L'adora a totes hores. No oblida cap dels seus paisatges. És sistemàtic, obedient i plaent, i a ella l'avorreix.

Sento el teu xiuxiueig i el vestit llisca per la meva pell encesa. Despullant-me d'intencions abans de tocar-nos per primera vegada.

Quan sona la seva cançó, ballen. Dansen de memòria mentre la roba s'evapora. Deixant-los sols amb la intimitat i la veritat que senten quan el món està en silenci.

S'han tancat a una cabana durant el cap de setmana. El que tenen es desfarà quan tornin a la rutina, a la realitat. Ho afronten serens, donant-se completament, sabent que aquells dos dies seran els últims de la seva vida. A partir de llavors, no tornaran a ser els mateixos.

Ja no sé respirar sense el teu alè.

S’ha presentat la policia a la nostra porta perquè un veí s'ha queixat del xivarri. Gràcies, 3r 1a. Ara tenim l'anècdota perfecta per tornar a esclafir a riure en el moment més inesperat.

Hi ha petons folls, capaços d'esberlar la fredor de marbre del cor d'algunes persones.

De totes les escenes que ha pogut contemplar, el mirall de la sala s'ha obsessionat amb una de sola. La rememora contínuament i la mostra a qui vulgui ullar-la. Sobretot a dos avis que, quan es tornen a veure, se'ls eriça la pell.

Fa anys que juguen. Que no deixen de pensar l’un en l’altre. Que desborden desig.

Me’l quedaré, si amb un sol petó és capaç de deixar-me tremolant.

La goma es destensa i allibera. Un moviment esperat que promet una gran nit... si oblida que ha necessitat les dues mans i tres minuts.

Ningú podrà mai imaginar que una parella tan formal i avorrida, reservi tanta l'alegria per a la nit.

Sap com incrementar el desig fins a fer-lo insuportable. I quan ho està, es deixa adorar. L'espera la torna boja de ganes, però ha après a gaudir-la. El desig més intens naix de la cura i de la disciplina.

Van sortir al passadís de l'hotel, equipats amb una càmera i una gran fulla que només els tapava si s'abraçaven. Emocionats, enriolats, desbocats. I quan van tornar a la cambra plens de ganes... van descobrir que havien perdut les claus.

Quan la tristor els amara, paren el temps i se'l regalen. Omplen la cambra de tendresa i es deixen portar pel so de les carícies. Confessant-s'ho tot, sense dir res.

Quan li truca, ell la visita sense preguntar. No es diuen res i es regalen l'un a l'altre. No en tornen a parlar, com si res no hagués passat.

Ningú l’ha cuidat mai tant. Cada vegada que es troben inventa un nou plaer per gaudir-lo junts. Ella s’entrega completament i espera, de tot cor, mai avorrir-se dels seus jocs.

Aquest animal encara no sap que la casa és meva. Ha entrat d’una revolada i ha començat a jugar amb la mestressa sense acaronar-me, ni dir-me res. Em pixaré a la seva roba perquè aprengui bona educació.

La primera vegada que el va veure, llegia un llibre en una cafeteria. Ella es va imaginar, llavors, submergint-se amb ell fins a quedar-se sense alè. Es va asseure al davant, li va tancar el llibre i va confessar el desig abans d'haver-se presentat.

Quan van començar, l’aigua de la banyera mai no es refredava.

Si d'aquesta manera tampoc se'n surt, haurà d'oblidar el seu meravellós veí i mudar-se de barri.

Li he enviat dotze pàgines amb instruccions senzilles i detallades de com desitjo que em toqui, i crec que ja s'ha perdut en el primer paràgraf.

Ara que ja et tinc conquerit i bufó, crec que hauries de saber que no recordo com es desfan aquests nusos. Vaig a sopar amb un amic, a veure si ell m'ensenya com es fa.

Només hi ha una manera efectiva d’assegurar-te que mai no et deixin de besar.

Res em relaxa tant com tenir-lo als meus peus. Ho heu de provar.

De cop deixes d'estar sola. Les fotos s'omplen de tendresa i d'erotisme. Estàs satisfeta, il·lusionada. És el que necessitaves. Ja pots deixar de buscar. Llàstima. Tan bé que ho passaves sentint-te lliure.

Sovint tot flueix i és memorable, però a vegades res no funciona i es passen la vetllada rient.

Nua, el mira als ulls i es queda quieta per deixar que la contempli. Plena de confiança. Enlluernadora i sensual. Sap que quedarà rendit als seus peus i gaudeix allargant el moment.

El pacte és aquest: si em toques, passaré la nit amb tu i no en tornaràs a veure. Però si resisteixes la temptació i avui no sents la meva pell... prometo que jugarem cada puta nit.

Potser és l'actitud, o la veu, o el moment, potser tria bé els llibres... però sentir-lo està començant a esdevenir addictiu.

Ha d'aprofitar aquesta sessió al màxim i fer-se totes les fotos que penjarà el mes vinent. Aquest fotògraf està molt sol·licitat i cobra per hores.

Tot ha començat amb una copa vessada sobre un vestit, una pregunta amb trampa i una mirada trapella.

Batega al palmell de la seva mà i sent la necessitat d'estrènyer la carn. Prem fort, inclement. Ell es caragola de dolor, es desfà. Ella l'acompanya fins a quedar agenollat al davant. Llavors li acaricia els cabells i el recompensa apropant-lo insolent al seu cos de foc.

S'ha acabat "fer el que toca", "seguir el camí marcat", "satisfer tot el que esperen d'ella". Ha decidit descobrir-se a si mateixa, donar-se l'oportunitat de sorprendre's, de fallar, de sentir-se lliure.

Està a punt d'acabar el llibre que els ha mantingut desperts tota la nit. Ella no vol que mai s'acabi i el provocarà perquè la lectura s'allargui una altra nit.

Crec que les he de tornar a comptar. Ara n'he perdut una. Potser és una d'aquelles pigues juganeres que no es conformen amb un petó i prefereixen que les queixalin si les trobes.

Mai no deixen de jugar, i per això qualsevol excusa és bona per provocar, incitar, celebrar, seduir o compartir un moment que els inspiri una nova forma de gaudir junts.

Després d'esmorzar plegats sempre els fa la mateixa pregunta: "series el meu submís?" I, segons l'agudesa de la resposta, decideix si s'han guanyat el privilegi de tornar a passar una nit amb ella.

Mai no es cansaran de sentir-se l'un a l'altre. De gaudir de les paraules, de fruir de les mans, d'encendre la pell. Cada vegada ho fan millor. El desig ha canviat. Ara és més selecte, més atent. Han après a viure cada nit com si fos la darrera.

Han fet una juguesca entre amigues que guanyarà qui enviï una foto acompanyada de l'home més ben educat que puguin trobar.

Sense aquests moments no podrien estar junts. Els donen l'energia que els ajuda a suportar la rutina i continuar sense entendre's. Fent-se la vida desgraciada l'un a l'altre, esperant que la pròxima vegada el llit ho torni afer oblidar tot durant una estona.

No mouen les mans. Però a mesura que van imaginant com acabarà la nit, senten com la humitat i la turgència els omplen de ganes de fer realitat les seves paraules.

Tan clar que ho tenia i quan l'ha tastat, ha entès que no en sabia res. Algunes passions no tenen límits.

Quan arribin les meves convidades, les tractaràs amb tots els honors i les serviràs tan bé com a mi. No saps les ganes que tinc de tornar a presentar-te.

Tinc la mà dreta aviciada. Mai perd una oportunitat de provocar, de tocar, de sentir… I sempre arrossega la resta del cos a participar de les seves esbojarrades aventures dactilars.

Innocent… Si només sabessis la meitat, sortiries corrent el doble de ràpid.

Et regalo el privilegi de batejar aquesta piga. Totes les altres ja tenen nom.

Com és possible que cada dia faci el mateix i trobi sempre la manera de fer-la gaudir d’una forma diferent?

Les paraules s'escolen en un xiuxiueig, i els seus cossos frisen perquè no es desdiguin.

El veïnat veu la mateixa escena cada divendres. Ningú no diu res. Semblen esperar el clímax de la història. On algun marrec trapella, de segur, tindrà la idea d'amagar-li la roba en plena fugida.