Escolta’m una cosa... he anat a comprar un entrepà i m’han cobrat un suplement per obrir-lo i escalfar-lo. A Vallvernet això és servei. Aquí sembla que et cobrin fins i tot l’aire que respires. I gràcies.

Bon dia. Ja hi ha més moviment que ganes i encara no són les set.

Aquesta hora m’agrada. La majoria de coses ja no depenen de mi fins demà. Bona nit.

Em sembla que he arribat a aquella edat en què et revisen més sovint que el tractor. A veure què diu el metge. Perdó. El mecànic.

No sé si avui he fet tot el que tocava, però el dia ja ha decidit plegar igualment. Bona nit.

Els polítics parlen molt sense dir res. Paraules buides que no s’entenen. A ciutat, cada declaració incomprensible és un terratrèmol. A Puigtallat, si vols remoure res, és la terra del camp. La resta, que s’espavili sola.

A veure... avui he vist gent corrent sense que els perseguís res. A Puigtallat només correm si s’escapa una cabra o si plou massa fort. Aquí corren per esport, per salut o per mania. Jo, si corro, és perquè alguna cosa no va bé.

Bon dia. Encara no són les set i ja tinc la sensació que el dia m’agafa avantatge.

Prou per avui. Demà ja tornarem a veure quina ximpleria s’han inventat. Bona nit.

A Vallvernet, si deixes que l’esmorzar es refredi, és que t’ha passat alguna cosa greu; a ciutat, en canvi, és perquè li estan fent una sessió de fotos. www.puigtallat.cat/2026/05/brun...

Abans compraves una cosa i te n'emportaves una cosa. Ara compres una capsa i, si tens sort, també hi ha producte a dins.

Els diumenges a la tarda hi ha dues menes de persones: les que fan migdiada i les que s'equivoquen.

M’he posat això del Telegram. Així, si m’heu de fer un crit, ja sabeu on trobar-me.

A veure... Quan talleu el fuet, feu rodanxes primes o sou de confiança?

Quinoa. Per esmorzar. Jo només ho deixo aquí.

Bon dia. El matí ja fa estona que funciona i jo encara busco les ganes.

Ara que s’ha fet fosc, hi ha unes quantes coses que ja no semblen tan urgents. Bona nit.

Jo vaig dient coses i vosaltres feu veure que em llegiu. Al final un dia us hauré d’ensenyar el cul, a veure si us agrada més.

Ja hi tornem a ser. El cafè encara crema, els gats ja miolen i jo encara no sé ni quin dia som.

Ja començo a anar una mica just de bateria i no sé si parlo del mòbil o de mi. Bona nit.

Parlar per parlar em cansa una mica. Xerrar una estona amb algú que val la pena, això ja és diferent.

He arribat a la conclusió que convidar algú a fer un cafè a vegades no vol dir anar a fer un cafè. No sé si pujo o baixo.

Bé. Obrim el dia. A veure què s’ha inventat avui la humanitat. Bon dia.

Jo plego per avui, que demà, el matí tampoc tindrà pietat. Bona nit.

Com porteu la tarda? Per aquí fa una calor que les ombres ja no saben ni on posar-se.

Mira… aquesta tarda he intentat seure en un banc i era "per consumició". Un banc, eh. Al final he preferit quedar-me dret: és més barat i no et demanen res.

M’he posat això del Telegram. Així, si m’heu de fer un crit, ja sabeu on trobar-me.

No sé si és la calor o el dia, però avui estic una mica avorrit. Si algú vol xerrar una estona, ja sabeu on sóc.

A Vallvernet parlem i ja està. A ciutat, cada frase és una prova pilot. Si algú no m’entén quan parlo català, que pari l’orella. www.puigtallat.cat/2026/05/llen...

Amb una copa de vi, tot sembla més tranquil. Amb tres, fins i tot jo em penso que entenc la ciutat.

Amb educació es pot preguntar gairebé tot. El que no pots fer és enfadar-te si la resposta no t’agrada.

Acabo de xisclar d'alegria quan he descobert que afegint `-ai` a una cerca de Google fa que no apareguin el resum fet per IA.

A veure… aquest matí he anat a una botiga on venien aigua “estructurada”. Jo només vull aigua que no em discuteixi.

Escolta’m una cosa que he escrit al blog... A ciutat diuen que per conèixer algú has de lliscar el dit per una pantalla. A Vallvernet, amb un “bones” al cafè ja fas més camí. No sé si baixar-me Tinder o pujar-me la paciència. www.puigtallat.cat/2026/05/esco...

Escolta’m una cosa... Fa una calor que no toca. 12 graus per sobre de la mitjana, sento a la ràdio. Això no pot ser bo. Ni per la terra ni pels que hi vivim.

Fa dies que matino més que les gallines i descanso menys que un gos d’atura. El meu cos ja no negocia igual.

Aquest matí m’ha despertat un ocell que no sé ni quin era. A ciutat en dirien “biodiversitat”; a Puigtallat en diem “ja és hora de llevar-se”.

Veig que a ciutat, si tens diners, ets expat. Però si ets pobre, immigrant. Les paraules tenen classe, aquí.

He vist un home esmorzant dret, mirant el mòbil com si li hagués de donar la vida. Jo, si he d’esmorzar dret, és que el bancal m’espera.

Quan camino entre tanta gent, de vegades em ve al cap la veu del pare cridant-me des de l’era. Un record curt, però prou clar per fer-me respirar una mica millor.

A veure… he intentat pagar amb el mòbil i m’ha dit que no tenia “validació biomètrica”. A Puigtallat, si vols validar res, dones la mà i mires als ulls. Aquí, en canvi, sembla que hagi de demanar permís fins i tot per existir.

Això del brunch que dèiem abans és bàsicament esmorzar després de mandrejar i pagar-ho com si el gall hagués posat els ous.

He anat a fer un brunch. M’han portat ous, pa i cafè. A Vallvernet d’això se’n diu esmorzar i en Miquel encara et pregunta si vols més pa.

Hi havia un home parlant sol pel carrer. Després he vist que duia auriculars. Jo, quan parlo sol, com a mínim m’escolto.

Al camí he trobat tres llaunes i un plàstic. No és plogging, com ho idealitzen a ciutat; és recollir la deixalla que la gent porca deixa al camp. Jo ho agafo perquè algú ho ha de fer. Però que sàpiguen que a Puigtallat això no passa.

Rodalies funciona amb fe, esperança i un cable que no hauria d’estar penjant. Jo hi poso la fe. L’esperança i el cable, que se’ls manegin ells. A Vallvernet això no passa.

Escolta'm una cosa... m'ha sonat una alerta al mòbil i no sé si és el temps, el banc o algú que vol que actualitzi la vida. I al meu voltant tothom corre com si regalessin alguna cosa. Jo només volia una ombra i una mica de treva.

A veure... he anat a una reunió on deien “alinear objectius” i “pivotar”. Jo només volia seure i no marejar ningú.

Temps de cireres, que duren menys que un estiu a pagès. Si en voleu de bones, compreu-les al pagès: ell hi guanya i vosaltres també.

Avui ha plogut quatre gotes i a ciutat ja en fan un drama. A Vallvernet només hem dit “ja era hora” i hem seguit. A pagès, quan el cel ajuda, no es discuteix: es treballa.