, font de saviesa. Agenda i xarxes de la immediatesa volen imposar el ritme de la persona. Però l'ésser humà ha de trobar el seu propi ritme. #valldesorteny #andorra #estiu2024

Nova mirada des del meu blog: (In)civisme. El món és petit, però no del tot. Ara soc aquí, ara allà. Però sense vincles no soc res. Ara construeixo lligams aquí, ara allà. Visc. També convisc? agorafrancesc.wordpress.com/2025/09/25/i...

No és possible tancar el cel. Les coses transcendents són inabastable. Ens agradaria poder-les recloure en un recipient i estudiar-les en tota la seva profunditat. Però només la persona humana és capaç de contenir-les. #valldesorteny #andorra #estiu2024

Daniel Innerarity: “El nostre repte més gran és posar a col·laborar junts coneixement i poder” www.viaempresa.cat/economia/dan...

Tot esperant... La vida és un continu exercici d'espera. Gairebé sempre esperem alguna cosa, algú. Esperar sense desesperar, amb una paciència que no pot ser mai resignació. No desaprofitar el que ja tenim: el present que passa. #valldesorteny #andorra #estiu2024

Nova mirada des del meu blog: (In)civisme. El món és petit, però no del tot. Ara soc aquí, ara allà. Però sense vincles no soc res. Ara construeixo lligams aquí, ara allà. Visc. També convisc? agorafrancesc.wordpress.com/2025/09/25/i...

Nova mirada des del meu blog: (In)civisme. El món és petit, però no del tot. Ara soc aquí, ara allà. Però sense vincles no soc res. Ara construeixo lligams aquí, ara allà. Visc. També convisc? agorafrancesc.wordpress.com/2025/09/25/i...

L'imprevist és un moment, no una mirada. El moment ens repta amb la immediatesa de la novetat. La mirada es diposita sobre les coses, es perllonga en el temps, és reflexiva. Hi ha moments que, per descobrir el fil que els lliga, exigeixen la mirada. #valldesorteny #andorra #estiu2024

NOVETAT! Ara, a Instagram pots gaudir també del perfil @fb_instants que s'afegeix al perfil @fb_mirades. Perquè la vida té moments de tot: calma i tràfec, serenor i immediatesa. Un perfil per a cada moment.

Entrar en el cor verd d'en @quimcurbet.bsky.social és una lectura més que recomanable www.nuvol.com/llibres/assa...

Nova mirada des del meu blog: (In)civisme. El món és petit, però no del tot. Ara soc aquí, ara allà. Però sense vincles no soc res. Ara construeixo lligams aquí, ara allà. Visc. També convisc? agorafrancesc.wordpress.com/2025/09/25/i...

Pujar per la carena és obrir perspectives amb esforç. Baixar per la carena és gaudir de l'horitzó amb risc. Caminar per la vall és renunciar a noves perspectives i horitzons. I el camí passa sempre per valls i carenes, cims i clots. #valldesorteny #andorra #estiu2024

Nova mirada des del meu blog: (In)civisme. El món és petit, però no del tot. Ara soc aquí, ara allà. Però sense vincles no soc res. Ara construeixo lligams aquí, ara allà. Visc. També convisc?

Un bon exemple de diàleg entre generacions. Tan imprescindible (o més) que tots els altres. elmati.cat/cancons-a-la...

Conversar amb la natura és també tenir una conversa amb nosaltres mateixos. Una d'aquelles converses necessàries, a vegades imprescindibles, si volem trobar-nos, si el que busquem és que el que fem, respongui al que som. #valldesorteny #andorra #estiu2024

M'ha semblat sentir que al país veí un jutge perseguidor, cadell d'en Franco, ha dit que la dona d'un president l'ha de jutjar el Partido Popular @partido-popular.bsky.social. Em sembla l'hòstia. Encara li diuen democràcia?

Vint-i-cinquena (i última) mirada d'estiu en el meu blog: Línia. Canviar d’estació és seguir una línia imaginària que ens aferra a un avui sense episodis. Una línia que embolcalla i empeny la vida. agorafrancesc.wordpress.com/2025/09/21/e...

Hi ha camins que sembla que no van enlloc, d'altres que no passen de la categoria de caminet, i alguns que prometen llargues rutes. Tant se val, la destinació serà sempre incerta, un xic misteriosa. És el propi camí el que val la pena. #andorra #estiu2024

Vint-i-cinquena (i última) mirada d'estiu en el meu blog: Línia. Canviar d’estació és seguir una línia imaginària que ens aferra a un avui sense episodis. Una línia que embolcalla i empeny la vida. agorafrancesc.wordpress.com/2025/09/21/e...

Tothom té llar, tot i que moltes persones no tenen casa. La llar és aquell racó íntim, interior o exterior, físic o espiritual, existent o imaginari, que ens serveix d'aixopluc quan la punxa burxa la ferida. Massa sovint, però, la injustícia fa de llar. #andorra #estiu2024

Vint-i-cinquena (i última) mirada d'estiu en el meu blog: Línia. Canviar d’estació és seguir una línia imaginària que ens aferra a un avui sense episodis. Una línia que embolcalla i empeny la vida. agorafrancesc.wordpress.com/2025/09/21/e...

Estiu '25 --> 25 tastos. Cada tast al voltant de 150 paraules. Temps de lectura aproximat 1 minut. Si voleu llegir-ne algun (o tots), sereu benvingudes i benvinguts al meu blog «Mirades»: agorafrancesc.wordpress.com

Caminar és també relació. Vincles que coordinen pensament, cos i esperit. Mai caminem sols. Ens acompanya la natura de la què formem part: plantes, aire, animalons... Relacions que inspiren la ment, obren el cor, asserenen l'esperit. #andorra #estiu2024

Vint-i-cinquena (i última) mirada d'estiu en el meu blog: Línia. Canviar d’estació és seguir una línia imaginària que ens aferra a un avui sense episodis. Una línia que embolcalla i empeny la vida. agorafrancesc.wordpress.com/2025/09/21/e...

Nova aportació a la secció «Lectures d'interès» del meu blog. La novel·la explora les tensions culturals, lingüístiques i artístiques d'una petita comunitat illenca que, en molts aspectes, evoca tensions molt nostres. agorafrancesc.wordpress.com/lectures-din...

Vint-i-cinquena (i última) mirada d'estiu en el meu blog: Línia. Canviar d’estació és seguir una línia imaginària que ens aferra a un avui sense episodis. Una línia que embolcalla i empeny la vida.

Vida i mort es donen la mà. Descansen plàcidament damunt del flonjo llit de la història. Què seria una sense l'altra? Juntes donen sentit a l'existència. Es necessiten per generar el temps dels humans. Temps de vida i temps de mort. #andorra #estiu2024

Vint-i-quatrena mirada d'estiu en el meu blog: Calendari. El #calendari sembla voler marcar el ritme de la vida, però no se’n surt. La successió de temps, no és la vida, ni tampoc el temps. agorafrancesc.wordpress.com/2025/09/18/e...

La roca empara sense protegir. Tenir la roca a prop, tocar-la, buscar-hi refugi, atorga una sensació de seguretat que és només un miratge. Tanmateix, la seva proximitat invita a aixecar la mirada per descobrir la immensitat que ens espera pacient. #andorra #estiu2024

Vint-i-quatrena mirada d'estiu en el meu blog: Calendari. El #calendari sembla voler marcar el ritme de la vida, però no se’n surt. La successió de temps, no és la vida, ni tampoc el temps. agorafrancesc.wordpress.com/2025/09/18/e...

Al davant, hi ha moments en què només hi veiem un mur de dificultats. Un enorme trencaclosques ple de punxes ens barra el pas. I al darrera no hi ha mai un pont. Llavors, per continuar avançant, cal aprendre a mirar amb els ulls de l'esperança. #andorra #estiu2024

Vint-i-quatrena mirada d'estiu en el meu blog: Calendari. El #calendari sembla voler marcar el ritme de la vida, però no se’n surt. La successió de temps, no és la vida, ni tampoc el temps. agorafrancesc.wordpress.com/2025/09/18/e...

Vint-i-quatrena mirada d'estiu en el meu blog: Calendari. El calendari sembla voler marcar el ritme de la vida, però no se’n surt. La successió de temps, no és la vida, ni tampoc el temps.

Al bell mig del camí, inesperadament, ensopego amb aquell arbre guerxo, retorçat, gairebé deformat. M'adono de la seva diferència feridora que pot ser un entrebanc. Si m'aturo, copso la seva bellesa. Sense ell el bosc seria un exèrcit en formació. #andorra #estiu2024

Nova aportació a la secció «Lectures d'interès» del meu blog. Assaig que reivindica el valor de la incertesa. L'autora ens convida a abraçar el futur com un espai obert, imprevisible i, per tant, esperançador. agorafrancesc.wordpress.com/lectures-din...

Vint-i-tresena mirada d'estiu al meu blog: Guerres. L’amor és origen i acabament de totes les coses. Els humans ens entestem a fer de la violència, l’alfa i l’omega. Guerra, fracàs de totes les èpoques. agorafrancesc.wordpress.com/2025/09/15/e...

Cada flor contempla el paisatge, sempre el mateix i sempre diferent. Mateixes arrels i diversitat de mirades. Els matisos del paisatge, generen les mirades; cada mirada és la percepció d'un paisatge únic. Unitat i diversitat, sense uniformitat. #andorra #estiu2024

Barretada ben decorosa d'en @quimcurbet.bsky.social elfornell.blogspot.com/2025/09/bomb...

Vint-i-tresena mirada d'estiu al meu blog: Guerres. L’amor és origen i acabament de totes les coses. Els humans ens entestem a fer de la violència, l’alfa i l’omega. Guerra, fracàs de totes les èpoques. agorafrancesc.wordpress.com/2025/09/15/e...

La feblesa d'un i la de l'altre, a vegades, s' entrecreuen i esdevenen una creu, trista i decaiguda. Trobar el recolzament d'un tronc fort i sòlid on sostenir-se, pot ser cabdal. Tard o d'hora, però, caldrà entomar el propi defalliment. #andorra #estiu2024

Vint-i-tresena mirada d'estiu al meu blog: Guerres. L’amor és origen i acabament de totes les coses. Els humans ens entestem a fer de la violència, l’alfa i l’omega. Guerra, fracàs de totes les èpoques.

Les inscripcions per participar en les sessions del cicle +Humans +Dialogants d'aquest curs, ja estan obertes. No cal haver participat en les anteriors per inscriure-s'hi. Trobareu àmplia informació en aquest enllaç: agorafrancesc.wordpress.com/curs-2025-26/