«nas» Etimologia: Del llatí 'nasum', segle XIII. nas, nom masculí (plural «nassos») (1/4)

«xufaraina» Etimologia: De 'xufar' i el sufix '-aina', segle XXI. xu·fa·rai·na, nom femení (plural «xufaraines») 1. Raspall petit emprat per a netejar les dents. Sinònims: «raspallet» Relacionats: «escubaladalimba», «aclimbal·lera» w.wiki/s7P

«neular-se» Etimologia: De 'neula', segle XIII. neu·lar·se, verb pronominal 1. Les plantes, agafar la malura de la neula. Sinònims: «boirar-se»

«caneló» Etimologia: De l'italià 'cannellone', del llatí 'canna' («canya»). ca·ne·ló, nom masculí (plural «canelons») 1. Rotlle fet amb pasta de blat, que té a l'interior carn guisada i per damunt salsa beixamel gratinada.

«nadalitzar» Etimologia: De 'Nadal' i el sufix '-itzar', segle XX. na·da·lit·zar, verb usat transitivament 1. Fer esdevenir nadalenc. ca.wiktionary.org/wiki/nadalitzar

«dissabte de Nadal» dis·sab·te de Na·dal, nom masculí (plural «dissabtes de Nadal») 1. Dia anterior a Nadal quan comencen les celebracions, el 24 de desembre. Relacionats: «nit de Nadal» ca.wiktionary.org/wiki/dissabt...

[Nova entrada] «cauliflor» Etimologia: Del prefix 'cauli-' i el sufix '-flor'. cau·li·flor, adjectiu masculí (femení «cauliflora», plural masculí «cauliflors», plural femení «cauliflores») 1. Que presenta cauliflòria. ca.wiktionary.org/wiki/cauliflor

[Nova entrada] «morabatí» Etimologia: De l'àrab 'مُرَابِطِين' ‎(«homes sagrats»), sobrenom dels almoràvits governants d'Al-Àndalus al segle XII. mo·ra·ba·tí, nom masculí (plural «morabatins») 1. Antiga moneda emprada a la península Ibèrica. Sinònims: «maravedí» ca.wiktionary.org/wiki/morabat...

«esfera» Etimologia: Del llatí 'sphaera' provinent del grec antic 'σφαίρα', segle XIV. es·fe·ra, nom femení (plural «esferes») 1. (matemàtiques) Lloc geomètric format pels punts de l'espai que equidisten d'un mateix punt. 2. Cos el volum del qual té una forma similar a una esfera. (1/2)

«sensellar» Etimologia: Aglutinació de 'sense llar', lexicalització calcada de l’anglès 'homeless'. sen·se·llar, nom masculí i femení (plural invariable) 1. Persona que no té un habitatge permanent o digne. Relacionats: «sensesostre», «sensellarisme» ca.wiktionary.org/wiki/sensellar

«calabruixó» Etimologia: D'un cèltic '*caria wroiksōn' ‎(«pedres de bruixes»), plural de '*cariu' ‎(«v. quer») més el genitiu plural cèltic de '*wroiksa' ‎(«v. bruixa»), segle XV. Compareu amb 'calabruix' ‎(literalment «pedres de bruixa»). Semànticament usat com a diminutiu amb sufix '-ó'. (1/2)

«estribord» Etimologia: Del francès mitjà 'estribord', del neerlandès mitjà 'stierboord', de 'stier' ‎(«governall») i 'boord' ‎(«bord»), documentat al segle XIX, segurament d’ús anterior. (1/2)

[Nova entrada] «fasciculació» Etimologia: Del llatí 'fascicŭlus'. fas·ci·cu·la·ci·ó, nom femení (plural «fasciculacions») 1. Disposició en fascicles. 2. Contracció involuntària de les fibres musculars d'una unitat motora. ca.wiktionary.org/wiki/fascicu...

«ferreny» Etimologia: De 'ferro' i el sufix '-eny', segle XV. fer·reny, adjectiu masculí (femení «ferrenya», plural masculí «ferrenys», plural femení «ferrenyes») 1. De complexió o caràcter robust. ca.wiktionary.org/wiki/ferreny

«maliquejar» Etimologia: De 'malicós' i el sufix '-ejar'. ma·li·que·jar, verb usat intransitivament 1. (central) malaltejar ca.wiktionary.org/wiki/malique...

«deixondir» Etimologia: De 'deixondar', per canvi de conjugació, segle XVIII. dei·xon·dir, verb usat transitivament, pronominal (pronominal «deixondir-se») 1. Llevar l’ensopiment. 2. Fer sortir d'un estat d'inactivació. Variants: «desxondir» (menorquí) ca.wiktionary.org/wiki/deixondir

El tsez o dido és una llengua caucàsica nord-oriental que fan servir unes 15.000 persones del poble tsez. No posseïx una tradició literària, està pobrament representat quant a les seues formes escrites i es troba en situació de diglòssia amb el rus.

[Nova entrada] «terminació» Etimologia: Del llatí 'terminatio', segle XIV. ter·mi·na·ci·ó, nom femení (plural «terminacions») 1. Acció o efecte de terminar. 2. Última part en la qual es divideix quelcom. 3. (lingüística) Morfema final d'un mot.

«díode» Etimologia: De l'anglès 'diode'. dí·o·de, nom masculí (plural «díodes») 1. Component electrònic compost per dos tipus de semiconductors diferents (N i P), que ofereix una forta resistència al corrent quan va en un sentit i una resistència dèbil quan va en el sentit oposat. (1/2)

«castanyada» Etimologia: De 'castanya' i el sufix '-ada', segle XIX. cas·ta·nya·da, nom femení (plural «castanyades») (1/3)

«circumferència» Etimologia: Del llatí 'circumferentia', segle XVII. cir·cum·fe·rèn·ci·a, nom femení (plural «circumferències») 1. Línia que delimita un cercle. ca.wiktionary.org/wiki/circumf...

«menjamosquits» Etimologia: De 'menjar' i 'mosquit'. men·ja·mos·quits, nom masculí (plural invariable) 1. gambúsia Sinònims: «moixó de moscard» ca.wiktionary.org/wiki/menjamo...

«poltrona» Etimologia: De l'italià 'poltrona'. pol·tro·na, nom femení (plural «poltrones») 1. Cadira de braços força confortable, pròpia del qui està en una posició de poder. 2. Lloc de poder o de preeminència. Sinònims: «butaca», «cadiral», «tron» (1/2)

[Nova entrada] «cortical» Etimologia: Del llatí 'cortĭcis' i el sufix '-al'. cor·ti·cal, adjectiu inv. (plural «corticals») 1. Relatiu a l'escorça. 2. (anatomia) Relatiu al còrtex d'un òrgan, especialment del cervell. Derivats: «transcortical»

«mocador» Etimologia: De 'mocar' i el sufix '-dor'. mo·ca·dor, nom femení (plural «mocadors») 1. Peça de roba o paper pensada per a mocar-se. (1/3)

«megalític» Etimologia: Del prefix 'mega-' i el sufix '-lític', segle XX. me·ga·lí·tic, adjectiu masculí ‎(femení «megalítica», plural masculí «megalítics», plural femení «megalítiques») 1. Relatiu o pertanyent a un megàlit. ca.wiktionary.org/wiki/megal%C...

[Nova entrada] «l'article vint-i-sis» Etimologia: Poema satíric de Serafí Pitarra (s. XIX), versionat per Josep Maria de Sagarra en un avantprojecte de constitució republicana (1931), popularitzat en una cançó de La Trinca (1973). (1/2)

#Taldiacomavui del 1489 es publicà a Venècia el «Liber elegantiarum». L'obra, del notari valencià Joan Esteve, és un repertori d'equivalències valencià-llatí destinat a l'ensenyament del llatí. Es tracta del primer diccionari de la història de la literatura catalana, altrament dita valenciana.

[Nova entrada] «astracanada» Etimologia: Del castellà 'astracanada'. as·tra·ca·na·da, nom femení (plural «astracanades») 1. Peça teatral còmica que frega el disbarat. 2. (per extensió) vulgaritat, ridiculesa

[Nova entrada] «sorià» Etimologia: De 'Sòria' i el sufix '-à'. so·ri·à, adjectiu masculí (femení «soriana», plural masculí «sorians», plural femení «sorianes») 1. Relatiu a la ciutat o la província de Sòria. (1/2)

«trisoctaedre» Etimologia: Del prefix 'tris-' i 'octaedre'. tri·soc·ta·e·dre, nom masculí (plural «trisoctaedres») 1. Poliedre de vint-i-quatre cares triangulars isòsceles. Variants: «trisoctàedre» Relacionats: «icositetraedre»

«despatx» Etimologia: De 'despatxar', segle XVII. des·patx, nom masculí (plural «despatxos») 1. Taula gran amb calaixos que fan servir per la seva feina alguns professionals: secretaris, advocats, metges, etc. 2. Lloc on es realitza treball de tipus intel·lectual. (1/2)

Emproar com a verb pronominal m'acaba d'enamorar una mica. Emproar-se, tu. ✨

«proa» Etimologia: Del llatí tardà '*prōda', dissimilació de 'prōra', del grec antic 'πρῷρᾰ', segle XIV. pro·a, nom femení (plural «proes») 1. (nàutica) Part davantera d'un vaixell. Antònims: «popa» Derivats: «emproar» ca.wiktionary.org/wiki/proa

«esgrogueït» Etimologia: De 'esgrogueir', s. XX. es·gro·gue·ït, adjectiu masculí (femení «esgrogueïda», plural masculí «esgrogueïts», plural femení «esgrogueïdes») 1. Que ha perdut el color tornant-se groguenc o pàl·lid. es·gro·gue·ït, verb 1. Participi masculí singular del verb «esgrogueir».

«xeringa» Etimologia: De l’antic 'xiringa', de 'siringa', del llatí 'syringa', del grec antic 'σῦριγξ' («canya»), segle XV. Doblet de 'siringa'. xe·rin·ga, nom femení (plural «xeringues») (1/2)

«llimona» Etimologia: De l'àrab 'لَيْمُونَ', acusatiu de 'ليمون', segle XV. lli·mo·na, nom femení (plural «llimones») 1. Fruit del llimoner. Es caracteritza per la seva pell lluent, amb petits sotets i de color groc intens i pel seu sabor àcid. Sinònims: «llima», «llimó» (1/2)

[Nova entrada] «ergologia» Etimologia: Del prefix 'ergo-' i el sufix '-logia'. er·go·lo·gi·a, nom femení (normalment en singular, plural «ergologies») 1. Estudi del treball, de la manera de fer i dels efectes en els treballadors. Derivats: «ergològic» ca.wiktionary.org/wiki/ergologia

«portaaeronaus» Etimologia: De 'portar' i 'aeronau'. por·ta·a·e·ro·naus, nom masculí (plural invariable) (1/2)

«cassola» Etimologia: De 'cassa' i el sufix '-ola', segle XIII. cas·so·la, nom femení (plural «cassoles») 1. Recipient de terrissa o metall, emprat per a cuinar aliments al foc, de menys alçada que una olla. (1/2)

[Nova entrada] «escaramussa» Etimologia: De 'escaramussar', segle XV. es·ca·ra·mus·sa, nom femení (plural «escaramusses») 1. Combat militar d'escassa importància, normalment aïllat de la batalla principal. 2. (figurat) Discussió o baralla breu.

«flotilla» Etimologia: Del castellà 'flotilla', diminutiu de 'flota'. flo·ti·lla, nom femení (plural «flotilles») 1. Flota de vaixells petits. ca.wiktionary.org/wiki/flotilla

«calostre» Etimologia: Del llatí 'colostrum', segle XIX. ca·los·tre, nom masculí (plural «calostres») 1. Secreció mamària de color groguenc que es produeix en l'etapa final de l'embaràs, abans de la pujada de la llet. ca.wiktionary.org/wiki/calostre

«infantar» Etimologia: Derivat de 'infant', segle XIII. in·fan·tar, verb usat transitivament 1. (obsolet) parir, concebre Derivats: «infantament», «infantat» ca.wiktionary.org/wiki/infantar

«galliner» Etimologia: De 'gallina' i el sufix '-er', s. XVII. ga·lli·ner, nom masculí (plural «galliners») 1. Lloc o cobert que serveix de joc de les gallines. ga·lli·ner, nom masculí (plural «galliners», femení «gallinera») 1. gallinaire ca.wiktionary.org/wiki/galliner

«bauprès» Etimologia: Del francès 'beaupré', segle XIV. bau·près, nom masculí (plural «baupresos») 1. En una embarcació pal col·locat a proa seguint la crugia i en posició horitzontal o inclinada. Variants: «bauprés» (valencià)

[Nova entrada] «escaquer» Etimologia: De 'escac' i el sufix '-er'. es·ca·quer, nom masculí (pl. «escaquers») 1. Tauler quadrat dividit en vuit files i vuit columnes, formant un total de seixanta-quatre caselles també quadrades, emprat en diversos jocs de taula. ca.wiktionary.org/wiki/escaquer

[Nova entrada] «proliferació» Etimologia: De 'proliferar'. pro·li·fe·ra·ci·ó, nom masculí (plural «proliferacions») 1. Efecte de proliferar.

[Nova entrada] «dentífric» Etimologia: Variant de 'dentrifici'. den·tí·fric, adjectiu masculí (femení «dentífrica», plural masculí «dentífrics», plural femení «dentífriques») 1. dentifrici den·tí·fric, nom masculí (plural «dentífrics») 1. pasta de dents ca.wiktionary.org/wiki/dentífric

«pesseta» Etimologia: Del castellà 'peseta', del català 'peceta' diminutiu de 'peça', adoptat en castellà com a diminutiu de 'peso'. pes·se·ta, nom femení (plural «pessetes») 1. Moneda espanyola utilitzada abans de l'euro. 2. Per extensió i normalment en plural, diners. (1/2)