#lapeçadeletnològic La REQUETETXEC era una joguina musical també anomenada rec-rec, feta amb mitja closca de nou, un palet pla i un tros de cordill prim. S’utilitzava també com a reclam per a caçar grills, un dels entreteniments de la quitxalla als pobles i viles. 👉 festafesta.cat/requetetxec/

#lapeçadeletnològic BOIXET “musicat” al torn, per a fer punta al coixí. El mot boixet el pren perquè inicialment, eren de fusta de boix, molt dura i costosa de treballar o “musicar”. També se’n feien de fusta de cirerer, d’os, de vori i fins i tot de vidre. 👉 festafesta.cat/el-boixet/

#lapeçadeletnològic La TELERA també anomenada “fallèra” o llumenera, s’usava per cremar teia penjada al costat dels cremalls del foc per il·luminar-se a la cuina a les llars de muntanya. És obra dels ferrers locals del Pallars Sobirà. Comprada a Espot per 25 pessetes l’1 de març de 1946.

#lapeçadeletnològic Sarró, al Pallars anomenat MUTXILLA, d’un pastor d’Alòs d’Isil, adquirida per 15 pessetes en la primera campanya de recol·lecció feta pel conservador del museu Ramón Violant i Simorra el 16 d’octubre de 1940.

#lapeçadeletnològic BASTONS D'ESQUÍ, fets amb canya de bambú, cuir i amb puntes de ferro. Formen part d’una donació dels anys 90 juntament amb uns esquís de fusta, manyoples, botes i altre material esportiu d’esquí i muntanya dels hiverns de primers del segle XX.

#lapeçadeletnològic TINTER per a sis mànecs i plomes d’escriure fet probablement a Alcora (l'Alcatén), decorat amb motius florals, del llegat d’Apel·les Mestres (1854 -1936). Els bolígrafs que van inventar-se posteriorment, no es van començar a fabricar a Europa fins al 1935..

#lapeçadeletnològic ARMILLA DE NUVI per a vestir adequadament en el casament, que Ramon Violant recull com “armilla de nobbio”. La va adquirir per 25 ptes. a Àreu, que actualment forma part del terme municipal d’Alins, a la Vall Ferrera (Pallars Sobirà) i que era antiga.

#lapeçadeletnològic El CAPÇAL, al Pallars, o CAPÇANA a Menorca, és un modestíssim estri fet de palla de sègol que servia per portar la gerra d’aigua de la font sobre el cap i també s’usava com a estalvis per posar l’olla calenta sobre la taula i els mes grossos, al terra.

#lapeçadeletnològic Aquest RUSC o ARNA, fet de canya trenada i fems de vaca, té una tapa de fusta a la part superior, però la inferior està oberta per tal que les abelles puguin fer la seva feina. Va ser adquirida a Igualada a les darreries dels anys setanta.

#lapeçadeletnològic L'ESCALFADOR ELÈCTRIC era un artefacte que es posava a les banyeres amb ’aigua freda. Tot un perill per a la integritat física si hi havia alguna disfunció en l’aparell o un mal contacte. Afortunadament ha quedat molt superat! 👉 festafesta.cat/lescalfador

Massa vegades vinculem la Cultura Popular únicament a l'àmbit religiós i no a l'obrerisme. El darrer número de la revista Caramella i el llibre Àlbum Clavé, coordinat per l'Anna Costal i editat per @cultpopular_cat, ho desmenteixen. Demà es presenta a la Biblioteca de Catalunya a dos quarts de set

#lapeçadeletnològic La tradició de fer un MOSTRARI DE PUNTS és molt més antiga del que un s’imagina, ja que hi ha constància del s. XVI. Aquest és fet el 1916 i ens mostra les habilitats de Caterina Ribera, esposa de Ramon Violant, quan anava a escola. 👉 festafesta.cat/el-tachado-o...

#lapeçadeletnològic Fet a les terrisseries de Figueres, aquest SITRELL, CITRELL o SETRILL podía contenir fins a 16 litres d’oli Calia tenir prou força de braços per aixecar-lo i abocar l’oli on fes falta. Magnífica peça de terrissa, ja de col·leccionista, que va costar 35 pessetes.

#lapeçadeletnològic Aquesta TITELLA fou recollida a Sarroca de Bellera per Ramon Violant, resultat d’una donació per al MEB. Sobre si titella és més correcte que putxinel·li hi ha encara discussions enceses. Ni Joan Amades s’atreví a definir-se a “Titelles i ombres xineses”.

#lapeçadeletnològic El COIXÍ DE BOIXETS -fets de fusta de boix- és tradicional a Catalunya, però el seu origen és venecià (s. XVI). S'introduïren a Catalunya el s. XVII on esdevé un negoci a partir del s. XVIII i fins a mitjan segle XX. festafesta.cat/el-boixet/

#lapeçadeletnològic La BOMBETA D'OLI, afortunadament, ha passat a la història. Amb un dipòsit d'oli il·luminaven la vida diària, de dia i de nit, amb una certa autonomia. Els avenços tecnològics han portat la il·luminació a casa sense cap esforç... 👉 festafesta.cat/la-bombeta/

#lapeçadeletnològic BARRETINA MUSCA de color morat, és present en tot el territori català i algunes zones costaneres de la Mediterrània. Havia servit per distingir joves i vells o amos i criats. La que us presentem, era emprada pels pagesos del Camp de Tarragona, del Segrià i de la Ribera d’Ebre.

#lapeçadeletnològic La BANASTA és una espècie de cabàs planer o pala, en aquest cas fet de tires de castanyer, amb mànec a cada costat, que serveix per traginar terra o pedres. S’usava per llevar les pedres que hi ha per terra, però també s’usava a la verema.

#lapeçadeletnològic GRAELLA de ferro amb la peculiaritat de ser rodona, habitual al Pallars. Algunes, com aquesta, tenen un eix al mig per poder-les rodar sense dificultat per coure correctament el que calgui. Al Pallars reben el nom de ‘graielles’.

#lapeçadeletnològic Avui és Sant Antoni Abat, del porquet o dels Ases, de gran tradició pagesa i se celebra amb els Tres Tombs. RELIQUIARI DE SAINT ANTOINE, d'origen francès, però prové de l'altar de la Mare de Déu de Sarroca de Bellera. #TalDiaComAvui va morir Joan Amades.

#lapeçadeletnològic CANDELER per a il·luminar els monuments de Setmana Santa. Segons Violant, a Sarroca de Bellera, les dones els duien els dijous i divendres de Setmana Santa, a la capella de Sant Antoni, que guarnien i la convertien en el Monument de Setmana Santa.

#lapeçadeletnològic Les cuines econòmiques funcionaven amb la combustió de llenya o de carbó. S’havien d’encendre, avivar i mantenir el foc encès ventant per una finestreta amb un VENTALL D'ESPART sense aixafar com aquest… i no es quedaven mai sense poder cuinar!

#lapeçadeletnològic La MANCERINA és un plat de ceràmica, especialment d'Alcora, amb un recipient central per encaixar-hi la xicra i prendre la xocolata, usada en ambients nobles i burgesos. El nom deriva del virrei del Perú i duc de Mancera, Pedro Alvarez de Toledo (1640).

11. #lapeçadeletnològic En llocs com Aoiz (Navarra) prendre xocolata calenta era, a més d’un gran plaer, un bon remei contra el fred. La XICRA o XOCOLATERA d’aram amb molinet, nom que rep la pala de fusta que sobresurt que s’usava per remenar la xocolata, servia també per servir-la.

#lapeçadeletnològic CREMALLS de tres cadenes de ferro forjat del foc de racó, el lloc més arrecerat de la casa prop de la llar, que en les cases del Pallars, durant l'hivern, es reservava als més vells. Aquests són fets pels ferrers de la comarca a Tírvia.

#lapeçadeletnològic Continuem amb el fred d’hivern i els ESCALFALLITS, aquest cop de terrissa, on s'introduïa aigua calenta i es posava dintre del llit. En aquest cas procedeix d’un terrissaire de Priego, a Conca, on es va fer una campanya de recol·lecció l’any 1960.

#lapeçadeletnològic El BURRO i el MARIDET foren una de les alternatives a l’escalfallits ja que feien la mateixa funció. El perquè de com es diuen els dos objectes tot associant un burro -estructura de fusta- i un maridet -ceràmica per contenir cendres roents-, no sé si és massa encoratjador...

#lapeçadeletnològic En època de fred, a pagès i a ciutat, era indispensable l'ESCALFALLITS a l'hora de ficar-se al llit. S’omplia de carbó roent i es passava per dintre del llit just abans de ficar-s’hi. Actualment, se’l veu decorant algunes cases rurals i restaurants rústics.

#lapeçadeletnològic Una NINA DE PEDRA. Una nena il·lusionada amb la pedra vestida com una nina. Una història recuperada després de 70 anys que la nina fos al museu, on tot just només sabíem el nom de la nena que la va fer... Avui, més que mai, seguiu els enllaços: 👉 www.3cat.cat/.../una-pedr...

#lapeçadeletnològic Caixa de fusta, recoberta de pell de cabra amb tapa de volta i pany, destinada a guardar-hi roba i altres efectes, en viatges d’una certa durada. En els carruatges tirats per cavalls, cotxes de camí, hi havia espais especialment pensats per aquests BAGULS.

#lapeçadeletnològic Associada als astinidors d’ahir, tenim aquesta SOPERA DE FESTA que, adquirida a Sarroca de Bellera, era feta a l’obrador del terrissaire de Salàs de Pallars. La sopera era un estri gairebé obligat per a totes les llars, que actualment sembla anar de baixa.

#lapeçadeletnològic En temps de brous, sopes, escudelles i plats de cullera els ASTINIDORS, al Pallars, no són altra cosa que els estalvis de taula que aïllen l’escalfor de les cassoles i olles de les nostres taules per tal de no fer-les malbé. 👉 festafesta.cat/astinidors/

#lapeçadeletnològic Encara amb la ressaca de la revetlla de Cap d'Any, el cava, el ball i el cotilló, aquí teniu l’ESPANTA-SOGRES, que sembla no tenir un clar ni tranquil·litzador origen tot i que al Japó dediquen un dia a l’any al “fukimodoshi”… 👉 festafesta.cat/lespanta-sog...

#lapeçadeletnològic Enguany ens submergirem en les reserves del Museu Etnològic de Barcelona, on Joan Amades col·laborà activament. De la mà d'en Gustau Molas, antic conservador del museu, cada dia hi descobrirem un gran tresor. A més, amb la col·laboració puntual del @FTFESTA

#Dimecresestampats Després de molts anys en què en @toniseres.bsky.social ha gestionat les nostres xarxes, enguany en @galderich.bsky.social a partir del llibre Apunts d'imatgeria (1938) de l'Amades, ha fet un bon repàs de les tipologies d’impresos, adaptant-les a cada dia. Aquest 2026, més canvis

#Dimartsdegoigs Enguany cada dimarts hem volgut destacar els humils textos i imatges dels goigs, com un dels baluards de la llengua en temps difícils i de prohibicions. Pels goigs diaris us recomanem aquestes dues pàgines: bibliogoigs.blogspot.com algunsgoigs.blogspot.com

#Dillunsderomanços Ara, entre historiadors corre aquest romanç de la Societat de Protecció de Teixidors de Cotó de Barcelona, el primer sindicat obrer (1840). Les publicacions de @RevCaramella i @CostalFornells també lliguen cultura popular i moviment obrer. @cultpopular_cat

#Diumengesdevarietats Nadal és una època en què la infància n'és protagonista a diferència d'altres èpoques de l'any. Avui, dia dels Sants Innocents, és bo recordar aquest llibret d'en Pau Vila de 1912 en la que es plateja què cal que portin els Reis per mantenir la innocència.

#Dissabtesventats Ara que els dinars de Nadal i Sant Esteve ja han passat, amb els cunyats -com a concepte- aportant el seu gra de sorra per a la discòrdia i ara que venen les celebracions i balls de Cap d'Any seria bo tenir present aquest ventall. @cultpopular_cat

#Divendresdjocsarrenglerats És curiós com l'Església commemora els seus diversos màrtirs. Avui, que és Sant Esteve, se'l dignifica amb gran solemnitat, com a primer màrtir. Als Sants Innocents que commemorarem diumenge, però, se'ls envolta de gran gatzara entre la quitxalla!

#Dijousdetotselspapersdelauca No oblidem que Nadal és temps de pastorets, que s'escampen arreu de la nostra geografia, i que aporten una part lúdica, devocional, satírica, literària... a la cultura popular de les festes. Des del llibre El Pessebre, us desitgem un Bon Nadal!

#Dimecresestampats Les estampes més populars eren les que servien per a desitjar les millors festes de Nadal. Malgrat que hi havia de diverses tipologies i iconografies, les més tradicionals contenien, com a il·lustració, l'adoració en el pessebre. Cada cop se n'envien menys.

#Dimartsdegoigs Sense cap mena de dubte un dels grans tresors de la producció bibliogràfica de Joan Amades fou el seu llibre d'El Pessebre (1946). És un ampli recull de totes les tradicions i produccions entorn del pessebre i, com era d'esperar, també dels goigs.

#Dillunsderomanços Ja hem vist que l'èxit dels romanços va fer s'aprofités aquesta tipologia per a introduir-hi temàtica religiosa entremig de les de sang i fetge. En aquestes "Cansons del naixament del Senyor per cantarse en el pesebre" se'ns facilita la gatzara religiosa de Nadal.

#Diumengesdevarietats Demà és el dia de la Rifa de Nadal. Antigament, era tradició fer rifes de tota mena, però finalment el govern central les monopolitzà destacant-ne la pròpia. Compartir la Rifa s'ha convertit en una tradició com veiem en aquesta curiosa participació.

#Dissabtesventats Ara que ve Nadal i, el tió i els reis van fent la llista del que la canalla demana, surt el gran debat entre si han de ser joguines bèl·liques o no. En aquest ventall infantil no van tenir aquest debat que ara és tan actual... @cultpopular_cat

#Divendresdjocsarrenglerats Els jocs de cartes infantils, una tipologia concreta dels anomenats naips de transformació, sempre han estat presents en el món de la impremta. Eren l'entrada al món del joc dels adults amb uns dibuixos entre divertits i atractius. @cultpopular_cat

#Dijousdetotselspapersdelauca Nadal és perfecte per a fer nous propòsits, escampar bones vibracions i fer veure que tot anirà millor... El món al revés. Ja ho tenien clars els nostres avantpassats, i per això les auques del món a l'inrevés i capgirat van tenir tanta difusió!

#Dimecresestampats Dues estampes de Santa Llúcia que han estat il·luminades. Una amb la tècnica al bac i l'altra a la trepa. Ens donen acabats diferents, però amb els colors llampants que tant ens agraden en l'estamperia popular.

#Dimartsdegoigs Dissabte passat va ser Santa Llúcia. Ens agraden aquests goigs lleidatans de 1703 perquè és una bona mostra de l'inici de l'expansió d'aquesta tipologia impresa. La xilografia és d'una síntesi estètica extraordinària. @BiblioCatalunya