CDU summary, gràcies per existir.

Dissabte.

Poc es parla que a l’edat mitjana hi havia una mena d’antecedent de l’strip poker: era la pràctica de “despullar-se a joch”, la qual consistia, segons J. V. García Marsilla, en empenyorar les robes que hom portava per a apostar-les en jocs d’atzar.

Març de 1330. Davant de l’infant Pere, futur rei Cerimoniós, llavors resident a Saragossa, compareixia Òria López, veïna del lloc d’Arbe, nord-oest d’Aragó, i entre llàgrimes hi exposava uns fets terribles per tal que s’hi fes justícia.

Visca sant Antoni!

“De XXVII de juliol 1472, hon ella se ayagué de malaltia, qui fou paralítica de tota la part dreta e de la llengua, que perdé la paraula (...), l’é sostinguda de mos diners gehent en lo lit, havent-la a péxer e moura com un infant, fahent totes ses naturaleses en lo lit”.

Perellons!

Els rosers florint, les parres brotant... Som a la primavera o què?

De veritat. Batucades. Per què?

🔞

Els grecs deien que els déus menjaven ambrosia perquè no devien conéixer la sobrassada ni la botifarra.

De quan posar senyeres era contracultural i rebel, com passa ara amb les banderes del pollastre... La imatge és una pàgina del diari Canfali Marina Alta de l’any 1977, vista a l’exposició “Pedreguer a la Premsa” de l’Associació Els Pòrxens de Pedreguer.

És admirable la semblança d’aquests versos, el primer d’Homer i el segon, conegudíssim, d’Ausias Marc: “...tota la mar s’agitava i bullia / com la caldera damunt d’un gran foc…” (Odissea, XII, 236-37). “Bullirà el mar com la cassola en forn” (Veles e vents, 9).

El juny de l’any 1387 Joan I, que pocs mesos abans havia heretat la corona catalanoaragonesa del seu pare, prenia un curiós remei per a la malaltia que patia, segons consta en un dels llibres del seu tresorer, Pere Marrades:

Blaus.

Algun truc perquè no se n’entre la roba a la llavadora? He provat llavar-la a 20ºC i amb les revolucions a 400 però no res... 🤦🏻‍♂️

Poc es parla del tros de llibre que és ‘Borja Papa’, de Joan F. Mira. L’he rellegit al caliu de l’elecció del nou papa i crec que cada volta m’agrada més.

Heu provat de guardar roba al buit? Es fa malbé? 🤔

Algú per ací té una planxa vertical? Opinions? 😅

La missa de les Comunions de Pedreguer en castellà, inclosos els parlaments dels pares i dels xiquets... 🙄

Ha sigut comentar hui amb @paucarbonell.bsky.social que seria una desgràcia monumental que ara PALMER deixara els escenaris i resulta que Palau no podrà fer la gira 2025. 🥲

❤️‍🔥 De casament i:

Tindre tan bonic el romeret de casa amb @paucarbonell.bsky.social és una de les coses que més feliç em fa ara mateix. ❤️‍🩹

🙋🏻‍♂️ Teniu lector de llibres electrònics? En recomaneu cap de concret per a llegir en català-valencià? He provat un Kindle, però tot són problemes que hi trobe (quan no és el format són les lligadures o la partició sil·làbica...)...

Quin tros de cançó ens ha regalat la Sandra Monfort! ❤️‍🔥https://youtu.be/nTJ7yLKgkBI?si=PlopItQNNgq5xU_r

Sant Blai, diuen que...

Febrer de 1336. Pere el Cerimoniós ha succeït en el tron el seu pare, mort poques setmanes abans. Les circumstàncies no han estat fàcils per al jove rei, de només 17 anys, que ha patit la malvolença de la madrastra, la reina Elionor, i ha viscut allunyat de la cort.

És ben sabut q una dificultat de la recerca en història medieval és la identificació correcta dels individus. Es tracta d'una informació q no sempre és imprescindible conéixer, però sí q cal tindre-la en compte en estudis amb un component prosopogràfic. I, de vegades, costa. FIL:

Dia de Reis.

Un dia eres jove i a l’altre estàs fent arròs caldós amb l’olla exprés que t’han portat per Nadal. Veritat, @paucarbonell.bsky.social?

Qualcú sap com aconseguir que un Kindle faça la separació sil·làbica dels llibres en català/valencià? Gràcieeees!

Vull comprar a ma mare per Nadal una màquina d’eixes de fer massatges als peus però tinc por d’equivocar-me, comprar-li una fregidora d’oli o d’aire i que acabe amb els peus socarrats. 🙈

Quin tros de llibre ‘L’altra cara de la pell’, de Jeferson Tenório. Un relat molt cru però preciós sobre identitats, racisme, la pèrdua del pare, l’amor i, fins i tot, la professió docent al Brasil de les últimes dècades. Moltes gràcies, @lagulladaurada.bsky.social, per publicar-lo!

Dies enrere vam veure, a partir d’un curiós document, com Pere el Cerimoniós afirmava per diversos mitjans l'autoritat preeminent de la corona als seus dominis. Hui en veurem un altre exemple un poc diferent a partir del document que ací podeu veure en còpia registral. FIL:

El 13 de juny de 1336 Pere el Cerimoniós adreçava a Gilabert de Corbera, veguer del Bages, Berga i el Berguedà, la lletra que en la imatge podeu veure copiada als registres de la Cancelleria Reial. Si voleu saber què li deia, podeu esbrinar-ho en el següent FIL:

Pròximament aniré penjant ací els fils que he fet a Twitter sobre història medieval de la Corona d’Aragó. Perdoneu la repetició, però no em fie de deixar-los a can M*sk. 😬

La recerca també està feta de decepcions: que després de setmanes covant una possibilitat interessant, de sobte un document que no havies vist encara la faça impossible. Llàstima. 🙆🏻‍♂️

Collita de tardor. 🌶️

Entre moltes altres coses, a Viena vam poder visitar el Tresor Imperial i hi vam veure un parell de corones ben impressionants. D’una banda, la corona emprada en les coronacions dels emperadors germànics des de la darreria del s. X.

Fa fred a Viena, però s’hi està bé.

Quina classe de psicòpata retorçut es posa a fer forats a les parets a les 3 del migdia?

Al teu carrer.

Mosquits a novembre... 🙄

Ja s’ha dit, però el fet és que Sardenya fou alhora el Vietnam i l’Austràlia de la Corona d’Aragó medieval: un engolidor de recursos i el lloc on s’exiliava forçosament alguns criminals.

Tocant marro.

Tocant marro.

Ocaive, Olocayba, potser de l’àrab al-U‘uqāb (‘penya’, ‘àguila’) o, més segurament, d’al-‘Uqayba (diminutiu d’‘aqaba, ‘costera’, ‘pendent’).

Segons Christian Guilleré, els recursos a disposició de la monarquia catalanoaragonesa ascendien l’any 1335 a un mínim d’1.400.000 sous barcelonesos, és a dir, 20.000 marcs o 4,6 tones d’argent.

Ja tenim el favar en marxa.

Ma mare m’ha contat hui la volta que, a 13 anys (eren els ’60), el rector del poble, don Albert, va mampredre les seues amigues per posar-se pantalons el Diumenge de Rams. El capellà les va assenyalar públicament al sermó d’aquell mateix dia i hagueren d’anar a confessar-se.