El joc de les cireres sempre mostrava amb claredat si el seu amant preferia demanar perdó o demanar permís.

S'havia acostumat a veure la vida a través d'un objectiu. Els records esdevindrien eterns, però sempre els sentiria com si no fossin els seus.

Cada vegada que et llegeixo et faig una mica més meu. M’acompanyes. Acabo cada frase amb les meves paraules, ja que les teves històries sempre parlen de mi.

Mirant l'antiga fotografia, seguia sense entendre per què en aquella època l'esgarrifava mirar-se al mirall.

Que sigui tan íntim i nostre que no ho puguem explicar a ningú.

Diuen que si dues persones mosseguen la mateixa poma embruixada, podran sentir amb el cos de l'altre durant tota una nit.

Cada una de les mans que t’han tocat han deixat impregnada la pell amb el seu encant. Formen part de la teva forma de sentir.

Encara que tinguem convidats, no em puc permetre passar una nit sense sentir-te.

La sensualitat que desprenia li quedava profundament gravada a la retina. Per això continuava desitjant-la sense mesura amb els ulls tancats.

Totes les decisions importants de la seva vida havien tingut el mateix íntim escenari. Com si només poguessin parlar de veritat sota la gentil pluja de la banyera.

El profund massatge que rebia als peus entre rialles de complicitat era l'enveja de la resta del seu cos.

Al meu llit les meves normes i aquest matí, benvolgut, seràs el meu devot presoner.

Sentia com s'apropava. Tota la seva pell estava eriçada anhelant el moment, però ho feia amb tanta lentitud, que semblava que els seus llavis mai arribarien a tocar-la.

Quan es va alçar forta i orgullosa, totes les veus van emmudir i es va fer un silenci de devoció.

La feina de sortillera s'ha modernitzat. Ara només cal muntar una sensual escena en alguna casa rural perquè les víctimes saltin plenes de ganes al calderó.

La picardia i la dolçor no et resolen la vida, però la fan més divertida.

Havia batejat tots els seus paisatges i ara que no hi era, els recitava a tots els que els descobrien per sentir que encara l'acompanyava.

Amb molt poques i memorables excepcions, el delicat ritual de preparar-se acostumava a ser la millor part de la cita.

Passaven el temps que tenien tenint cura l’un de l’altre. Res era més simple i no res era més important que sentir-se cada vegada més a prop.

Va començar a brotar quan es va separar i la primera flor la va sorprendre el dia que es va permetre sentir-se lliure.

Mai llogaven un nou pis sense saber què sentien a cada una de les seves cambres.

Havia rebutjat aquell moment massa vegades. Ja no volia viure sense saber què sentiria si es deixava portar sense pensar.

L'havia modelat amb els ulls tancats. Sentint el record de la seva pell absent a la punta dels dits.

Les havia triat per la "fortuïta" ocasió i serien l'únic que li deixaria perquè mai més pogués oblidar-la.

A casa ja només s’hi sentia quan quedava embolcallada per la seva pell càlida.

Seria una història arriscada, però ja us puc avançar que va valer la pena.

Finalment, va complir la promesa i li va deixar gravades totes les paraules sobre la pell.

Van passar la vida buscant el significat ocult rere de cada una de les seves pigues.

Mai sabien on els duria el proper salt, però mai s'ho pensaven dues vegades. Tancaven els ulls i es deixaven caure abraçats. Lligant les seves pors i confiant que passés el que passés, ho sentirien junts.

Deixar-se lligar havia esdevingut l’acte de llibertat més gran que havia sentit mai la seva pell.

A ell li plaïa llarg i intens, amb una taca de llet. A ella per contra li abellia més fort i sense sucre. Però sempre trobaven una excusa per compartir una tassa.

Amagava una sola gota de perfum en algun racó del seu cos i jugaven a trobar-la flairant centímetre a centímetre amb els ulls tancats.

Havien començat la lectura ben lluny l'un de l'altre, però lentament s’havien anat apropant per sentir millor la veu dels protagonistes.

No podries imaginar els espectacles que muntava la teva àvia cada cert temps. Tenia enamorat mig poble.

Era una dona exorbitant, però mai s'havia permès descobrir-ho.

Cada vegada que la punta del seu dit la tocava per primera vegada, sentia com la seva pell s'eriçava completament. Com si aquell primer contacte fos com una gota que trasbalsés el seu cos en onades de tremolor que arribarien a les costes més recòndites del seu cos.

La seva olor l'acompanyava a totes hores i li recordava que el dia tornaria a començar quan es tornessin a veure.

Pujava sovint l'escala fosca del desig per assegurar-se que seguia preferint la vida que ja tenia.

El gust de la pell mutava quan se sentia càlida. Era més forta, salada, i l'embriagava de ganes de viure un dia memorable al seu costat.

Que fas encara aquí? Ja has fet la teva feina i cada vegada et dónes menys. Jo et vull al cent per cent, no tornis si m'has de donar menys.

Quan tastes la melmelada de maduixa et canvia la mirada i sembla ben bé com si desitgessis mossegar-me per continuar amb les postres.

A cada primera cita sempre els esperava una divertida sorpresa que faria morir de riure als que es quedarien i ofendria als que marxarien.

Sempre havia buscat mans grans i càlides que fossin capaces de vestir-la.

Tenen una petita tradició que sempre passa davant de qualsevol compromís. Conversar, jugar i riure junts és vital i s'ha de dir, que cada vegada ho fan millor.

L'adora a totes hores. No oblida cap dels seus paisatges. És sistemàtic, obedient i plaent, i a ella l'avorreix.

Sento el teu xiuxiueig i el vestit llisca per la meva pell encesa. Despullant-me d'intencions abans de tocar-nos per primera vegada.

Quan sona la seva cançó, ballen. Dansen de memòria mentre la roba s'evapora. Deixant-los sols amb la intimitat i la veritat que senten quan el món està en silenci.

S'han tancat a una cabana durant el cap de setmana. El que tenen es desfarà quan tornin a la rutina, a la realitat. Ho afronten serens, donant-se completament, sabent que aquells dos dies seran els últims de la seva vida. A partir de llavors, no tornaran a ser els mateixos.

Ja no sé respirar sense el teu alè.

S’ha presentat la policia a la nostra porta perquè un veí s'ha queixat del xivarri. Gràcies, 3r 1a. Ara tenim l'anècdota perfecta per tornar a esclafir a riure en el moment més inesperat.